Entrevistes de la Justa
Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.
Subscriu-te al podcast
Pressupost 2016 de Sant Just: menys ingressos, taxes a l’alça i inversions contingudes; bloqueig d’investidura a Catalunya i debat sobre la ruptura
Resum general
L’episodi aborda dues grans línies temàtiques: d’una banda, l’elaboració del pressupost municipal 2016 de Sant Just amb menys ingressos, prudència i poques inversions inicials, i de l’altra, l’actualitat política catalana marcada pel segon debat fallit d’investidura i la controvèrsia al voltant de la resolució de ruptura.
"Partim d’un pressupost molt apretat... i ara toca ajustar moltíssim el pressupost."
"Amb un 47% dels vots no pots anar a un procés de ruptura unilateral amb l’Estat espanyol."
Temes principals
Pressupost municipal 2016 de Sant Just
Context i criteris:
- Pressupost inicial més baix que anys anteriors per tres motius clau:
- Derogació de la taxa de clavegueram (−150.000 € d’ingressos) - Previsió prudent de llicències d’obres (sense una llicència gran com la del projecte d’habitatge del Mas Lluí de l’any anterior) - Incertesa de finançament supralocal (Diputació de Barcelona i Àrea Metropolitana), que acostuma a arribar a la segona meitat de l’any
- Metodologia: es fa un pressupost “pessimista” en ingressos per no comprometre despesa fins tenir confirmacions; el pressupost és dinàmic i es podrà ampliar quan arribin fons.
- Tributs: malgrat l’augment del 1,5% en taxes i la majoria d’impostos (inclòs l’IBI), el pressupost inicial es redueix pel descens d’ingressos estructurals i la prudència en llicències.
Inversions i calendari:
- 2016 sense grans inversions d’entrada; només actuacions petites. Les noves inversions es plantejaran quan arribin fons supralocals (probablement al segon semestre).
- Ajuntament sanejat: sense urgència d’amortitzar deute de forma anticipada, la prioritat de nous ingressos pot ser noves activitats o inversions.
Prioritats i despesa social:
- El pressupost està molt “captiu” pels grans contractes obligatoris (neteja viària, recollida de residus, manteniment de clavegueram), que carreguen l’Àrea de Territori.
- Al marge de maniobra (10–15%), es prioritzen partides socials:
- Plans d’ocupació - Ajudes a llars sense renda o amb rendes molt baixes - Polítiques d’habitatge (dins de les possibilitats municipals)
- Ajudes d’emancipació per a joves: pendents d’un informe de la Generalitat per garantir compatibilitat amb altres ajuts i no vulnerar l’LRSAL (no duplicar prestacions). Hi ha dotació reservada a l’espera de “llum verda”.
Habitatge de lloguer públic:
- Dificultat de fer noves promocions de lloguer:
- Bancs no financen projectes de lloguer (sí de venda) - Subvencions desaparegudes a empreses públiques d’habitatge - Sense venda de patrimoni (líquid propi elevat), no és viable impulsar noves promocions de lloguer ara mateix
Procés polític i oposició:
- Presentació del pressupost a la ciutadania al desembre; intenció d’aprovar-lo al ple de novembre.
- Marge de maniobra molt limitat per negociar (també entre regidors, alguns de nous, amb molts projectes i cal ajustar ritmes: algunes accions al gener i d’altres al segon semestre).
- Ordenances fiscals: l’oposició sovint no acompanya; es valora fer simultanis els plens d’ordenances i pressupost per visualitzar les compensacions reals entre baixar impostos i retallar despesa/contractes.
- Capítol 1 (personal): no es preveu incrementar; la casa va “apretada” de feina, però l’augment de plantilla és impopular i limitat.
Actualitat política catalana: investidura i resolució de ruptura
- Segon debat d’investidura sense president: es descriu el bloqueig i les posicions de CUP (complir la promesa de no investir Mas) i Junts pel Sí (62 escons, dret a decidir el candidat).
- Resolució de ruptura: crítica a la via unilateral amb només un 47% de vots; es considera irreal assolir la independència en 18 mesos en aquestes condicions i amb l’Estat amb el “monopoli de la violència” i suport internacional.
- Riscos: inhabilitacions i fins i tot suspensió parcial o total de l’autonomia si es manté la “fugida endavant”, especialment amb l’horitzó del 20-D (eleccions generals).
- Efecte polític estatal: es considera que el procés ha revifat Rajoy políticament, facilitant-li recuperar opcions de majoria.
"Un dels dos haurà de baixar del cavall."
"El senyor Rajoy fa tres mesos estava mort políticament i des d’aquí l’hem ressuscitat."
Tram final del programa
- Cortinetes/indicatius i transició a l’Institut de Sant Just.
- Introducció del magazine escolar “Posem-li veu” amb sumari de seccions (sense el contingut):
- Ciència i Tecnologia: Star Wars, Fallout 4, visita guiada a l’espai - Cultura i Moda: estrenes de cinema de la setmana - Esports i Salut: extraescolars esportives i impacte en els estudis - Cançó de la Setmana: èxits més escoltats
Seccions de l'episodi

Introducció i salutació
Obertura del tram d’actualitat i presentació del convidat, Joan Bassaganyes (PSC).

Pressupost 2016: marc, ingressos i prudència
Es treballa en un pressupost inicial més baix: dependència de fons supralocals (Diputació/AMB), derogació de la taxa de clavegueram (−150.000 €) i previsió prudent de llicències d’obres (sense una gran llicència com la del Mas Lluí de l’any anterior).

Inversions 2016 i calendari d’ingressos
No hi haurà grans inversions d’entrada el 2016; es podrien activar al segon semestre en funció del finançament supralocal. Pressupost dissenyat amb escenari pessimista en ingressos.

Taxes a l’alça vs pressupost a la baixa; pressupost dinàmic
Malgrat l’augment d’un 1,5% en taxes i la majoria d’impostos (inclòs l’IBI), el pressupost inicial baixa per la caiguda d’ingressos estructurals. Ajuntament sanejat; nous ingressos es podrien destinar a noves activitats o inversions.

Prioritats socials i ajuts d’emancipació (compatibilitat)
Grans contractes obligatoris capten gran part del pressupost. Al marge disponible (10–15%) es prioritzen polítiques socials: plans d’ocupació, ajudes a llars sense renda i habitatge. Ajuts d’emancipació per a joves pendents d’informe de la Generalitat per evitar duplicitats (LRSAL).

Habitatge de lloguer: dificultats de promoció pública
Bancs no financen projectes de lloguer i han desaparegut subvencions; sense liquiditat pròpia elevada (o venda de patrimoni) no es poden impulsar noves promocions de lloguer.

Calendari d’aprovació i marge de negociació
Presentació del pressupost al desembre i intenció d’aprovar-lo al ple de novembre. Marge de maniobra molt limitat; regidors nous amb projectes que s’escalonaran (gener i segon semestre).

Ordenances fiscals i coordinació amb pressupost; recursos humans
L’oposició sovint no dona suport a ordenances; es valora fer simultanis els plens d’ordenances i pressupost per visualitzar trade-offs. Limitacions de personal (capítol 1) i alta càrrega de feina a l’Ajuntament.

Actualitat catalana: investidura fallida i resolució de ruptura
Anàlisi del bloqueig: CUP no vol investir Mas; JxSí reclama legitimitat amb 62 escons. Crítica a la via unilateral amb 47% de vots; riscos d’inhabilitacions i possible suspensió d’autonomia, especialment amb l’horitzó del 20-D. Es diu que el procés ha revifat políticament Rajoy.

Cortinetes i transició d’espais
Indicatius i cortinetes musicals abans de la connexió amb l’Institut de Sant Just.

Sumari del magazine escolar “Posem-li veu” (sense contingut)
Presentació de seccions: Ciència i Tecnologia (Star Wars, Fallout 4, visita a l’espai), Cultura i Moda (estrenes), Esports i Salut (extraescolars i estudis) i Cançó de la Setmana (èxits). Continguts no inclosos en el tall.

Tancament del fragment
Continuació/pausa sense contingut explícit al tall transcrit.
I aquesta hora el que fem és parlar d'actualitat, ho fem amb el portaveu del PSC a Sant Jus, Joan Bassaganyes, bon dia. Hola, bon dia. Per parlar de diferents qüestions, una de les que volem tractar és justament el pressupost pel 2016, perquè recordem que a l'octubre es van aprovar les ordenances fiscals i que ara s'està treballant en el pressupost, n'hem anat parlant els últims dies, i bé, en tot cas, encara no està enllestit del tot, no? No, tenim una setmana més per acabar-lo de tancar. O sigui, llavors queda molt poca cosa per acabar de tancar? Encara queda un bon tros de feina a fer, però confiem en una setmana tenir-ho tancat. Perquè hi ha algunes qüestions més difícils en arribar a acords? Sí, el primer any de pressupost sempre és complicat, el primer any de mandat, vull dir, per una raó molt senzilla. Els ajuntaments rebem molt finançament d'entitats supralocals, com per exemple la Diputació i l'Àrea Metropolitana, i fins que aquestes no estiguin en ple funcionament i, per tant, decideixin quins són els programes d'ajuda als municipis que fan i quants diners toca a cada municipi, i en aquest cas s'enjust, doncs nosaltres no podem tancar el capítol d'ingressos i, per tant, hem d'enconjir les despeses fins que no arribin aquests ingressos que acostumen a arribar a la segona meitat de l'any, en aquest cas l'any 2016. Per tant, parteixes d'un pressupost molt apretat i, a mesura que vas rebent aquest finançament, et pots anar desplegant. Però ara ens toca decidir amb quin pressupost arrenquem i, per tant, ara toca ajustar moltíssim el pressupost. I, per tant, pot ser que sigui inferior al dels últims anys que havien anat creixent, no? Ho serà, ho serà. Per aquesta raó que t'explico. En segon lloc, perquè l'Ajuntament va decidir derogar la taxa de clavegaram, que era un ingrés que teníem d'aproximadament 150.000 euros. I, en tercer lloc, perquè la previsió que hem fet aquest any d'ingrés per llicències d'obres és molt prudent i és molt més baix que l'any passat. L'any passat sabíem que tindríem una llicència d'abres molt important, el mas i lluí, que era un projecte que ja teníem entrat i registrat a l'Ajuntament. El del Padel o... No, no, d'una promoció d'habitatge. I, per tant, sabíem que tindríem aquest ingrés i el vam poder incloure en el pressupost. Aquest any no tenim aquestes perspectives de cara a l'any que ve i, per tant, com que sempre hem estat molt prudents, el que farem serà no posar aquest ingrés en el pressupost. Per tant, serà això, una mica més inferior. I, a nivell d'inversions, entenc llavors també que seran menys que les de l'últim any, per exemple, que havien estat més altres. Sí, efectivament. D'entrada, ja et dic, el 2016 no hi haurà grans inversions, seran molt petites, però també permeten que fins que no tinguem el pressupost tancat no te les identifiqui. Sí que et volia dir que, a mesura que anem rebent ingressos a les superlocals, doncs, podem començar a plantejar-nos noves inversions. I, per tant, això serà, abans d'escomentar que seria la segona meitat de l'any? Sí. Esperem. Esperem. Depèn de l'agilitat amb la que vagin la Diputació de Barcelona i l'àrea metropolitana. Nosaltres hem de fer un pressupost pessimista en el sentit de pensar que no arribaran aquests ingressos i tots els ingressos de Diputació i l'àrea metropolitana que arribin suposaran que podem anar-nos desplegant i fent més coses. Hi ha un punt complicat també d'explicar potser la ciutadania en el sentit que s'augmenten un 1,5% les taxes i la majoria d'impostos, alguns es congelen però alguns augmenten, com l'IBI, i, en canvi, el pressupost es redueix? És el que t'he intentat explicar, que tenim tres explicacions que són molt clares. Una primera és que per l'any que ve preveiem menys ingressos provenients de llicències d'obres. Segon lloc, que hem derogat una taxa, que és la taxa de Clavegaram, suposen 150.000 euros menys per l'Ajuntament. I en tercer lloc, que a dia d'avui encara no sabem quin finançament superlocal tindrem. I, per tant, com que sempre hem estat molt prudents, no incrementarem la despesa per sobre de l'any passat. És més, la reduirem d'entrada. Però deixa'm que et digui que el pressupost és dinàmic, que va canviant. Abans es podia fer més ràpid, pensar que tenim l'arsal costa més, però es pot modificar i si tu tens nous ingressos pots generar, si ho creus oportú, noves despeses. Penseu que som un Ajuntament molt sanejat, no tenim una necessitat urgent d'amortitzar anticipadament deute i, per tant, és de preveure que, si tenim nous ingressos, es puguin crear noves partides, ja siguin socials o bé fer noves inversions. Crec que seria més de cara a fer noves activitats o noves inversions. I el que fa, per tant, a prioritats, tenint en compte que s'ha d'ajustar, m'imagino que, pel que heu anat dient, si més no, tot el tema social és el que té més força. Hi ha alguna altra cosa que destaqui també en aquest pressupost a la que s'ha de dedicar a una part més gran? Jo vull ressaltar una dada, perquè és que l'Ajuntament té una sèrie de competències obligatòries, que normalment són molt poc èpiques, però que s'han de fer. Són la recollida de residus, la neteja viària, el manteniment del clavegaram, etcètera, etcètera, que són contractes que, encara que no ens ho sembli, són d'uns imports molt grans. I això fa que el nostre pressupost sigui, en gran part, molt captiu per aquests grans contractes. contractes, perquè si els deixéssim de, si els anuléssim, estaríem deixant de prestar aquells serveis que hem de prestar obligatòriament, no? I, per tant, a vegades, doncs, algú m'ha dit, home, és que vosaltres dieu que us importen molt les despeses socials, però, en canvi, quan veig el pressupost, l'àrea de territori és la més important. Doncs bé, és perquè l'àrea de territori és on tenim tots aquests grans contractes. el que sí que és veritat és que en el percentatge que nosaltres tenim de marge de maniobra, que el situem entre el 10 i el 15%, sí que prioritzem molt les partides socials, que tenen despotes, els plans d'ocupació, les ajudes a les llars sense renda i també les polítiques d'ajuda a l'habitatge, que són unes necessitats que també a Sant Just existeixen molt més del que nosaltres... Però ajudes a quins col·lectius? A col·lectius amb necessitats socials o a nivell general, les ajudes d'ajuntatge? No, clar, com que el nostre pressupost en aquesta matèria no és tot l'ampli que ens agradaria, perquè no és una competència, insisteixo, que sigui de l'Ajuntament, doncs nosaltres hem de destinar els recursos que tenim a atendre les necessitats més urgents. Llavors, normalment es creen programes per famílies amb rendes molt baixes o sense renda. Ho dic perquè sí que havia sortit la idea, no?, que hi hauria uns ajuts per emancipació de joves? Correcte. Aquests ajuts estem pendents d'un informe de la Generalitat de Catalunya que ens digui que són compatibles amb els altres ajuts existents. Aquí és injust, o a nivell general? A nivell general. L'Arsal el que impedeix a les administracions és de poder duplicar prestacions de serveis. Aleshores, aquí ens trobem amb una petita problemàtica i és que és veritat que hi ha altres administracions que donen ajuts a l'emancipació, però també és veritat que en aquests últims anys, o sigui que tenen lleis per donar aquests ajuts, però també és veritat que en aquests últims anys, com que hi ha hagut moltes restriccions pressupostàries, pràcticament no se n'han donat. I, de fet, a Sant Just ningú ha set perceptor d'aquests ajuts. Aleshores, aquí tenim un petit debat jurídic per veure si podem o no prestar aquest servei. Jo confio que a finals d'any ens puguin donar la llum verda. Però nosaltres tenim i seguim tenint aquests diners disponibles en pressupost i tenim ja moltes ganes de poder aprovar les bases a la convocatòria i començar a beneficiar gent d'aquí Sant Just. Promocions de lloguer com les que es van sortir ara fa 4 o 5 anys no n'hi haurà més, en principi. És molt complicat. Has de pensar que no hi ha... Primer, els bancs no donen crèdit per a inversions en lloguer. Màxim et donen per venda. El que volen és recuperar el préstec de forma immediata. I, en segon lloc, abans les empreses d'habitatge públic tenien moltes ajudes, tenien subvencions directes per a finançar els crèdits que els donaven els bancs. Aquests ajuts han desaparegut i, per tant, a dia d'avui, a menys que no et venguis patrimoni i, per tant, tinguis un líquid disponible molt important, o sigui, una capacitat inversora pròpia molt important, que no és el cas, doncs no pots fer inversions en habitatge de lloguer, que és el que ens agradaria. El pressupost, tornem al pressupost, el presentareu, em sembla que veu comentar que sí que el presentaríeu a la Ciutadania al desembre. Efectivament. Abans de, per tant, que entri a ple. Parleu també amb l'oposició o com ho feu? No, ja et dic, primer hem de tancar-nos i acabar de concretar el pressupost. Jo confio que ho aprovem en una setmana, però encara ens falta molta feina. he de reconèixer que el primer pressupost del mandat sempre és molt complicat, per exemple, pel que t'explicava, i a dia d'avui no veig l'acord imminent. Per tant, apurarem al màxim els terminis per poder tancar-lo i arribar al ple de novembre. La intenció és aprovar-lo. Ah, aprovar-lo ja al ple de novembre. La intenció sempre ha estat d'aprovar-lo al novembre, sí. I, per tant, després, això, abans d'aprovar-lo, es parlarà amb oposició o com ho fem? Sí, sempre ho fem, eh? Sempre ho fem. El que també et dic és que, i a mi ja saps que no m'agrada mentir, vull dir, en aquest cas, el marge de maniobre serà molt escàs. Molt just. Vull dir, perquè ja ens està costant entre els regidors, doncs, acordar, com tanquem el pressupost, malauradament, pots obrir processos participatius, ja sigui amb l'oposició o amb la ciutadania, quan tens un marge una mica ampli per poder fer coses. En aquest cas, en aquest primer pressupost, insisteixo que no veig aquest marge per enlloc. I aquest desacord entre els regidors, per quines qüestions són? No, bé, clar, tothom s'ha d'apretar el cinturó i tothom vol fer coses. I, bueno, ja hem d'entendre que també tenim molts regidors nous que entren amb molta il·lusió, amb molts projectes sobre la taula. I, més que res, no és que es deixaran de fer coses, és que algunes es podran començar a fer a partir del mes de gener i altres haurem d'esperar el segon semestre de l'any que ve per quan tinguem aquests ingressos superlocals poder desplegar-nos. Vorem què passa també amb el tema del pressupost. Les ordenances, per part de l'oposició, dos dels tres partits van votar en contra directament. No dic perquè el primer any, de vegades, també hi ha aquesta... En alguns casos, en alguns partits s'abstenien per donar aquest marge. No sé si et va sorprendre. No, a veure, les ordenances... Normalment és un ple que molt difícilment l'oposició t'acompanya. Vull dir, a ningú... No, a favor no, eh? Però de vegades sí que s'ha... O en aquest cas, un dels partits, si no m'equivoco, sí que es va bastant i... Sí, sí. Però, en general, si congeles els impostos, et demanen que els baixis. Que és el que vam fer l'any passat. Els vam congelar, ens vam demanar que els baixéssim. Si els pugem, ens demanen que els congelem. És normal. Vull dir, l'oposició, doncs, ja fa el paper que li toca. Els impostos, doncs, a ningú els agrada. A ningú li agrada que li recaptin impostos i, per tant, és un tema de molta sensibilitat i és normal que des de l'oposició, doncs, es prometi que es baixarien els impostos si ells governessin. Amb el que sí que té raó l'oposició i això ho vull destacar, és que ens demanen que intentem fer de forma simultània el ple d'ordenances i el de pressupost. Perquè, aleshores, jo crec que és una bona idea, inclús per ells, perquè llavors veuríem, quan es diu a mi m'agradaria baixar els impostos, molt bé, quin gran contacte rebaixaria vostè o suprimiria o quin programa suprimiria. Perquè, al final, són passos comunicants, com sabeu. I es podria fer de cara a l'any que ve? Ho intentarem, ho intentarem. El que passa és que la casa va apretada de feina. Aquesta és la realitat. Sant Just és un municipi de 17.000 habitants, però fem moltes coses, encara que a vegades no ens ho sembli. Sí, sí. No, ara, aquesta tardor ho sembla bastant, com estem veient. I això fa que tots els treballadors a la casa vagin una mica apurats a feina. Com bé saps, avui en dia, incrementar el capítol 1, que és el de personal, és altament impopular. Per tant, hem de sobreviure amb el personal que tenim. I aquest personal comença a estar molt justet per la gran quantitat de coses que es fan en aquest Ajuntament. Doncs ho anirem seguint tot plegat. Abans de marxa també voldríem parlar d'actualitat. Estem en una setmana força intensa. Políticament, a nivell general, a Catalunya, sobretot, també, de cara a les eleccions del 20 de desembre, també, però, sobretot, el que ha anat passant al Parlament, ahir hi va haver aquest segon debat d'investidura. Finalment, no hi ha de nou. Va acabar el debat sense president de la Generalitat. Com ho veus? Home, doncs, complicat, no? Com costa una mica d'entendre què està passant. No ho sé. Ara mateix no sé si és una escenografia que el que fa és dilatar l'acord final o bé és que realment les posicions són irreconciliables i ens veiem abocats a noves eleccions. Ho desconec, vull dir, la meva capacitat d'anàlisi ja no arriba a aquests nivells. No ho sé, la veritat és que no ho sé. T'ha desconcertat per això el que ha passat per exemple al fet que s'hagi... O sigui, el que va passant cada dia d'aquesta setmana, és a dir, sorprèn que no hi hagi president? No, jo entenc les dues posicions. Entenc la CUP va anar en un programa en una campanya en la qual va dir a més a més en reiterades ocasions que no investiria més de president. Jo crec que ells ho van fer perquè sabien que estaven captant molt vot que provenia de l'esquerra catalana, sobretot de l'àmbit d'iniciativa per Catalunya, Podem, que gent que si hagués sapigut que el seu pot anava per investir president al senyor Mas doncs no hagués votat la CUP i van fer aquesta promesa i ara la volen complir i també entenc a l'altre costat que diuen home, nosaltres hem set els guanyadors de les eleccions, tenim 62 diputats i per tant tenim el dret de poder decidir qui és el president de la Generalitat. els entenc els dos i tenen una difícil decisió uns i altres però està clar que al final un dels dos haurà de baixar del cavall. I el que genera o el que està generant doncs tu també no només aquest debat d'investidura sinó la resolució que es va aprovar dilluns vinculat doncs amb aquest document de ruptura tot el que ha o com s'ha reaccionat doncs per part de PSC, Ciutadans, Partit Popular Bé, és que honestament nosaltres creiem que amb un 47% dels vots no pots anar a un procés de ruptura unilateral amb l'estat espanyol. Em sembla que això tothom ho veu, tothom ho entén, altra cosa és que la gent ho verbalitzi o no. L'estat espanyol ens agradi o no té el monopoli de la violència, té tot el suport de la comunitat internacional. Pensar que aconseguirem la independència d'aquesta forma és viure fora de la realitat. Per tant, podem continuar amb aquest món virtual creient-nos que serem independents d'aquí 18 mesos o podem aterrar d'una vegada la realitat i veure que aquest no és el camí. Jo crec que tots els que estan en aquest procés o capdavant d'aquest procés saben que amb aquesta fórmula no s'aconseguirà res, que segurament acabarem en un escenari pitjor que pot ser la inhabilitació d'alguns als dirigents o inclús amb una suspensió parcial o total de l'autonomia. Creus que s'hi arribarà la suspensió d'autonomia? Jo crec que si continua aquesta fugida endavant i sobretot si aquesta en el calendari s'apropa el 20 de desembre que és quan hi ha eleccions generals l'estat i sobretot el govern central es veurà molt temptat per aplicar mesures dures. Lligat també amb les eleccions? Evidentment. És que el senyor Rajoy fa tres mesos estava mort políticament i des d'aquí l'hem ressuscitat. Vull dir, jo no sé qui hi ha d'estratega al capdavant del món sobiranyista. Vull dir, li estàs facilitant que pugui recuperar la majoria absoluta amb un senyor que durant quatre anys no t'ha donat res i no t'ha ofert cap sortida. Vull dir, voler prolongar aquesta situació no entenc en la ment de qui està. No ho entenc. Queden encara... Perquè insisteixo, jo, honestament, i sé que amb aquest tema a vegades la gent està aquests dies molt sensible i hi ha gent que s'enfada, però pensar que es pot aconseguir a l'Europa del segle XXI la independència tirant pel dret amb un 47% dels vots jo crec honestament que és viure fora de la realitat. Anirem veient què passa, com dèiem és una setmana de força activitat i per tant tot plegat també va bastant ràpid. Anirem parlant, avui n'hem volgut parlar en aquesta entrevista amb el portaveu del PSC, Joan Bassaganyes. Gràcies. A vosaltres. Que vagi bé i bon dia. Bon dia. Sous-titrage Société Radio-Canada Sous-titrage Société Radio-Canada Jazz. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda relaxa't amb estils com el chill out, l'esmood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. Just a la fusta. Sant Just en directe. Passen 3 minuts de 2 quarts de 12. El que fem ara és connectar tot seguit amb l'Institut de Sant Just, els alumnes del taller de ràdio i el posem-li veu. Sous-titrage Société Radio-Canada Sous-titrage Société Radio-Canada Sous-titrage Société Radio-Canada Sous-titrage Société Radio-Canada Sous-titrage Société Radio-Canada Sous-titrage Société Radio-Canada Sous-titrage Société Radio-Canada desvent us enribeu us enribeu us enribeu Bon dia, Sant Just. Al programa d'avui us parlarem de coses molt interessants. La secció de Ciència i Tecnologia ens parlarà sobre Star Wars, Fallout 4 i una visita guiada a l'espai. Per continuar, la secció de Cultura i Moda ens parlarà sobre les mesos trenes de cinema d'aquesta setmana. Després, la secció d'Esports i Salut que ens parlarà i ens explicaran sobre les extraescolars esportives i si repercuteixen o no en els estudis. Per acabar, la secció de la Cançó de la Setmana ens parlarà dels éxits més escoltats de la setmana. Esperem que us agraï i comencem amb... Posem-li veu. ... ...