Entrevistes de la Justa del 7/3/2022 — Món propi i subjectivitat en l’art de Patrícia Daudé: ‘In and Out’, dibuix subtil i el diàleg interior–exterior a Sant Just

Entrevista a Patrícia Daudé al voltant de la seva participació a l’exposició “El món propi” del cicle “Mons” a l’Espai MercArt de Sant Just. Conversa centrada en la seva visió de la subjectivitat, el procés creatiu, la peça de diapositives “In and Out” i la relació entre matèria, temps i agents externs.

Temes principals

• “Món propi” i subjectivitat: el món com a construcció personal en diàleg amb l’objectiu i l’extern.
• Procés creatiu obert i intuïtiu: sense temàtica prèvia; la idea emergeix amb la materialització.
• “In and Out” (passi de diapositives): arxiu de fotografies analògiques (1996–2016) que trenen interior–exterior, taller–món i processos de treball.
• Agents externs i pas del temps: la matèria canvia; el temps actua com a “tercer autor” i s’incorpora al resultat.
• Dibuix subtil i imaginari oníric: grafit i llapis de color per a cartografies imaginades i “hibernacles” com a micromons.
• Posicionament estètic: art contemporani sí; art conceptual (idea per sobre de forma), no. La forma i el material generen la idea.

Context i origen de l’exposició

• Col·laboració sorgida amb la comissària Laura Beringo (i Quim Déu), que veu en Daudé una pràctica de dibuix molt personal que encaixa amb “El món propi”.
• Selecció de tres peces (dos dibuixos i un passi de diapositives), principalment d’obra ja existent que reflecteix el tema.

“Món propi”: visió subjectiva i objectiva

• Daudé entén el “món” com una realitat objectiva i, alhora, com una dimensió personal potent que filtra l’exterior.
• El seu treball activa aquest “va i ve” entre interior i exterior, i assumeix que l’art inevitablement és subjectiu.

“Hi ha un va-i-ve entre el que és extern i el que és intern… el que veu tothom s’ha de relacionar amb les visions personals.”

Procés creatiu i relació amb el públic

• Treball no temàtic: s’alimenta del que ve de peces anteriors, amb processos llargs i aturades deliberades.
• Intuïció, cicles i retorns: la forma es clarifica amb el temps; sovint deixa reposar i reprèn.
• Sense objectiu d’incidir: prefereix una experiència oberta, sensorial i intel·lectual, no dirigida.

“No m’agrada dirigir-ho massa; prefereixo una experiència bastant oberta.”

“In and Out” (passi de diapositives)

• Fotografies analògiques de viatges, interiors i processos de taller (1996–2016). No són postals: capten detalls que ressonen amb la seva obra (p. ex. forats, túnels, buits).
• Neix d’un treball que trasllada elements del taller a la intempèrie: interior–exterior com a fil conductor.
• Esdevé una projecció d’imatges que s’entrellacen, articulant un arxiu personal com a món en si mateix.

Agents externs i pas del temps

• Experimenta amb materials fràgils, barreges no estàndard, despigmentació i exposició a la intempèrie.
• El temps i l’entorn actuen com a “tercer agent” que transforma la peça; aquesta evolució s’accepta i s’incorpora.
• Defensa l’ús analògic: l’envelliment (p. ex. lleu decoloració) pot formar part del cicle vital de l’obra.

“No acaben les meves accions: hi ha un element tercer —el pas del temps— que obre possibilitats.”

Els dibuixos: cartografies imaginades i hibernacles

• Tècniques: grafit i llapis de color sobre paper. Imatges tènues, subtils i emergents sense referent previ.
• Obsessions visuals: representacions antigues del món, cartografia d’allò desconegut, i els hibernacles com a micromons encapsulats (metàfora del món propi).
• To oníric: s’allunya del real immediat per explorar una realitat interior.

Posicionament estètic

• S’identifica amb art contemporani per context temporal, però no amb l’art conceptual entès com la primacia de la idea sobre la forma.
• En el seu cas, la idea sorgeix de la formalització i del treball amb materials i processos.

“La idea apareix a través de la formalització dels materials.”

Exhibició a Sant Just i accés al públic

• Valora apropar l’art contemporani a circuits no especialitzats i contribuir perquè Sant Just entri en el mapa de l’art.
• Detecta un substrat cultural local i desitja que projectes com “Mons” fructifiquin en el futur.

Com apropar-se a l’art contemporani

• Reconeix les ruptures estètiques i conceptuals del segle XX–XXI i demana temps i curiositat al públic.
• No cal “entendre” de manera única: cal disponibilitat i atenció, com amb lectures exigents (p. ex. James Joyce).

“Trobar coses que a priori no entens no és negatiu: activa sentits i intel·lecte.”