Paisatges contemporanis al Baix Llobregat: parc agrari, sobirania alimentària, biodiversitat i governança metropolitana

Camins Continuem a l'ajusta i ara justament toca encetar l'entrevista del dia. Avui contactem amb la Janoveva Català del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat per parlar de la vuitena jornada de paisatges contemporanis del Baix Llobregat que es durà a terme els dies 2 i 3 de juny. Molt bon dia Janoveva! Hola, bon dia, què tal? Molt bé, tu com estàs? Bé, mira, una miqueta neguitosa esperant que la jornada vagi força bé. Quan organitzes les coses tens el neguita que tot surti rodó, que és amb la voluntat en què s'ha fet. Clar, s'ha de dir que, aquesta informació la recordo, el Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat és una entitat sense afany de lucre declarada d'utilitat pública i ja fa més, és que això s'ha de dir, ja fa més de 45 anys que us dediqueu a l'estudi, a la recerca i a la divulgació de la realitat de la comarca. i és molt xulo que compteu amb socis i sòcies que promouen, també amb voluntaris i també amb gent que desinteressadament us ajuda a fer aquesta tasca de forma col·laborativa. O sigui, quin objectiu per tu té aquest Centre d'Estudis? Sempre ho pregunto, però em sembla interessant. Espera't que encara et faig, t'hi poso un apunt. Tu dius fa més de 45 anys, l'any vinent en farà 50 que existeix. Mare meva! Clar, això fa més de 45 anys, segons internet, però la Janoveva sap, sí, sí, és que... Sí, sí, sí. Ara, precisament, estem començant a treballar per preparar la celebració dels 50 anys. Bé, mira, és una entitat que s'ha vertebrat en torn d'un eix molt important, que és l'eix de la recerca, i, per tant, el que li importa a l'entitat és el coneixement. Després té un compromís ferm amb el territori, molt vinculat, doncs, precisament amb totes les diversitats d'activitats del món de la cultura, que valda perquè la nostra comarca avanci en termes de cohesió social. Hi ha una determinada personalitat Baix Llobregatina que pensem que val la pena promoure i conservar. I, després, hi ha una gran sensibilitat en el nostre centre per les qüestions de l'entorn territorial. Clar, el Baix Llobregat està al mig de l'àrea metropolitana de Barcelona, una de les àrees metropolitanes més denses de la Mediterrània, i, en aquest entorn, doncs, es manifesten qüestions relacionades amb emergència climàtica, equilibri territorial, qüestions de caràcter de sobirania alimentària... Bé, i, per tant, què fem nosaltres? Doncs, en funció de les possibilitats que tenim, de les col·laboracions que tenim en aquesta jornada, hem comptat amb la col·laboració de la Unió de Pagesos i, per tant, intentem fer, donar marcs que posin a disposició el més àmpliament possible de coneixement i que també suscitin el debat, perquè, precisament, la complexitat de la nostra comarca fa que l'encaix de la multitud d'activitats humanes que s'hi realitzen i de la pròpia vida de les persones, doncs, sigui un mosaic molt divers i molt plural. Aquesta és la feina que fem. I, com tu molt bé explicaves, hi ha un nucli professional de molta qualitat, que és les persones que treballen al centre d'estudis, i després, doncs, la Junta i tot el conjunt de persones associades, doncs, exercim una activitat des del voluntariat i n'estem satisfetes, perquè donar, si dones, també reps a la interacció humana i, per tant, ens agrada de fer-ho. I tant, i de forma altruista. S'ha de recordar que les jornades de paisatges com aquesta, de paisatges contemporanis del Baix Llobregat, van néixer l'any 2013, és a dir, fa justament una dècada, sota, clar, l'impuls del vostre centre, i és veritat que va néixer una mica, no?, sota l'anomenada taula catalana contra Eurovegas, no?, que es transforma en la taula catalana pel desenvolupament sostenible del Delta i el parc agrari. Exacte, exacte, exacte. Que es va fer fa una dècada al respecte. Sí, sí, va ser un moment en què hi va haver-hi multitud de sensibilitats i, igualment, per tant, el centre va voler contribuir en aquestes sensibilitats que es mobilitzaven i que manifestaven acords i desacords. El que va voler el centre és posar-hi coneixement, que és una de les nostres bases, és a dir, donar eines perquè hi hagi posicionaments, hi hagi preses de decisions i, evidentment, enriquir el teixit cultural de la comarca, perquè la cultura es pot mirar tot el que passa a la nostra societat. I, per tant, bé, aquest és una miqueta la raó de ser d'aquesta entitat al llarg dels anys. I tant. Jo penso, mira, que la cultura, el que tu dius, mira el que passa, és a dir, o sigui, contempla el que està passant, però també reflexa. A més de que la cultura absorbeix el que passa en la societat, després, a través de les obres artístiques, és igual de quin estil o de quin típus, reflexa una mica el que hi ha, com és la societat. Sí, sí. La cultura és molt polièdrica, té moltes capacitats. I crec que, precisament, en aquests moments, en el país hi ha un debat, fins i tot la possibilitat de legislar en relació als drets culturals, per anar-los acostant cada vegada més al que hem acabat entenint com a drets universals, que són la salut pública i l'educació. Per tant, segurament hem d'avançar en que la cultura sigui molt present i sigui molt accessible per a totes les persones de qualsevol condició. i, bé, aquesta és una tasca que ens sembla que cal fer-la. Totalment. I, a més d'apropar la cultura, en aquesta vuitena jornada, el que dèiem, vosaltres voleu reflexionar sobre la supervivència al parc agrari en el marc de l'estratègia alimentària, de la producció agrícola, de l'ofici, de la feina que fan els pagesos, no?, dels espais naturals. Exacte. Exacte. Si ens en anem una miqueta ja en el que és pròpiament el programa, ho definim així, eh?, diem, la jornada vol ser un espai de trobada que proporcioni coneixements, faciliti el debat i l'intercanvi de visions diferents i sigui útil davant la presa de decisions pel futur de la comarca en matèria de producció agrícola i protecció de la biodiversitat. En funció d'això, hem organitzat els blocs dels debats i de les ponències que tindran lloc, com molt bé deies, una el divendres entre les sis de la tarda i les vuit del vespre i l'altra el dissabte entre les deu i les dues. El primer bloc del divendres seria donar un context històric del que ha estat l'agricultura a la comarca i en aquesta ocasió ho farem de la mà de la doctora Gemma Tribó, que és membre des de fa molts anys del Centre d'Estudis, que també fa molts anys ja va fer la seva tesi doctoral sobre la superació de la crisi agrària de finals del segle XIX al Baix Llobregat, que això era entre el 1860 i el 1930. I aquí es posa de relleu la capacitat que tenia el Baix Llobregat d'exportar a Europa, de consolidar la pagesia veïna i de fer néixer nous paisatges agraris. Per tant, serà una miqueta una mirada d'on sorgeix i després com ha evolucionat tot plegat. I l'altra ponència que hi haurà, de Sònia Callau, de la Diputació de Barcelona, serà obrir-nos una miqueta el ventall, una mirada més àmplia i en parlarà de l'agricultura i les àrees metropolitanes d'Europa per saber en quin context es belluga la nostra comarca. L'altre bloc ja serà el tema de proveïment alimentari i aquí hi haurà diferents ponències, unes sobre sistemes alimentaris sostenibles per part de Montse Lligades de la Unió de Pagesos, l'altre, el model Agritec 4.0, que ho farà Anna Pallí de l'IRTA, després els sistemes d'organització i producció i distribució d'aliments des de la proximitat que ho farà en l'agenda Terra Pagesa i el model de producció agroecològica, que és un altre model de conreu, que ho farà en Joan Marull de la Universitat Autònoma de Barcelona. Per tant, acabarem parlant de com són les tècniques productives al servei d'una finalitat que és la de l'alimentació. L'altre bloc... L'últim, no? Exacte, que és l'últim, serien eines per la protecció del territori. En aquest tenim un Sant Justenc... S'ha de dir... Igual que mencionem a les altres persones, perquè sou tots importants en aquestes ponències. Sí, sí. Parlarà de la importància dels ecosistemes aquàtics i la seva biodiversitat, que és en Narcís Prat, però ho heu conegut a tot Catalunya i arreu, però també a Sant Just. I després hi haurà dos sessions, dues ponències, que una serà protecció dels espais naturals per part de Josep Maria Carrera de Depana i l'altra de protecció de l'agricultura per part d'en Rafa Bellido del Centre d'Estudis. I després anirem als temes de governança, la governança dels espais agràris a la comarca, que precisament tindrem el goig de tenir l'Helena Perchacs, que és la gerent del Parc Agrari del Baix Llobregat, i també la governança dels espais naturals del Delta, que tindrem el goig de tenir Maria José Albadalejo del Consorci d'Espais Naturals del Delta. Per tant, hi haurà aquesta visió sobre el territori, sobre aquestes sensibilitats i aquesta mirada sobre una zona que evidentment totes i tots coneixem que està altament pressionada. Si ens posem unes altres ulleres, que són les ulleres del planificador, sabeu que a l'àrea metropolitana està redactant el Pla Director d'Urbanisme del Territori Metropolità, la crònim és PDU, que de fet, com que hi ha vuit municipis que no estan dintre de l'àrea metropolitana, doncs no hi entrarien, la part nord del Baix Llobregat. Conceptualment, per això tenen els mateixos impactes que tenim la resta de territori, perquè l'aire no en té de fronteres, i si tenim l'emergència climàtica, aquesta no en té de fronteres. I aleshores els redactors del Pla Director Metropolità diuen que la major part del territori metropolità està constituït per espais de gran valor ambiental i social, com ara parcs naturals, espais fluvials, platges o sols agradis, i també parcs urbans, places i carrers. Els redactors diuen junts que aquests sistemes configuren la infraestructura verda metropolitana de gran riquesa ecològica i passagística, amb més de 60 hàbitats en superfície i més de 5.300 espècies comptabilitzades, i que porta serveis ecosistèmics en la millora de l'entorn. Això, si tu ho lligues, que la nostra comarca té un 46% d'espai buscós i un quasi 9% d'espai agrícola, doncs estàs definint un territori que, tot i la gran eclosió urbanística, les xarxes de sistemes de tota mena, de serveis, és una comarca que està densament pressionada, i aleshores cal tenir aquesta mirada, que precisament per això una de les primeres sessions serà l'agricultura a les àrees metropolitanes d'Europa, obrir una miqueta la mirada arreu per saber en quin marc ens estem bellugant. I tant. Doncs, Janoveva Català, t'agraeixo molt que hagis contactat amb nosaltres i tota aquesta explicació tan adequada i també tan explícita i completa de tot el que es durà a terme en aquesta vuitena jornada de paisatges contemporanis del Baix Llobregat. Recordo un altre cop que es durà a terme els dies 2 i 3 de juny i et volia preguntar així ràpidament, abans d'acabar, quin balanç en faríeu? Perquè l'altre cop vam contactar amb vosaltres per parlar de la jornada cultural sobre la història dels cibers que va tenir lloc el dia 20 de maig. Quin balanç en faríeu així ràpidament d'aquesta jornada? Bé, jo no hi vaig poder-hi assistir, ara tinc, en tot cas, ara, mira, com que estic a l'estudi de casa meva, tinc a les meves mans el conte de l'Arrel. Coneix com bobia el poblat híver de la penya del Moro a Sant Just d'Esbert. Sí. Em sembla una publicació extraordinària, una capacitat de difusió i de coneixement entre tothom, perquè per mi també és interessant, però entre la mainada, quan ve aquí a casa el meu nef també l'agafa i el llegeix. Crec que és molt interessant moltes de les activitats que es fan a Sant Just també a nivell de coneixement de l'entorn en què trepitgem i de les arrels històriques, que això és importantíssim. Sí. El Raimon sempre ho ha cantat qui perd els orígens perd la identitat. Totalment. Jo crec que aquesta és una realitat que també forma part del conjunt d'accions que s'han anat desenvolupant durant aquests 50 anys per part del centre d'estudis. Per tant, i a més a més, estem molt agraïdes de l'atenció que ens dispenseu les emissores locals i, per tant, a la vostra disposició. Gràcies a tu i a vosaltres per contactar amb nosaltres. Felicitats per aquests 50 anys, que es diu ben aviat. I, Genoveva, et desitjo que tinguis una molt bona jornada. Moltes gràcies. I sou totes i tots convidats. I tant. Gràcies. Que vagi bé. És molt a prop de Sant Just perquè estem aquí a Mas Lluí i, per tant, hi ha Mas Lluí i Sant Just, Mas Lluí i Sant Feliu. És veritat, amb tota la informació que hem donat, això no ho hem dit i és veritat, s'ha de remarcar, i tant. Si podeu venir a peu. I tant. Una passejada. Depèn del que visqueu de Sant Just. I tant. Per tant, sereu benvingudes. Gràcies. Genoveva, que vagi molt bé. Gràcies. Adéu. Adéu, bon dia. Bon dia. Adéu. Es tornen negres, fredes, tants de milaçà. Ui, ee, ee, ee, ee, em va lligar corrent. Ui, ee, ee, ee, el temps em va lligar corrent. Bé, ee, ee, ee, ee, ee, ie, ee, i-e, i-e, i-e, ee, i-e, i, i-e, ee, Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! ! Fins demà! ! Fins demà! ! Fins demà! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Fins demà! ! 1c en la felicitat de Catalunya! Hola! Som la Mireia Belmonte! A la natació! La velocitat és clau! I també ho és! Per salvar una vida! Davant l'ictus! Truca ràpid al 112! És fonamental! Si notis un canvi brut! Una persona! A la natació! A la natació! Casa acompanya! Joan Arrocard! Percieren a la capacitat! Hola! molts anys treballant de venedora i ho he acreditat. Jo he fet de cambrer i ho he acreditat. Jo tinc experiència en informàtica i ho he acreditat. Demostra al professional que hi ha darrere la teva feina. Si tens experiència laboral o formació no reconeguda, ara pots obtenir un certificat oficial d'allò que saps fer i créixer professionalment o continuar formant-te. Servei d'acreditació de competències professionals. Si ets professional, fes-ho oficial. Generalitat de Catalunya. Mireia Belmonte, Laia Palau, Laia Sanz, Maria Vicente i Alexia Potellas. Juntes sumen més de 140 títols esportius i tu estàs perdent. No saps a què t'estàs perdent. I tu perds des de fa molt. De veritat tu vols seguir perdent? Si no veus esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Col·labora Ràdio d'Esvern. Estudio l'EFP d'Auxiliar d'Infermeria. Ho que aporta molt al sector de les cures. Jo faig energies renovables. Curso una FP dual. Estudio i treballo a l'hora. El teu fill pot ser un d'ells. Descobreix el seu futur a sp.amb.cat. F-Pro. Amb l'EFP aviat podrà volar. Amb el suport de la Fundació Barcelona Formació Professional i l'AMB. Hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar català? Vols ajudar algú a parlar-lo? Apunta't al voluntariat per la llengua. El programa de les parelles lingüístiques a b-xl.cat. perquè quan parles fas màgia. Generalitat de Catalunya. Set milions i mig de futurs. Aptos religions i migradius. Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit