Pedra seca a Sant Just: exposició al Mas Lluí, passejada del 19 de març i crida al relleu generacional

El meu país és tan petit que quan el sol se'n va a dormir mai no està prou segur d'haver-lo vist. I entrem també en aquesta tercera i última hora del programa. Tot just falta un minutet pel primer quart d'una i tenim amb nosaltres a Maria Quintana, presidenta del Centre d'Estudis Sant Justens. A més, avui ens acompanya també el vicepresident, en Roger Conties. Els saludem els dos. Bon dia. Conties i Ferraz. I Ferraz. Bon dia. Bon dia, bon dia. Bon dia els dos. Gràcies, Maria, per acompanyar-nos avui amb en Roger. Molt contenta, molt contenta que estigui aquí. Sí, oi? Gràcies, Roger, també per apropar-te. Maria, tot teu, perquè jo sé que venim a parlar de la qüestió de la pedra seca i altres motius de l'entitat, però deixo també que sigui una mica el protagonista avui al Roger i que el tenim aquí. Totalment. Aprofitem, aprofitem-lo. I tant, i tant. Que no sé si l'has escoltat, Roger, però està tan contenta de tenir-te dins la junta, en fi, de tota la feina que fas, la tasca, i en fi, de rejuvenir una mica també l'entitat. I tant. Sempre ho diu, Roger. No una miqueta, no molt. Bé, és una mica el que ens passa a les entitats, no? La implicació de la gent més jove és complicat, perquè trobem que ens falta una mica el relleu generacional. I mira, jo m'hi vaig poder dedicar des de fa un temps, i ara ja hi estem posant ganes i empenta, però ens falta gent. Sí? Sí, i que va passar la Taneu ja ho coneixem, que al final va acabar bé, però el procés de renovació de la junta també va ser complicat, i falta trobar aquesta connexió una mica amb els joves i no tan joves del poble, 40, 50 anys, que es vulguin implicar en les entitats del poble. Però bé. Ets un bon exemple, doncs, a seguir. Sí, però molt... Però és minoria, no? És minoritari, potser. Exacte. Es faltaria molta més gent, sí. Clar. Vinga, parlem d'aquesta exposició que, Maria, vas presentar i heu fet uns parlaments el divendres al Centre Soledat Sants. Sí, sí, molt contents, perquè va venir unes 50 persones. Déu-n'hi-do. I la persona que porta el centre cívic ens va dir que era la presentació que hi havia hagut més gent. Això, doncs, jo tenia una mica de por o una mica d'inquiètut de a veure si tindrem gent, a veure si ho haurem de fer pels quatre que som de la junta. I no, no, no, la gent va respondre i va venir. Sí. I això, doncs, per nosaltres sempre és un motiu de satisfacció. I dit això, passo la paraula al Roger. Lligant una mica amb el que deia la Maria, clar, el fet que es faci el Mas Lluís sempre pot generar aquest dubte de si la gent que normalment es desplaça més pel centre del poble o que engin està, o l'Ateneu, i podrà anar o no, però en llevan a força gent i alguns parlant-hi, bueno, alguns havien pujat amb autobús, els altres caminant i els altres amb cotxe. Vull dir que el Mas Lluís, en veritat, tampoc està tan lluny i hem de fer l'esforç d'anar-hi. L'acte és això, va estar molt bé, vam participar-hi des del centre d'estudis, és una mica el que va explicar el membre que va venir de l'entitat que ha muntat l'exposició, que es diu Associació per la Pedra Seca i l'Arquitectura Tradicional, el Josep Miquel Martí Rom, ens va explicar això, que ell és una entitat que han impulsat molt el tema de la Pedra Seca i que des de fa un temps van aconseguir que la Generalitat s'impliqués pagant l'exposició, que és una exposició que ha tingut molt d'èxit, que ha estat voltant per tot Catalunya i fins i tot han fet dues còpies de l'exposició perquè pugui moure's per més pobles i, bueno, és un tema que desperta cert d'interès i que potser no és algun majoritari, però tothom que vulgui conèixer una mica el tema de la Pedra Seca i el tema de la Pedra Seca al nostre poble, perquè des del centre, amb el Julio Chó i el Pere Ceitón, que són els que en saben més, vam fer uns plafons específics per Sant Just d'Esvern, doncs podran conèixer tot relacionat amb aquesta tècnica de construcció, i conèixer una mica la Pedra Seca, com la tenim, els elements més destacats de la Pedra Seca al poble. I lligat amb això, el dia 19 farem una petita passejada pel Maslluí, per a prop de Maslluí. 19 de març, eh? 19 de març, d'aquí un parell de setmanes, per veure alguns d'aquests elements que hi ha més a prop del barri de Maslluí de Sant Just. Quan s'apropi més la data, ja farem la publicitat a través de les xarxes del centre i de l'Associació de Veïns i Veïnes del Maslluí, que també n'estan ajudant, perquè encara estem acabant de tancar l'itinerari, però, bueno, podrem visitar una mica barraques de vinya, o cabanes i algun marge, perquè és un patrimoni que tenim i que hem d'intentar no perdre. La manera que no perdi és conèixer-lo primer. Clar. Doncs començarem per conèixer-lo. Transmissió de coneixement, no? Exacte. Que se'n diu. Anava a dir... Tinc apuntat per aquí, de fet, ho va comentar, crec que Martí Rom, que hi ha més de 29.000 barraques de Pedra Seca registrades. Això no vol dir que no n'hi hagi més. Sí, sí. És una xifra molt alta. Sí, perquè és una mica el que va explicar tant el Juli com el Martí Rom. Clar, és una tècnica de construcció que està molt lligada a la passagia, a l'agricultura, a la ramaderia, als pagesos que la feien... Serien ells els que construïen les barraques o els marges amb les pedres que els sortien de llabrar els camps. Llavors, clar, com que està de pagesos n'hi ha per tot el país, doncs hi se n'han conservat moltes. És un número enorme, però també ens va comentar el Juli, que em sembla que és una cosa que també és dels llocs a Catalunya que s'ha volgut estudiar i conèixer. Potser si algun altre s'hi posen a un altre lloc en trobarà moltes, però ha d'haver-hi gent interessada en l'estudi i en el coneixement. Clar, clar. Però sí, sí, són moltíssimes. Quan es parla de pedra seca, per a aquells que diuen ostres, no acabo d'entendre el concepte de què estem parlant? Jo fa aquí una explicació senzilla, si un dia voleu a fondo porteu el Juli o el Pere. Però la pedra seca és una tècnica constructiva que consisteix en anar pilant pedres sense cap element que les uneixi d'alguna, sense ciments o morters o res. Simplement no anar pedra sobre pedra. Llavors, és això que dèiem, està molt vinculada a l'agricultura perquè es feien servir les pedres que es podien trobar en els camps i es feien construccions poc o molt relacionades amb l'àmbit agrícola. A més, deixem dir que està protegit per l'UNESCO. Això ho va comentar el Martí Rom que havien aconseguit el 2018 que l'UNESCO la protegís aquesta tècnica de construcció. Un patrimoni material, no? Sí, perquè n'hi ha per molts països de la Mediterrània. Sembla que va dir França, Dinamarca i nosaltres. Sí, i el Juli va parlant, sembla, de Croàcia, Itàlia, sí. Deu ser països de la zona mediterrània que hi ha molta tradició. Que van demanar-ho i se'ls ha concedit. Home, al final és patrimoni, òbviament, però també forma part de la nostra història. Així ens parlen d'aquelles construccions, aquella manera de treballar, de viure. Clar, i lamentablement es perd, és molt fàcil que es pugui perdre. Aquí, com que tenim la sort de tenir el parc de Collserola, la majoria d'aquestes construccions, com que estan dintre el parc, d'alguna manera no hi hem posat cap cas a sobre, llavors se mantingui. Esperem que es mantinguin el futur, també. Quins usos tenien, aquestes, no sé si es poden dir edificacions, o aquestes construccions, més aviat, no? Mira, per exemple, bueno, fins i tot amb aquest petit detall que va fer el Martí Rom a la seva exposició de diferenciar entre barraques i cabanes, que el Juli havia dit que ell, per exemple, en aquesta diferència no la feia, però, bueno, bàsicament eren petites estructures a prop dels camps i podien servir per guardar les eines, però, per exemple, i aquí s'enjusten bàsicament barraques o cabanes de vinya, però també poden ser marges per camins o marges per delimitar camps. I a altres llocs sí que hi ha coses més grans. També hi ha perquè protegia el pastor si plou. Exacte, sí, sí, clar, el pastor es podia, o l'agricultor, el pagès es podia guardar dint, però hi ha algun lloc que he llegit que també hi ha pous de gel a vegades, també, vull dir, hi ha diferents coses relacionades amb, clar, en aquella època quan es feien servir, eh? Clar, clar, però, si no recordo malament, fa dos anys així en el recercat es va fer una conferència, una xerrada sobre la pedra seca i si no, si no ho recordo malament, va dir que hi havia una escola que es havia format com una mena d'escola per ensenyar a construir amb pedra seca. És a dir, que la tècnica encara existeix. Suposo perquè no es perdi el coneixement i en alguns llocs segurament encara els interessa fer o marges o petites construccions amb pedra seca i per fer-ho bé i per fer-ho bé i per fer-ho bé, doncs això que diu la Marina. Els marges a les vinyes era essencial, eh? En molts llocs. Vull dir, si es construeix per un fi per anar bé la terra al conreu, lògicament és que ja en sabien molt. Clar. El que no en sabem tant són nosaltres. Jo crec que aquesta gent en sabia força de com tractar la terra i com tractar els seus conreus. Al final són com les masies, no? Tant l'ubicació que tenien com on tenien ubicades les finestres, és a dir, tots els elements arquitectònics tenien un motiu i així s'ha vist, ha quedat palès en la història que moltes d'elles es conserven gairebé en ple estat, no? El mateix passa amb aquests elements. I una altra cosa que volia comentar és que moltes d'aquestes construccions estan en territori, en terreny particular de masies, així, no estan a l'ús públic per entendre'ns, o no és de patrimoni del poble, sinó d'una propietat, d'un amu. Una propietat privada. Amb tot, l'arcalde, el Joan, va deixar entreveure que farien un esforç, ja ho veurem, per respectar el que hi ha i mirar de millorar-ho perquè no es faci més malbé. Això era el que va dir, oi? Sí, va mencionar unes actuacions que ja ja havien fet fa temps amb el tema de les fonts, que sí que s'han conservat, també està l'Ajuntament movent-se amb el tema de les mines, del coneixement de les mines, han pagat, em sembla, alguns estudis que s'han fet per saber quin estat es troben les mines, i també es pot fer el mateix, com va comentar l'alcalde, amb la pedra seca i el primer pas és conèixer en quin estat estan les diferents edificacions, per tant, al centre sempre estarem disposats a donar un cop de mà i saltant aquestes petites dificultats que ha comentat la Maria, que estan algunes en terrenys privats i llavors t'has de posar d'acord o has de parlar amb el propietari. Per exemple, nosaltres, quan vam fer l'itinerari de patrimoni a l'octubre passat, que vam passar per alguns elements de pedra seca, per exemple, les dues cabanes de vinya de Can Coscoll, doncs lògicament i aquest cas, en més, perquè acabàvem la passejada a Can Coscoll, vam parlar amb el propietari, els vam comentar que volíem fer aquest petit itinerari que hi passarien 30 persones i van estar molt contents perquè a ells també els interessa la difusió del patrimoni. Si hi hagués el Pere em podria dir una mica més, però més la gent del parc de Collserola de tant en quant fan neteixes d'aquests espais i les barraques de Can Coscoll les van netejant de tant en quant. Li treuen les herbes, exacte, evitar que algunes herbes, algunes plantes, que amb les arrels puguin anar fent mal bé les pedres i s'acabi caient la barraca. La ladificació, perquè quants anys es calcula que tenen aquestes barraques, cabanes... Ja et deia en principi que hauràs de convidar el Juli algun dia o el Pere. Jo crec que tenen desenes o algunes, fins i tot, algun centenar d'anys, aquestes d'aquí, eh? Sí. Sí, vinculades a l'agricultura a la vall i el que deia la Maria, les marges, les barraques, les vinyes, Sant Jus i Abieny, des de fa segles. Hi havia marges les vinyes. Jo suposo que deuen ser del segle XIX. Sí, sí. Però les hem d'intentar que no es facin més malbé, que no es malmetin. I a més que podíem dir que tenien una construcció intel·ligent, no? Per això t'he dit que eren més intel·ligents que nosaltres. Que es mantenen, que s'aguanten, no? Hauríem d'aprendre d'aquest tipus de construccions de vegades, no? Sí, clar, perquè estan a l'intempèrie, efectes de vent, pluja... Doble mèrit que aguanti, clar. Sí, no? Les fèiem molt bé i això el Martí Rom i tant el Juli també ho van comentar, no? El procés de construcció, de com feien la coberta de la barraca per evitar que fins i tot fos impermeable, que no hi entrés l'aigua. Vull dir, hi havia un coneixement, una tècnica arquitectònica per aconseguir que es mantinguessin en peus i no veiessin. No sé si va ser Martí Rom o el mateix Jordi Amigó, o ara no recordo qui va ser, que va comentar també que existia aquesta enciclopèdia de la Viqui Pedra. Sí. Està impulsat per l'Observatori del Paisatge. Sí, exacte. No recordo qui va ser el Jordi, però, clar, és una mica el que dèiem... És un cons documental important, també. No quedar-se amb... Un cop ja tens el coneixement, fer-ne el màxim de difusió possible i ara mateix tot això passa per internet i, a més, si és un procés col·laboratiu, com pot ser la Viqui Pedra, doncs estarem molt atents i mirarem a veure si podem ajudar a actualitzar la informació que hi ha. Interès n'hi ha, perquè mateix el Martí Rom va comentar que el primer sorprès de l'èxit va ser la Generalitat. Ah, sí? perquè es pensaven que seria una exposició de res, de quatre coses i porten tres anys fent-la. I diu que se'n fan creus, ell va explicar, de l'èxit... Bueno, se'n fan creus, que diuen quina sorpresa... Això vol dir que hi ha un interès, perquè si a nosaltres ens ha trigat dos anys per arribar, ja tenen tot cobert el 23 i han començat a cobrir el 24. Vull dir que és un tema que interessa a la gent que estima el país, a la gent que vol que el patrimoni no es perdi. I això nosaltres, com que és la nostra feina, doncs estem molt contents d'haver-la dut i que la gent la pugui disfrutar moltíssim. Només has d'anar a xinutxar, cap al Mas Lluï, o caminant, o amb el bus, o amb un cotxe, o amb una moto, el que vulguis. Estarà fins al 15 d'abril allà, des dels dimarts als dissabtes, val la pena perquè és molt interessant. Avui ja m'han preguntat precisament. Fins quan estarà perquè ens agradaria anar-hi? Doncs perfecte. Tenen temps. Perfecte. Tenen temps encara. Estava tafaneixent una mica la Viqui Pedra i sí que surt alguna de les barraces o cabanes d'aquí de Sant Jus. Ja potser un parell, crec, que he trobat així ràpidament. Les restes d'una, perquè, clar, no totes es conserven plenament. Mira, ha estat casualitat, com ha comentat el Jordi Migó, que em sembla que hem vist com quatre o cinc i potser que el Juli havia parlat d'avui tot deu, o sigui, ja hi ha alguna cosa, però potser haurem de fer l'esforç de parlar amb aquesta gent i acabar d'actualitzar la informació que hi ha sobre el poble. Però sí, sí, està molt bé que hi surti, perquè hi pot accedir tothom des d'internet. Clar. Jo quan vaig fer la presentació i vaig donar les gràcies lògicament a tothom que hi havia fet possible poder-la fer, li vaig oferir a en Martí Rom, li vaig dir si us va bé per la vostra exposició, aquí teniu els palafons de Sant Jus. Que puguin també rondar per... Sí, però ells fan per comarques. Clar. És per comarques, però del Baix Llobregat no vaig veure gran cosa, oi? No, però una mica el que hem fet em sembla que poc o molt, clar, depèn del municipi on arribi, de les entitats que hi hagi, de la gent que s'hi vulgui implicar, però, per exemple, aquesta havia estat abans a Sant Feliu i també intentes fer una mica de l'aportació o el teu toc local, explicar una mica el que passa al poble, perquè és una exposició que és de tot Catalunya, llavors és molt general. I llavors, bueno, nosaltres vam fer aquests plafons, Sant Feliu també em sembla que en va fer algun i aquest tema de fer petites excursions també acaba d'ajudar a completar l'explicació que hi ha a la pròpia exposició. Clar. I si volen afegir-se a aquestes excursions, com hem de fer en aquestes sortides que fareu o al moment de la del 19 de març? Acabarem de fer la difusió a través de les xarxes del centre de la societat de veïns, però aquest cop serà quedar el dia 19, segurament serà a les 10 del matí al propi centre cívic Soledat Sants, perquè els elements de pedra seca que anem a veure estan a prop i serà una coseta no tant com l'itinerari d'octubre que és més exigent també físicament perquè hi ha un itinerari més llarg i aquí creiem que amb una horeta, horeta i mitja haurem vist tot el que volem veure. És diumenge, el dia 19. És diumenge que algú m'ha dit que és el dia de Sant Josep. Ah, sí, mira, el dia important també. A les 10 del matí és perfecte per anar a donar aquesta volta, interessar-se, anar a veure també l'exposició i acabar fent un vermut al barri. Això per fer-hi a poble total, oi? Escolteu, Maria, Roger, hauríem d'anar deixant aquí l'entrevista però que no vulgui deixar res més. Roger, si volguessis afegir o qualsevol altra crida de cara a l'entitat també. No, no, el centre continua fent les seves activitats i em sembla que ja estem planificant el que serà la presentació de la miscel·lània. Ah, sí, hi tenim ganes, Maria. Que estarà més a prop del Sant Jordi aquest any. També serà, home, no hi dubto, com a vicepresident, Roger. És el responsable, vull dir que amb molt de gust i delegat, amb molt de gust i amb molta satisfacció, que diria algú. Sí, doncs sí. No, serà aquest acte, serà el pròxim gran esdeveniment que faràs des del centre. Ha tocat de Sant Jordi, oi? Sí, el 22, no, el 13. El 13 d'abril. El 13 d'abril. Ja en vindrem a parlar a una segona data. El 13 d'abril, a més, una miscel·lània que torna a ser miscel·lània perquè aborda diversos temes, qüestions, oi? Exacte, hi ha quatre articles diferents, llavors és més, no és un monogràfic com les últimes, sinó que hi ha quatre articles d'història del poble que trobem que seran interessants i que a la gent els agradarà, sí. Sí que cobra sentir la miscel·lània com a tal, el nom de la miscel·lània, no? Ara, el nom és més adequat, sí. Exacte. Doncs Roger Conties, vicepresident, i Maria Quintana, presidenta del Centre d'Estudis Sant Justens, moltes gràcies per venir fins aquí. A vosaltres. Fins aviat i llarga vida també, al Centre d'Estudis Sant Justens. Un abraçada, Maria. Adéu. I escriurem que no ens prendran mai més la vida que donem veu a les veles quan cantem rumbes al port. Mentre a la cuina s'acumulen els plats i els gots del sopar d'ahir la nit, tinc por de posar ordre a aquesta vida o de fer-ho quan ja sigui massa tard. Penso quina sort tenir cançons per explicar-te que a vegades sóc al fons i treure l'energia necessària per lluitar i sobreviure en aquest maleït món. Tornarem a posar els peus damunt la sorra a la platja de Barcelona alguna nit de juliol i escriurem que no ens prendran mai més la vida i adonem veu a les veles quan cantem rumbes al port. Tornarem a posar els peus damunt la sorra a la platja de Barcelona alguna nit de juliol i escriurem que no ens prendran mai més la vida i adonem veu a les veles quan cantem rumbes al port. Assegut a la plaça del sortidor aquí t'espero com si fos el primer bar la bohem on comença el carrer Blai que és la petita rambla del poble sec. que és el primer bar el primer bar de Barcelona