Entrevistes de la Justa

Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.

Subscriu-te al podcast

episodis

2041-2052 de 2109
  • Pressupost municipal 2016 de Sant Just Desvern: menys ingressos, prioritats socials, IBI +1,5%, inversions “obertes” i plans per a participació; plus conte de Joan Barril - episode art
    28'

    Visió general del programa Eix principal: entrevista sobre el pressupost municipal 2016 amb la regidora d’Hisenda, Quima Jiménez. Es detallen xifres, prioritats i condicionants (ingressos supramunicipals, IPC, llicències d’obra). Es debat l’augment de l’IBI, la reducció d’inversions i la possibilitat de pressupostos participatius el 2017. També s’aborda el trasllat del Cau a l’Ateneu i el suport a la normalització lingüística. Al tram final hi ha un bloc publicitari i una secció de contes amb Raquel de Manuel (conte de Joan Barril). "Aquest any és un pressupost una mica obert" — Quima Jiménez "No m’agrada pujar impostos, però no ens queda una altra" — Quima Jiménez Pressupost municipal 2016 Magnitud i variació • Import total: ~23 M€ (any 2016) • Variació: -6% vs 2015 (gairebé 1 M€ menys), principalment per la baixa d’ingressos d’altres administracions i menys llicències d’obres grans. Prioritats de despesa • Serveis socials i plans d’ocupació: creixen i són prioritaris per garantir necessitats bàsiques i ocupabilitat. • Inversions: partida “petiteta”, amb enfocament a incidències petites cobertes; les grans inversions dependran de futurs ingressos (pressupost obert). "Si la fem, la fem; l’arreglem i queda bé" (sobre obres integrals i no a trossets) Ingressos condicionats i pressupost “obert” • Dependència de Diputació i Àrea Metropolitana: possibles aportacions incertes en quantia i timing; el que entri es destinarà sobretot a inversions (carrers i projectes demandats per la ciutadania). • 2015 va ser atípic per ingressos d’obres grans; el 2016 no se’n contemplen de similars a l’inici. Fiscalitat i ordenances IBI i IPC • IBI +1,5% (alineat amb la previsió d’IPC quan es van preparar ordenances): - Per rebuts de 200–400€, l’impacte seria de ~4–5€ anuals. - Sense aquest ajust, l’Ajuntament afrontaria ingressos insuficients per cobrir despeses i serveis. • Justificació social: la recaptació reverteix en serveis socials i plans d’ocupació (retorn a la ciutadania). Context econòmic • Brots verds empresarials incipients i poc visibles per al treballador (sous estancats a la privada; funcionaris +1% per llei estatal). Inversions i projectes urbanístics Priorització en funció d’ingressos • Hi ha una llista de prioritats per carrers i obres; s’executarà segons la quantia que arribi (de 10.000€ a 1 M€ canvia l’abast). Casos esmentats • Plana/Vells Soleig – carrer Pont: remodelació estimada ~800.000€; criteri d’execució integral (obrir i resoldre tota l’obra per evitar re-treballs). Calendari incert el 2016. Teixit social i cultural El Cau i l’Ateneu • Trasllat del Cau a l’Ateneu: acord d’adaptació cofinançada entre Ajuntament i Ateneu. • Defensa del paper dels ateneus com a equipaments clau que requereixen suport municipal (subvencions) per sostenir activitats obertes al poble. Política municipal i governança Aprovació del pressupost al ple • Aprovació amb abstenció de Ciutadans i PP; Convergència hi vota en contra. Normalització lingüística • Ciutadans proposa reduir l’aportació al Consorci per a la Normalització Lingüística o diversificar-la cap a altres idiomes. • Resposta: el català és requisit laboral en molts llocs; l’Ajuntament ha de facilitar l’acreditació (nivells com el C) per no frenar l’accés a la feina. Línia de manteniment del suport. Participació ciutadana • Es valora implantar pressupostos participatius el 2017 (massa complex per al 2016 per canvis d’equip i timings legals). Objectiu de consens ampli en el futur. Gestió interna Experiència de la regidora • Primer pressupost de mandat i de la regidora d’Hisenda: procés no senzill però “divertit”, amb paral·lelismes amb l’empresa privada i agraïment al personal tècnic pel seu professionalisme i suport. Altres continguts del programa Bloc publicitari i autopromocions • Anuncis locals i franges promocionals: comerç local, programació nadalenca musical, espais de ràdio (Smooth Jazz Club, sardanes), campanya de seguretat viària. Secció de contes • Amb Raquel de Manuel i el convidat Joel: presentació d’un conte de Joan Barril, L’Endemà de Reis, en substitució de la tertúlia política per la setmana festiva.

  • Ple municipal de Sant Just: aprovació inicial del pressupost 2016, priorització de serveis públics i debat sobre inversions, transparència i horaris de la Biblioteca - episode art
    19'

    Resum de l'entrevista Context i titulars clau Aprovació inicial del pressupost 2016: 23.261.000 € (Ajuntament + Promunsa), amb una reducció del ~6% centrada sobretot en inversions. Prioritat absoluta: manteniment dels serveis públics, qualitat de vida i contenció de l’endeutament (“l’Ajuntament de Sant Just pràcticament no té crèdit”). Substitució de competències no finançades: l’Ajuntament cobreix prestacions que la Generalitat no pot finançar. Votacions: Govern a favor; Convergència en contra; Cs i PP s’abstenen. Coincidències amb PP en despesa social; discrepàncies amb Cs en política lingüística i medi ambient. Inversions: retallades per caiguda d’aportacions externes (PUOSC zero i pressupost de l’AMB per definir). Prioritat a via pública (carrers Valmes, Sala, Font, Pont...). Transparència: obertura del nou portal de transparència amb informació clau (adjudicacions, imports, etc.). Biblioteca Joan Margarit: estudi d’ampliació d’horaris i pla d’acció (horaris, continguts, personal i espais), amb reforç en períodes d’exàmens. Balanç 2015: govern de continuïtat reforçat i preparació del PAM. Expectatives econòmiques milloren el 2016-17. Preocupació per la inestabilitat política a Catalunya i Espanya: risc de pressupostos prorrogats i paràlisi administrativa. "El pressupost municipal garanteix el manteniment dels serveis públics." "No és bo tenir governs inestables... el país està paralitzat." "Nosaltres no tenim res a amagar" (sobre el portal de transparència). Pressupost 2016: xifres i prioritats Import total: 23.261.000 €. Filosofia: pressupost prudent i obert, amb opcions d’ampliació si arriben nous ingressos. Serveis prioritaris: àmbits socials, educatius i mediambientals. Finançament: pujada dels ingressos patrimonials; endeutament baix i contenció del crèdit. Suport a persones i famílies: l’Ajuntament aporta on la Generalitat no arriba. Inversions i finançament extern Descens d’inversions per la minva d’aportacions externes: PUOSC de la Generalitat: 0 €. Pressupost de l’Àrea Metropolitana: a concretar al març (prudència). Prioritats: via pública i manteniment de carrers en pitjor estat (Valmes, Sala, Font, un tram del Pont...). Evitació d’expectatives: no es fixen xifres d’inversió futures sense projectes concrets per no generar il·lusions infundades. Votacions i posicions dels grups A favor: partits de govern. En contra: Convergència. Abstenció: Ciutadans i Partit Popular. Confluències i discrepàncies: PP: alineament en despesa social recurrent. Cs: propostes de reduir política lingüística i medi ambient (no acceptades). Possible augment en participació ciutadana i serveis socials (assumible). Compromís: partides socials obertes per ampliar-se si creixen les necessitats. Oposició i informació Crítica a Convergència per un debat "feble" i amb manca de coneixement tècnic; s’admet l’absència per malaltia de la portaveu. Es defensa que la informació del pressupost es va lliurar amb antelació als grups en junta de portaveus. Biblioteca Joan Margarit Resposta a la petició d’ampliar horaris d’estudi: reunió immediata amb direcció. Mesures previstes: Estendre obertura en períodes d’exàmens (biblioteca o aules d’estudi alternatives). Pla d’acció: revisar horaris, continguts, recursos humans i espais. Valoració: equipament transversal i molt utilitzat per tota la ciutadania. Portal de transparència Nova finestra per consultar adjudicacions, imports i acció de govern. Compliment per fases de la llei, amb guia de la Generalitat. Objectiu: facilitar que qualsevol ciutadà trobi dades rellevants. Balanç del 2015 i mirada al mandat Govern de continuïtat reforçada (tres partits consoliden resultats). Proper Pla d’Actuació Municipal (PAM) amb objectius a 4 anys. Expectativa: 2016-17 amb millora econòmica; prudència per la incertesa política. Context polític català i espanyol Preocupació per la inestabilitat: pressupostos prorrogats i aturada de gestió. Necessitat d’un govern sòlid que executi polítiques, sigui quin sigui el signe ideològic. A Espanya, possible governabilitat des del Parlament amb pactes; oportunitat d’enriquir propostes. Experiència municipal de pactes estables a Sant Just. Cloenda i Nadal Agenda: concert de Nadal de l’Orfeó, Pastorets i altres activitats. Missatge: bones festes i desig d’un 2016 amb empenta.

  • Cirque Smile porta “Smile of the Stars” a Sant Just: circ familiar sense animals fins al 10 de gener - episode art
    6'

    Resum de l’entrevista Què trobareu a “Smile of the Stars” Circ tradicional amb pallasso, malabarista, equilibrista i trapezista. Proposta sense animals i amb molta fantasia per als infants. To temàtic amb personatges i icones: Frozen, Peter Pan, Elvis Presley, Marilyn Monroe. Durada: 1 h 45 min amb intermedi. Dates, lloc i accessos A Sant Just Desvern fins al diumenge 10 de gener. Ubicació: Carretera Reial cantonada c/ Torre Blanca, al costat del Parc de Torreblanca i a prop del tramvia. Fàcil aparcament i entorn per fer un passeig familiar abans o després. Funcions també en dies festius de Nadal (inclòs el 25). Entrades i promocions Compra online amb 30% de descompte. Promos 2x1 a botigues col·laboradores (identificades amb cartell a l’aparador). Web: circo-alexzabata.com (apartat de promocions). Públic i to artístic Espectacle familiar pensat “per a totes les edats”, des de nens de 2 anys fins a avis. Ritme i posada en escena adaptats al públic català: inicia molt alegre, però pensat per a un públic més tranquil. Interacció amb els infants en alguns moments (ball i participació). Companyia i logística Quatre famílies en escena; els artistes també fan publicitat, vestuari i tasques de producció. Aula itinerant homologada pel Ministeri d’Educació amb mestra pròpia per als fills dels artistes (nombre variable durant l’any). Cites destacades "El circo siempre es familiar, es un espectáculo para todas las familias." "Todos los días, cuando hay fiesta, nosotros estamos trabajando para la familia." "Está pensado para un público más tranquilo, pero yo veo que responde bien." "También la poden comprar online con un descuento del 30%." "Una hora y 45 minutos, tiene un descanso también, un intermedio."

  • Nadal a Sant Just: misses, sentit de la festa i obertura de l'Església; més tard, tertúlia sobre el temps i la nevada del 62 - episode art
    18'

    Resum de l'entrevista i continguts Misses de Nadal i sentit de la celebració Horaris principals a la parròquia de Sant Just i Pastor: 24 desembre, 19.00 h: Missa familiar de Nadal (abans anomenada popularment "missa del pollet"). 24 desembre, 24.00 h: Missa del Gall. 25 desembre: 11.00 h (català) i 13.00 h (castellà). Canvi de nom i sentit comunitari: Es desaconsella dir-ne "missa del pollet" per evitar un enfocament massa infantil; es proposa "missa familiar de Nadal" per reforçar el sentit de família i inclusió de criatures, joves i gent gran. Adaptació d’horaris a la realitat social: La tradició local prioritzava el dinar de Nadal; la Nochebuena s’ha incorporat per influència d’immigracions i noves costums. Per això es manté la missa del Gall a mitjanit, evitant solapament amb els sopars familiars. Sentit teològic de Nadal: No és un "aniversari" qualsevol: és la memòria viva que Déu es fa present en la història humana. "Nadal és cada dia" — la presència constant de l’Emmanuel (Déu amb nosaltres) crida a viure el dia a dia amb pau, justícia, convivència, perdó, diàleg i comprensió. Obertura de l'Església i valors compartits Missatge del Papa Francesc: "Prefereixo una Església encara que sigui bruta i ferida per treballar en el món, que no pas una orgullosa de doctrines i preceptes però anquilosada, convertida en museu." Inclusió més enllà dels murs: Moltes persones viuen els valors de Nadal (pau, amor, família) encara que no vagin a l’Església. "No venen amb nosaltres, però són dels nostres" — reconèixer com a aliats aquells que viuen els valors evangèlics. Festes i tradicions locals (Cap d’Any i Epifania) Cap d’Any: festa convencional però amb sentit de renovar desitjos i propòsits. Epifania (Reis): A Sant Just, el 5 de gener, la cavalcada culmina en un pessebre vivent. Es posa en relleu el sentit profund dels Reis (figures que simbolitzen la universalitat i la diversitat dels pobles), més enllà del component lúdic. Experiències compartides d’il·lusió intergeneracional: "els grans semblaven criatures" durant la cavalcada. Informació pràctica clau 24 desembre: 19.00 h — Missa familiar de Nadal. 24.00 h — Missa del Gall. 25 desembre: 11.00 h — Missa en català. 13.00 h — Missa en castellà. 5 de gener: Cavalcada de Reis amb pessebre vivent a Sant Just. Tertúlia meteorològica i record de la nevada del 1962 Context actual: Arriba l’hivern amb temperatures altes i manca de pluja; es parla de canvi climàtic (tancament de l’última mina de carbó a Anglaterra, pol·lució elevada a la Xina). Pronòstic: es veu poc probable que nevi per Nadal. Memòria històrica (1962): Gran nevada: Barcelona i rodalies aïllades, carrers glaçats, dificultats de mobilitat. Anècdota: un tractor municipal amb pala per retirar el gel va arribar a rascar façanes al carrer Badó, deixant marques visibles durant anys. Idees clau Nadal és presència: viure els valors cada dia, no només el 24-25 de desembre. Església en sortida: obertura i treball al carrer, no immobilisme. Tradició que s’adapta: horaris i noms de les celebracions pensats per a la realitat familiar actual. Comunitat viva: cavalcada i pessebre vivent com a expressió cultural i espiritual compartida.

  • 20-D a Sant Just: victòria d’En Comú Podem, balanços de DiL, ERC, Cs i PSC, i escenaris de govern a Espanya - episode art
    30'

    Panorama de la jornada Programa especial dedicat al repàs dels resultats de les eleccions generals (20-D) a Sant Just Desvern, amb entrevistes als portaveus locals de diferents formacions i una tertúlia final. En Comú Podem guanya al municipi, i els partits analitzen el canvi de cicle i la fragmentació política. Dades clau a Sant Just • Democràcia i Llibertat (DiL): 1.857 vots (19,63%), 2a força • Esquerra Republicana (ERC): 1.685 vots (17,81%), 3a força • Ciutadans (Cs): 1.310 vots (13,85%), 4a força • Partit dels Socialistes (PSC): 1.086 vots (11,48%), 5a força • En Comú Podem: 1a força al municipi (xifra no indicada a l’àudio) Temes principals destacats • Fragmentació i fi del bipartidisme: s’imposa una nova etapa de governabilitat basada en pactes i coalicions. • Lectura local vs. nacional: el vot varia segons eleccions (municipals, catalanes, estatals). • Autocrítica i context econòmic: DiL admet l’impacte de casos de corrupció i de les retallades derivades de la crisi. • Estratègies de pacte a Espanya: es debaten sumes possibles (PP-PSOE; PP-Cs; PSOE-Podemos amb suports territorials) i el risc de noves eleccions. • Redefinició del centre polític: Cs defensa un espai de centre i la cultura del consens. • Recomposició de l’esquerra: ERC celebra el creixement i valora positivament la irrupció de Podemos davant Cs; el PSC analitza les fugues de vot cap a Podemos i Cs i la necessitat de reformes. Entrevistes i posicionaments Democràcia i Llibertat (Josep Maria Cortés) • Demana lectura històrica (8-16 anys) i no només comparar amb 2011: la suma amb Unió el 2008 és similar. • Accepta la dispersió del vot i la irrupció de noves forces; es mostra content per la confiança mantinguda. • Autocrítica: impacte de casos de corrupció i de la gestió de la crisi amb retallades per sostenir l’estat del benestar. • Sobre pactes: la governabilitat ha canviat i requerirà cessions i coalicions duradores. "És un punt injust comparar-nos amb fa 4 anys" "La governabilitat, tal com l'havíem entès, ha canviat" Esquerra Republicana (Sergi Seguí) • Valoració molt positiva: de força residual a tercera amb 1.685 vots; resultats molt ajustats entre les tres primeres forces. • Fi del bipartidisme i preferència per l’entrada de Podemos abans que Cs per valors de justícia social. • ERC consolida posicions arreu, també a Barcelona; millors resultats històrics en unes generals (malgrat la llei electoral). • Escenaris a Espanya: o pacte ampli o noves eleccions; PP-PSOE donaria majoria; PP-Cs no basta; PSOE-Podemos necessita suports territorials. • A Madrid, ERC serà exigent amb el mandat del 27-S i rebutja abstencions que investeixin Rajoy o Sánchez. "La cultura del pacte ja hi és… i s’hi ha de quedar" "Sabem a què anem a Madrid" Ciutadans (Guillermo Francés) • Satisfacció per l’entrada al Congrés i creixement sostingut; sorpresa per la força d’En Comú Podem localment. • No comparar 27-S amb generals; reconeix la dificultat de treure escons per la llei d'Hondt i el sistema provincial. • Denuncia la política bruta i els atacs de PP i PSOE com a factor perjudicial. • Escenari d’ingovernabilitat si no hi ha acords: cal negociar i consensuar per avançar. "Ara mateix és ingovernable al Congrés" "La gent demana diàleg i canvis" PSC (Joan Bassaganyes) • Felicita Movem/Podem; situa el resultat local dins la dinàmica catalana i espanyola. • Anàlisi de fugues de vot: records de la darrera etapa Zapatero, emergència de Podemos i Cs, i efecte de la corrupció també al PSOE. • Dues vies a Espanya: • Majoría de centre-esquerra molt heterogènia (CC, PNB, IU, Podemos…), de gestió complexa. • PP en minoria condicionat a una reforma constitucional; apunt a legislatura curta en ambdós casos. "L’Estat s’encamina a una legislatura bastant curta" Tertúlia i altres moments Article setmanal i Nadal • Lectura de Josep Poderg: PP guanya sense majoria; coalició PP-PSOE seria l’única amb majoria clara; la resta, insuficients sense tercers. • Apunt sobre el paper de DiL i ERC i la incidència de la CUP en la política catalana. • Moment lúdic: Barça i esperança de títols; lectura del “Poema de Nadal” de Josep Maria de Sagarra. "No podem perdre la fe… Visca el Barça, visca Nadal" Debat a la taula • Sorpresa general pels resultats i pel rendiment per sota de les expectatives de Cs a escala estatal. • Consens que formar govern serà difícil sense pactes de gran abast. Conclusions • S’imposa una nova etapa de pactes, amb el bipartidisme tocat i un mapa polític fragmentat. • A Sant Just, el triomf d’En Comú Podem i els bons resultats de DiL i ERC confirmen la pluralitat del vot. • Als partits, els toca combinar autocrítica, propostes socials sòlides i capacitat de diàleg per garantir la governabilitat.

  • The Visit: Benvinguts a la Terra — El Documental del Mes a l’Ateneu de Sant Just - episode art
    7'

    Resum Converses sobre la projecció de “The Visit: Benvinguts a la Terra”, el Documental del Mes que arribarà dilluns a les 20.00 h a l’Ateneu de Sant Just, de la mà de Paral·lel 40. La peça utilitza l’hipotètic primer contacte amb vida extraterrestre per provocar una reflexió profunda sobre qui som, com ens expliquem i com ens relacionem com a humanitat. Punts clau Hipòtesi com a motor narratiu: el film parteix d’un primer contacte no succeït per explorar protocols reals i dilemes ètics sobre la representació de la Terra davant d’una altra civilització. Veus expertes diverses: hi intervenen polítics, militars, filòsofs i biòlegs, entre d’altres, que treballen en plans i precaucions per a un eventual contacte. Curiositats documentades: existeix un departament a les Nacions Unides per a afers “exteriors” (fora de la Terra) i hi ha voluntaris formats per ser els primers a entrar a una nau visitant. Dispositiu cinematogràfic: molts testimonis miren a càmera i interpel·len l’espectador, convertint-lo en l’“altre”. Això activa una autoavaluació sobre identitat i valors humans. Recepció i gènere: estrenat a l’Estat al Festival de Sitges, el film es percep com un documental de ciència-ficció, una hibridació poc habitual. Direcció i trajectòria: el director és danès i ja havia signat “Into Eternity”, sobre cementiris de residus nuclears, mantinguent un estil provocador i orientat a escenaris futurs. Accés i regals: hi haurà DVD disponible; també es proposa un abonament DocsBarcelona (a Sant Just no aplicable al Documental del Mes, però sí al festival). Calendari: és l’última sessió de l’any; el cicle continuarà al gener amb noves propostes. Cita destacada "al final, l’extraterrestre ets tu com a espectador" Informació de projecció Dilluns, 20.00 h Ateneu de Sant Just Cicle: El Documental del Mes (Paral·lel 40) Temes primer contacte, protocols, Nacions Unides, ètica i representació, ciència-ficció documental, Sitges, DocsBarcelona, Paral·lel 40, identitat humana, comunicació intercivilitzacions

  • Catalunya-Espanya i reforma federal: Senat a Barcelona, pactes post-electorals, economia, educació i cultura - episode art
    23'

    Panorama general de l’entrevista Conversa centrada en les eleccions generals, la relació Catalunya–Espanya i una agenda de reformes (institucionals, econòmiques, educatives i culturals) defensada pel PSC a través del candidat al Senat Carles Martí. "Diàleg i seure i parlar i buscar un gran consens, perquè des de l'enfrontament no ens en sortirem." Debat de campanya i blocs polítics El to de la campanya i el darrer debat de TV3 • Campanya intensa i acumulada a Catalunya després de múltiples cites electorals. • Darrer debat a TV3 percebut amb una primera part confusa i una segona part més propositiva. • Situació política descrita en tres blocs: • Bloc independentista/sobiranista • Bloc PP–Ciutadans • Altres forces que busquen evitar la polarització i desbloquejar l’atzucac. Catalunya–Espanya: reforma federal i diàleg Escenaris de govern i canvi constitucional • Amb Rajoy: "confrontació i paràlisi"; sense avenços en la relació amb Catalunya. • Amb Pedro Sánchez: nova etapa amb reforma constitucional sobre la taula i diàleg com a mètode. "Si Pedro Sánchez és president del govern, entrarem en una etapa completament nova." Referèndum de Podemos • PSC el considera "posar el carro davant dels bous": abans cal acordar la reforma constitucional i sotmetre-la a referèndum. • La ciutadania tindrà l’última paraula, però després d’explicar el marc de país resultants de l’acord. Fi del bipartidisme, enquestes i pactes Nou context multipartit • Es preveu canvi de paradigma i majories més complexes. • El PSC aspira a ser primera força i liderar la nova etapa. Pactes i línies vermelles • No hi haurà pacte PSC–PP: "El Partit Socialista no pensa pactar amb el Partit Popular." • Si el PSC és primer: obrir negociacions amb qui vulgui un projecte de diàleg i pacte. • Si el PP és primer: tindrà la iniciativa; si fracassa, torn per al PSC. Reforma del Senat i simbolisme territorial De Càmera de segona lectura a veritable Càmera territorial • Diagnosi: l’actual Senat és subsidiari i no representa realment els territoris. • Proposta PSC: Senat Federal amb circumscripcions autonòmiques, menys membres (entre 100 i 150), i eleccions alineades amb les autonòmiques. Trasllat del Senat a Barcelona (La Sagrera) • Simbolisme: Espanya en xarxa, plural i no radial; una gran institució de l’Estat fora de Madrid. • La Sagrera com a doble símbol de renovació urbana i diversitat metropolitana. "Barcelona, l’altra gran capital, pot acollir la institució que representa la pluralitat i diversitat dels territoris." Agenda econòmica i laboral Crítica al balanç del PP • Sortida de la crisi basada en devaluació salarial i retallades de l’estat del benestar: considerada injusta i ineficaç. • Efectes: ocupació destruïda, deute al 100% del PIB, dèficit sense objectius complerts, exili juvenil. Propostes del PSC • Reforma fiscal justa i lluita real contra el frau fiscal (sense amnisties fiscals), per reactivar l’economia des de baix. • Derogar la reforma laboral que ha debilitat la negociació col·lectiva i precaritzat condicions. • Pujar el salari mínim i reforçar cotitzacions per blindar les pensions; obertura a un impost específic per a pensions futures si cal. Educació: cap a un pacte de país • Derogar la LOMCE (llei regressiva i no pactada) i tornar al marc anterior com a pont cap a un gran pacte educatiu. • Procés amb tota la comunitat educativa, informes i debats, per a un acord estable a 30–40 anys. "Posem-nos a seure, encara que facin falta anys, per fer el gran acord educatiu." Cultura: IVA i centralitat • Revertir la pujada de l’IVA cultural del 8% al 21%: mesura injusta i contraproduent que ha reduït recaptació i l’accés. • Reconeixement de la cultura com a motor econòmic (~4% del PIB) i com a ànima del país. "La cultura és l’ànima d’un país." Participació i tancament • S’espera alta participació per la transcendència dels models en joc. • Tancament d’entrevista i connexió amb l’"Institut de Sant Just" per al programa "Posem-li veu" del taller de ràdio.

  • Doble inauguració a l'Espai de Lliure Creació Carme Malaret: “Sigues Original” i “106 obres originals” de Christine Ulm - episode art
    9'

    Resum Què s’inaugura avui Doble inauguració a l’Espai de Lliure Creació Carme Malaret (Sant Just): Sigues Original: mostra col·lectiva amb 15-16 artistes col·laboradors de l’espai, obres de petit format i compra immediata. Oberta fins al 5 de gener. 106 obres originals (aparador): instal·lació de Christine Ulm visible des del carrer; es manté durant la temporada d’hivern. Hora de presentació: avui a dos quarts de vuit (19:30), amb veu a la Christine Ulm. Format expositiu de “Sigues Original” Parets buides i dispositiu tipus instal·lació de caixes. Cada artista disposa d’una caixa/microespai (40×40 o 40×60) per comissariar-hi la seva obra. Experiència de recerca lúdica per al públic: les peces no estan en un format convencional. Evita friccions estètiques: cada llenguatge respira dins del seu microespai. “Les parets estan buides... cada creador té una caixa, un microespai.” Compra i accessibilitat Concepció pret-à-porter: obres assequibles i de petit format. Compra al moment i possibilitat de reposició; si s’exhaureix, es marcarà “esgotat”. “Vine i si t’agrada alguna cosa, te la pots emportar.” Christine Ulm i l’aparador Artista austríaca vinculada al projecte Custòdia (art en moviment) d’aquest any. Treballa amb art povera: descontextualitza objectes quotidians per donar-los una nova dimensió poètica. Pista de materials de l’obra: pinyols de mango i ossos de conill. Comunitat i descoberta d’artistes Majoria d’artistes de Sant Just, alguns de Barcelona. Oportunitat per descobrir noves veus i “estirar el fil” a partir d’obres d’accés immediat. Dinàmica de l’espai L’ELC Carme Malaret entra al 3r any: equip implicat i flexible, programació dinàmica i resposta ràpida a propostes. Aparador per temporades (ara, hivern; canvi a la primavera). Filosofia: il·lusió i equip com a motor; el projecte continua mentre sigui viu i engrescador.

  • 20-D: agressió a Rajoy, debats i pactes; Catalunya–Espanya, economia, educació i cultura + tertúlia de Nadal - episode art
    23'

    Context electoral i to de la campanya En el tram final de les eleccions del 20-D, l’entrevista amb Òscar Gil (PP Sant Just) recorre els principals debats de la campanya. El to és reflexiu i amb èmfasi en la responsabilitat dels actors polítics. Agressió a Mariano Rajoy: condemna rotunda d’un fet “aïllat i trist”, amb crida a evitar l’escalada verbal. Responsabilitat en la tensió dialèctica: es demana prudència als líders per no “activar” reaccions fora del marc democràtic. "Qui està en política mai ha de perdre les formes" Debats vs entrevistes Valoració molt crítica del cara a cara Rajoy–Sánchez (format i estètica “incòmode” i poc útil). Defensa d’entrevistes periodístiques a fons (ex.: Cuní) per saber “què vol fer” cada candidat. "Un pot tindre poca raó i molta dialèctica i guanyar el debat; un altre pot tenir la raó i perdre’l" Fi del bipartidisme i governabilitat Acceptació del canvi de cicle: els partits “serveixen mentre connecten i donen solucions”. Preocupació per una possible ingovernabilitat si abunden posicions maximalistes (“o el que vull jo o res”). Pactes possibles Ciutadans: segons el que han dit, no donarien suport a la investidura del PP. PSOE: no es concreta, però s’hi veu marge segons resultats i “practicisme”. Podemos: es veuria “molt sorprenent”. Catalunya–Espanya: llei, referèndum i diàleg Defensa de l’estat de dret: cal complir la llei i, si cal, canviar-la pels procediments establerts. Crítica al referèndum d’autodeterminació: és una “foto puntual” que pot no reflectir processos de fons i tindria efectes irreversibles. Proposta de reconstruir relacions institucionals i personals: respecte, absència d’insults, i posar-se “a la pell de l’altre”. "La llei és el fonament de la democràcia" Economia i polítiques socials Defensa de la continuïtat de la línia econòmica: les grans xifres han girat la corba i cal seguir creixent. Eix central: ocupació. Objectiu implícit d’afegir fins a “dos milions de treballadors” per reforçar ingressos i reduir dependències. Impacte social del treball: Dignitat i autosuficiència econòmica de la persona. Deixar de consumir recursos d’ajuda i començar a contribuir. "Sense generar riquesa, no hi ha res a repartir" Educació i cultura Educació: cal un gran pacte d’Estat que superi els canvis constants de cada govern. IVA cultural (21%): postura personal de mantenir-lo; debat obert sobre què és cultura i la dificultat de fixar fronteres clares. Participació electoral Es preveu una participació alta al 20-D: “la gent està molt activada”. Post-entrevista: publicitat i tertúlia de Nadal Pausa publicitària amb anuncis locals i promos de programes (ex.: “Smooth Jazz Club”, “Babilònia”). Tertúlia distesa amb Lina Santa Bàrbara, Joana Algarra i Montse Larrea sobre preparatius de Nadal: compres anticipades, organització d’àpats (Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any) i consells per evitar cues. Idees clau de la tertúlia Comprar amb antelació per estalviar i evitar aglomeracions. Repartir els àpats en família per minimitzar l’estrès.

  • Del 27S al 20D: Democràcia i Llibertat, desconnexió, pactes i el paper de Catalunya a Madrid - episode art
    26'

    Context i ponents Entrevista amb Xavier Fonollosa (número 11 per Barcelona de la coalició Democràcia i Llibertat) centrada en les eleccions generals del 20D, la relació entre Catalunya i l’Estat, la participació, els pactes i les propostes en economia, educació i cultura. "Els catalans serem allò que volem ser" Democràcia i Llibertat: coalició, identitat i objectius Coalició i marca: Democràcia i Llibertat (Demòcrates per Catalunya, Reagrupament i Convergència). Cartelleria amb el nom de la coalició, però clara identificació pública amb Convergència. Posicionament: Rebuig de la tercera via (associada a Unió) com a via esgotada i pas endavant cap a la consecució d’un estat propi. Missió transversal: defensar els interessos dels catalans a Barcelona, Madrid i Brussel·les, ara amb el nou objectiu d’estat. "Hem iniciat un procés històric; les coses no es poden deixar a mitges" Catalunya i Madrid després del 20D Expectatives baixes amb qualsevol govern a Madrid: mínim espai per a Catalunya als debats (Sánchez–Rajoy) i consens ràpid per negar un referèndum. Paper central del Parlament de Catalunya com a dipositari de la sobirania. Negociació inevitable amb l’Estat, però amb línies pròpies: la decisió última depèn de la majoria social i parlamentària catalana. "No habilitaran ni facilitaran la convocatòria d’un referèndum" Enquestes, resultats i participació Enquestes volàtils (molts indecisos). Objectiu de DL: guanyar a Catalunya. Manca de govern post-27S genera desencís i pot reduir la participació. Crida a combatre l’abstenció i repetir una alta mobilització. Missatge a qui diu haver-se “desconnectat d’Espanya”: cal votar per culminar el procés. Junts pel Sí i la no repetició amb ERC Reconeixement de l’esperit transversal de Junts pel Sí (ANC, Òmnium, independents, etc.). Lament per no repetir la fórmula amb ERC al 20D i advertiment que per separat es podria sumar menys. Nous partits i trencament del bipartidisme Irrupció de Podemos i Ciutadans: trencament del bipartidisme vist com a conjuntural i lligat a la crisi. A mesura que torna l’estabilitat, aquests partits perden força. Pactes i referèndum DL veu poc marge amb PP, PSOE i Cs pel que fa al referèndum. Sobre la proposta de Podemos: escepticisme recordant el precedent de l’Estatut (promesa, retallada, i posterior sentència del TC). Propostes programàtiques Economia i polítiques socials Prioritzar estabilitat econòmica i social. Reforç de polítiques socials per suturar les ferides de la crisi. Suport a autònoms i PIME (més del 80% de l’ocupació), com a motor d’activitat i feina. Educació Necessitat d’un gran pacte educatiu estable i consensuat, evitant canvis de llei a cada alternança PP/PSOE per reduir fracàs i abandonament escolar. Cultura Proposta de dissoldre el Ministeri de Cultura (competències transferides) i traspassar recursos a la Generalitat. Mandat de la desconnexió Defineix aquest com el mandat de la desconnexió: uns 18 mesos per preparar-la des de Catalunya. A Madrid, caldrà asseure’s a negociar els termes de la desconnexió. "Aquest és el mandat de la desconnexió" Tancament Identificació del convidat, agraïments i comiat. La resta de l’àudio inclou promocions i publicitat de la ràdio. Punts clau en vinyetes DL: coalició transversal amb objectiu d’estat propi; rebuig de la tercera via. Madrid: poques expectatives; negociació sí, però decisió des de Catalunya. Participació: risc a la baixa; crida a mobilitzar-se i votar. Junts pel Sí: lament per no repetir l’aliança amb ERC. Nous partits: efecte conjuntural de la crisi; possible retorn a l’estabilitat. Polítiques: reforç social, suport a autònoms i PIME, pacte educatiu, dissolució del Ministeri de Cultura. Desconnexió: finestra d’18 mesos i negociació dels termes amb l’Estat.

  • Pilar Eslava (En Comú Podem): fi del bipartidisme, referèndum per Catalunya i rescat social + descobrint la masia de Can Sagrera - episode art
    23'

    Resum general de l’episodi Aquest episodi combina una entrevista política centrada en les eleccions generals del 20-D amb una segona part de contingut local i cultural. La convidada, Pilar Eslava (número 13 d’En Comú Podem per Barcelona i tinenta d’alcalde d’Igualtat i Drets Socials), aborda temes clau com el possible final del bipartidisme, els pactes post-electorals, el referèndum sobre la relació Catalunya–Espanya i les prioritats socials (treball, educació, habitatge, cultura, feminismes). La segona part descobreix el patrimoni local amb una descripció de la masia de Can Sagrera i els seus elements arquitectònics. "Vaig desconnectar [del debat Rajoy–Sánchez] perquè no em deien res, en absolut." 1) Campanya i escenari polític del 20-D Estat de la campanya i debat televisiu • Dies finals intensos de campanya amb bona energia ciutadana. • Valoració crítica del cara a cara Rajoy–Sánchez: manca de propostes il·lusionants i debat centrats en retrets. "No donaven cap missatge ni de futur, ni d’il·lusió, ni d’esperança." Fi del bipartidisme i cultura de pacte • Probable trencament del bipartidisme: per Eslava, una victòria de la ciutadania i de la seva pluralitat. • Els pactes i confluències poden afavorir societats més equilibrades i polítiques transversals. Paper de Podemos i confluències • Entrada amb força a l’Estat; a Catalunya, realitat més plural i diversa. • Possibles acords post-electorals (esment a Izquierda Unida com a confluència factible més endavant). Per què creix Podemos i no IU? • Missatge i manera de comunicar més efectius; gran impacte dels mitjans i d’una campanya molt televisiva. • Reconeixement de la bona feina d’IU al Congrés, però menys capacitat de trencar el sostre mediàtic. Enquestes i vot indecís • Prudència: alt percentatge d’indecisos; el diumenge serà decisiu. 2) Catalunya–Espanya i el referèndum Referèndum com a via democràtica • Posicionament ferm: el referèndum és l’única alternativa viable i democràtica. • Diferència amb el 9-N: cal un referèndum “de veritat” amb garanties. "Per nosaltres ha de ser un referèndum, però un referèndum de veritat." Evolució de la percepció • Ara la proposta arriba millor que al 27-S: la ciutadania veu que els camins exprés no resolen el conflicte. Ponts amb votants independentistes • Objectiu d’atraure votants del 27-S: canvi real també en drets socials i no només en el debat identitari. Recepció a l’Estat i aliances • Hi ha actors estatals (Podemos, IU) que defensen el referèndum; esperança d’acords a Madrid. Polèmica sobre la capitalitat (Ada Colau) • Relativització: importància del context de míting i de no treure frases de context. 3) Agenda social i serveis públics Diagnosi dels darrers 4 anys • Polítiques antisocials que han fet retrocedir 20 anys en alguns àmbits. • Impacte de les reformes laborals: atur massiu; precarietat. • Retallades en sanitat i educació; la LOMCE feta d’esquena a la comunitat educativa. • IVA cultural al 21% que ha afectat el sector. • Regressions en avortament, falta de recursos contra la violència de gènere. Principis rectors • Les persones al centre de les polítiques públiques: prioritzar drets sobre interessos financers. "Les polítiques han d’estar pensades únicament en les persones." Mesures clau • Renda garantida i cap aturat sense ingressos. • Dret a l’habitatge i revisió del model financer. • Lluita contra la pobresa energètica. 4) Educació i cultura Reforma educativa • Impuls d’una llei orgànica d’educació amb ampli consens de tota la comunitat educativa. • Objectiu d’estabilitat (evitar canvis a cada govern) i aposta per escola pública i laica que formi una ciutadania crítica. Cultura • Reconeixement del problema de l’IVA cultural. • Enfocament de baix a dalt: polítiques transversals i participades per qui treballa en cultura. 5) Economia i ocupació Pla de rescat ciutadà i nous sectors • Renda garantida com a eix del rescat social. • Impuls de renovables i economia de les cures com a motors d’ocupació. • Descarregar els ajuntaments, que ara palleen emergències (aliments, ajuts, energia) sense eines estatals suficients. 6) Catalunya com a actor clau i participació • Catalunya és clau en el resultat estatal; màxima atenció mediàtica. • Expectativa d’alta participació, possiblement superior a les generals anteriors. • Crida final a anar a votar. 7) Segment local: patrimoni de Sant Just – Masia de Can Sagrera Context i to • Tertúlia amb Pep Quintana i Jordi Ferraz: to proper i divulgatiu, amb anècdotes prèvies. Itinerari i ubicació • Indicacions per arribar-hi per Miquel Reverter i Av. de la Indústria fins a la zona de camps d’ametllers. Valors arquitectònics • Masia transformada en edifici de planta baixa, pis i golfes, amb cos annex a la dreta. • Façana entre modernisme i noucentisme, d’inspiració barroca (influència de Puig i Cadafalch). • Elements destacats: portal adovellat, llindes de pedra, tres balcons (pis) i tres finestres (golfes). • Esgrafiats de transició modernista-noucentista (1913) i decoració inferior en creuat. Idees clau • Trencament del bipartidisme i cultura de pacte com a oportunitat ciutadana. • Referèndum pactat i amb garanties com a via democràtica per a Catalunya. • Rescat social: renda garantida, habitatge, educació pública i laica, cultura participada. • Catalunya, actor clau del 20-D i previsió d’alta participació. • Reivindicació del patrimoni local amb la masia de Can Sagrera com a exemple d’identitat i memòria col·lectiva.

  • Valoració post-Marató a Sant Just: 2.275 € recaptats, gran participació i crida a sumar-se - episode art
    4'

    Context Entrevista amb Maria Àngels Tebada, secretària de l’Associació Sant Justenca per la Marató, per fer balanç dels actes solidaris a Sant Just. Dades clau de recaptació Total recaptat: 2.275 € (superior a l’any passat). Aportacions destacades: 400 € del “Centre de Sudí Sant Justent” (venda de galetes solidàries, fa ~3 setmanes). 510 € de Sant Just Solidari (ballada de swing). Aportacions addicionals: entrada de l’Ateneu (100 €) i 110 € de la xocolatada. Encara pendent d’afegir el que es reculli de la guardiola de la masterclass al Centre de la Bona Aigua. Activitats i participants Els Pastorets de Sant Just amb petits “esqueixos”. Escola Montseny: lipdub sobre esmorzars saludables. Cor de l’Escola Montserrat. Dos cors d’adults: Cor Amalgama i Sant Just Gospel. Ballada de swing molt celebrada. Valoració de la jornada Acte variat, amb molta participació i bon ritme al llarg del matí a l’Ateneu. Malgrat coincidir amb la Fira de Nadal, l’afluència va ser alta i el balanç és molt positiu. Missatges i cites destacades "Estem molt contents del resultat." "L’Ateneu era un goig de veure, de gent que va venir." "Ens agradaria molt que s’afegís més gent." Crida a la participació L’entitat anima a que noves persones i entitats s’hi sumin l’any vinent i a contactar per col·laborar. Conclusió Una edició amb recaptació a l’alça, diversitat d’actes i compromís ciutadà notable, amb la mirada posada a créixer encara més en pròximes edicions.