Entrevistes de la Justa
Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.
Subscriu-te
Entrevistes de la Justa del 3/5/2022 — Mont Reflex: dualitats, miralls i prejudicis al cicle Mons — sis artistes entre el Mitwelt i el Selbstwelt
Arrencada de la tercera hora, anunci de la inauguració de “Mont Reflex” i presentació dels comissaris Laura Baringó i Quim Déu.
Explicació del triangle heideggerià (Umwelt, Mitwelt, Selbstwelt) i ubicació de “Mont Reflex” entre el Mitwelt i el Selbstwelt: la necessitat de l’altre com a mirall.
Projecte en tres parts (món propi, món reflex, utopies a la tardor). Premisses: contemporaneïtat i diversitat. Llista dels 6 artistes d’aquesta edició.
Plantejament de dualitats a sala. Diàleg entre la cadira “Coqueta” (1986) i una cadira funcional actual. Voluntat transversal del cicle (disseny, arquitectura, dansa, música).
Muntatge no convencional per suscitar preguntes. Diàlegs que poden ser agradables o incòmodes entre peces icòniques i altres obres.
Presentació d’una obra nova amb format de cartell; línia feminista i activista. Obra com a reflex del present i potència visual immediata.
L’art que provoca no deixa indiferent. Assistència prevista d’artistes a la inauguració; possibles absències per agenda (Acha-Kutscher, Peral).
De l’obra vinculada al cos humà a formes geomètriques i pures; connexió amb la seva mostra a Tecla Sala; obres recents a sala.
Visites amb l’Escola Canigó (9–11 maig) i exposició infantil (25 maig). Treball amb altres centres locals. Córner educatiu més petit per donar aire a les peces.
Muntar i desmuntar entre fases, gestió d’obres i horaris intensos. La passió pel projecte compensa les nits en vetlla.
Paper, pastel i llapis; dualitat entre línies corbes i compactes quasi-geomètrics. Reivindicació de dones artistes grans en l’art contemporani.
Col·locació a la sala per generar un “reflex” mutu entre ambdós. Escultura “buida” d’Alzamora al centre com a nexe. Disseny expositiu com a descobriment de diàlegs.
Treball amb papers impresos, llenguatge i repetició. Presentació principal en vídeo (~6’), més una peça petita de referència.
Dispositiu que separa l’autoria de la visió inicial per reduir biaixos. Crítica al culte a l’autor i invitació a un judici més net i personal.
~800 visitants en 2 mesos i 3 setmanes. Valoracions positives i interès sostingut del públic.
Moltes visites comentades i xerrades (arquitectura, poesia i música). Estratègia: que passin coses per activar l’exposició i atreure públics.
Recordatori: 7 de maig, 12 h, Espai Mercart, música de Clara Aguilar. Compromís de la ràdio amb el seguiment del cicle.
Tancament amb una cançó en francès (lletra sobre desig i acceptació).
Context i objectiu de l’episodi
Entrevista a la Laura Baringó i en Quim Déu, comissaris de la segona part del cicle “Mons”, titulada “Mont Reflex”, que s’inaugura el dissabte 7 de maig a les 12 h a l’Espai Mercart (Sant Just). L’episodi explica el marc conceptual, la selecció d’artistes, el disseny expositiu, les activitats educatives i un dispositiu anomenat “el prejudici”.
"La indiferència és molt avorrida."
Marc conceptual de Mont Reflex
- Inspirat en Martin Heidegger: Umwelt (món que ens envolta), Mitwelt (món amb els altres) i Selbstwelt (món propi).
- “Mont Reflex” se situa entre el Mitwelt i el Selbstwelt: relació amb l’altre com a “efecte mirall” que activa la pròpia identitat.
- Idea central: dualitats i diàlegs entre obres que generen tensió, preguntes i relacions més que no pas una lectura “de vitrines”.
Els 6 artistes i les seves aportacions
Pete Sans (disseny, iconografia i dualitat funcional/escultòrica)
- Peça icònica: cadira “Coqueta” (Delta d’Or 1986 de l’ADI-FAD) posada en diàleg amb una cadira actual funcionalista d’exterior.
- Contrapunt: disseny escultòric dels 80 vs. disseny apilable, econòmic i d’ús massiu contemporani.
- Clau: mirall de qualitats (el que té una, li falta a l’altra) per pensar el disseny com a llenguatge artístic.
María María Acha-Kutscher (obra nova, activisme i llenguatge visual)
- Artista visual i activista feminista; recent exposició al Reina Sofía.
- Obra nova per a l’exposició: tres impressions enganxades a la paret amb aire de cartell urbà.
- Clau: reflex del moment actual (contingut social i feminista) i potència visual immediata.
Dominica Sánchez (paper, pastel, emoció i línia)
- Trajectòria internacional (França, EUA); aquí menys coneguda.
- Tècnica: paper, pigments de pastel i llapis; dialèctica entre corba-línia i compactes quasi-geomètrics.
- Reivindicació: trencar tòpics d’edat i gènere en l’art contemporani (dona, 76 anys) i donar veu a discursos potents.
Alfonso Alzamora (escala, color i diàleg emocional)
- Tres peces grans, color molt potent; en diàleg amb Dominica Sánchez.
- Al centre, una escultura “buida” com a punt de connexió/relació entre ambdós universos.
Alberto Peral (llindars, dualitat i abstracció)
- Del cos humà a formes pures i geomètriques; treball constant de la dualitat.
- Vincle amb la seva mostra a Tecla Sala; obres actuals en sala.
Mar Arza (paraula, paper imprès i repetició)
- Materialitat apropiada: llibres, factures, papers de loteria, llenguatge i frase.
- Presentació principal en vídeo en loop (~6’), subratllant la repetició i el caràcter efímer de les seves “escultures” de paper. També peça petita de record.
Muntatge i criteris curatorials
- Aposta arriscada: no mostrar “convencionalment” sinó provocar preguntes i lectures múltiples.
- Diàlegs/tensions deliberats entre peces (pintura amb pintura, disseny amb disseny, etc.) per activar el “reflex”.
- Disseny expositiu com a procés viu: col·locar obres i descobrir-ne diàlegs emergents a la sala.
- Espai: el “córner” educatiu és més petit perquè les peces necessiten respirar i més espai.
"Volem que el públic entri en diàleg i es qüestioni coses."
Activitats i programes educatius
- Escola Canigó: visites el 9, 10 i 11 de maig; exposició de treballs infantils el 25 de maig.
- Integració del teixit cultural i pedagògic local (escoles d’art i projectes del municipi) amb treballs i mostres.
- Objectiu: activar comunitat i vincular públics diversos a l’art contemporani.
El “prejudici” com a experiència de visita
- Dispositiu expositiu: desplaçar la cartela de l’autor per convidar a mirar “en blanc”.
- Pregunta clau: t’agrada o no abans de saber qui ho ha fet?
- Crítica al culte pop a l’autoria: valorem peces per la signatura més que per l’obra.
- Reflexió: els artistes tenen cicles i obres mestres puntuals; cal netejar biaixos i escoltar la mirada pròpia.
Balanç de “Món Propi” (fase 1)
- Durada: 2 mesos i 3 setmanes; ~800 visitants.
- Moltes visites comentades (escoles i particulars) i xerrades (Anadot & Miquel Planas amb Alberto Peñín; Museu de Solsona; poesia i música amb Joan Olpinell, etc.).
- Valor afegit: el públic surt tant amb l’activitat (xerrada/poesia) com amb la descoberta de l’exposició i el llibret.
Dades pràctiques i cloenda
- Inauguració “Mont Reflex”: dissabte 7 de maig, 12 h, Espai Mercart (Sant Just).
- Música: Clara Aguilar (DJ set a l’exterior).
- Presència d’artistes: la majoria hi seran (dubte amb Acha-Kutscher des de Madrid i Peral per agenda).
- Missió curatorial: contemporaneïtat, diversitat de narratives i transversalitat (disseny, arquitectura, dansa, música) al llarg de les tres parts de “Mons” (3a part: utopies, a la tardor).