Entrevistes de la Justa del 8/3/2017 — Pepita Teixidor: pionera oblidada de la pintura de flors — conferència i exposició a Sant Just pel Dia Internacional de la Dona

Context i activitat

• Avui a les 19 h, a la Sala Isidor Cònsul de Can Ginestar (Sant Just), xerrada: “Pepita Teixidor i el seu món” a càrrec de Maria Isabel Gascón (Associació Fem Història, Grup d’Història de les Dones).
• Exposició paral·lela: “Pepita Teixidor i el seu món” visitable fins al 20 de març al Centre Cívic Joan Maragall.

Qui era Pepita Teixidor

• Pionera que va aconseguir viure de la pintura en un context en què molt poques dones ho feien.
• Especialitzada en pintura de flors (sovint considerada un gènere “femení”), sense renunciar a la seva mirada ni a la seva temàtica.
• Reconeixement de l’època: considerada “la millor aquarel·lista de flors”.

"Es de las pocas afortunadas que pudo vivir de la pintura y pintando flores."

• Va mantenir-se fidel a la seva obra malgrat les pressions (inclòs el seu germà pintor) per canviar a gèneres més ben remunerats i socialment valorats.

Reconeixement i oblit

• Participació a l’Exposició Universal de París de 1900 representant Catalunya, al costat de Ramon Casas i Santiago Rusiñol.
• Primer monument erigit a Barcelona dedicat a una dona per la seva pròpia trajectòria (1917), ubicat al Parc de la Ciutadella — actualment deteriorat i pendent de restauració.
• Malgrat la fama en vida, el seu nom va caure en l’oblit.

"Simplemente por ser mujer."

Per què va ser invisibilitzada?

• La pintura de flors va ser depreciada al s. XIX quan la van començar a pintar dones; quan pintaven flors els homes, era un gènere igualment vàlid.

"Cuando un hombre pinta flores es un género tan válido como cualquier otro. Cuando lo pintan las mujeres [...] automáticamente se deprecia."

• Moltes obres de petit format i de col·lecció privada: poca visibilitat pública i absència en museus (o en magatzems), cosa que n’ha afavorit l’oblit.

Influència, xarxa i anècdotes

• Possible relació i influència amb Maria Lluïsa Güell (pintora de flors), que podria haver estat deixebla.
• La seva obra rebia elogis com a “pintura viril”: sense por, amb força, malgrat tractar-se d’aquarel·les de flors.
• Clientela destacada: família reial; consta que van adquirir o rebre obres seves (quadres i ventalls), però encara no localitzades.
• Ramon Casas li va fer un retrat; és probable que ella retratés Casas o li intercanviés una obra, però no s’ha trobat.

Recerca actual i crida a la ciutadania

• L’Associació Fem Història impulsa la recuperació del llegat de Pepita Teixidor i la localització d’obres disperses.
• Es fa una crida a particulars: si algú coneix o posseeix obres (quadres o ventalls), que contacti amb l’associació.
• Les exposicions i xerrades són clau per a la difusió, el redescobriment i per trobar noves peces.
• Objectiu: restaurar el monument de la Ciutadella i posar en valor la seva trajectòria.

Contingut de la xerrada d’avui

• Presentació de la vida de Pepita Teixidor: família, entorn social i ideològic i els reptes per poder pintar.
• Mostra i comentari de la seva obra.
• El procés d’homenatge pòstum i el monument al Parc de la Ciutadella.

Idees clau

• Reivindicació d’una artista que va viure de l’art en un gènere menystingut per la seva associació a les dones.
• Exemple paradigmàtic d’invisibilització malgrat el reconeixement en vida.
• La recerca en curs i la col·laboració ciutadana són essencials per reconstruir el catàleg i restaurar la memòria de Pepita Teixidor.