Entrevistes de la Justa del 27/5/2022 — Pla Local de Salut, Escola Bressol i Escolarització a Sant Just: planificació, tarifació social i fotolinera

Resum general de l’episodi

Conversa central amb Jus Fosalba (2n tinent d’alcaldia i regidor d’Educació de Sant Just) centrada en tres eixos clau: l’aprovació del Pla Local de Salut, la pressió de demanda i polítiques d’accés a l’Escola Bressol (inclosa la tarificació social i l’efecte de la gratuïtat d’I2), i la gestió de places d’educació primària. Es tanca amb l’actualització sobre la fotolinera i noves opcions de mobilitat elèctrica.

"La salut també és cultura, també és esport, també és educació, també és habitatge, també és medi ambient."

Pla Local de Salut

Per què un pla i com s’ha fet

• Planificació a 4 anys per evitar polítiques improvisades i alinear accions amb diagnosi real.

• Procés participatiu amb 60+ persones: professionals (CAP, farmàcies, educació), representants polítics i agents locals.

• Conducció professional dels debats per arribar a conclusions operatives i no quedar-se en la teoria.

Visió transversal de la salut

• La salut s’entén més enllà de l’assistència sanitària: prevenció, bons hàbits, medi ambient, habitatge i espai públic.

• Exemples: activitat esportiva infantil, dieta mediterrània, aïllament de la llar per evitar problemes de salut, i mobilitat per respirar aire net.

Línies i accions prioritàries

• Salut mental (adolescència): dades locals per sobre de la mitjana catalana; reforç d’accions específiques.

• Hàbits de consum i alimentació: impulsar entorns i programes que facilitin decisions saludables.

• Salut en el “cicle” municipal: incorporar la perspectiva de salut en projectes d’equipaments, carrers i activitats.

• Calendari: aplicació immediata i vigència fins al 2024; desplegament progressiu.

Execució i corresponsabilitat

• Implicació continuada de centres educatius, farmàcies, CAP, entitats i ciutadania.

• Objectiu: canvi de manera de fer (no accions puntuals), integrant la visió salut al dia a dia municipal i comunitari.

Educació infantil: Escola Bressol

Demanda i efecte de la gratuïtat d’I2

• Oferta actual (Marrecs): 107 places; cada any s’oferten 55-56 noves.

• Demanda històrica: 95-110 sol·licituds/any; enguany 133 (efecte crida per I2 100% subvencionat i pujada de naixements).

Nova Escola Bressol i calendari

• Segona Escola Bressol en marxa: obres previstos a mitjans de juny; 107 places noves.

• Inici previst de funcionament: curs 23-24 (no aquest setembre, sinó el següent).

Mesures a curt termini i alternatives

• No hi ha solució “miraculosa”, però es valora ampliar lleugerament l’oferta municipal aquest curs.

• Oferta al municipi: hi ha places disponibles en altres escoles bressol (privades/Concertades) a Sant Just; es garantirà alternativa per als no admesos a Marrecs.

Tarificació social: com funciona

• Es manté la tarificació social a Marrecs: preu individualitzat (no per trams), de 10 € a 215 € segons renda i nucli familiar. Mateix criteri per a menjador.

• Cobertura municipal: l’Ajuntament assumeix la diferència entre el cost total i el que paguen les famílies tarifades.

Paradoxa per la gratuïtat d’I2

• Amb I2 gratuït (escolarització), famílies d’alta renda poden no pagar res, mentre que famílies de baixa renda poden pagar (poc) en altres conceptes com el menjador.

• Aquesta situació trenca temporalment la lògica de la tarificació, però ve imposada per la Generalitat.

Ajuts per a bressols privats

• Existeix línia d’ajuts municipal per a famílies que optin per bressols privats del municipi.

• Mecànica: subvenció equivalent al descompte que rebrien si tarifessin a Marrecs (tot i que el procediment és diferent: el centre privat es paga íntegrament i l’ajut compensa parcialment després).

Escolarització primària: assignació de places

Context i criteris

• Competència del Departament d’Educació: creació i ubicació de places; l’Ajuntament fa seguiment i interlocució.

• Situació: 9 famílies no han entrat a la 1a opció (sobredemanda a Canigó i Montseny).

• Solució del Departament: oferir places al Montserrat (centre sense grups desdoblats; Canigó i Montseny ja en tenen).

• Recordatori de dret: es garanteix una plaça pública al municipi, no necessàriament la 1a opció.

Qualitat educativa dels centres

• Missatge de tranquil·litat: Montseny, Canigó i Montserrat són bones escoles amb projectes sòlids.

• Rendiment: resultats per sobre de la mitjana catalana a les proves bàsiques.

• Treball interdisciplinari i projectes en anglès; models pedagògics diferents però qualitatius en tots tres centres.

Mobilitat i energia: fotolinera

Estat i ubicació

• El projecte encara no operatiu per qüestions de l’Àrea Metropolitana; s’ha reubicat lleugerament d’acord amb els criteris tècnics (sense ombres, capacitat de generació i consum proper en equipament públic).

Noves oportunitats

• L’AMB subvenciona la fotolinera; l’Ajuntament assumeix la instal·lació.

• Nova fotolinera concedida amb condicions menys restrictives: ja no cal connectar-la a un equipament públic, cosa que permet emplaçaments en polígons, zones d’oficines i altres.

• Objectiu: facilitar la recàrrega per impulsar l’adopció del vehicle elèctric.

Tancament

• Agraïments i comiat. El programa avança cap a contingut musical i anuncia un taller de sardanes per a públic infantil i juvenil (teaser).