Pilar Eslava (En Comú Podem): fi del bipartidisme, referèndum per Catalunya i rescat social + descobrint la masia de Can Sagrera

Dos minuts i un quart de dotze. Aquest diumenge 20 de desembre se celebren eleccions generals al Congrés dels Diputats i al Senat. Continuem, per tant, la ronda d'entrevistes a representants dels diferents partits que es presenten a aquestes eleccions. Avui saludem a Pilar Eslava, la número 13 de la llista de la candidatura per Barcelona a la candidatura en Comú Podem per Barcelona, que també és tinent d'alcalde d'Igualtat i Drets Socials a l'Ajuntament del Pres, la tenim avui aquí a l'estudi. Molt bon dia. Molt bon dia a tothom. En aquests últims dies de campanya, avui estem a dimarts, queden els últims dies, però segurament són els més intensos, no? Doncs sí, la veritat és que ara ja comença a passar una mica factura perquè sí, aquests dies, després de l'últim cap de setmana, comencen a ser una mica intensos. Com estan anant per això? Bé, la veritat és que està anant molt bé. Bé, els inputs que estem rebent per part de la ciutadania són molt bons. Jo crec que així es demostra i la gent està amb molta energia. Ahir a la nit hi va haver un cara a cara, en un debat d'aquests televisius, entre Mariano Rajoy i Pedro Sánchez. No sé si el vas veure. Bé, doncs la veritat, vaig començar a veure'l, vaig estar una estona, però després vaig desconnectar perquè és que no em deien res, en absolut. O sigui, per mi era sentir el mateix missatge d'un cantó o de l'altre. De fet, jo crec que missatges a la ciutadania no em donaven, sinó que eren dues persones que s'estaven fent retrets i en realitat no donaven cap missatge ni de futur, ni d'il·lusió, ni d'esperança per la ciutadania, que és el que està esperant. O sigui que al final vaig desconnectar i em vaig posar a treballar i a fer coses, que és el que tenia pendent, i a no perdre el temps, que és el que em pensava que estava fent. Són unes eleccions, de fet, que tot fa pensar i el més probable és que trenquin amb el bipartidisme a Espanya. Això ja és una victòria per vosaltres? Sí. Jo crec que és una victòria més que per nosaltres. Jo crec que és una victòria per les persones, per la ciutadania, perquè jo crec que el que hem de pensar és que són plurals i com pluralitat que hi ha ha d'estar representada d'aquesta manera. I quantes més persones hi participin, quantes més visions n'hi hagi en un Parlament, segurament construirem una societat molt millor. Sí, quin sigui el resultat, segurament en qualsevol partit, s'haurà obligat o a pactar o a negociar en diferents moments, no? Segurament, segurament així serà. I jo crec que precisament les confluències, els pactes, favoreixen fer unes societats més equilibrades. En un context com aquest a nivell més general, per tant, Podemos, quin paper jugarà? Suposo que aquests dies és el que anem sentint, pactes, no pactes, evidentment també des d'aquí no decidirem res, no sabrà fer aquesta taula. Però bé, en tot cas, com veus tot aquest? Bé, jo crec que encara, això ara és com una mica política ficció i encara està per decidir, no?, quin paper jugarà, no? A veure, està clar que Podemos ha entrat amb molta força, no?, i ha entrat en una... és considerable la força en la que ha entrat, més que aquí, jo crec que Catalunya, que és una altra cosa, no? Jo crec que aquí tenim una altra realitat, eh?, una realitat molt més plural i diversa. Jo, a la resta de l'estat, sí que penso que és així. Però bé, jo crec que després de les eleccions s'obriran també, no?, com un avenic més ampli, no? Tindrem un més ampli de panorames, però jo crec que al final, bueno, pues, entrarà d'una manera que... amb alguna altra força segurament també que ara no s'ha arribat a l'acord, eh?, com és Izquierda Unida, jo crec que això serà possible després. A què atribuïu, justament, doncs, l'auge que ha tingut Podemos o l'interès que ha aconseguit despertar tanta gent i que, en canvi, doncs, durant tant de temps no ho ha aconseguit Izquierda Unida, en els últims anys, si més no? Bé, jo crec que són molts factors. Són factors que entren des de... Potser el missatge que tenen, la manera de donar el missatge és important. Això, doncs, no hi ha dubtes. Jo penso que des d'Izquierda Unida fa molt de temps i hem de reconèixer que estan fent molt bona feina, que al Parlament han fet sempre molt bona feina. Això s'ha de reconèixer, vull dir, que hi han sigut molt insistents. Però, bueno, doncs, això no ha arribat. No ha arribat perquè, potser, el missatge ha de ser com el que s'està fent ara. i també, bueno, doncs, els mitjans de comunicació... Tot influeix. Aquesta campanya també és una campanya diferent. És una campanya molt de missatge, molt de premsa, molt de televisions. No havia hagut fins ara tampoc un debat... Tants debats com estan ara. Vull dir, són molts els factors que influeixen. I, bueno, penso, doncs, això, no? Que també el tema dels missatges, de com està evolucionant tot, això també, doncs, possiblement és una cosa que tots ens hem de replantejar, de... Bueno, i jo crec que també ens ajuda, no?, doncs, això, no?, en pensar que... Doncs que això, no?, el que nosaltres també ara estem fent, que són aquestes confluències, per arribar, no?, a dir que tots ens hem de posar d'acord pel que al final la ciutadania ens està demanant. Us fieu de les enquestes? Bueno, jo crec que les enquestes diuen, però al final el diumenge es veurà ben bé, perquè també és veritat que hi ha molt de vot encara indecis, eh? Hi ha un tant percent, possiblement el més gran que fins ara es deia. O sigui que, bueno, les enquestes diuen, però tots esperem què passarà diumenge. Estem parlant, com dèiem, en Pilar Eslava, número 13 de la candidatura en Comú Podem. Un dels temes també més parlats en aquesta campanya és la relació, doncs, entre Catalunya i Espanya. Per l'Eglésia, en un sentit, doncs, ja s'havia comentat, aquesta proposta de referèndum, i de fet, en la mateixa campanya pel 27S, Lluís Revell, doncs, ja n'havia parlat, però bé, en tot cas, doncs, a nivell general, aquesta proposta d'un referèndum. Aquesta idea és l'única alternativa a la situació actual? Per nosaltres, sí. De fet, nosaltres l'hem defensat sempre, el tema del referèndum. De fet, l'hem defensat el 27, però és que des de, i ara ja parlo des d'iniciativa, per Catalunya Verge, ja la defensàvem abans. Vull dir, per nosaltres això ha sigut sempre un tema clau, o sigui, i seguim en la mateixa línia. Per nosaltres ha de ser un referèndum, però un referèndum de veritat, no un referèndum com el que vam tenir el 9 de novembre. Teniu la sensació que aquesta proposta, o que ara aquesta proposta, arriba millor que durant la campanya del 27 de setembre, fins i tot a Catalunya, no només a fora de Catalunya? Molt, molt millor, sí, sí. Bueno, perquè jo crec que també, doncs, bueno, tots estem veient què està passant, que no és tan fàcil el que ens van prometre, com que després del 27 de setembre tot estaria fet, les coses no són tan fàcils i que, al final, bueno, doncs que aquest referèndum no era un referèndum... O sigui, el 27 de setembre ens van fer creure, no?, que ja es decidia i allà no es podia decidir. No era així. I jo crec que la ciutadania no és tonta i s'ha adonat, i ara, doncs clar, veritablement ha d'haver-hi un referèndum, però un referèndum on tothom pugui dir què pensa. I creieu que podeu fins i tot arrossegar o convèncer algun vot que en aquestes eleccions del 27S votessin més candidatures, més obertament independentistes? Jo crec que sí, de fet ens ho estan manifestant. Ja obertament hi ha gent que t'ho manifesta, no?, que està il·lusionat i que, sobretot, perquè volen que les coses canviïn, i no que canviïn només en el tema que plantejàvem ara, no?, d'una Catalunya independent sí o no, sinó, sobretot, en el tema dels drets socials que s'han perdut. És aquí on la ciutadania, jo crec, està més preocupada encara. I a Espanya una proposta com aquesta, com arriba la del referèndum? Bueno, jo crec, en aquest cas, que tenim partits com Podemos, no?, que clarament la defensa, o com dèiem avant, Izquierda Unida també, encara que no se li hagi fet res, o també la defensava, sempre s'ha manifestat, o sigui que per què no? Si podem arribar, no?, en acords, o sigui, i per què no? Jo tinc esperances que això sigui possible. Ada Colau es va equivocar diumenge a l'hora de parlar de capitalitat en el míting que va fer Madrid? Bueno, no sé si es va equivocar o no, això depèn també de com s'interpreti, no? A vegades, bueno, no sé, en un míting, bueno, es poden dir coses en el fregó del propi míting. Però en el teu cas et va sentir, et va incomodar o ho vas posar simplement en aquest context? Bueno, jo ho poso en aquest context, tampoc és que a vegades també es traiem molt les coses, no?, del propi, eh?, molt, molt, no?, del propi perfil. No crec que vagi més enllà. Més enllà de tots aquests temes que estem parlant, doncs, en altres qüestions més concretes, en qüestions com propostes socials, des de la vostra candidatura, què és el que considereu que és prioritari tirar endavant? Jo crec que és que són moltes, eh?, moltes les coses que han de canviar, eh? Moltes perquè en aquests quatre anys, sobretot, hem tingut unes polítiques antisocials, que ens han fet retornar però com 20 anys enrere i possiblement en alguns casos encara més. Tenim unes reformes laborals que ens han portat a, bueno, no cal dir-ho, no, eh?, a tenir 5 milions d'aturats. Hem tingut retallades en sanitat, retallades en educació, una llei d'educació a l'OMCE que, bueno, que s'ha fet a esquenes de tota la comunitat educativa, un IVA cultural, eh?, que està al 21% i que ha enfonsat el sector, en temes de la llei d'avortament que es va fer també, tots els temes de feminisme, vull dir, la violència de gènere que no se li posen recursos encara que en aquell debat la senyora Soraya, eh?, demanés a les noies, eh?, en comptes de posar recursos. Vull dir que són tantes les coses que tenim per endreçar, per tornar a posar, ja no dic per avançar, sinó per tornar a posar com teníem fa uns anys. Són molts, eh?, i, bueno, nosaltres sobretot el que apostem, eh?, des d'en Comú Podem, és per posar les persones, les persones com a primera línia. O sigui, les persones han de ser el més important. I hem de pensar que la ciutadania ens està demanant precisament això. Ens està demanant un canvi, però un canvi social perquè elles siguin el més important en les polítiques. O sigui, les polítiques han d'estar pensades pensant únicament en les persones. I d'aquí pensaríem, doncs, en una renta de garantia, no?, hem de pensar que no pot haver-hi salaris de 600 euros, com ara tenim. Hem de pensar en la garantia del dret a l'habitatge, un nou model financer. bé, estem dient a tot arreu, estem dient tot això, totes aquestes mesures, que les estem comunicant, però que jo crec que, bueno, que és això, que és resumiria amb això. Han dit que les persones han de passar per els interessos financers. També, justament, doncs, en aquests canvis que comentaves en els últims quatre anys, també hi han passat coses en temes d'educació. Voleu canviar l'actual model educatiu? Totalment. De quina manera? De quina manera? Mira, el model educatiu el que s'ha de fer és una llei orgànica, una llei orgànica que treballi tota la comunitat educativa. Vull dir, aquí ha de participar tothom. Com deia, no s'ha de fer esquenes del que s'ha fet ara. Però, a més, ha de ser orgànica, ho dir, perquè quan arribi un altre canvi de govern, si és que arribés, cada vegada que hi hagi un govern nou, no l'ha de canviar, sinó que sigui una llei estable. Però, a més, en consens. El que no pot ser és que cada vegada que arribi un govern nou, comenci a canviar les coses. Perquè pensem que tenim un tant percent de fracàs escolar que això és inadmissible. I també perquè és molt important, perquè el més important, hem de pensar que hem de treballar per... Bé, al més nosaltres pensem que sobretot hem de treballar per una escola pública, laica, perquè hem de fer una ciutadania també que sigui crítica. I això només podem fer-ho si de veritat li donem a l'educació el paper que necessita, a l'educació i a la cultura. I en clau cultural, quines polítiques voleu defensar? Ara sentim molt a parlar de l'IVA, però no sé si... També per part fins i tot del mateix Partit Popular, que és el tema que més sentim a parlar, sí, sentim a parlar de cultura durant aquesta campanya. Què he de defenseu vosaltres? Bé, jo crec que en el tema de cultura també s'ha de tenir molt més en compte el que és ara les persones que participen del món cultural. Jo, propostes en concret ara, no et puc dir una proposta en concret, però jo crec que també és que el que s'ha fet és... O sigui, les polítiques que s'han fet fins ara han sigut totes de dalt cap a baix. I el que s'han de treballar són totes polítiques transversals, tenint en compte les persones, a les persones que més... A les persones que participen del món cultural. Vull dir, el que s'ha de tenir en compte són tots els cercles de persones que porten molts anys treballant en cultura o treballant, per exemple, com deia abans, treballant en educació i tenint en compte que quan planifiquem aquestes polítiques s'han de tenir en compte aquestes persones. Abans hem parlat també de propostes a nivell social o de canvis que s'haurien de tirar endavant o que voldria o tirar endavant a nivell de polítiques socials i també ho relacionaves una mica amb polítiques generals i en aquest context que també parlaves de l'atur. En clau econòmica, quines mesures teniu en el vostre programa? Bueno, en clau econòmica, com deia, jo crec que hem de pensar en un pla de rescat ciutadà, com deia, el de la renta garantia a la ciutadania. Hem de pensar que cap persona aturada ha d'estar sense ingressos perquè ara estem des dels ajuntaments intentant pal·liar totes aquestes repercussions que han tingut a les retallades, a l'atur, i estem cobrint des dels grans d'aliments, ajuts, el tema de pobresa energètica, i jo crec que tot això s'ha de solucionar d'una altra manera. Després també s'han d'impulsar tot un tema d'energies renovables perquè des d'aquí també tenim una font de poder donar ocupació o des de temes de cura, vull dir que hi ha sectors que s'han de potenciar des del món econòmic i que poden donar una sortida laboral també. En aquestes eleccions, com dèiem, es fan el 20 de desembre, creieu que Catalunya serà clau una mica? El que es voti aquí, el vot que pugui sortir de Catalunya pot condicionar una mica el que passi a nivell general? O no? Nosaltres mirem molt el malic sempre i en realitat doncs no influirà tant. Bueno, jo crec que és clau també. Jo crec que és clau, de fet, en tots els debats i tots els diaris, Catalunya surt en primera plana, jo crec que cada dia, si no cada dia, quasi cada dia, vull dir, això què vol dir? Que sí, que nosaltres som clau, som clau i estem a la mira de tot l'Estat. Vull dir que sí, jo crec que influirà i molt el que surti aquí. Les eleccions del 27 de setembre la participació va ser altíssima a tot arreu. No sé si en aquest cas, en aquest context, aquestes eleccions, al principi deies també que eren més especials, si també les sensacions que augmentarà la participació o es mantindrà, si més no, la dels últims quatre anys comparat amb les últimes eleccions generals. Jo crec que aquestes seran més altes que les anteriors, comparades a les de fa quatre anys. No sé si en les últimes, no ho sé, perquè és veritat que van ser molt altes, però jo estic convençuda que en les anteriors sí. Jo crec que precisament perquè ara ja no parlem d'un bipartidisme, sinó que veiem que és molt més ampli el panorama que tenim per davant, jo crec que ara tindrem una participació més bona perquè jo crec que ara és quan les persones, la ciutadania veu que això, un canvi, és possible i aquest canvi el podem tenir aquest proper diumenge. Una participació que careixerà a nivell general també aquí a Catalunya, creus? O aquí la gent ja està cansada de tantes eleccions, etcètera, etcètera? No, jo també espero que a Catalunya també això tinguem una sorpresa i també hi hagi una alta participació. Doncs tot plegat serà aquest diumenge en què es fan que se celebren aquestes eleccions generals. Avui n'hem volgut parlar amb la Pilar Eslava, número 13 de la llista de la candidatura en Comú Podem. Moltes gràcies, Pilar. Moltes gràcies a vosaltres i espero que tothom el diumenge s'animi a participar. Que vagi molt bé, seran que sí. Fins aviat, bon dia. Gràcies. Just a la fusta de dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda relaxa't amb estils com el chill out, l'esmood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual. 100% música relaxant. Smooth jazz club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Hold on to my love. Smooth jazz club. T'hi esperem. The Hill of the Leaves The Hill of the Leaves is a radio show with more than 25 people every afternoon in the Spern Radio. They talk about all the important things in life as good news, good people, and good origin. From 5 to 7 every afternoon, the best radio show you can listen now. Maybe you don't understand nothing, but don't worry, the radio show is in catalan. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio. avui a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. de 8 a 9 del vespre. Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. La informació més propera al Just a la Fusta. Ara passen 4 minuts de 2 quarts de 12 i a aquesta hora el que fem cada dimarts és saludar el Pep Quintana i el Jordi Ferraz. Molt bon dia a tots dos, què tal? Bon dia. Molt bon dia a tots. Però avui, abans ha fet el Túlia, posem una altra sintonia, no? Sí, clar, també. Té preferència el Pep. Exacte, ens ha demanat a veure si podíem avançar aquesta secció que fem cada dimarts després de les 12. i mira, el Jordi també està d'acord en cedir-li una part d'aquest espai. Home, bon amic. Que havíem de dir, hem de jugar. Ens ha regalat una planta fantàstica. Sí, exacte, exacte, un trèbol de quatre fulles, ara, cosa que és, trobar un trèbol de quatre fulles no és fàcil. És tenir sort, eh? Costa molt de buscar. He portat tot un test ple. Doncs, sí, sí, sí, estem molt agraïts al Jordi, que sempre... Exacte, gràcies. Com a mínim que ens toqui alguna cosa. O la grossa, o la loteria. Això serveix per això. Clar, per això. Ah, mira, clar, no ho havia pensat. Mira, just d'aquí una setmana tenim la loteria, a veure. A veure, aquí a la ràdio tenim la grossa, per això, aquesta anya. Sí, sí, tenim la grossa. Acabada en 9-8-1. Això mateix, tens... En fi, parlem, descobrim algun indret de Sant Just, no, Pep? Sí, descobrim algun indret de Sant Just, per exemple, a Can Sagrera, no? Can Sagrera, a més a més, s'ha convertit, diguem-ho d'alguna manera, en una barriada, que anem a la barriada de Can Sagrera, o al barri de Can Sagrera, doncs que parlem precisament de la finca que li dona nom, d'alguna manera. Si nosaltres ens situem passen al perador, llavors agafarem ja cap al Miquel Reverter, el carrer Miquel Reverter, el seguim, deixem a mà dreta Mare Déu dels Dolors, seguim, etcètera, etcètera, travessem a vinguda de la indústria i finalment, cap a l'esquerra, arribarem a un punt que pugem després un camp de mallers que, doncs, aviat, aviat els veurem florits perquè els de mallers són el primer arbre i el que pateix. Hi ha molts que estan florits, ja. Per això, eh? Perquè ja pateix i és el primer que pateix per les glaçades i tot això. I tenim, hi trobem una masia molt curiosa que és, doncs, la masia de Can Segreda. Diu, es tracta d'una masia que ha estat objecte de numeroses reformes, nombroses, que l'han transformada en un edifici de planta baixa, pis i golfes amb un cos anex a la dreta de la façana. La façana posseeix un perfil a mig camí entre el modernisme i noucentisme. D'inspiració barroca que inicia Puig i Cadafalc amb la part central elevada i rematada per un tester. I destaca el portal adovellat a la façana amb finestres amb les llindes de pedra a la vista a banda i banda i al pis tres balcons i a les golfes tres finestres. Cal destacar els esgrafiats de transició entre modernisme i noucentisme de la façana que foren fets el 1913. Així com la decoració a manera de creuat de la part inferior de la façana. També tots aquests esgrafiats i tota aquesta. Li donen tota una característica molt curiosa en aquesta. Tu la coneixes Jordi també aquesta casa de Cancelerra? No farà.