Participació ciutadana a Sant Just: 7 projectes de cooperació per votar (10.000 € repartits entre 3 guanyadors) fins al 31 de juliol

Fins demà! Mònica, bon dia! Bon dia! Com estem? Doncs estem molt bé i molt contentes perquè és la primera vegada que ho fem plegades. Portem molts anys treballant juntes i mai ho havíem fet així conjuntament. Esperem que no sigui l'última. Sí, esperem, perquè és que si no, no sé, formem part d'un equip, no? No només el regidor treballa i fa coses. I tant, i tant. Tu pots proposar coses, però si no tinc amb ella, doncs les coses no surten. Llavors jo crec que és bo poder-ho compartir aquí amb micros i amb totes les persones que ens escolten. Escolta, expliqueu-nos aquesta idea, és a dir, aquest projecte. Com funciona? Com trieu aquests projectes? Després parlarem de cada un d'ells i què és el que ha de fer la ciutadania. En principi, al principi de tots, quan vam començar, vam decidir, doncs, érem nosaltres, la tècnica, en aquest cas la Mònica i jo, juntament amb la Capdària, amb la Berta, que decidíem quins projectes volíem destinar part dels diners que tenim amb solidaritat i cooperació. I un bon dia la Mònica diu, ostres, però si ho fem participatiu, perquè no fem que la gent escolli els projectes que té el Fons i que decideixi la ciutadania on posa els seus propis diners, és a dir, els diners que nosaltres destinem al Fons Català per projectes surten de tots els impostos que la ciutadania al final paga. I vam dir, però sí, és bona idea. I llavors la Mònica, juntament amb comunicació, van idear la història que consisteix de la següent manera. Nosaltres, quan rebem els projectes del Fons, el que fem tècnicament i amb la Quima és fer com un filtre de tots els projectes que hi ha, evidentment hi ha moltíssims. Que n'hi ha molts més dels que heu proposat. I el que passa és que sempre intentem guardar un equilibri amb els diners que s'han donat l'any anterior, en quins països, en quin concepte, llavors sempre intentem variar. Sí, aquests són els... És a dir, volia preguntar-te això, quins criteris feu servir? Perquè no és una triada aleatòria, suposo que penseu cap on... Què és el que encaixa més amb el vostre ideari de projecte de solidaritat? Sí, el que intentem és això, equilibrar i que sempre arribi a diferents projectes. I aquest any, per exemple, sí que teníem com molt al cap el tema de la gent de Sant Jus Solidari, que està treballant amb els exiliats a Costa Rica, de Nicaragua, i també és una cosa que també fem balanç, per exemple, amb això, amb Solidària, que també tenia alguns projectes, però també els prioritzaven, que són l'entitat del municipi. I els criteris que sempre seguim van una mica fins i tot amb els criteris de subvencions que donem a l'Ajuntament. És a dir, es potencia molt que sigui un projecte per dones, per infants, de gent gran sis que n'hi ha, que a vegades sí que en tenim, i actualment també intentem treballar molt el tema de salut mental. Això ja ho he fet algun any, és a dir, no és el primer any. No, i llavors els criteris normalment sempre avaluem aquests quatre, no? Som Ciutat Defensor dels Drets Humans, Ciutat dels Drets dels Infants, per tant, els projectes també van una mica lligats amb totes les polítiques que es fan, no? Quan ha passat aquesta primera part, en la qual des de l'Ajuntament decidiu quins són els que, en principi, posareu a votació, és quan ja ho obriu a la ciutadania en general. Sí, que han d'entrar a la pàgina web, i llavors allà tenen un formulari on s'ha d'identificar res amb el seu DNI i el seu nom, i a partir d'aquí poden votar els projectes. Cada projecte està ja a la seva explicació. Si vols més informació pots linkar i et apareix encara més gran la fitxa, perquè ja primer el típic, no?, les quatre línies bàsiques, llavors quan entres i cliques és quan tens el desplegament del projecte, llavors la ciutadania decideix on vol apostar aquest any de la solidaritat i cooperació amb quins projectes. I normalment la gent participa o costa? Costar ja està participant més gent. L'any passat ens hauríem de tenir una cinquantena de votacions, i ara anem per la setantena. Com tant que ens queden una setmana i mitja, esperem arribar a cent, que ja seria com molt per nosaltres. Queda una setmana i mitja. Quin és l'últim dia, doncs? Finals de juliol. Finals de juliol, és quan tancareu el formulari i a partir d'aquí decidireu. L'idea és que aquest formulari només cal que posis el DNI... El teu nom. El teu nom i no hi ha una comprovació específica, és a dir, se suposa que confiem en la bona fe de la gent. No, en teoria, si entraries... Jo vull pensar que si entres... Jo no ho he provat, però si entres una altra vegada al teu DNI, et rebutja perquè tu ja has contestat. Bé, en tot cas, si no, com et genera un Excel, és fàcilment comprobable que la persona ha repetit i, per tant, en aquest sentit hi ha un filtre posterior que es pot articular. Són 10.000 euros que repartiu de forma equitativa en tres projectes? Sí. 3.333 euros per projecte. Com a 30. Sí, com a 30, va. Com a 33, en realitat. 33, sí. I sobre un cèntim que el podeu... És que ho trobem... Sempre hem pensat que ho trobàvem més just, no?, que tres projectes es puguin beneficiar d'aquests 10.000 euros que no un sol projecte. I són... És a dir, guanyen. No vull dir que guanyen, perquè també aquest sentit de competitivitat no acaba d'agradar. És a dir, són tres els que es trien. Sobre quants? Sobre n'hi ha... Aquest any 7. Un, dos... Jo crec que n'hi ha 7. 4, 5... Sí, 7. Mónica porta aquí els seus apunts. Sí, sí. N'hi ha 7, n'hi ha 7. 7, aquí m'agradaria parlar-ne d'aquests projectes i que ens expliqueu una mica les característiques de cada un d'ells perquè, tot i que se'n centrar en molts detalls perquè, evidentment, la gent que tingui un interès en participar pot entrar al web de santjus.cat i allà trobarà un enllaç on trobarà l'explicació de cada un d'aquests projectes. Però sí que m'agradaria que em féssiu 5 cèntims del que és i cap on van orientats. Per tant, si ens podeu explicar una miqueta tot plegat, us ho agrairíem. Doncs vinga, començo jo amb el primer. Un dels projectes, com hem dit, fa una estona, és el de salut mental. Tenim un projecte per la millora de la salut i l'alimentació i la nutrició, que en aquest cas és a Gàmbia, i aquest projecte el que intenta fer és... Hi ha una inseguretat nutricional i alimentària molt elevada en aquest país, i sobretot en infants de menys de 5 anys. És a dir, aquí tenim, a vegades, ens a sobre menjar i allà no els hi arriba. I llavors el que s'intenta és millorar el sistema d'agricultura per tal que ells puguin generar el seu propi aliment. I d'aquesta manera aquest projecte va enllaçat per aquesta part. És a dir, si millores l'alimentació, millores la salut. I no només mental, sinó física i de tot. És a dir, una persona que està ben nutrida té totes les seves facultats molt millor de les que no. Perquè al final el nostre cos s'alimenta del que li donem, de l'aigua, dels menjar, no? I aquest projecte va d'aquest desenvolupament agrícola per tal que puguin tenir una alimentació correcta i que no hagin de dependre del que puguin trobar, sinó que siguin autoseficients. L'altre projecte que voldríem destacar, Mònica, el poder de les dones en el yoga i l'esport en persones refugiades a Grècia. Això és un projecte que, a més a més, refugiats a Europa, que és un tema que malauradament... Sí, i a més és un projecte que jo havia vist a Grècia i funcionar de meravella, que ho portava a una entitat que es diu Esports en Refugis en Yoga, i el que fan és... Totes aquestes dones que estan als camps els fan fer tot tipus d'esports durant el dia, no? Perquè la salut mental està molt marmada en aquests camps i llavors aquesta organització amb voluntaris fan natació, fan ioga, fan gimnàstica cada dia, estiraments, i això ajuda que la salut mental doncs estiguin una mica més tranquil·les i sobretot amb el yoga, no? I és molt bonic perquè jo crec que estan a tres llocs de Grècia, em sembla que estan a Atenes, a Joanines, i em sembla que també a Atenes, i a Lesbos, perdó, i vull dir que hi arriba a 3.500 dones cada any, i em sembla que és meravellós, no? És un projecte, a més, que tenim molt proper, perquè Grècia està aquí a tocar una hora i poc de vol. I un altre projecte que ens toca molt de prop, malgrat que des del punt de vista geogràfic és més llunyà, però que n'hem parlat moltes vegades de la realitat actual de Nicaragua amb la gent de Sant Jus Solidari, és un fons humanitari de suport a persones nicarauenques a l'axil i a Costa Rica. I és que recordem, n'hem parlat aquí, a conseqüència de la situació política i social de Nicaragua actual, moltíssima gent, tant persones com entitats o NGs, sense només un Sant Jus Solidari han hagut de marxar d'aquest país. El més fort és que qui també ha hagut de marxar ha hagut en fons català. Correcte, correcte. És a dir, el nostre partner, com dic jo... El Xavi Ruiz. El Xavi Ruiz va haver de marxar, com sabeu també havia sigut regidor de... De Solidaritat, en el seu moment era... I és la nostra part com a Sant Jus Solidari, era una de les parts que ens ajudava moltíssim quan estava allà i va haver de sortir, córrer cuita, perquè no van donar opció. És cert, és cert. No van haver de deixar-ho tot. I aquest projecte és per donar suport a aquestes persones que han hagut d'emigrar, no? Exacte, i és com un fons que el propòsit que té és l'alimentació, la higiene, tot el tema de l'atenció mèdica. Si han de comprar medicaments, penseu que, clar, tu te'n surts d'aquell país corrents i te'n vas amb l'oposat. La majoria no... Una cosa és que tu marxis per voluntat pròpia, que al final agafes la teva maleta correctament i l'altre és haver de marxar que m'escuiteu perquè tens algú a darrere que si et quedes potser no ho expliques. I llavors, bueno, és un fons que els permet ajudar-los mentre estan allà ubicats, doncs com a mínim tenir les primeres necessitats cobertes. És un stopper, un punt de partida d'una situació complicada i que s'ha hagut de produir de forma rapidíssima. També tindríem un altre projecte, a Burkina Faso, sobre aigua potable. És a dues escoles i un poblat no arriben... És a dir, és un poblat on no tenen dret a l'aigua, en la qual cosa el tema de l'aigua, com ja sabeu, és... si no tens una bona aigua, automàticament això et deriva a enfermedades i aquestes enfermedades et deriven a una gran mortalitat. L'aigua és la vida, se li fan. I llavors el que es pretén és intentar fer arribar l'aigua potable, com a mínim a dues escoles, que és on normalment tots els infants hi van, i al poblat on viuen, evidentment, però és a veure si creant aquest tema d'aigua potable fem que la mortalitat es redueixi i tinguin una millor qualitat de vida. I també, ja ens ho heu dit a l'inici, que un dels ítems era la salut mental i en aquest cas també adreçada a refugiats, en aquest cas refugiats palestins, l'Iban també és un altre dels projectes que proposeu com a possible font de finançament, bé, més que font, com a finançament. Hi ha un munt de palestins a l'Iban, de fet va venir fa poc l'Aila Jaui, que era refugiada palestina també, i explicar tots els problemes mentals que es deriven de tots aquests, sobretot en aquest projecte de la digita nois i noies, tots aquests adolescents problemes mentals. Llavors aquesta organització el que intenta és a través de psicoterapia i altres maneres que aquests nois i aquestes noies puguin tirar endavant amb les condicions que se suposa que s'està en un camp, no? I que en realitat s'ha trencat l'adolescència i és molt complicat per ells i per ells fer una vida mínimament normal en un camp. Doncs tots aquests projectes es poden votar. Sí, ens en falta un per això, eh? Sí, quin és el que ens falta? L'atenció se subjudica, les persones en desplaçament forçant. Sí, que això és a Ceuta Melilla, que no ens oblidem que aquí també tenim un problemon a baix, que està sobretot sostingut per Solidary Wheels, que és una organització espanyola, que fan una feina brutal, que és agafar tots aquests, sobretot menors, que estan al carrer, que estan estancats, que no tenen manera de continuar legalment. i llavors aquest projecte va dirigit a que puguin tenir advocats i puguin tenir persones en què els assessorin i puguin continuar el seu camí, no? I si més no, que se'ls protegeixi en aquesta situació que estan d'invisibilitat. Bé, en aquest cas, aquest projecte probablement o possiblement farà més falta que mai en aquests propers mesos, segons com vagi tot plegat. Doncs, com dèiem, tota aquesta informació la teniu al web de l'Ajuntament, també hi ha un formulari, també al web de la ràdio hi ha una notícia que explica els diferents projectes i un enllaç al formulari per què pugueu votar. Teniu fins al dia 31 de juliol i després el procés com anirà? Un cop es tanquin les votacions, m'imagino que farem una petita pausa, festa major, i al setembre farem el recompte i ho anunciarem. Com serà això? Sí, és el que fem sempre. fer-me el recompte, evidentment, ara que diem l'any passat ho vam fer més tard, per tant ho vam fer més imminent, quan vam acabar, ho vam publicar, però aquest any, 100 agost, la gent estarà per la festa major i per marxar a vegances. Llavors, encara no ho hem acabat de parlar, però entenc que ho publicarem al setembre i sortirà el bolletí, sortirà les xarxes de l'Ajuntament i on anunciarem els tres projectes guanyadors. Doncs també ho explicarem, evidentment, aquí a la ràdio. Avui ens ho ha vingut a explicar la Quima Jiménez, que és regidora de Solidaritat i Cooperació de l'Ajuntament de Sant Jús i la Mònica Parra, que en és tècnica, també de regidora i solidaritat. Quima, Mònica, moltíssimes gràcies per venir aquí a la ràdio. Que vagi molt bé i ja en tornarem a parlar. Moltes gràcies a vosaltres, perquè sempre a la ràdio esteu al costat de qualsevol iniciativa que fem de solidaritat i cooperació, ja sigui de l'Ajuntament o a les entitats del municipi, sempre esteu al costat i sempre ens recolzeu, així que més que agraïts i agraïdes per la col·laboració que sempre ens doneu. Gràcies, adeu-siau. I que tingueu bones vacances. Igualment. Adéu.