Mons 2023 a Sant Just: el “Món orgànic” i el fil conductor d’un cicle en tres actes

Són tres quarts de dotze del matí i seguim al magazín de matins de Ràdio d'Esvern. Tenim ara aquí a l'estudi dos artistes, la Laura Baringó, el Quim Déu, que a més a més són els comissaris de l'exposició Mons. I és que aquest projecte expositiu continua aquest 2023 amb el món orgànic. Bé, això ens ho explicaran ells mateixos, que per això els tenim aquí a la ràdio. Hola, què tal? Bon dia els dos. Bon dia. Bon dia. Espera un moment, Laura, que no té... Ah, aquí al micro. Ara que no et sentíem bé. Bon dia, bon dia. Doncs bé, l'èxit rotund del 2022 segueix aquest 2023, ara al mes de febrer, i fins quan ho podrem veure? Pues tot l'any. Volvemos a hacer tres exposiciones más. Sí. Lo que pasa es que vamos a mantener un poquito el misterio, solamente os decimos el nombre de la primera, que será el món orgànic, ¿no? Sí. I entonces, bueno, haremos igual que la otra vez, que serán tres, y la segunda se inaugurará en mayo, y la tercera se inaugurará en septiembre. Molt bé. I comencem la temporada amb aquest dissabte. És a dir, que estem ja de... Volia dir que, a part de comissaris i d'artistes, que també ho som, som multitaskis. Multitaskis. Mosquitat, estem muntant ara. Us hem encarregat de tot. Exacte. Ens estem encarregant de tot. De muntar. La Laura, com sempre, dissenya l'espai expositiu, i estem a la recta final de col·locant les obres i aquestes coses. O sigui que estem en modo ja. Y, como no, el Quim hace toda la parte gráfica, que te puedes imaginar, que eso es un montón, carteles, invitaciones... Claro. Y luego tenemos a Olga Álvarez, que nos lleva a la parte de comunicación del Instagram. Pero bueno, toda una tarea. Nos lo guisamos nosotros bastante. Ens voleu mantenir una mica en l'incògnita, però per la gent que ens estigui escoltant ara mateix, que es vulgui fer també una idea de com serà tot aquest projecte de mons, recordem que es divideix, com heu dit, en tres exposicions, hi haurà algun fil argumental o entre els mateixos artistes que hi hauran i que exposaran a cadascuna de les exposicions que es facin? Mira, una de las cosas que yo creo que tanto el Quim como yo intentamos hacer es que yo creo que la exposición anterior siempre es un preámbulo de lo que es la siguiente. Hay un hilo conductor, es un hilo conductor muy fino, que nosotros, para nosotros existe, pero no lo explicamos, porque en el fondo, como estamos bien hablando, estamos hablando de mundos diferentes, ¿no? Sí, sí. Hay una obra que ya nos está hablando del siguiente. Y yo creo que esto está muy bien. Es una pista. Que son pistas, ¿sabes? Yo creo que esto está bien y que cuando la gente empieza, si lo empieza a pensar, se da cuenta cómo vamos creando estos hilos que nos van comunicando una historia con otra. Pero es cierto que el comisariado no se pretende que esto sea una línea solamente, sino que creamos estos pequeños hilos que queremos que sea hasta el público el que los vaya trenzando. ¿Sabes? Un poco que sea el mismo el que, si tiene una mirada hacia atrás, dice, hombre, claro, este artista me estaba dando pistas, ¿no? Es decir, para nosotros está claro que el TAC, el que hubo en el Mon Utopic, nos estaba dando pistas de lo que el siguiente era un Mon Organic. Es decir, el Mon Organic, estén hablando del Mon Viu. Y entonces teníamos ahí unas plantas que le sucedían una serie de cosas, pero estábamos hablando ya de un mundo que iba a ser orgánico. Y ahora, entonces uno de los temas que yo creo que nos ha funcionado y que creo que va muy bien para lo que es el espacio del mercado, es el hecho de que sea colectiva. Vale. Entonces seguimos con la idea más o menos de seis artistas, pero para nosotros no será una obligación. Si un día queremos que haya siete o cinco, pero nos gustan que sean colectivas, porque creo que, y creo que también para el KIP, esta idea de ampliar horizontes, ¿no? Ya no tancarse, ¿no? Claro, un artista a veces solamente nos da una visión. Y lo bueno es tener muchas visiones. Y cuando hablamos de mundos, bueno, hasta podríamos presentar muchos más, ¿no? Y entonces creo que en ese sentido es importante. Tenemos los seis artistas, que ahora hablaremos aunque sea un poco de ellos. Sí, ahí están. Y luego tenemos, como no he invitado, a un científico músico, que es el Ernest Giral, que nos ha compuesto una música especial para, digamos, para la inauguración, pero que la podremos escuchar durante toda la exposición. Parlem d'aquests seis artistas, com s'han preparat o què és el que... Pues mira, són seis artistas, com bé diu la Laura, una de les intencions que hem tingut és portar sobretot gent de fora, és a dir, donar l'oportunitat a que a Sant Just es coneixi gent de fora. Creiem sempre amb la Laura que hi ha llocs, diguem, per ensenyar el talent local, que segurament és enorme, no? Però una de les intencions que tenim amb la Laura sempre és d'acostar artistes de fora. Llavors, són sis artistes que sempre hem estat paritaris amb la Laura, això és una miqueta qüestió d'ella, eh? Sempre diu, no, no, paritaris de... Bé, una norma, com si diguéssim, no? Sí, sí, tampoc som massa ortodoxes, eh? Però sí que és cert que amb el temps en què vivim hem d'obrir el cap i hem de ser paritaris i no discriminatoris, perquè l'art, com sempre, i com tots els àmbits de la vida i de la societat, doncs és... continua sent masclista, no? I llavors, a la iniciativa de la Laura, com et dic, forcem sempre la veu de la dona amb els artistes que triem, no? Molt bé. En aquest cas són tres dones i tres homes. La primera, que us vull parlar molt breument, és la Jéssica Moroni, que ens ve d'Itàlia, és una artista jove, nascuda el 1985, a Perugia, i ens va fascinar amb la Laura. És una artista que ens ha entrat, d'alguna manera, pel cor i també per l'estómac, no? El seu treball és molt orgànic, molt artesanal, molt de fer tot mateix, no? I resulta que aquesta artista va fer una estança a l'Amazones, i que és el paradigma, diguem, de la selva i de l'organicitat. Sí, sí, t'anava a dir de la natura. Exacte. I, sota aquesta inspiració, o sota aquesta vivència, han anat generant una mena de peces, quasi totèmiques, però, que ens explicarà una miqueta aquesta experiència, o ens vincularà amb aquesta experiència. Després tenim Anne Barbecau. D'acord. També, com sempre volem, portem gent de fora. Anne Barbecau és una videoartista que viu a Alemanya, és de Düsseldorf. Una mica old style, és a dir, una mica de la vieja escola, de quan el vídeo es feia amb vídeo, i no amb mitjans digitals. I també li vam triar una obra que creiem amb la Laura que és hiper significativa, no? Que és una peça de vídeo relativament curta que s'inicia amb una font i és el transcorre de l'aigua, diguem, cap a un cert final, no? Que ho trobàvem bastant interessant a l'hora d'expressar el que, d'alguna manera, és la vida i és l'orgànic. I després també hi ha una liaison, o sigui, també hi ha una combinació o un link amb una de les altres obres que podrem veure. Però això es descobrirà tot allà dintre, no? A l'exposició. La tercera mujer que tenim és Isabel Banal. Sí. És nascida, crec, en 1963. Bueno, professora de la Masana, que és a dir, ha expuesto en muchísimos lugares. Nos presentamos dos obras de ella. Una de, bueno, és la piedra filosofal, ja la veréis, de fotografía, y luego una pieza que yo creo que és muy interesante, que ella, justamente, además, la hace en Italia, y entonces es como una serie de elementos, como pueden ser los elementos de la compra, el cesto, la maleta, es decir, elementos que hacemos servir, bolsos para transportar cosas, los compara con la naturaleza, es decir, con elementos naturales, como pueden ser trozos de tronco, naranjas o plantas o cosas de este tipo, porque ella considera que un poco, de alguna manera, el paisaje donde vivimos es un paisaje que ya llevamos dentro y que eso nos conforma, es decir, que de alguna manera nos da, nos hace ser de una determinada manera a los que vivimos en ese espacio natural, ¿no? Y creemos que, además, era muy, bueno, estaba muy bien en este proyecto, ¿no? En el fondo encajarlo, porque, al final, esto nos termina conformando a todos, ¿no? Todos tenemos un paisaje alrededor nuestro, ¿no? Y entonces, de alguna manera, lo hacemos como un poco propio, creemos que era interesante de introducirla. Y nos falten los tres hombres. Sí, tres hombres, ahora comienzo yo. Mira, amb la Laura, siempre que nos vam qüestionar la participación de artistas a les exposicions que organitzàvem, com que són poc ortodoxes, ens vam obrir a no només l'art, sinó al disseny, a l'arquitectura, a la literatura, a un grapat d'altres maneres de crear, ¿no? Sí. I en aquest cas, ja no és la primera vegada, però en aquest cas, hem convidat amb un tàndem d'arquitectes que es diuen Batlle i Roig, Enric Batlle i Joan Roig, que ens ha fascinat des d'un bon principi la seva trajectòria. I són uns arquitectes que treballen el paisatge, és a dir, entre altres coses, perquè té un currículum constructiu increïble i molt internacional. Però la part que ens interessava a nosaltres era la transformació que fan com a arquitectes d'espais que antigament havien estat naturals, que ara potser eren deixalleries o aquestes coses, com ho transformaven, com el renaturalitzaven i ho convertien en espais de natura, diguem, no? Ara hem passat, diguem, per la mà dels arquitectes, no? Dels arquitectes i tot queda com més naturalitzat. Sí, el que passa és que esta vez lo que hemos hecho ha sido la selección i, ademais, lo que consideramos como muy cercano a nosaltres desde el paseo que va desde la plaza Mireia i se va hacia Finestrella. Sí. Esto és un projecto d'ells i com de alguna manera lo tenim cerca, és a dir, podem... Hi ha vegades que lo hem passeat però no sabem de quién és. Claro. Llavors, es presenta aquest projecto i com en un moment determinat és un, diguem, un paseo que va a través del camp i aquest camp es va cortant a través del pas de les ovejas, és a dir, que és... de alguna manera se alimenta y se reconstruye cada vez pero con los mismos animales porque no hay nadie que lo cuide, ¿no? Entonces, eso nos interesaba mucho como ellos tienen actuaciones pero que luego esas actuaciones se van transformando según en un momento determinado si es una desillería, se convierte al final en... se aprovecha para convertirlo otra vez y reaprovechar ese espacio para la naturaleza o como en un momento determinado dentro de la naturaleza si queremos un paseo es un paseo que en el fondo no está tan diferenciado de lo que es la propia naturaleza, ¿no? I ho dic perquè ens queden un parell de minuts i ens en queden dos, ¿no? Bueno, sí, ens queda Font Coberta el Joan Font Coberta que, bueno, evidentment és per tots coneguts és de 1955 és un fotógrafo internacional és comissario d'exposiciones és, bueno, és a dir, que el seu currículum és enorme presenta 12 fotografies jo crec que, ademà, com molt interessant és perquè ell, passeant por els alrededors de Barcelona empeçó a coger els detritus i amb ells que poden ser des de trozos de animals trozos de coses orgàniques coses plàstics plàstics, no sé què nos reconstruye casi como un digamos, un paisaje botánico en esas fotos Sí, i després tenim el Lluís Bisbe que és un artista nascut al 65 que fa una cosa que es diu ara site específic és a dir, que construeix els seus projectes directament a la sala on s'exposa Ostres vull dir que el resultat a més es veu el dia de la inauguració Que fort Tant per l'espectador com per nosaltres Com per vosaltres Després, molt ràpid hem comptat aquest any amb Ernest Girald Sí que ens fa una composició que ens vincularà com la seva personalitat al món de la ciència i la composició i després no oblidem que els textes de cada exposició són de Barbara Rocha-Cuey que és una pensadora francesa de la Sorbonne que ens il·lustra en cada exposició amb les seves paraules Que bé Acabarem per això Recordeu-nos el dia i l'hora per venir a la inauguració Va El 4 de febrero a les 12 del mediodia que és el sábado Sí I s'acabarà l'exposició el dia del llibre No, el dia de Sant Jordi No? Sí El 23 d'abril El 23 d'abril Doncs Sant Justenc, Sant Justenques i l'altra gent que vulgui venir també de la comarca de Catalunya del món al món orgànic aquí a la sala Mercat de Sant Just el 3 de sortida el 4 de febrer fins al 23 d'abril Quim, Laura moltíssimes gràcies per passar-vos aquí a Ràdio d'Esvern Moltes gràcies Bon dia Gràcies Bon dia Adéu