Ple municipal de Sant Just: romanent i deute, carril bici a la Carretera Reial, mobilitat a l’Escola Montserrat i nou Institut-Escola a Mas Lluí

Un quart i mig de dotze, aquí continuem a la sintonia de la Justa per parlar d'altres qüestions relacionades amb l'actualitat del dia. Avui, Mariona, d'aquí a uns instants d'entrevistes a en Jus Fossalba, que és portaveu de Sant Jus en Comú, portaveu del grup municipal, segon tinent d'alcaldia de l'Ajuntament de Sant Jus, regidor de Medi Natural, Gestió de Residus i Espai Natural, regidor de Transició Energètica i regidor d'Educació i Joventut. M'he deixat alguns segons cognoms, però era per fer-ho curt. I, a més a més, bon dia, Jus. Bon dia a totes i tots. Mariona, parlarem del ple municipal. Abans l'has explicat una miqueta, però ara l'escoltarem amb un dels seus protagonistes. Ara ens l'explicarà el Jus millor. Tant com pugui, com a mínim. D'acord, doncs a veure, Jus, explica'm una mica com va anar el ple. Us veu barallar, veu sortir tots vius? Vam sortir tots vius, com sempre. La veritat és que també cal dir que en general el Sant Jus viu uns pens relativament tranquils. No som cap de les persones que conformem al ple municipal. Són persones que tinguem un tarannà poc dialogant o molt guerrillero. Més aviat el contraí jo crec que sempre podem debatre. I és el que va passar, de fet, en aquest ple, que vam debatre tots els punts. es van anar a portar a terme també discussió a les motions, els pics i preguntes, i vam tenir un debat, com sempre, molt interessant. Que sé que al YouTube em sembla que no es va acabar de veure el tot, perquè al minut 8 es va haver-hi un apagón, i després no es va poder recuperar l'emissió fins més tard. Però vaja, el ple es va desenvolupar amb total normalitat. Sí, això ho hem comentat també. Però bé, al YouTube hi ha un... O sigui, està penjat al ple i dura 3 hores, per tant... Sí, sí, llarg com sempre. Llarg com sempre. Els plens no els sabem fer curs, no. Vale, doncs... A veure, explica'm una mica, perquè es va aprovar la modificació del crèdit del pressupost de l'Ajuntament, de distribució del romanent. Sí, aquest era un dels punts més importants del ple. Com sabeu, i si no ho explico, l'Ajuntament funciona per pressupostos anuals, però quan tanca i fa el tancament de l'any anterior, doncs si ha tingut més ingressos que despeses, es genera un romanent, o bé unes despeses que no s'han executat, doncs es genera un romanent, uns diners que estan allà. I ara mateix la llei estatal ens permet destinar aquells diners d'una forma una mica més àmplia que normalment. Nosaltres hem decidit tenir un principi de prudència com a govern i destinem d'aquests 9 milions d'euros, que alguns d'aquests diners estan afectats per projectes plurianuals i en seguida m'entendreu, l'escola Brassol que s'està construint, doncs ho tens en pressupost del 22, però com que no l'acabes, necessites tornar a incorporar aquells diners al pressupost del 23 per seguir pagant les factures de la gent que t'està construint. El mateix amb l'Ateneu, etc. I amb la resta de diners que hem ingressat de més, el que fem és, primer de tot, retornar crèdits al banc i ho fem perquè hem vist que de cara al pressupost 24 tot el crèdit que puguem tornar ens ajudarà a haver de pagar menys interessos, haver de pagar menys retorn de crèdit, que els interessos i els retorns de crèdits estan dins el que es diria el pressupost ordinari, per tant ha de sortir de les partides ordinàries. Què fem? Si retornem crèdit, baixen aquestes partides de cara al pressupost del 24 i, per tant, ens permetrà tenir més ordinari, que l'ordinari són els diners que gastem no per fer inversions sinó per pagar el dia a dia, els serveis, els equipaments, el personal que té l'Ajuntament. I per què ho fem pel 24? Doncs perquè sabem que el 24 es posarà en marxa un Ateneu que s'haurà de finançar, s'haurà de programar i s'haurà de fer activitat i sense diners les activitats no surten. Tenim una escola a bressol que ara només tenim pressupostats 3 mesos perquè començarà el setembre, octubre, novembre del 23, però tot el 24 s'ha de pressupostar tot aquell any. Per tant, són més diners del dia a dia, d'aquest ordinari que es diu formalment, que hem de computar. I fent aquesta estratègia de retornar crèdit ens permet tenir més mà ampla a l'ordinari sense haver d'augmentar ingressos, que vol dir moltes vegades haver de pujar impostos i demés. A part de fer aquest retorn de crèdit, que són uns 4 milions d'euros, destinem gairebé 2 milions, no recordo ara la xifra, em sembla que era 2 milions 200, una cosa així. Una part a ordinari, perquè ens permet ara la llei poder finançar despesa ordinària pel 23, per tant, coses que gastarem acaba de complementar el part de Nadal, que volem posar més diners per fer més activitats del part de Nadal, que va funcionar molt bé l'any 22, i altres activitats de cultura, de festa majoria i de més, poder acabar de finançar aquestes partides. I d'inversions també posem uns diners, principalment se'n va anar a cultura, perquè l'obra de l'escola... Ai, de l'escola, perdoneu. L'obra de Teneu necessita de més finançament, perquè durant l'obra s'han anat trobant... Bé, des de... Per dos elements imprevistos que s'han trobat en l'obra, perquè és una obra de rehabilitació, i moltes vegades fas un càlcul, però després quan comences a aixecar pedres i moure coses, sempre surten coses. I després perquè s'han posat els preus dels materials, i quan es va licitar es va posar un preu, i ara l'empresa també ens està dient que segurament haurem d'acabar modificant una mica els costos, perquè el matall està més car, el conegú està més car i de més. D'acord. I va haver-hi molt debat en aquest punt? Va haver-hi debat, evidentment. Van haver-hi diferents intervencions dels diferents representants de l'Ajuntament. Bé, alguns demanaven haver fet altres... Per exemple, Esquerra Republicana demanava que es pogués fer més política d'habitatge, jo crec que des del govern, en aquest cas la Gina, li va contestar, jo crec que amb certesa, que la política d'habitatge no es podia finançar amb el romanent, perquè no era la manera d'actuar. El romanent és un pressupost puntual que tens, que has de gestionar i que has de gastar en aquell mateix any, per tant, el romanent aquest que ve del pressupost del 22, sí o sí l'hem de gastar en el 23, i les polítiques d'habitatge moltes vegades són plurianuals, no et permeten gastar d'una forma tan ràpida els diners. Hi havia altres propostes, al final són mirades, tothom té mirades diverses sobre com es podria gestionar, hi havia gent que qüestionava per què retornar amb tant crèdit, si podíem mantenir una mica l'endeutament, i jo també crec que ho he explicat al començament, que l'estratègia és poder tenir més ordinari quan el pressupost del 24, una mirada no tan curtterminista, sinó una mica més de llarga mirada, per tenir un ajuntament que funcioni i es presti els serveis correctament, però bàix en Seral va ser un punt que jo crec que es va aprovar amb els vots del govern, alguna abstenció, i em sembla que només dos vots en contra. Vull dir que va ser un punt que es va debatre, evidentment, tothom tenia opinió diversa, però no va haver-hi molt de vot contrari en aquest sentit. Sí que vau estar bastanta estona, no?, amb aquest punt. Sí, sí, amb aquest punt vam estar-hi. Era dels que durava, sí. I aquest s'ha més per a YouTube o no? Aquest no ho sé, perquè en vuit minuts jo crec que no, que no s'haurà més, s'haurà tallat abans que comencis. D'acord, i canviant una mica de tema, també s'ha aprovat inicialment el projecte executiu de construcció del carril bici a la carretera reial. Sí, aquest projecte va en la línia del que aquest govern ha estat fent en els últims anys, que és mirar de canviar la mobilitat del municipi. al final, nosaltres hem apostat, o com a mínim el nostre partit de defensa, una mobilitat sostenible i segura, basada en que el cotxe tingui menys protagonista al carrer i la bicicleta, el patinet, anar a peu, sigui més protagonista. I, evidentment, quan l'espai públic està dissenyat d'una manera, cal canviar-lo, perquè l'espai públic que tots coneixem està molt pensat pel cotxe, i si vols que la bici sigui protagonista, li has de donar espai i l'has de fer segura, aquest espai. I el que proposem és que una via, que en el fons té tot el sentit del món, perquè connecta dos camins que ja existeixen, per tant, és acabar d'unir i de cosir un camí que passa per la carretera reial, doncs construir la part que ens falta, o una part, no tota, que ens falta de via. Una via que serà segregada, per tant, serà com la que ens podem trobar, per dir-ho així, després de la gasolina de Brighton, en cap esplugues, dins la calçada, i segregada, i segregada, per tant, no estàs molestant els peatons que van pel carrer i també tenen, com ens passa ara per la Grimbleu-Walding, que tens el carril de la bici enmig dels peatons i això pot provocar algun accident, sinó que cadascú tindrà el seu espai dins l'espai públic, també donant importància a la bicicleta. Aquest és un projecte que va, perquè ens entenguem, des de la rotonda, si mirem de baix cap a dalt, des de la rotonda de l'esclat, per dir-ho d'una forma molt comú, fins a l'entrada del carrer Major, aquell gir que fa la carretera reial, just quan surts de l'autopista, que pots girar cap al carrer Major, que fa aquell gir de 180, per dir-ho així, sí, sí, sí, doncs fins allà. Llavors, ens quedaria el tram, que queda des d'allà fins a unir-lo amb el carril de l'Abraic, el que comença l'Abraic. Exacte, fins a la gasolina. Aquest seria un altre tram, que ja abordarem més endavant. No estava contemplat en aquest projecte, perquè, a més, allà hi ha una reordenació. Bé, el Joan Maria ho va explicar molt bé en el ple, i de forma molt detallada, que ara no exposaré tota, però el tram que portava a provar és això. L'aprovem perquè no tenim el finançament, de fet, aquest projecte, el volem mirar, ens l'ha redactat l'àrea, i el volem mirar de finançar amb fons Next Generation. Finalment no ha pogut ser, perquè només s'acceptaven projectes mancomunats, i aquest no és un projecte mancomunat amb altres municipis. Però sí que sabem que hi haurà més fons FEDER i d'altres fons, i el cost de l'obra volem realment cobrir-lo majoritàriament amb fons externs, que sabem que en brindran molts pels temes de movilitat sostenible. I aquest carril, no sé si ens ho pots avançar ja, però quan el tindrem, més o menys? No, t'ho puc avançar, perquè primer cal trobar... Tenim el projecte aprovat, cal trobar el finançament, les convocatòries d'aquest finançament no sabem quan vindran... Home, el que puc dir que amb la poca experiència que tinc a l'administració, ràpid, no és mai res en aquesta administració, em sap greu dir-ho, perquè l'administració és molt potent, però és molt lenta, fent les coses. Això és veritat que la sensació que sempre et dona com a ciutat és que tot va lent, no? I jo crec que, home, no és d'avui per demà. Està clar que no és d'avui per demà, però és un canvi important, estructural, que realment canviarà la fisonomia de la carretera i ens ajudarà també a una carretera que cal dir i que és molt concorreguda i ho deia el mateix regidor de mobilitat i passen més de 1.000 persones de les quals la meitat són patinets i l'altra meitat són bicicletes, més o menys, per tant, 500 patinets, 500 bicicletes cada dia passant pel tram de Sant Jus de la carretera reial. Déu-n'hi-do. No, estem parlant de pocs vehicles, n'estem parlant de molts. Home, a més, cada cop la gent s'està animant més a optar per una alternativa al cotxe. Sí, sí, i a més amb el projecte de l'ambici, que també cal dir que som el municipi, el parador és la parada més utilitzada de l'ambici de totes les parades instal·lades, no de Sant Jus, no, de tots els altres municipis, o sigui, que ha sigut un èxit, aquí a Sant Jus la gent tenia ganes de bici. Home, jo ja vaig veient a molta gent amunt i avall amb les bicis aquestes. Sí, sí, jo l'he agafat també i realment és molt còmoda. Home, doncs sí, sí. Doncs, i parlant de mobilitat, també es van presentar, el grup endavant va presentar dues mocions, una per millorar la mobilitat amb transport privat a l'Escola Montserrat i una per millorar la mobilitat amb transport públic a l'Escola Montserrat. Una es va aprovar, una es va... Es va rebutjar. Sí, exacte. Aquesta era una moció que venia del ple anterior, que vam fer també el debat d'una... O sigui, vam fer dues hores de debat sobre aquest tema, perquè en el ple anterior vam fer una hora de debat i finalment, quan endavant veia que la moció no prosperaria, la va retirar i va dir que la presentaria, faria una moció per cada punt. Al final no va ser així. Han fet dues mocions, agrupant per dos temes. Un era el transport privat, el cotxe, i l'altre era la mobilitat amb transport públic. Bé, aquí es van veure diferents posicions respecte a la proposta que feia endavant. En el tema del transport privat van ser la majoria de vots en contra, exceptuant dos, el grup d'endavant i l'Anna, que va votar-hi a favor, i una abstenció d'Esquerra Republicana, la resta va votar en contra. La moció es recollia, principalment, que s'augmentés el Quisant Raid, però ja es va dir que el Quisant Raid és precisament el que té més places de totes les escoles, té 60 places, la resta d'escoles en tenen 20 o 25, aquesta en té 60, per tant, no li veiem el sentit augmentar molt més les places si jo creiem que ja en té suficients. I després, es reclamava també que es revisés les voreres per tal d'ampliar l'aparcament de cotxes en vorera, no? retrancaixen les voreres, fent petites mossegades a la vorera per tal de guanyar, perquè deien que les voreres eren molt rambles. Aquí hi havia diferents grups que no coincidíem en un entorn escolar, nosaltres creiem que, a més, en aquesta història d'intentar potenciar i dignificar el poder anar caminant i amb bicicleta, té molt sentit no deixar guanyar espai el cotxe i mantenir que l'anar a peu és la prioritat. El cotxe, jo ho vaig dir en la meva intervenció, el cotxe és perillós en molts sentits, mata, entre cometes, tot i que tots i totes l'utilitzem, el cotxe provoca accidents, estadísticament és el vehicle que provoca més accidents, el cotxe contamina i, per tant, també va en contra de la nostra pròpia salut i nosaltres, crec que com a govern el que hem d'intentar és motivar la gent a que faci els seus trajectes d'una forma sostenible i que sigui viable. El que està clar és que si no hi ha alternatives viables al cotxe la gent continuarà agafant el cotxe. Per tant, no hem de plantejar alternatives viables. Nosaltres no veiem en un entorn escolar començar a retirar trossos de volera per augmentar aparcaments de cotxe. Això no ho compartim i per això nosaltres, el PSC i altra gent va acabar votant en contra d'aquesta primera part de la moció que ja us dic que en el ple passat eren una i s'ha dividit en dues. Aquesta va estar rebutjada llavors veu passar a parlar de la mateixa moció però centrant-nos en transport públic. Sí, aquí el que es reclamava principalment és millorar la freqüència de l'E30 que efectivament ja s'està entre els autobusos de línia els porta a l'àrea metropolitana i ja s'estan de fet aquest paquet d'autobusos està el que es diu licitant. Per tant, en la licitació ja contempla una millora de 20 minuts a un quart d'hora. Nosaltres creiem que passar de freqüència de 20 minuts a un quart d'hora de l'E30 quan aquesta nova licitació estigui adjudicada i el nou concessionari funcioni ja permetrà arribar a l'escola en una franja que si arribes 10 minuts abans 10 minuts abans o 5 minuts després però vaja que arribes a una franja bona per poder arribar amb l'autobús i anar a l'escola. Després es demanava revisar més línies d'autobús de cara al just tram just metro i de més per a veure si es podia incloure en el recorregut la passada cap a les escoles l'escola Montserrat en aquest sentit i després es demanava cap al barri de Maslluí es dongués una resposta en forma de transport escolar llavors aquí també nosaltres vam explicar que el transport escolar és competència de sanitat que la competència de sanitat l'alega el Consell Comarcal a més precisament la regidora i la consellera de mobilitat és la Laia i ella sap perfectament aquest tema tot i que ella no és competent perquè és el consell d'educació ja li vam explicar doncs que nosaltres ja ho havíem demanat altres vegades perquè en altres mocions ja s'ha recollit aquesta petició perquè les AFAS del Canigó per exemple ja també ens ho havien demanat però nosaltres quan hem anat a parlar amb el departament a través del Consell Comarcal la resposta sempre ha estat negativa a posar un transport escolar no obligatori perquè com que és dins de Sant Jus es considera no obligatori i amb això no podem no hi podem fer més en el sentit que ja hem insistit a qui li compet i a qui ha de pagar aquest transport escolar i ens ha denegat el finançament per poder-ho fer en tot cas el que sí que podem seguir treballant doncs és en aquesta línia de com s'ha posat sobre la taula el bicibús que és una opció que s'està plantejant ja a l'escola Montseny de fer un divendres de poder anar amb bicibús a l'escola com pot ser també la millora de freqüències dels autobusos de línia que això sí que nosaltres podem apretar més per millorar aquest transport i després doncs mirar de estudiar per exemple el tema de la zona verda que sí que va sortir a veure si podíem acabar-la d'assustar per guanyar unes quantes places més i que la gent pugui aparcar i seguir insistint en que a l'escola no cal anar sempre en cotxe hi haurà famílies que evidentment només podran anar en cotxe i és veritat perquè la teva realitat laboral és la que és molts cops moltes famílies passen a deixar el nen i se'n van directe a treballar i ho han de fer en cotxe i això passarà sempre però sempre que puguem oferir una alternativa crec que és bo no fomentar el cotxe sinó fomentar els altres vehicles doncs aquesta moció va quedar aprovada i bé ara que parlàvem de l'escola Montserrat també veu parlar sobre els barracons sí què m'ha explicat això? mòduls mòduls barracons a vegades les paraules sembla que no i defineixen molt el que un vol explicar el departament jo crec que encertadament parla de mòduls i ho fa perquè l'època dels barracons dels anys 80 ja ha passat i ara mateix els mòduls ja són una altra cosa són un equipament temporal evidentment però amb una qualitat molt superior al que era el concepte aquell del barracó Bé, sí es va preguntar en el totor de pregs i preguntes perquè ja ho vam explicar al prepesat amb la preinscripció escolar bé, amb els números que tenim d'infants empadronats i joves empadronats doncs ens adonem que realment el departament se n'adona que amb l'oferta educativa actual doncs no hi havia places suficients i decideix ampliar un grup d'oferta de P3 al Montserrat per tant oferta en comptes de 40 places són 60 i amb aquesta oferta de 60 places esclar l'escola Montserrat ja no té prou espais en el seu propi edifici per encaure aquest tercer grup de P3 i decideix el departament decideix que per tal de donar-los espais doncs instal·la un mòdul de dos aules amb un petit despatx i un lavabo que és el que anirà al pati d'infantil segons el que el departament ens ha anunciat evidentment no perquè hi vagin els nens de P3 els nens de P3 no aniran en aquell mòdul ja s'hi posaran doncs aules complementàries la biblioteca etcètera vull dir que no ens hem d'imaginar una aula convencional allà perquè normalment no es fa així normalment es fan aules que tens més complementàries les portes i converteixes en aularis a l'edifici de dintre per a un bon funcionament de centre i això és el que ens passarà al curs en aquest curs 23-24 si ho dic bé això i a l'institut que l'institut també s'ha passat més de puntetes ningú ho parla però l'institut també anirà a un mòdul perquè s'ho oferta un grup més de primer d'ESO i de tercer d'ESO ara hem de veure amb la preinscripció com funciona com s'omple i acabarem de veure doncs realment el departament com acabar instal·lant aquests mòduls i quants grups hi haurà de primer i tercer de primer de l'ESO de primer i tercer doncs hi haurà 5 grups en comptes de 4 Déu-n'hi-do Déu-n'hi-do sí, sí sí, sí és una cosa que nosaltres en la taula de planificació mixta ja ho hem posat sobre la taula mai més ben dit sobre la taula de planificació ho hem posat doncs que que Sant Jus creixia que que molta gent vivia a Majuí que la gent de Majuí tenia fills fills molts cops han anat d'escolaritzar i que per favor doncs se tinguessin pressa crear un nou centre nosaltres insistíem en la creació d'un nou centre aquí vam començar un periple amb el departament que si nou centre que si ampliació d'un centre d'educació primària a institut d'escola ampliant ampliant una escola com a institut d'escola i finalment amb el canvi de baixada de ratio 20 on evidentment en comptes de caure 25 nens per aula de petèstic que van 20 doncs aflora un grup més en el que tens 6 doncs necessites un setè per admetre llavors ja va caure pel seu propi PS a la unitat d'un institut d'escola que sabeu que ja vam passar fa molt poc pel ple la sessió dels terrenys i nosaltres el que hem fet ara perquè amb l'alcalde i amb els altres regidors també amb els regidors d'oposició en compartit doncs que ens preocupa evidentment que mentre l'institut d'escola no estigui construït que sabeu que això no va com que també és administració doncs sabem que no ho és d'avui per demà i jo també vull deixar clar la ciutadania estem parlant d'un període d'uns 4 o 5 anys naturals en la construcció d'aquest institut d'escola què fem amb el mentrestant perquè si realment l'oferta educativa ha de ser de 7 grups en comptes de 6 i hem d'anar posant més grups a les escoles vol dir més mòduls o vol dir més espais o vol dir més apretat a cada escola i llavors com ho fem l'Ajuntament es va assentar amb el departament i li va dir no no mira escolta us proposem una altra alternativa nosaltres us posem a sobre 3 terrenys i hem ofert 3 espais on ara mateix és un solar d'equipament o d'altra funció però un solar i els hi proposem que allà posin mòduls per tant mòduls prefabricats i que comencin a crear ja del curs 24 a 25 perquè el 23-24 no podrà ser l'Institut d'Escola en el sentit que hi haurà un espai a Sant Just amb mòduls que no estaran dins d'un centre sinó que estaran en un solar que allò serà l'Institut d'Escola del Maix Lluï que tots els alumnes que vagin allà quan l'Institut d'Escola estigui acabat es mouran d'aquells mòduls cap a l'Institut d'Escola i traurem aquells mòduls d'allà per què fer-ho així? perquè si no carreguem ni l'Institut ni les escoles de primària amb més grups bolet que en diem perquè volem una bona qualitat pels nostres centres i creiem que és la resposta més lògica vaja si realment hi ha la voluntat per part del departament de construir un nou Institut d'Escola que sembla que sí i esperem que es mantingui doncs que ho comencin ja perquè perquè perdre temps amb una construcció que sabem que s'ha de fer oi que els nens hauran d'acabar amb mòduls igual doncs fem-ho ja directament en un solar que serveixi per després posar-los a portar-los al Mas Lluï i a més les famílies de Mas Lluï que puguin optar sabran si jo soc de Mas Lluï i ja sé que puc entrar en aquesta escola encara que sigui de mòduls durant dos o tres anys però després ja sé que el tinc al barri doncs home no sé la lògica em porta a pensar que no sé que vulguis un altre projecte de centre si vols proximitat doncs podràs triar aquí l'escola i amb això estem treballant no ens han dit que no que ja és molt no ens han dit que no que ja és molt i d'aquí a poc esperem poder fer una reunió amb els serveis territorials amb el director per a veure si podem acabar de lligar aquesta proposta perquè aquests barracons on has dit que estarien? Nosaltres hem proposat tres solars hem proposat el solar del Clos que perquè ens entenguem és on està on estaven els extremeños on hi ha un solar sí en aquell solar a l'antiga brigada que sabeu que l'antiga brigada és un espai que haurem d'enderrocar d'un moment o altre l'antiga brigada i hem proposat també Torre Blanc que són els tres espais que teníem de solars disponibles on poder fer aquesta ubicació temporal i així aquí estem a veure si ja veurem a veure si els nens de Maslluí començaran a anar amb mòduls a veure de forma provisional evidentment però perquè acabem amb un destí fantàstic mai millor que és un nou centre un institut d'escola que crec que també a Sant Just li fa falta un nou centre per molts altres raons no només per atendre la demanda sinó per moltes altres raons i més al barri de Maslluí que crec que donaria molt sentit i totes aquestes queixes de mobilitat que tenim del barri doncs també es veurien molt pal·liades perquè al final si ja tens una oferta d'ins al barri que pràcticament tots els nens poden anar caminant a l'escola perquè ja sabeu la dimensió del barri quina és doncs doncs fantàstic doncs molt bé just podríem estar estona i estona parlant de m'enrotllo molt a més si em deixeu el micro m'enrotllo molt ja fa de política però bueno el ple dura moltes hores podríem estar aquí eternament però bueno moltes gràcies hem tingut amb nosaltres a Just Fosalba portaveu de Sant Just en Comú molt bé sí sí em costa que em diguin bé el nom del partit l'hem canviat tantes vegades que ja Sant Just en Comú ara mateix sí Sant Just en Comú molt bé doncs fins aquí moltes gràcies i esperem tornar-te a veure amb els micròfons de ràdio moltes gràcies Mariona molta sort amb aquesta nova etapa que ens et desitjo molta sort personalment segur que ho faràs molt bé i res moltes gràcies a tots i totes gràcies gràcies gràcies gràcies gràcies