Entrevistes de la Justa
Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.
Subscriu-te al podcast
Noms de dona al nomenclàtor, actualització de la plusvàlua, impuls d’escultura pública, control de plagues, pròrroga del bus AMB i gran debat sobre el pont de Mas Lluí
Resum general
Ple centrat en acords tècnics i decisions de ciutat, amb especial atenció a:
- l’actualització de la plusvàlua (IIVTNU),
- el nomenclàtor amb noms de dona i reconeixements locals,
- el nou model participatiu d’escultures a l’espai públic,
- la pròrroga del control de plagues,
- la continuïtat del bus urbà amb l’AMB, i
- el debat estratègic sobre la mobilitat a Mas Lluí i el seu pont.
"La mobilitat és com una gran cadena: si poses un element al mig però no arregles el següent pas, no servirà de res."
Economia i Sostenibilitat
Declaració d’obres d’interès públic (ICIO)
- Reparació de la tribuna d’una casa catalogada al c/ Creu, 10.
- Bonificació del 50% de l’ICIO per tractar-se d’un bé catalogat.
- Tràmit aprovat en ple per aplicar el descompte.
Actualització de la plusvàlua (IIVTNU)
- S’aprova provisionalment l’ordenança fiscal núm. 4: sistemes de càlcul per valor cadastral amb nous coeficients.
- Objectiu: un mètode més just, especialment quan el preu de venda és inferior al de compra.
- Afavoreix finques més antigues; ajusts d’acord amb indicacions del govern estatal. Mesura tècnica i obligada.
Planificació territorial, habitatge i medi ambient: Nomenclàtor
Cinc carrers amb noms de dona (La Bonaigua – Garrofers)
- Isaura Martínez: primera regidora (1979) en un consistori d’homes.
- Clàudia Cortés: regidora (1983), impuls clau per a l’ambulatori local.
- Assumpció Petit: pionera amb la primera escola de dansa (Totoguri); trajectòria artística al Liceu.
- Marga Miró: trajecte vital marcat per l’antifeixisme, resistència francesa i exili.
- Maternitat d’Elna: reconeixement a la tasca humanitària amb mares refugiades.
Altres reconeixements
- Lluís Ramban: placa a l’espai del Mil·lenari (aportacions a cultura popular: Drac, gegants).
- Robert Amírez: placa en una placeta interior prop de l’Ajuntament (2n alcalde de la democràcia, 1981–83).
- Avinguda de Ricardo Bofill: l’actual av. del Baix Llobregat passarà a portar el nom de l’arquitecte, figura local de projecció internacional.
Procés i criteris de la Comissió de Nomenclàtor
- Propostes mixtes: entitats, partits i particulars; debat i consens a la Comissió de Nomenclàtor.
- Criteri de mínim impacte: prioritzar espais “nets” per no afectar veïnat ni numeracions; possibles revisions futures amb suport administratiu.
Serveis a les persones
Bases d’ajuts per a escultures a la via pública
- Nou model participatiu: convocatòries obertes (punt extra per arrelament local) per obres inèdites.
- Primera convocatòria: rotonda gran de la futura av. Ricardo Bofill; joc tipogràfic amb “Sant Just”.
- Pressupost fins a 40.000 € per peça (considerant materials i instal·lació) i exposició pública 30 dies de les bases comunes.
- Encàrrecs directes en curs: obra del Dògni (innocència i utopia) a Soledat Sans; peça de Bori en record del Guillem (actor amb síndrome de Down, fita educativa local).
Control de plagues urbanes
- Tercera i última pròrroga del contracte amb Loquímica: el calor intens i el canvi climàtic han afavorit la cria de rosegadors i paneroles.
- Intervencions amb productes fitosanitaris aprovats; creix la resistència de les plagues.
- L’Ajuntament actua a espai públic; als solars privats cal manteniment dels propietaris.
- Possibilitat d’increment pressupostari (actualment ~18.000 €/any) en la nova licitació.
Transport públic (AMB)
- Aprovada l’adenda de pròrroga del conveni amb l’AMB (ajust legal 4+2 anys).
- Continuïtat garantida del servei d’autobusos; cap canvi operatiu ni de finançament.
Mocions i debat polític
Suport al Consell Consultiu de la Gent Gran del Baix Llobregat (aprovada per unanimitat)
- Pensions: risc d’ingressos insuficients en un context d’encariment; cal assegurar vida digna postjubilació.
- Salut: degradació de l’atenció primària, manca de professionals i previsió de relleus; cal dignificar la primària.
Aparcament a l’escola Montserrat
- Moció d’Endavant Sant Just per millorar l’aparcament: retirada; el debat s’ajorna un mes.
Mobilitat a Mas Lluí i el pont
- Moció del regidor no adscrit Quico Ferrer (pla d’estalvi del pont): rebutjada.
- Moció alternativa del PSC i Sant Just en Comú: aprovada. Eixos clau:
- Estudis integrals i tècnics de mobilitat (ambiental, costos/beneficis, viabilitat), aprofitant una dotació d’1 M€ assolida a Madrid per a estudis. - Comissió amb tots els grups i l’Associació de Veïns de Mas Lluí per fer seguiment i transparència. - Coordinació comarcal: cal parlar amb Sant Feliu i Sant Joan Despí i resoldre enllaços (p. ex., rotonda de l’Esclat i accés a la B-23) abans de decidir. - Multimodalitat i futur: si es fes, que no sigui només per cotxes sinó també per vianants, bici i VMP. - Finançament incert: el pont s’estima en ~15 M€; és inabastable per al pressupost local i exigiria aportacions d’altres administracions. - No precipitar-se: primer dades i garanties; després, decidir la millor solució de connectivitat per al barri.
Seccions de l'episodi

Obres d’interès públic (ICIO) a la casa catalogada del c/ Creu, 10
Aprovada la declaració per aplicar una bonificació del 50% de l’ICIO en la reparació de la tribuna d’un immoble catalogat.

Actualització de la plusvàlua (IIVTNU) i nous coeficients
Aprovació provisional de l’ordenança fiscal núm. 4 per actualitzar coeficients sobre valor cadastral; mesura tècnica que afavoreix finques més antigues.

Nomenclàtor: cinc carrers amb noms de dona i altres reconeixements
Noves vies dedicades a dones rellevants (Isaura Martínez, Clàudia Cortés, Assumpció Petit, Marga Miró i la Maternitat d’Elna) i plaques per a Lluís Ramban i Robert Amírez; l’avinguda del Baix Llobregat passa a dir-se av. de Ricardo Bofill. Procés participat i criteris per evitar dany a veïns.

Noves bases d’ajuts per a escultures a la via pública
Model participatiu amb convocatòries obertes (fins a 40.000 €) i primera peça prevista a la rotonda de la futura av. Ricardo Bofill. Es mencionen encàrrecs directes en curs (Dògni i Bori).

Pròrroga del control de plagues urbanes (Loquímica)
Últim any de contracte abans de nova licitació; més incidència per efecte del canvi climàtic. Àmbit d’actuació al sector públic i necessitat de manteniment en solars privats. Possible augment pressupostari.

Transport AMB: pròrroga del conveni del bus urbà
Adenda per prolongar de 4 a 6 anys el marc legal i garantir la continuïtat del servei sense canvis operatius ni de finançament.

Moció unànime: suport als dictàmens de la Gent Gran del Baix Llobregat
Respaldo als informes sobre pensions dignes i millora de l’atenció primària, amb diagnosi de manca de professionals i necessitat de dignificar la primària.

Aparcament a l’entorn de l’escola Montserrat (moció retirada)
La moció d’Endavant Sant Just es retira i el debat s’ajorna un mes.

Mobilitat a Mas Lluí i pont: estudi integral i comissió de seguiment
Rebutjada la moció del regidor no adscrit sobre el pont; aprovada l’alternativa del PSC i En Comú: estudis tècnics (ambiental, cost-benefici), comissió amb veïnat, coordinació amb municipis veïns, enfoc multimodal i recerca de finançament supramunicipal (estimació del pont ~15 M€; 1 M€ per a estudis).
Fins demà! Comencem fent un repàs d'aquests temes que es van tractar ja a la sessió plenària i començarem per als d'Economia i Sostenibilitat, que n'hi ha un parell que més es van aprovar. El primer fent referència a la declaració d'obres d'interès públic de les obres de reparació de tribuna existent a la finca del carrer Creu número 10. Aquí bàsicament és una casa que està catalogada. Això vol dir que si han de fer reformes, poden acollir-se a una bonificació a l'ICIO del 50% i per tant és un expedient que s'ha de lavar ple perquè li puguin aplicar aquest descompte i per això és un dels punts que ja es van aprovar. I després també l'altre punt que es va votar i que va ser aprovat també de forma provisional, l'ordenança fiscal reguladora número 4 de l'impost sobre l'increment dels valors dels terrenys de naturalesa urbana. Què significa això? Perquè entra en vigor d'aquí unes setmanes, no? Sí, això està relacionat amb la plusvàlua. Sabeu que amb tota la crisi el tema de la plusvàlua es va qüestionar molt, no? Perquè volia dir que tu, per exemple, l'havies venut per un preu que, no?, quan hi ha crisi el vens potser de manera inferior al qual l'havies comprat. Per tant, has de buscar un mètode una mica més correctiu i el que ara es fa és que quan t'han d'aplicar la plusvàlua pots buscar dos sistemes o et pots acollir a dos sistemes, un vinculat amb el preu de compra o un altre vinculat amb el valor cadastral. I aquest punt està relacionat amb el valor cadastral. Per poder calcular aquest indicador, el que ara s'aplica són uns coeficients i el que fa l'Ajuntament és actualitzar aquests coeficients d'acord amb unes indicacions que es marquen des del govern de Madrid. I això és bàsicament el que hem fet. És una actualització de coeficients que en alguns casos van en positiu per la família que s'acull i altres van en negatiu. És a dir, en funció de l'antiguitat de la finca s'apliquen uns coeficients i amb aquesta actualització afavoreix a les finques més antigues que es posen a la venda o que la família ha decidit transmetre. I aquest és el punt que es va aprovar a plenari. Una actualització d'uns coeficients molt econòmics, i molt tècnics. Bé, després d'aquests dos punts, potser més, així com dius tu, més de caire tècnics. Sí, molt tècnics i de l'àmbit molt econòmic que sí o sí s'han d'acabar aplicant i tot i que l'òrgan que els ha d'acabar aprovant, en aquest cas és el ple, i nosaltres el que fem és donar-li compliment perquè puguin aplicar-se i efectuar-se. Dos punts que es van aprovar, com hem dit, de l'àrea d'economia i sostenibilitat, que tampoc no va donar gaire més debat. No dóna molt debat polític, no. Després passem també a altres punts, poder ja sí que més importants, per dir-ho així, de l'àrea de planificació territorial, habitatge, medi ambient. En aquest cas estem parlant potser d'algun dels punts més destacats d'aquest ple, que era la incorporació de diversos noms de dones, els noms dels carrers del sector de nova construcció a la zona de la bona aigua, a l'urbanització de Garrofers, no? Per mi aquest és un dels punts més bonics del mandat. Sí, podríem dir-ho així. Sí, perquè jo ara ja no porto igualtat, però el vaig portar quan es desenvolupaven els noms de Maslluí, i és com una petita segona fase d'aquella implantació d'un barri en nom de dona, que era Maslluí, i aquí el que fem és que al barri de la Plana li neix un sector nou, a la part més enganxada del complex de la bona aigua, com tu deies, que és la zona que ara està en construcció entre Camp Mèl·lic i la bona aigua, que és aquells solars que ara es veuen com unes terrasses de terra. Allà hi van cinc carrers, i aquests cinc carrers hem aconseguit fruit del debat i del consens dins el marc de la Comissió Nomenclà, tot el que la formem tant grups municipals com entitats vinculades al territori, com entitats de veïns, o el Centre d'Estudis Sant Justencs, que és potser el de l'arrel més històric. Sí, el que té l'arrel més històrica del poble. Doncs vam aconseguir defensar que aquests cinc noms fossin en clau femenina. I aleshores els noms que hem proposat són dos que estan vinculats amb les primeres dones que es dediquen al món de la política activa en el nostre ajuntament, a Sant Just. En aquest cas, la primera regidora que entra sola l'any 79, que és l'Isaura Martínez, que molta gent la coneix perquè la família gestiona la seu de la loteria Gatx. I aleshores, l'Isaura va ser la primera regidora que va entrar a l'Ajuntament. Era un mandat on tot eren homes i només ella estava com a representant femenina d'aquell primer equip polític que comença a gestionar l'espai públic i els primers serveis municipals després d'anys de franquisme. I aleshores, en ella se li reconeix i també a la Clàudia Cortés, que és una regidora que entra a un mandat més tard, l'any 83, i en aquest cas, quan entra, doncs ja comença a liderar equipaments importants pel poble, com és un ambulatori que no el teníem. Negocia amb l'equip del Jordi Pujol, tenim imatges de quan inaugura el Jordi Pujol l'equipament i ella va lluitar per aconseguir que es construís. Es va cedir un local, ai un local, un solar, per part de l'Ajuntament, perquè la gent et construís. I després, les altres dues persones que s'han introduït en aquests carrers, és l'Assumpció Petit, que ja ens sortia a anteriors miscel·lànies, i que és la primera dona que crea una escola de dansa a Sant Jus, el que ara coneixem com el Totoguri. Ella tenia una gran habilitat en el món de la dansa, va ballar al Liceu, amb grans personalitats com la Caballer, i un cop, doncs, quan va decidir, no?, allò, implantar-se i establir-se, a Sant Jus va decidir que crear una escola de dansa era fer escola per tal que moltes nenes no avancessin en aquest art. I l'altra persona que vam pensar que es mereixia també aquest reconeixement és la Marga Miró, és una dona que, quan arriba, que la seva vida va estar molt marcada per la lluita d'esquerres, a ella li conflueixen la vida tota la guerra, la Segona Guerra Mundial, s'exilia a França, i allà es comença a implicar amb la resistència francesa per ajudar a soldats que sortissin d'aquella ocupació nazi, no? I li volíem reconèixer aquesta lluita perquè per nosaltres són escenes molt vinculades amb pel·lícules que hem vist, no?, i ella directament ho viu, després ha de marxar a Caracas a viure amb el marit, torna a Sant Just, s'estableix, i pensem que era una dona una mica a vegades només que anònima, però que havia tingut un compromís amb la llibertat i la lluita contra el feixisme, no?, molt, molt, molt clara. I a petició del Consell Municipal de Dones hi havia un altre col·lectiu que també es va demanar que es reconeixés i hi ha històries precioses de la maternitat d'Elna en la qual, doncs, moltes dones que estaven, sobretot, refugiades espanyoles, que estaven a les platges franceses, no?, i que en aquell període estaven embarassades a punt de tenir una criatura, allà les acollien, les cuidaven i podien tenir, no?, un inici de vida dels seus fills o filles d'una manera molt més digna que no en un camp de refugiats o en aquelles platges tan fredes, tan humides, i jo crec que la feina que vam fer des de la maternitat d'Elna doncs, no és un entorn o no és un col·lectiu local, però sí que vam pensar que també era bo quan vam fer amb Eslluï juntar una mica de visió també més llunyana a la del poble. I aquesta és la part que vam defensar més amb clau femenina, diguem-ne. I després teníem altres peticions d'altres entitats, com la de Lluís Ramban, que era un gran col·laborador també, d'aquesta casa, del Drac, dels gegants. En Lluís Ramban tindrà una placa a l'espai central del mil·lenari on hi ha els espais de fer esport per la gent gran, hi ha aquelles pintures de flors. També el primer, el segon alcalde de la democràcia, el Robert Amírez, que va ser alcalde entre el 81 i el 83, doncs també se li posarà una placa en aquest edifici que hi ha entre el carrer Raval i el carrer Mercat, que fa com una placeta interior, una petita illa interior, doncs allà també hi haurà un reconeixement perquè era l'espai que teníem sense designar més a la vora de l'Ajuntament o cas Corbà, per tant no se'ns allunyava molt. I l'altra persona que sí que tindrà un espai destacat és en Ricardo Bofill. Ara quan entrem a Sant Just per l'autopista, el que coneixem fins ara com l'avinguda del Basi Llobregat, passarà a dir-se l'avinguda de Ricardo Bofill i ens donarà la benvinguda per l'accés del poble. Que farà un any, no? Sí, estem preparant un acte amb la família també i jo crec que també és d'aquelles figures d'arrel local però de proyecció internacional, no? que també doncs era bo que tinguessin un punt destacat com pot ser el Margarit, que el tenim a la biblioteca. Les propostes que fa la comissió de Nomenclàtor sempre són propostes que els arriben en aquesta comissió des d'entitats de Sant Just o dins de la mateixa comissió sorgeixen idees i llavors es plantegen? Combinat diferents models tenim des de quantitats ens ho demanen per exemple doncs la del va ser la Joana Riba i la Ira que van proposar l'assumpció petit tenim el Consell Municipal de Dones com a anys més col·lectiu que va fer la proposta també tenim partits polítics com en aquest cas les dues regidores venen proposades per partits polítics i després hi ha persones individual que en va arribar una que proposava una persona pròxima a la seva família que se li fes un reconeixement vull dir qualsevol o particular o entitat o col·lectiu pot fer proposta perquè la comissió ho discuteixi i busquem espais on es pugui ubicar aquella nova designació és difícil perquè quan s'escull d'espai s'intenta que tingui almenys una mínima Sí i hem buscat espais que no afectin altres veïns per exemple l'ha vingut de la Ves Llobregat ara mateix no té cap veí amb numeració real de cadastre però en canvi hi ha alguna proposta d'algun polític que sí que ens afectarà empreses que tenen allà la seva definició de seu social i haurem de veure això com els pot afectar en un futur no està descartat però vol dir que hem de fer més feina perquè aquell veïnat ho tingui més fàcil o ajudar a fer la tramitació del canvi de nom però ara amb el que hem aprovat no hi ha cap veí afectat per cap canvi de nom són llocs que diguem-ne que estaven nets i aleshores doncs hem anat al que era més fàcil per no afectar cap veïnat però més endavant sí que volem fer revisió d'alguns noms fer algun canvi i ja ajudarem si s'hagués de fer doncs aquesta tramitació que és més administrativa o de papers i tot això molt bé després d'aquest parell de punts que formen part de l'àrea de planificació territorial habitatge i medi ambient totes relacionades amb el tema del nomenclàtor passem també als punts de l'àrea de serveis a la persona un d'ells va ser l'aprovació inicial de les bases per l'atorgament d'ajuts a l'execució d'escultures o conjunts escultòrics a la via pública del municipi de Sant Just Sí, això va amb la línia de recuperar o d'impulsar encara més el que és l'art al carrer ara mateix ja en tenim moltes tenim des del Plensa o tenim la Montse Sastre o des de dia tenim moltes obres a carrer però volem fer una modalitat diferent de posar-les en marxa fins ara quan volíem fer una escultura doncs parlàvem amb l'artista i tiràvem davant l'execució de l'obra aquí entrem en una fórmula més participativa ara fem unes bases perquè quan vulguem fer una escultura al carrer i la vulguem fer de manera participada amb conjunts d'artistes aquest sigui l'encaix legal que ens ho permet fer què volem fer en definitiva doncs que qualsevol artista principalment de Sant Just es pugui presentar a una convocatòria específica la primera que volem desenvolupar serà en aquesta vinguda futura de Ricardo Bofill quan sabeu hi ha una primera rotonda molt gran que és on giren tots els vehicles per entrar o sortir de la B23 aquella rotonda que és molt gran allà volem que l'artista que vulgui es presenti a la convocatòria i ens proposi una escultura amb les paraules de Sant Just que juguin amb la S amb la J amb totes a la vegada vermelles verdes de paper el que vulguin és a dir de còrtex i llavors la idea és que sortir aquesta convocatòria d'aquí un mes i mig o dos mesos els artistes s'hi puguin presentar i en unes condicions bàsiques i després ha de ser inèdita és a dir no val que m'hagis fet aquesta escultura girona i ara me la ha de ser com original per Sant Just exacte i això és el que volem fer és una nova modalitat de fer participar a artistes de Sant Just o creadors de Sant Just perquè se li prima si és d'aquí però és veritat que per normativa no podem impedir que un artista de fora s'hi presenti l'únic que tindrà menys puntuació perquè no està primat per ser de la nostra modalitat és a dir es valorarà més si l'artista tens punts extra si ets de Sant Just o tens un vincle imagina que és una persona no sé que és professora de Can Ginestà de les arts plàstiques doncs per la seva el seu arrelament al municipi també tindria aquesta apuntació extra però és una bonica manera d'avançar amb l'obra al carrer fins ara encarregàvem més directament doncs ara direm mira aquesta en lloc d'encarregar-la directament el que farem és treure convocatòria i que i això no s'havia fet en cap escultura abans aquí a Sant Just no la majoria que tenim com que vas a buscar l'artista en concret per exemple ara en tenim dues en procés una és del Dògni que es col·locarà a un espai interior que hi ha al Centre Cívic de Soledat Sants no sé si recordeu quan va exposar el Dògni a Can Ginestà tenia uns nens molt bonics amb unes cares de fusta que estaven que parlaven de l'utopia de la vida una mica i li hem demanat una obra vinculada amb aquesta innocència i aquest sentiment utòpic de fer un món millor i després també l'artista Bori que és la que té l'escultura de l'11 de setembre també li hem demanat una escultura en record del Guillem que és aquest actor amb síndrome de Down que va participar per primera vegada en una pel·lícula que va guanyar un premi internacional i a la vegada va ser el primer noi amb síndrome de Down que va acabar tota l'educació secundària a Sant Jús amb molt esforç de la família de la seva mare personalment i també aquestes dues escultures estan encarregades directament a l'artista i aquí ho farem diferent és una nova modalitat per tenir art reconegut en els nostres carrers places o en aquest cas també equipaments que entenc que la voluntat és de fer-ho també en altres o sigui a mesura que vagin sorgint altres exacte anar analitzant que a vegades jo vull que l'escultura sigui de tal persona més difícil però és no el que jo ara estic pensant és més en l'objectiu final i qui m'ho faci tampoc no és l'objectiu principal aquí a vegades diuen no és que vull un plensa però jo crec que és una iniciativa el que es va anar a provar són una mica les bases que defineixen les bases comunes que es serviran per qualsevol convocatòria estaran 30 dies en exposició pública després ens cal fer un ajustament econòmic perquè si hem posat fins a 40.000 euros perquè aquesta escultura es pugui fer en qualitat i amb tot el que implica perquè primer vam pensar que a vegades crear-la el procés creatiu pot ser no és car però a vegades la compra de material que ha pujat tant o la instal·lació i execució de l'obra a vegades és més car que tot el procés inicial llavors vam decidir incrementar aquesta quantitat molt bé després els altres dos punts també de l'àrea de serveis a la persona que es van votar va ser la tercera i última pròrroga del contracte per la prestació del servei de control de plagues urbanes adjudicat a l'empresa Loquimica sí aquest és un tema que amoïna sempre molt al veïnat el que és veure rates veure peneroles a prop de casa ens angoixa a tothom són éssers que viuen en el subsol i que moltes vegades quan fan els seus nius són difícils de localitzar i el que tenim és una empresa que està especialitzada que és Loquimica aquest és l'últim any de contracte que ens queda amb ell abans de tornar a licitar aquest servei i realment a dia d'avui ens estan fent molt bona feina sí que és cert que amb tot el tema de ja t'ho diré amb el canvi climàtic amb la calor tan intensa que va fer aquest estiu certs animals del subsol que potser no haurien hagut de criar tant van tenir unes condicions climàtiques molt favorables i vam tenir més criança de la que tocaríem i aleshores hi ha alguns punts vermells que ells treballaran molt intensament amb l'equip d'urbanisme i l'equip que porta aquest contracte per tal d'intentar buscar molt millor on estan aquests focus on acaben criant per allà el que fan és posar uns productes fitosanitaris aprovats per la Unió Europea que el que intenten és acabar matar aquell espai on pot proliferar aquell animal però és complicat perquè cada vegada són animals més resistents als productes que els han de fer mal els ser fitosanitaris són una mica més suaus que alguns però no està autoritzat cap altre tipus de producte per tirar endavant l'eliminació d'aquestes plagues i és molta feina perquè és anar molt al detall d'on es poden trobar i també recordar que l'Ajuntament pot actuar bàsicament a l'espai públic en l'espai privat no pot actuar per tant ahir va sortir també en el ple que si hi ha solars que estan buits que són privats i no es fa manteniment doncs molt intensiu a vegades s'acumula s'acumula doncs pot ser els bitxos d'una zona però sí o a vegades quan hem fet una obra que hem aixecat algun carrer a l'aixecar paviment surten i llavors en aquella època hem de ser no sé per exemple ara es fan obres al carrer Sant Lluís si s'aixequés depèn quina part de paviment pot ser que ens surtin rates i llavors aquella empresa l'hem d'avisar perquè estiguin més al cas quan es fa depèn quina actuació a carrer això ens va passar quan es va fer les obres d'en Sem Claver com es va fer tot el col·lector per sota allà hi havia molta vida més vida a sota que amunt a vegades amb una de sorprèn tot el que pot sobreviure sota els nostres peus mare meva bé doncs això que es va es va aturgar aquesta última pròrroga de contracte amb l'empresa que controla el tema de les plagues i si cal quan s'acabi el contracte si l'hem d'incrementar econòmicament perquè veiem que són uns animals que s'haurà d'actuar més intensament s'ha de batallar molt segurament haurem d'incrementar la dotació econòmica anual ara és d'uns 18.000 euros però jo crec que haurem d'invertir més diners i després també un altre tema referent a l'àrea de serveis i la persona és l'aprovació de l'adenda de la pròrroga amb el conveni amb l'AMB pel que fa a la prestació del servei públic de transport del col·lectiu urbà de viatgers del municipi en l'enleix de l'Aurea Miró sí aquest és un punt que va entrar d'urgència sí això ens garanteix que el servei d'autobusos que tenim amb l'àrea metropolitana continuï funcionant sense normalitat aquí simplement és un tema també molt tècnic actualment hi ha una llei que et marca que els convenis amb altres administracions només poden durar 4 anys i en canvi aquest procés és de 6 anys el que s'ha fet és una renovació d'aquest conveni perquè cobreixi aquests altres 2 anys però el servei ni s'ha vist afectat ni canvia ni res i tampoc no posa en perill el seu finançament simplement és garantir la continuïtat exacte és un tema administratiu que té de garantir que quan s'ha acabat aquest quart any continuo prestand el servei dos anys més i per això no va haver debat gairebé es va aprovar de manera unànima perquè és com els dos primers que hem parlat una mica més tècnic per seguir preservant el servei i d'aquests temes llavors ja passem a més qüestions de debat en aquest cas serien amb les mocions n'hi va haver 4 la primera parlem de la moció aprovada pel que fa al suport als dictaments del Consell Consultiu de la gent gran del Baix Llobregat que va ser no sé si aprovada per unanimitat no? sí va ser unànima aquí sabeu que tenim un grup de gent gran activa a la comarca que són persones jubilades algunes amb gran coneixement específic del seu anterior àmbit de treball per tant han treballat un seguit de dictaments que estan molt bé realment fan tot una anàlisi del futur de les pensions perquè a vegades depèn quina pensió es queda tan curta que fer una vida digna durant tants anys perquè a vegades et jubiles amb 63 perquè molta gent no s'està jubilant al 65 estan avançant les jubilacions et queden potser 20 anys de vida amb un ingrés periòdic molt just i el ritme actual que veiem d'increment de preus fa que cada mes pateixis i no tens cap altra manera d'incrementar aquests diners perquè ja és una pensió llavors un dels debats era sobre les pensions un altre era sobre el sistema de salut la degradació que està patint l'atenció primària i més quan ets gran que potser fas un consum d'aquest tipus de serveis molt més intensiu veus que que hi ha coses que no estan quadrant que vull dir que s'ha de millorar el servei falten molts professionals una de les anàlisis més profundes que fa aquest dictamen és la manca de previsió del govern català per poder cobrir jubilacions molt grans depèn quins professionals que no s'estan trobant al relleu perquè no està dignificada la professió bàsicament a la primària és molt més digna per un metge anar a treballar a un hospital que triar a la primària on no et pots especialitzar on no hi ha un camp d'investigació per tant acaba sent dins de la teva tria no és de les primeres i acaba quedant buida depèn quines convocatòries que es tiren endavant i jo crec que eren continguts molt interessants i que per això els vam donar el suport des del conjunt de membres de la corporació perquè clar això és el Consell Consultiu de la gent gran del Baix Llobregat és a dir, a nivell comarcal o sigui, analitzen problemàtiques comunes se li donen el suport des de Sant Just com si digués sí, perquè Sant Just també té membres és a dir l'arròs-arròs que és d'aquí de Sant Just hi ha anat molts anys el Pere Aceiton també va participar durant uns anys és a dir són gent de tots els municipis que periòdicament o la Càndida Nevado també hi ha anat durant molts anys és gent que té el temps per poder anar allà i dir avui de què analitzem doncs què ens preocupa més també per exemple va haver un any que van analitzar tot el tema de les farmàcies clar, perquè tens cotxe i pots anar a les d'urgències però si ets una persona gran que ja no té el carnet de cotxe o ja no té el vehicle depèn com accedir i depèn quin horari d'urgències de farmàcies també els amoïnava molt i bueno plantegen sí, reflexions que són d'interès i que ens les hem d'estudiar com a responsables polítics per trobar-hi solucions i després les altres tres mocions que ens queden debats sobre ponts, mobilitat del barri de Maslluí també a la zona de l'escola Montserrat comencem concretament per aquesta per l'emoció del grup municipal d'endavant Sant Jus per millorar l'aparcament a l'entorn de l'escola Montserrat una emoció que va ser retirada la van acabar retirant per tant és un debat que ajornem fins aquí un mes molt bé i després les altres dues que ens queden bastant semblants ara ens explicarà Gina si et sembla una mica les diferències perquè a priori pot semblar emocions que vulguin dir el mateix una la va presentar el regidor no adscrit Quico Ferrer sobre l'estalvi el pla d'estalvi del projecte del pont de Maslluí que va ser declinada va ser rebutjada per sí per Manoria sí va ser rebutjada justament per als partits que sí que van donar suport que van fer que s'aprovés l'altra moció referent també a aquest tema que és la la moció que va presentar el PSC i Sant Jus en Comú sobre la millora de la mobilitat del barri Maslluí perquè s'entengui el regidor que va presentar aquesta primera moció en Quico Ferrell se presenta una moció i com a PSC i en Comú vam decidir que no és d'aquella moció no la volíem subscriure i vam fer una si estiguessim al Parlament s'entén com una esmena a la totalitat és a dir no compartim res de com està expressada aquella moció i et fem una moció alternativa per tal d'explicar d'una altra manera el mateix contingut vull dir no és que li copiem diu és que m'heu copiat no és que nosaltres no volíem aprovar la moció com tu l'havies presentada per tant tenim l'opció de fer una esmena a la totalitat és a dir fer una totalment alternativa buscant l'encaix que nosaltres pensem que és el millor i aquí sí que vam coincidir amb altres grups i per això va sortir aprovada com ho va expressar tant el Justo Salva que va dir que ell no és partidari del pont però per poder avalar aquest no com ho podem doncs hem de tenir més estudis i més informació al respecte Esquerra anava a la mateixa línia diu jo no és el no és el meu model però vull tenir més dades per poder decidir realment quin és el posicionament final i el PSC deia nosaltres vist que en aquests últims 30 anys ja ha canviat tant el que és la mobilitat del barri la mobilitat en general perquè ara ja no estem primant el cotxe per damunt de la resta de vehicles i uns altres tipus de modalitat els costos que pot suposar aquesta infraestructura i l'impacte que pot tenir amb un polígon al mig és a dir hi ha tants elements a tenir en compte que vam dir el que planteja el Quico anem a fer-ho ja no hi ha uns diners que va aconseguir en aquest cas el PDeCAT per tal de fer uns estudis uns analisis uns projectes doncs aprofitem aquests diners per analitzar en global tota la mobilitat que implica tant aquell barri com la resta de les zones és a dir no podem decidir la construcció d'un pont d'aquestes característiques si no parlem amb Sant Feliu perquè ens pot derivar tots els seus vehicles cap allà i saturar la infraestructura hem de parlar amb Sant Joan d'Espí perquè si quan arribem a la rotonda de l'esclat no tenim una nova via d'accés a la B23 col·lapsarem aquell punt és a dir Mas Lluï dirà no si jo ja he sortit del meu barri però és que t'has quedat col·lapsada a l'esclat què fem tots allà a l'esclat parats és a dir la mobilitat és com una gran cadena si nosaltres posem un element al mig però no arreglem el següent pas no servirà de res és a dir guanyar dos minuts per quedar-te aturat al cap de 800 metres no serveix de res per tant vam dir fem un bon pla de mobilitat analitzem bé aquesta infraestructura si es fa com es fa i tothom va estar d'acord que si s'hagués de fer li hem de permetre que no només sigui una via de vehicles no sigui una via on hi hagi tant el que va caminant com el que porta la bicicleta com el que va amb patinet o bé de saber si d'aquí un temps ens mourem amb un dron penjat jo què sé com el casquet volador del Dorany jo crec que la mobilitat si veus pel·lícules futuristes pot canviar tant d'aquí uns pocs anys perquè la tecnologia et permet avançar de maneres que a vegades no ens imaginem qui ens havia de dir fa 5 anys que la mobilitat amb patinet seria d'aquest que tindria aquest pes és a dir una mica al rerefons d'aquesta moció presentada per Sant Jus en Comú i Pajacés poder fer com una mena d'estudi de mobilitat sobre tant des de a nivell ambiental a nivell de costos beneficis analitzat d'acord amb criteris tècnics és a dir tenir tots els documents tècnics importants i també es va crear una cosa que va proposar Esquerra Republicana és a dir fem una comissió en què tots els grups municipals estiguem l'entitat de veïns del Mas Lluï també hi sigui i analitzem-ho amb profunditat és a dir no val com fa el Quico Ferrer me'n vaig a un bar li pregunto a una noia si vol el pont em diu que sí la gent de Mas Lluï demana el pont no la gent podem demanar però hem d'analitzar els costos els beneficis i l'utilitat d'allò que demanem les reunions estan bé però hem d'acabar reforçant-ho amb documents a la moció de fet li va donar suport en aquesta moció partits que pensen com has comentat de senzors en comú que la viabilitat del pont de Mas Lluï per exemple que ara mateix no la veuen clara exacte però el que hem de fer és tenir dades crec que és important si tenim l'opció que ens facin aquests anàlisis potser et diuen mira aquest pont ja no seria l'opció de futur però a tal lloc hem fet aquesta opció tècnica que us permetria millorar perquè el pressupost a fer aquest estudi o bueno sí aquests estudis de mobilitat és un pressupost que ja s'ha contemplat o se li haurien de donar diners va haver-hi una negociació política a Madrid entre el PDeCAT i el Partit Socialista el PSOE vinculat amb el Ministeri de Foment i van aconseguir una dotació d'un milió d'euros per fer un seguit d'estudis vinculats a aquest àmbit de la mobilitat per tant quan arribin aquests diners que és una subvenció es poden utilitzar justament per tots aquests temes i analitzar opcions per millorar aquesta connectivitat tothom comparteix que la connectivitat s'ha de millorar que s'ha de buscar una eina que sigui pràctic i útil i si tots els estudis diuen que aquesta és la via per tal que ho sigui doncs es va veure que tots els us li donaran suport però ara mateix no s'acaba de veure i com que el barri s'ha desenvolupat ja de manera total i allà neixen nous equipaments com un institut d'escola un pavelló no? i coneixem ja quin tipus de veïnat és i quants cotxes té perquè això també és un element a tenir en compte estem lluitant perquè el vehicle privat no tingui tant de pes però cada vegada les famílies amb recursos tenen més vehicles a càrrec a l'interior de casa seva no? i a vegades hi ha famílies que tenen fins a tres cotxes no tenim tanta via pública perquè cada família tingui tres cotxes no, no, seria inabastable clar, és el que ens diuen a vegades alguna gent en algun moment hem de posar un límit o un topall clar llavors aquests diners destinats per fer aquest estudi però no serien garantia al final que potser s'acabés fent en aquest cas el pont primer és que encara ningú ens ha garantit que puguem tenir 15 milions d'euros per finançar aquesta infraestructura 15 milions d'euros seria tota la capacitat inversora de l'Ajuntament durant quatre anys per un Ajuntament com nosaltres és inabastable clar jo crec que és una infraestructura d'àmbit molt més comarcal per tant hem de buscar un finançament externe a nosaltres amb el compromís d'altres administracions i això és el que l'alcalde va fer una reunió a Madrid amb el Ministeri per veure si era viable aquest finançament no es va veure malament però clar abans hem d'analitzar com hauria de ser i amb quines garanties d'èxit es pot tirar endavant i si tots els estudis l'afavoreixen la construcció o sigui no hi ha un no però hi ha un anem a analitzar-ho amb detall no ens precipitem en aquest tema perquè són molts diners que nosaltres no tenim per tant els hem d'obtenir i per obtenir-los és d'oferir una opció viable i que sigui real un debat interessant de mobilitat que recomanem als ràdioigents que si volen tornar-lo a escoltar o per saber també com es va definint cada partit polític que es tornin a mirar o escoltar el ple municipal que està penjat de fet en el canal de YouTube de l'Ajuntament allà ho poden trobar i tornar-ho a escoltar molt bé doncs Gina deixem en aquest punt l'entrevista si et sembla molt bé i res que acabis de passar un bon divendres i també un bon cap de setmana moltes gràcies que descanseu el cap de setmana vinga adeu adeu i tot