Entrevistes de la Justa
Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.
Subscriu-te al podcast
Pressupost 2016 i inversions a Sant Just; obres locals; estabilitat política municipal i el procés català
Resum general
Entrevista amb l’alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, centrada en quatre blocs principals: pressupost 2016 i prioritats, inversions i endeutament, govern municipal i estabilitat política, i actualitat catalana (negociacions post-27S i escenaris del procés).
Pressupost municipal 2016
Context i aprovació
- Pressupost 2016 en fase final, amb dificultats per tancar-lo per l’augment de necessitats i la incertesa d’ingressos.
- El topall d’ingressos ve marcat per la fiscalitat aprovada a l’octubre; ara cal prioritzar allò més necessari per a la població.
- Calendari: es vol aprovar al ple de desembre, però podria anarse’n al gener si persisteixen les incerteses.
- Impacte de la pròrroga pressupostària de la Generalitat: manté alguns ingressos estables però incerts en convenis i aportacions, afectant la planificació local.
"La confecció del pressupost costa com ha costat sempre i com li està costant a totes les administracions."
Execució del mandat: realisme i fases
- Primer any de mandat: expectatives altes dels nous regidors, però el pressupost és instrument de 4 anys i no es pot fer tot el primer any.
- Hi ha un pla d’actuació municipal amb objectius estratègics i programes; el pressupost n’articularà l’execució any a any.
Inversions i endeutament (2016–2017)
- Inversions 2016 baixes per menor aportació supramunicipal (p. ex. AMB i altres ens): entorn d’1,3–1,5 M€, molt lluny dels 16–18 M€ de períodes d’abundància (4 anys).
- Endeutament prudent: es preveu només 600.000 € de crèdit bancari, malgrat tenir capacitat d’endeutament alta.
"No és prudent fer això, almenys l’any vinent" (sobre endeutar-se més i desplegar grans inversions sense garanties de sostenibilitat).
- Previsió 2017 més favorable si milloren els ingressos externs i la capacitat de retorn.
Govern municipal i estabilitat política
- Equip de govern de 11 regidors (tripartit històric des del 1983) i bon ambient de treball; incorporació d’ERC amb més pes no ha complicat la gestió del pressupost.
- Resultats electorals locals molt estables al llarg de dècades (PSC 6–7 regidors, ICV 1–2, ERC 1–3), reflex d’un municipi estable socialment i amb baixa conflictivitat.
"Quan tens estabilitat política, hi ha estabilitat social i estabilitat econòmica."
- Comparació amb Barcelona (govern minoritari) per subratllar que a Sant Just la cultura de pacte ha garantit estabilitat i continuïtat.
Obres i projectes al municipi
- Passatge Cardona i Civit (accés a Can Ginestà/Ajuntament): renovació integral del paviment, amb el mateix tractament que la part baixa de la plaça Verdaguer, per millorar l’estat actual.
- Mur de contenció de Can Badruzeta (aparcament de Can Ginestà, Policia i Protecció Civil): reconstrucció per risc de cediment; durant unes setmanes no es podrà aparcar a la zona de terra.
- Carrers Montblanc i Girona: reparació i manteniment de paviments de forma significativa.
- Triangle Miquel Reverter – Can Sagrera: urbanització com a zona verda; projecte aprovat el 2008, finançament revisat i explicació al veïnat abans d’executar. Cost aproximat 200.000 €; possible inici final del primer trimestre vinent.
- Complex esportiu La Bonaigua: ampliació de la sala de fitness per descongestionar activitats dirigides i millorar el servei a abonats; inici imminent (tràmits logístics finals).
Actualitat catalana: negociacions i escenaris del procés
- Bloqueig 50–50: amb un suport entorn del 47–50%, és difícil tirar endavant un procés d’independència amb consens; risc d’enquistament.
- Rellevància de la CUP dins de Junts pel Sí: posicions més radicals en economia i relació amb Europa dificulten la centralitat de govern i la gestió del dia a dia.
- Canvi de to en declaracions del conseller Oms: apel·lació a negociar, dialogar i pactar amb Madrid i reconeixement que amb el 47% no es pot impulsar el procés al ritme previst.
"Reconeixem que amb el 47% no es pot tirar endavant aquest procés."
- Lleis clau i xoc jurídic: l’aprovació de la llei d’Hisenda i la llei de Seguretat Social seria el primer acte jurídic ferm d’un nou marc, amb resposta de l’estat de dret i un escenari complex.
"Si es tira endavant la llei d’Hisenda i la de Seguretat Social, és el primer acte jurídic ferm."
- Denominador comú nou (70–75%): cal ampliar majories, explorar un reconeixement plurinacional amb contingut real (identitat, cultura, finançament substancialment diferent) i, possiblement, renovar lideratges a Madrid i Catalunya.
- Expectativa davant el 20 de desembre (eleccions generals) per veure si hi ha més sensibilitat des d’Espanya per un pacte que desblocqui l’escenari.
Seccions de l'episodi

Pressupost 2016: confecció, incerteses i calendari
Dificultats per tancar el pressupost per augment de necessitats i incertesa d’ingressos; topall d’ingressos per la fiscalitat aprovada; possible aprovació al ple de desembre o, si cal, al gener; efecte de la pròrroga pressupostària de la Generalitat sobre convenis i aportacions.

Inversions i endeutament: criteris de prudència i mirada al 2017
Inversions previstes baixes (1,3–1,5 M€) per reducció d’aportacions externes; endeutament limitat a 600.000 € tot i la capacitat; s’eviten grans inversions no sostenibles; s’entreveu un 2017 més favorable si milloren ingressos externs.

Govern municipal i estabilitat política
Més regidors d’ERC però bona coordinació i ambient; record d’un tripartit estable des del 1983; estabilitat electoral i social com a actiu del municipi; cultura de pacte i comparació amb la complexitat de Barcelona.

Obres i projectes locals
Reforma del passatge Cardona i Civit; reconstrucció del mur de Can Badruzeta; manteniment de paviments als carrers Montblanc i Girona; urbanització de la zona verda Miquel Reverter–Can Sagrera (200.000 €; inici previst al final del primer trimestre); ampliació immediata de la sala de fitness de La Bonaigua.

Actualitat catalana: negociacions post-27S i vies de sortida
Anàlisi del bloqueig pel 50–50; paper de la CUP i dificultats de centralitat governamental; canvi de to cap al diàleg amb Madrid; possibles xocs jurídics amb la llei d’Hisenda i la de Seguretat Social; proposta d’un nou denominador comú ampli (70–75%) i eventual renovació de lideratges; expectativa davant el 20D.

Cloenda de l’entrevista
Acomiadament del programa amb agraïments i salutacions finals.

Falques publicitàries i promos de la ràdio
Espai publicitari i promocional de la graella de la ràdio (anuncis locals, programes i falques diverses). No conté contingut informatiu de l’entrevista.
. Passa un minut d'un quart de dotze, que ara parlem d'actualitat amb l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà. Bon dia. Bon dia, què tal? Com estem? Bé, a punt per parlar de diferents qüestions. Molt bé. Per exemple, una de les que tenim ara sobre la taula, estem avui a 18 de novembre, per tant, s'està acabant ja aquest 2015, o si més no l'està pensant ja també en el 2016, i en principi, aquestes setmanes, s'està acabant d'enllestir ja el pressupost pel 2016, no? Efectivament, i l'estem enllestint amb bastantes dificultats, perquè és evident que serà un pressupost que costarà tancar-lo, cada dia hi ha més necessitats, i per tant ja vam marcar el tope d'ingressos amb la fiscalitat aprovada en el ple del mes d'octubre, i per tant ara hi ha un exercici de prioritzar i posar per davant de tot allò que creiem que té més necessitat la població. Els pressupostos són pressupostos molt ajustats, perquè evidentment venim d'uns anys complexos de gestionar, de realitats molt canviants, i que realment hi ha variables que no són fixes, i aleshores sembla que puguis tenir aquest ingrés i després d'un mes o després de 15 dies pot variar. Per tant, la prudència i anar esperant a tenir la màxima informació és el que estem fent, i gairebé segur que l'aprovarem els últims dies de desembre en el ple que toca. O sigui, el ple de desembre és quan s'aprovarà el pressupost? Ho intentarem, ho intentarem. Podria ser que passés a gener? Podria ser que passés a gener, però ho intentarem que sigui aquest mes de desembre, perquè, insisteixo, ahir mateix teníem notícies de l'àrea metropolitana positives, també estem fent gestions amb altres entiats supermunicipals, i per tant, doncs dir això, que la confecció del pressupost costa com ha costat sempre i com li està costant a totes les administracions. Mira, la Generalitat l'ha prorrogat, ja no sé si és el tercer any, no? I aquestes coses s'afecten. Quan el teu govern prorroga un pressupost, a vegades escoltem aquesta notícia i no li donem la importància que té, perquè vol dir que totes les administracions que rebem suport i tenim competències, a vegades delegades o a vegades, evidentment, doncs en convenis o compromisos, això és una gran incògnita. Per tant, que el govern de la Generalitat prorrogui el pressupost no és una bona notícia pel país i no és una bona notícia pels ajuntaments. Perquè aquests ingressos queden incerts, no?, d'alguna manera. Queden estables, d'alguna manera, però tu tens acords que segurament van directament a la confecció del pressupost del 16, que queden congelats o queden, diguem-ne, a l'aire, no? I això provoca inestabilitat a les altres administracions. I aquesta notícia d'aprovar el pressupost de la Generalitat no és bo per ningú. I a vegades, ja et dic, un ciutadà no és conscient quan veuen aquestes notícies a televisió, no? El portaveu del PCC, et deia la setmana passada també, Joan Bacaganyes, que el primer any de mandat sempre és el que és més complicat, el tema del pressupost. Com? El primer any de mandat sempre és el més complicat de tancar el pressupost. Bé, perquè... Sí, home, però això perquè passen coses que... Jo crec que hi ha un equip de govern, doncs, i amb un pacte de govern que es volen fer moltes coses, hi ha companys regidors, regidores nous que volen fer moltes coses, i, evidentment, després ens trobem la realitat, no? Hi ha massa optimisme, per tant, entenc. Bé, no, home, és normal. És normal que quan entra un govern, doncs, es vulgui, doncs, executar, no? Jo el que he dit al primer equip de govern, que els hi vaig dir tots els regidors, regidores, escolteu, això és un pressupost de previsió, és un pressupost obert, i és un pressupost que comença a executar les voluntats polítiques de quatre anys. No es pot pretendre que el primer pressupost, doncs, puguis assolir la majoria de propostes que hi ha en el pacte de govern, la majoria de propostes i accions que un regidor, regidora, té al cap, i el que hem fet és l'elaboració d'un pla d'actuació municipal que ja es té els objectius estratègies, els objectius, diguem-ne, programàtics i les accions i els projectes i programes a fer. Això és un document que pràcticament el govern ja té enllestit i, aleshores, com a eina i instrument, els pressupostos aniran, doncs, un any darrere l'altre donant aquestes situacions pressupostàries per a executar-ho, no? No es pot fer tot el primer any, per tant, jo a vegades també veig que quan un comença, doncs, vol fer moltes coses i la realitat és dura. Serà més baix, per això, el pressupost, que l'últim. No m'atreveixo a dir-ho. Vaig escoltar el Joan Bassaganyes que ho comentava. Jo amb això saps que soc prudent des d'aquest punt de vista. No m'atreveixo a dir-ho fins a la setmana vinent perquè les dades van amunt i avall. L'aportació de 600.000 euros d'una entitat supramunicipal pot fer ballar aquest comentari. Per tant, estem treballant. Jo crec que serà molt similar. Serà molt similar. I pel que fa a inversions, és alguna cosa que es pugui ja avançar que sigui més o menys esperat o destacat? Bé, les inversions sí que patiran. Les inversions sí que puc dir-te que patiran perquè, efectivament, les aportacions supramunicipals, que són els diners que venen de fora, aquests estan, d'alguna manera, molt, molt, molt poc concretats i penso que arribaran menys diners. Això, estem a mitjans de novembre i penso, això sí que em mullo, que seran les inversions, jo diria que baixes. Recordeu que, o vull recordar que, per exemple, en èpoques bones, quatre anys de mandat es feien inversions, un pla d'inversions era 16 i 7-18 milions d'euros en quatre anys. Ara són 5-6. Per tant, vol dir que és molt possible que en un any, doncs segurament l'any vinent, pots tenir l'entorn d'un milió i tres cents, un milió i cinc cents euros per invertir. Invertir en carrers, en equipaments, en escoles, en cotxes de policia, en tot. Per tant, és una xifra molt baixa. No ens hem recuperat el país, encara, per poder fer grans inversions. I, per l'altra banda, l'Ajuntament de Sant Lluís, o l'equip d'UER, ja ha decidit, una altra vegada, que no farà cap endeutament substancial i només demanarem 600.000 euros a les entitats bancàries, que és el que, amb molta tranquil·litat, podem tornar i amb molta suavitat. Per tant, és cert que tenim una capacitat d'eutament molt alta, podíem fer-ho, podíem demanar molts diners al banc, però hi ha voluntat una vegada més i això, els companys nous, regios, regioses que han entrat, doncs els hi hem explicat i jo mateix els hi he explicat que no és prudent fer això, almenys a l'any vinent. És possible que l'any següent, doncs els ingressos externs siguin superiors i la capacitat que té l'Ajuntament de retornar crèdit podria ser superior i per tant preveig o preveiem un 17 segurament més favorable que el 16. Però ara, creieu-me que seria una errada doncs demanar molts diners al banc i fer un desplegament d'inversions que si no va associat a una possibilitat de pagar-ho el manteniment dia a dia, això seria un problema pels anys successius. Per després, no? El fet que a banda de regidors nous hi hagi més regidors en aquest cas d'Esquerra Republicana l'últim any es nota també l'hora de fer pressupost? No, no, no, molt bé, molt bé. Jo crec que hi ha molt bon ambient. Hem aconseguit el que tenia que ser, no? Hi ha 11 regidors, regidores amb molt bon ambient, amb moltes ganes de fer coses, amb molta consciència de les problemàtiques que hi ha a Sant Just i jo crec que és un govern que s'ha posat les piles des del primer dia, és a dir, que s'ha entrat amb una vocació pública molt elevada amb ganes de fer coses i entendre que, doncs, les complexitats de l'administració a vegades la poca facilitat, no?, des del punt de vista que ens agradi ser molts àgils, no?, però molt bé, la veritat és que estic molt satisfet d'aquests 11 regidores, regidors, regidores i... No hi ha... No es fa més llarg, per tant, pel fet que hi hagi... més varietat. No, no, no. De fet, va haver-hi un mandat que eren 10, ja, eh? Va haver-hi un mandat 2003-2007 vam ser 10 i ara som 11. Però n'hi havia més del PSC en aquell moment. Hi havia més del PSC, hi havia 7 del Partit Socialista, 2 i 2, i ara són 6, 2 i 3. I per l'altra banda, ahir sí que fèiem la broma que dèiem, carai, a Barcelona l'alcaldessa Colau té 11, 12 regidors, no?, per governar tota la ciutat de Barcelona, que li costa molt perquè no té pacte i aquí som 11 també, no?, i som un poble de 20.000 o de 18.000. Sí, sí, en tot cas, és veritat que per això que el tema del pacte en aquest cas és necessari, no?, la recerca del pacte constant, llavors. jo crec que el govern de Sant Lluís, que és tripartit de sempre des del 83, jo crec que ha demostrat una vegada més l'estabilitat. Fixa't una cosa, per exemple, amb el Partit Socialista, que governa des del 83 també, amb els altres companys, el seu resultat ha estat sempre estable, sempre, és a dir, o ha estat un sisè regidor a prop del 7 o ha tingut un setè regidor a prop del 6, sempre ha sigut igual, amb diferents alcaldes, en diferents moments, és l'estabilitat. És a dir, ja crec que, i si mires els altres resultats, doncs, Iniciativa per Catalunya ha tingut històricament un o dos regidors. Esquerra Republicana ha tingut un o dos regidors i ara ha fet aquest salt. Si sumes que en determinats moments Esquerra Republicana no estava reagrupant a totes les sensibilitats independentistes, que fins i tot hi havia tres partits, doncs aquest salt no és tan significatiu, perquè hauries de sumar aquells vots que s'havien perdut amb altres forces polítiques, però és cert que té un salt. Per tant, què vull dir amb això? Vull dir que si el poble en general és un poble molt estable a nivell de convivència, que hi ha una certa tranquil·litat, aquestes coses que diem de model, que no hi ha conflicte social, fins i tot en el govern es nota. Hi ha una estabilitat sempre. Jo crec que no hi ha pràcticament cap municipi que l'estabilitat política tingui aquesta continuïtat. I és molt important. Jo li dono molta importància. que no hi ha camps, salts espectaculars. Què vol dir això? Que les coses es fan bastant bé. I vol dir que les coses funcionen. I independentment de la teva ideologia i tal, però el municipi vol estabilitat. Quan tens estabilitat política, hi ha estabilitat social i estabilitat econòmica. Això és manual. i per tant, valorem molt bé el fet que podem continuar amb aquesta línia. Quantes vegades veus que un alcalde en tres regidors és alcalde o alcaldessa, no? A vegades passa, no? Sí, sí, sí. O que el mandat passat hi havia un partit amb quasi majoria i ara està a l'altra banda i coses molt estranyes, no? Aquí hem mantingut una estabilitat i hem mantingut una ideologia que ens ha unit amb un nucli o un denominador comú molt elevat. Aquesta estabilitat, per això es podria girar la contra si algú li diu el mateix, per exemple, parlant del govern espanyol, que diria, no, no, si amb aquests quatre anys, segons quin discurs que es fa des del Partit Popular, doncs s'ha aconseguit, segons diuen, doncs millorar la situació de crisi, sembla que no hi hauria d'haver la voluntat de canvi, perquè de vegades segons quin discurs se'ns pot girar en contra. Sí, però clar, són magnituds molt diferents, o sigui, són magnituds molt diferents. En tot cas, aquell que està governant grans països o grans estats, doncs té una incidència a vegades molt important el fet d'una situació econòmica, o com apliques les teves polítiques econòmiques, però en el món local, ja et dic que no hi ha tants casos d'aquesta estabilitat. Agafa't, fes l'exercici, doncs des de l'any 83 i veuràs que és molt poc habitual que hi hagi una continuïtat d'uns governs, mira l'entorn, mira l'entorn també, no fa falta anar molt lluny. jo crec que això és una cosa que el municipi la valora i evidentment la democràcia és el dia que no vulgui els ciutadans que estiguem els que estem, s'ha acabat, no? Que això és el gran quit de la democràcia que pots anar canviant quan tu creus convenient, no? Parlem d'altres qüestions perquè han començat o estan a punt de començar les obres aquí a la vora, eh? La zona del carrer Cardona, el mur de Can Badruzeta... Molt bé, tenim algunes obres en marxa, efectivament, el que és les obres del passatge Cardona i Civit, que en record l'alcalde de la República, doncs que és aquest passatge que per entrar a l'Ajuntament, que sèdeix de Can Ginestà, el que tenim és una situació d'estar bastant malament i el que fem, doncs, aixecar-ho tot i fer aquesta obra que serà exactament com la part de baix, com la part de baix de la plaça Bardaguer amb aquest tractament de paviment que ens està funcionant molt bé. Per l'altra banda, un tema antic que és el mur de contenció de Can Badruzeta on s'aparquen, diguem-ne, els vehicles la gent que va a Can Ginestà, on estan aparcats els de la policia i els de la protecció civil, etcètera, doncs allà es fa un mur perquè hi ha un perill que aquest terraplòs doncs pugui cedir a un mur antic i es fa nou. És una obra complicada encara que és més molt manual però durant unes setmanes no es podrà aparcar a la part, diguem-ne, de terra perquè ens entenguem. I per l'altra banda també comencem obres al carrer Montblanc i Girona de reparació de paviments, de manteniment de forma significativa i també estem a punt de posar en marxa una obra que és l'urbanització d'aquest triangle de Miquel Reverter amb Can Sagrera. És un projecte que ja es va aprovar en el 2008, que té el finançament, que ara l'estem revisant, que l'explicarem als veïns que ja el coneixien però el tornarem a explicar i aleshores serà una zona verda diguem-ne urbanitzada a un lloc que també penso que s'aprofitarà. I arribaria ja aquesta zona verda en els propers mesos o és una cosa més a llarg termini? No, no, no. És una obra que jo crec que... Senzilla. Sí, senzilla. Jo crec que té un cost d'uns 200.000 euros aproximadament. Per tant, podria ser que al final del trimestre l'any que ve estigui en marxa aquesta obra. És bastant senzilla. Però és d'aquelles coses que es veuran perquè és significativa i jo crec que la població la utilitzarà. I per l'altra banda també la sala de fitness de la Bonaigua, del complex de la Bonaigua, que és una ampliació d'aquesta sala de fitness que portarà un millor servei en els usuaris i els abonats del complex de la Bonaigua. És una sala que en aquests moments les activitats dirigides i fitness està bastant col·lapsat i el que es vol és tenir un espai nou que descongestioni aquest espai d'activitats dirigides. Per tant, els socis del complex de la Bonaigua estaran en unes instal·lacions més amples i amb més qualitat. I començaran ja també? O hi han començat? No, gairebé començaran. Estan a punt de començar, estan en temes logístics i poca cosa més de moment. Doncs són algunes de les petites coses que es fan també en el marc d'aquest dia a dia de Sant Jus. Parlem també d'actualitat a nivell català perquè continuem, avui és 18 de novembre n'hem anat parlant diria que fa un mes també més o menys quan vam fer l'entrevista ja vam parlar d'aquestes negociacions per formar govern que de moment doncs continuen en marxa les negociacions com ho veu? Bé, i veig amb la mateixa complexitat que quan m'ho vas preguntar al mes passat és a dir una situació ni més ni menys per això. Bé, ahir vaig sentir abans ahir sentia i vaig veure també el que va escriure el conseller Mas Cullell i vaig sentir les declaracions de l'OMS ahir que jo crec que hi ha un gir almenys hi ha una situació una mica diferent que per tant segurament es mereix comentaris no? Per una banda doncs expressar la inquietud i la preocupació que un poble està dividit al 50% insisteixo el 50% és igual al 47% per tirar endavant una cosa tan important com és la independència d'un territori doncs és molt difícil gestionar-ho amb el 50% aquest 50% jo crec que està enquistat perquè difícilment es moure per tant tirar endavant un procés d'aquests vol dir que difícilment hi haurà consens amb tot el que vingui a partir d'ara vol dir que la llei d'Hisenda la llei de Seguretat Social la Constitució Catalana tot això serà molt difícil que hi hagi consens per tant anem amb una línia de de de treball o de posició polític complicat perquè això serà el 50-50 per l'altra banda totes les negociacions del Junts pel Sí jo crec que en aquests moments estan sota les mans d'un partit doncs amb una amb una visió doncs molt radical amb diferents aspectes en temes econòmics amb posició de país amb relació amb Europa etcètera legítima perquè ha tret els diputats hi ha molta gent que l'ha votat per tant i crec que és un dels partits més clars el missatge és molt clar no l'han enganyat mai no l'ha canviat després de les eleccions no l'ha canviat mai ara veurem si el canvia però de moment no l'ha canviat mai per tant tothom sap el que és la CUP el que passa és que està en mans d'un partit diguem-ne que doncs xoca amb moltes coses de la centralitat que jo sempre dic que per govern és d'estat des de la centralitat per tant aquí hi ha un problema encara que es voti el president Mas encara que es voti després aquest dia a dia serà complicat perquè doncs bé s'haurà vist la feblesa del president s'haurà vist la feblesa d'aquest govern i per l'altra banda difícilment podran anar a buscar altres partits polítics per tirar endavant les coses per tant complicada la situació ahir em va sorprendre les declaracions del conseller Oms que semblava que feia un cop de gir en aquesta situació dient escolta paraules seves reconeixem que amb el 47% no es pot tirar endavant aquest procés de qual cosa molta gent això ja ho havia dit molta gent i reconeixem que es tracta de negociar pactar i dialogar amb Madrid frase que altres partits l'han estat dient sí o sí durant molts mesos a què l'atribueix aquest canvi de gir bé suposo que per aquesta situació complexa de sortir-ne i per anar assumint la realitat per anar assumint la realitat és a dir continuo dient que amb el 50% no crec que puguis fer un procés d'aquestes característiques i si es va enquistant encara menys per tant ha d'haver-hi un altre denominador comú que ens uneixi el 70% o el 75% jo amb això estic obsessionat i també ha d'haver-hi persones diferents ha d'haver-hi persones diferents difícilment avançarem si a Madrid hi ha el president actual i difícilment avançarem si a Catalunya hi ha el president actual difícilment perquè això està enrocat i aleshores això quan et passa el millor és canviar les persones fins i tot i tornar a seure ara bé aquí hi ha un munt de gent dos milions de persones més o menys que van votar una cosa que la volen i que no és el 50% però en canvi la pregunta que ens hauríem de fer és quanta gent d'aquests dos milions de persones que volen el que s'han manifestat podrien voler una altra cosa que no sigués la independència per tant aquí està la pregunta hi hauria una frustració bastant gran segurament segurament però també hi hauria una frustració molt gran si això no arriba enlloc per tant jo crec que s'ha de buscar un denominador comú nou que ens uneixi amb molta més gent i aquesta és la gràcia de la política en les properes setmanes i mesos i per tant aquí hi ha d'haver molta generositat si ningú es mou això s'enquistarà el 50% i podem estar sempre igual per tant veiem ara el 20 de desembre què passa jo crec que Espanya té un problema té un problema de no reconèixer la realitat plurinacional del seu territori no passa res que digui que Espanya és una nació i que hi ha altres nacions no passa res però unes nacions amb contingut no una paraula buida sinó que tinguin contingut aquesta nació i vol dir respecte a la seva identitat a la seva cultura unes competències que no poden anar dos per tres en els tribunals quan es pacta es pacta un finançament diferent substancialment diferent substancialment del que hi és i per tant això podria ser un denominador comú ara perquè tinguis aquest denominador comú nou necessites Espanya una Espanya o un govern d'Espanya molt més sensible i evidentment això vol dir una negociació i quan ahir l'OMS parlava de negociació diàleg i pacte doncs fixa't que no parlava d'un diàleg negociació i pacte per aconseguir una independència sinó per buscar un altre escenari i a partir d'aquí veiem ho deies tu hi ha gent que es pot frustrar gent que no voldrà gent que voldrà i per tant però si continuem igual això sempre serà així quant pot aguantar això un any 3, 7, 10 parlant d'aquest 50% jo crec que el conseller ahir reconeix el que va reconèixer que amb el 47% no es pot anar amb aquest procés i més o menys tant de pressa jo estic d'acord i jo crec que Convergència doncs està en una situació és igual jo crec que el país està en una situació molt delicada que n'hem de sortir perquè si no està passant això està passant que aquesta inestabilitat que ja la tenim ara si a sobre doncs no sabem on anem pitjor deixa'm acabar dient una frase perquè aquest tema dona per molt ara hi ha hagut molta escenificació moltes frases de televisió de mitjans de comunicació molt gest molt teatre si m'ho permets però hi ha dos coses fonamentals en aquests moments dos moments fonamentals si es tira endavant la llei d'Hisenda i es tira endavant la llei de seguretat social és el primer acte jurídic ferm per tant aquí sí que en se les lloguem és a dir no és declaracions resolucions manifestacions posicionaments programes electorals votacions al Parlament això és estrictament el tema més important jurídicament parlant per tant veurem l'estat de dret com actua i aleshores a partir d'aquí no podem tirar aquestes dues lleis unilateralment perquè es poden trobar un embolic molt significatiu fins ara et diria que bé però en aquell moment ja no ja en se l'hem jugat a totes per tant el moment que el Parlament aprovés una llei de seguretat social que és el que es pretén doncs jo crec que aquí sí que estem en un escenari molt complex de solventar i veurem definitivament quin és el camí no? la meva proposta precisament encara que no comparteixo molt amb el conseller OMS és això negociar pactar dialogar tornar a seure la gent damunt de la taula al costat de la taula millor dit i buscar un donament comú nou que no passa per això pel que estàvem dient d'un escenari on també gent no comparteixi i veurem Madrid què fa perquè si Madrid continua a tancar-se el govern de Madrid tancant-se com s'està tancant doncs així podem estar molt de temps doncs veurem com avança tot plegat no n'anirem parlant també aquí a la ràdio avui hem volgut tractar-ho amb l'alcalde de Sant Just el Juret Perpinyà moltes gràcies molt bé a vosaltres que vagi bé i fins aviat bon dia adeu-siau els matins de 10 a 1 Sant Just a la ràdio just a la fusta vine al Bazar Hiperàzia de Sant Just d'Esvern al Bazar Hiperàzia trobaràs productes de la millor qualitat al millor preu roba i complements perfumaria i cosmètics productes per a la llar i moltes coses més vine i troba el que estàs buscant estem a la cantonada del carrer La Forja amb la carretera reial de Sant Just d'Esvern just al costat del restaurant Nou Món Bazar Hiperàzia De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda relaxa't amb estils com el chill out l'esmooth jazz el funk el soul o la música electrònica més suau 100% música relaxant cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda i esperem Estimat diari avui hem fet el programa 1700 de la penya del morro a ràdio d'Esvern després de 9 temporades no sé si podré continuar fent el programa és un pes molt feixuc que ja no puc suportar més sempre penso va Jordi va ves l'últim i deixa-ho però és que no puc no puc oh senyor haig de ser fort haig de ser fort fort com aquesta màquina d'escriure a Olivetti que m'està taladrant el cervell oh Déu meu La penya del morró cada tarda de 5 a 7 tot és un drama a ràdio d'Esvern veus de la parròquia aprofundiment de l'espiritualitat una mirada a l'Evangeli notícies i activitats d'Església audició i comentari de música i cants religiosos els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes han diferit a dos quarts d'onze del matí a dos quarts de vuit del vespre a dos quarts de vuit. a dos quarts de vuit. a Glasравствуйте nad auf auf la vuit seu herum A 22 backers amb l'Evangeli a dos quarts a dos quarts de vuit a dos quarts de vuit. a ausажи discus a ràdio d'esmergift a dos quarts de vuit. a dos quarts de vuit. a dos quarts de vuit. a dos quarts de vuit.