
Entrevistes de la Justa del 22/6/2022 — Mons sense ombres: colors, mosaic i salut mental al Celler de Can Ginestà
Ernest defineix l’exposició com un refugi emocional nascut de la solitud; aposta per la llum i els colors vius per contrarestar la foscor.
Comparteix la seva vivència del confinament i convida els visitants a escriure o dibuixar els seus propis espais de cures en un llibre a la sala.
Explica el volum d’obres (56 exposades; més de 150 creades) i l’evolució cap a composicions tipus mosaic, metàfora de persones connectades però separades per fronteres subtils.
Rebutja significats tancats dels colors; prefereix una lectura lliure. L’objectiu de pintar era ‘salvar-se’ i obre un espai de diàleg amb el públic.
Diagnòstic sobre solitud i salut mental postpandèmia; les xarxes poden alleujar o agreujar l’aïllament segons l’ús; alerta sobre l’‘oci infinit’ digital.
Autodidacta amb suport de tallers locals; pintar hores seguides és el seu espai de cures i font d’alegria diària.
La sèrie comença en el confinament estricte; incorpora QR amb música de treball; gairebé sense negres ni contrast: aposta pel ‘pur color’ i l’origen del títol.
Aprenentatge continu per prova i error; petites troballes tècniques com a motor d’ànim i progrés.
Observa que la pandèmia va obrir temps i espai per a expressions creatives diverses a la comunitat.
Acrílic sobre tela; majoritàriament formats petits i ‘quadra paleta’ al celler; al vestíbul, 7 estudis de l’Església de Sant Just i Pastor.
Es proposa entrar i girar a la dreta per seguir l’itinerari numerat (cronologia del procés); el visitant és lliure de triar el seu recorregut.
Va obtenir la sala presentant-se a la convocatòria de Can Ginestà; hi entra per renúncia d’un seleccionat (‘astres’ alineats).
Farà una xerrada-presentació; li interessa escoltar què veu el públic i relativitza les sobreinterpretacions de l’art.
Inauguració el 30 de juny (cap al vespre, ~19 h) al Celler de Can Ginestà; exposició oberta fins al 5 d’agost, en plena Festa Major.
Resum general
"Benvinguts al lloc on només entra la llum"
L’artista santjustenc Ernest Prat presenta l’exposició Mons sense ombres, una sèrie nascuda durant el confinament que transforma la solitud i l’angoixa en color, llum i joc formal. La mostra combina un procés de creixement personal i artístic, una reflexió sobre la salut mental i el paper ambivalent de les xarxes socials, i una experiència participativa amb el públic.
Idees-força
- La pintura com a “espai de cures”: pintar va ser el refugi d’Ernest per preservar el benestar emocional durant i després del confinament.
- Estètica de “pur color” i baix contrast: gairebé sense negres ni ombres; predomini de tons vius com a antídot davant un món fosc.
- Transició cap al “mosaic”: composicions en fragments i parcel·les de color que simbolitzen persones i fronteres subtils entre elles.
- Participació del visitant: llibre obert per compartir els propis espais de cures i codis QR amb la música escoltada mentre pintava.
- Salut mental i xarxes socials: lectura equilibrada del seu impacte; poden alleujar la solitud o profunditzar-la segons l’ús.
- Tècnica i format: acrílic sobre tela, majoritàriament formats petits; dues àrees expositives (sèrie principal al celler i set estudis de l’església al vestíbul).
Procés creatiu i llenguatge visual
Espais de cures, llum i color
- Ernest concep l’exposició com un refugi emocional on només entra la llum; la pintura concentra les emocions del moment.
- Colors vius per fer brillar allò que és fosc; el resultat és una pintura directa, intuïtiva i sense pes teòric explícit.
Del gest al mosaic
- Evolució cap a un mosaic de fragments de color: metàfora de persones aïllades però connectades per línies subtils (canvis de color com petites fronteres).
- Refusa assignar significats fixos als colors; convida a una lectura oberta del públic.
Salut mental, jovent i xarxes socials
- Diagnòstic generacional: més dificultats socioemocionals postpandèmia, especialment en infants i joves.
- Xarxes socials:
- Pros: troballa d’afinitats, comunitats i suport contra la solitud. - Contres: oci infinit i risc d’aïllament si no hi ha equilibri.
"Ens podem passar el dia sencer menjant oci..."
Participació del visitant
- L’exposició inclou un llibre perquè el públic escrigui o dibuixi el seu propi espai de cures i pugui contactar amb l’artista.
- Diverses peces incorporen QR amb la música que l’artista escoltava mentre pintava; algunes obres són representacions pictòriques de cançons.
Tècnica, formats i dispositiu expositiu
- Acrílic sobre tela (assecat ràpid, ritme àgil de treball).
- Sèrie principal (Celler): majoritàriament formats petits (p. ex. 20×15 cm), incloent-hi peces reconvertides en “quadra paleta” (quadres no satisfets reutilitzats com a paletes).
- Vestíbul: 7 estudis de l’Església de Sant Just i Pastor (treballats des dels 17 anys), mostrant una evolució zigzaguejant.
Recorregut recomanat
- Itinerari numerat començant per la dreta per seguir el procés cronològic de l’artista (amb llibertat total per trencar-lo).
Origen i context
- S’estrena al Celler de Can Ginestà després de presentar-se diverses vegades a la convocatòria; hi accedeix per renúncia d’un seleccionat (els “astres” s’alineen).
- Ernest és autodidacta (formació no reglada); valora espais locals que fomenten desinhibició i experimentació.
Detalls clau de la mostra
- Títol: Mons sense ombres
- Lloc: Celler de Can Ginestà (Sant Just Desvern)
- Inauguració: dijous 30 de juny, cap al vespre (aprox. 19 h)
- Durada: fins al 5 d’agost (coincideix amb Festa Major)
- Obres: 56 exposades (de més de 150 produïdes)
- Elements interactius: llibre de cures i QR de música

