Entrevista a Toni Fuentes, responsable programa l'Audició - 27/6/2016

A les quarts de seguida parlem del Cerdanes i de l'Audició, aquest programa de Ràdio d'Esvern. Anem sentint la promoció que se met cada dilluns i que avui arriba el seu número 500. Farà un programa especial aquesta tarda i en volem parlar d'aquests 500 programes del que ha passat durant tots aquests temps aquí a Sant Justa amb el seu director i presentador, Antoni Fuentes, que de seguida tinguarem l'estudiut de Ràdio d'Esvern per explicar-nos els detalls. Del que passarà aquesta tarda a un programa que promet sorpreses i també de què representen aquests 500 programes que porta al darrere. La teva plaga serà de seguida, de seguida, a Río Antoni Fuentes. Jo sóc de basquet. Amigues, amics, Ràdio d'Esvern us ofereix el programa de l'Audició en nous continguts i en més temps. Totes aquelles persones que sou amants del món de la Cerdana, com la música de coble o també les danses tradicionals, el podreu escoltar als dilluns de 8 a 9 del vespre o als dissabtes a les 9 del matí. Us esperem? Gràcies. Gràcies. Hola, bon dia, Carme. I felicitats. Gràcies. Perquè avui arribeu als 500 programes. Dic que aquest plural, perquè és una mena de cortesia, però arribes, en realitat. Sobretot, arribes. Som un equip. Encara que sigui petit, som un equip, sempre. Què passa? Exacte. Tens raó. Està bé, sempre reconeix la feina d'equip, és important arribar a aquests 500 programes, que no és poc 500 programes. No són poc i més amb aquesta especialitat meva. A veure, l'audició va néixer l'any 2002. Sí, fa 14 anys. Llavors, de fet, havien d'haver sigut els 500 programes un any abans, però hi va haver una temporada, la 2012-2013, que es va haver de fer d'una forma especial per necessitats meves. Però estic molt content d'haver arribat aquí. I avui farem el programa en directe, en convidats. Vull dir, fem un petit extra. Una celebració, una mica. Una celebració, en certa manera, és una celebració perquè és una fita important. És una fita important que no estava previst a mi quan... A veure, mira, tot bé. L'audició va néixer perquè ja fa anys, potser fa 20 anys, llavors ja, el que llavors era regidor de comunicació, l'actual alcalde, en Josep Perpina, em va demanar que fes un programa de sardanes. Toni, per què no fas un programa? Dic, mira, ara no puc en aquest moment. Ja el faré més endavant. Llavors, quan va ser el moment que ja ho podia, bueno, ho vaig proposar, se'n va donar, pues, mitjoretta. I llavors jo vaig pensar, bueno, què puc fer amb mitjora? Què puc fer amb mitjora? És poca estona, no? És un espai de tens, segurament, a ser molt selectiu. És un espai de tens força reduït. Llavors, mira, abans, a les ballades de sardanes, se'ls deia malament, potser encara hi ha qui ho fa, se'ls deia audicions. Vaig pensar, doncs mira, l'audició. Unes sardanes, 6 sardanes, que era el que abans també era una ballada de sardanes, eren 6, escoltades, posar música i entre mig una notícia, i va néixer així. Llavors, és la estructura que vaig poder muntar, després l'he anat polint una miqueta, o sigui, a més a més de la notícia, doncs també posar-hi una dansada esbar, posar-hi música de coble, el concert, però d'una forma una mica anàrquica. Anàrquica en el sentit de que no és... la estructura no és rígida, però pot variar en funció del temps que tinguem, de les notícies, etcètera. Llavors, ara ja fa uns anys, quan jo ja em vaig jubilar de la meva vida laboral, mal i corrent, vaig demanar si em podien donar més temps, llavors em van dir que sí, que em podien donar una hora, i ara ja fa 4 anys, o sigui, que dura una hora. Llavors, en aquesta hora, la estructura segueix de la mateixa, hi ha més sardanes, oferim més sardanes, a part de quan hi ha notícia, la notícia també, la música de esbar i la música de coble. Llavors, què hi pretés jo amb aquest programa? Senzillament, divulgar, donar coneixement, a la gran varietat musical, en formes i estils que té la sardana. Que és molta, no? És moltíssima. Molta més de què ens pensem, segurament. La gent, jo me'n recordo quan em vaig començar el programa, el tècnic que tenia llavors, l'Enric, quan va veure, escoltes, que això no... Clar, la gent coneix, la marida, les trenes, les antestranyes... I ens pensem que ja està. Quan realment es coneixen a hora de 30.000 sardanes, i d'aquestes n'hi han enregistrades, potser 10 o 12 mil. Parlo d'enregistraments comercials. Llavors vull dir, és riquíssim, perquè a més a més, la temàtica és molt variada, i com que els compositors també, potser hi ha 3.000 compositors que han escrit o que escriuen sardanes, i que moltes d'aquestes enregistren, el ventall de possibilitats de fer combinacions per temes, per estils, per tot, és infinit, llavors això no cansa, i em consta, em consta a mi, perquè... Jo em trobo la gent pel carrer, escolta, em vaig sentir, mira, m'agrada, no sé què, no sé quantos. Llavors em consta que això a la gent, aquesta fórmula, li agrada. Jo em li miro senzillament a donar conèixer música, i si puc, detalls d'algunes de les peces que presentem. Home, i funciona bé, no?, agrada més a més. Sí, sí, no em queixo, no em queixo. No em queixo perquè la gent m'ho ha fet saber. I quan jo vaig començar també, jo pensava, no, m'escoltarà poca gent, molta gent, i em van dir, segons els estudis fets, per cada persona que et diu que t'escolten, i en cinc que t'estan escoltant. Quan em va trucar, o quan em vaig trobar amb una persona pel carrer, escolta, t'hi he sentit, vaig veure, bueno, ja t'he sentit, i n'hi ha trobat moltes més. M'han arribat controls d'audició de tot el vaig llobregar, si no només de Sant Just, i no es flugues, corregues, Sant Joan d'Espís, Sant Vicens, Castell de Ferres, vull dir, de tot arreu, i llavors sé que hi ha gent que ho escolta. I hi ha gent que ho està esperant. Exacte, i per tant, el d'avui encara més, aquest programa 500? No sé si l'esperen o no, però jo he volgut fer una cosa especial, i vaig demanar a la gent, i n'he demanat durant uns quants programes, que em demanessin serranes per dedicar-les. Llavors, de moment, em sembla que m'han demanat 23 o 24, que no les podrem donar totes amb un sol programa, haurem de fer alguna cosa més. Es pot, ara, un altre programa a continuació, però, com que s'acaba la temporada, potser haurà de ser el setembre, o sigui, ara això ho tenim que parlar. I, bueno, donem aquestes serranes que no deixen de ser les que han demanat la majoria clàssics. Molt, que és el que és el que pot ser un programa així, no? Sí. Tu et dediques, a més a més, temps, en tinc, a preparar-ho tot plegat, no? Ara ens expliques el sistema de com ho fas, com ho escoltes, però es nota tot plegat, doncs, una bona feina a preparació al darrere. Sí, sí que hi és. Aquest riure ho avidencia, no? Sí, oi tant, oi tant. A veure, a mi em prepara perquè... M'hi miro molt, m'agrada fer la... Jo potser no soc un gran locutor, però menys el text que jo presento, que sigui de qualitat, que sigui que estigui bé, i les dades, sobretot, a mi preparar un programa d'aquests em porta 6 hores de feina, prèvia. A part de quan... A més, l'hora d'aquí... L'hora d'estar aquí, vull dir que... Però, bueno, intento fer-ho el millor que pugui, el millor que sé. Que crec que és el que la gent es mereix, i crec que hauria de ser la forma de treballar de tothom. Exacte, dedicació, passió, segurament, no sé si hi ha algun altre ingredient que... Bueno, fer-ho només ben fet caput, és bona voluntat, això és el més important. Llavors, jo he posat tot això i estic content, senzillament, estic molt content d'haver arribat aquí. Per mi és un orgull. Home, sí, sí. A més, el que dèiem, 14 anys, 500 programes, avui hem un programa especial que serà, doncs, per tant, també una mica de festa, i tot i això, ara, endavant. La gràcia és que no és un final, no? Jo segueixo mentre pugui, vull dir, tinc la gran sort, que la discoteca de la que disposo doncs té molt de material, llavors, a partir d'aquí, puc fer coses força interessants. A ver, ja recordo que he fet sèries de programes dedicades a compositors d'obres llobregats, a rius, a castells, a noms de flors, noms de persona, vull dir, escolta, es poden fer moltes coses. I descobreixes coses noves, coses noves, encara ara? Sí, clar, clar, sempre la persona que està a sobre, sempre, sempre, sempre es van trobant detalls nous, cosetes noves amb algun programa antic o modern, algú que escriu coses que tu no sabies, llavors, jo tot això ho tinc recopilat, que és de fa gairebé 50 anys, amb una base de dades, de sardanes, que he anat augmentant mica en mica i que vaig seguir augmentant l'informació cada dia. Per tant, és un gènere que està viu, també, encara? Sí, sí, aquest nivell, sí. O sigui, no... A veure... Avui en dia hi ha moltes cobles, les cobles no han variat un centenar tota Catalunya, des de fa molts anys, però el que sí que hi ha és uns músics amb una molt bona formació, formació de conservatori, i, a més a més, amb uns directors molt bons. Llavors, també hi ha molts més mitjans avui en dia per enregistrar material, discos, fer concerts, llavors tot això, doncs, bàsicament, a nivell musical, estem força bé, estem força bé, i com que a nivell musical és el leit motiu del meu programa, doncs a mi em va bé això. I alguna cosa d'aquests anys que... algun anècdota, algun programa d'aquests que t'hagi aportat, sí que diguis, mira, només per això ja em fa il·lusió haver fet durant tots aquests programes algun recor significatiu? No, a veure, a nivell de la ràdio, no, perquè el seu programa que s'enregistre prèviament, clar, la gent no truca, la gent no troba pel carrer. I llavors, per mi és molt satisfactòria, o sigui, un anècdota especial, doncs, no, no en recordo cap, o sigui, però sí que és, per mi, és molt, molt, molt afalgador trobar-me la gent pel carrer, però inclús, no sé, el Parto Reblanca, per exemple, amb una trobada de sardanistes, doncs que una persona d'un altre poble, li digui que amb una altra persona d'un altre poble... Mira, aquest senyor és el que fa aquell programa que t'ho escoltes. Això té gràcia, té màgia, no? És el punt aquest de la ràdio. I m'ha passat més d'un cop. I alguna cosa que et quedi per fer encara el programa que digui? M'agradaria molt poder fer això, fer un programa d'aquest estiu. No, a veure... M'hauria posar més música de concert per coble, perquè també hi ha molt de material, i és material a nivell, inclús, sinfònic, i això força bo. Però, però, però... El poder posar peces d'aquest tipus són peces que són més aviat llargues. Llavors, si jo poso, no sé, el potxoliu, que és una peça molt coneguda, el potxoliu sol, doncs ja són 10, 11 minuts, que dura. Ja m'estic menjant una tercera part del programa. Ho puc fer un dia, ja ho vaig fer, però puc posar, no sé, la moixeranga del Gemésí, que també són 8, 9 minuts, peces que duren 13, 14, 15, i, llavors, 20 minuts. Llavors, puc fer trossets, que és el que faig, normalment. A part d'això, no, perquè jo crec, no sé, que vagi descobrint una cosa nova, o se m'acudeix alguna cosa nova, que l'estructura que jo tinc feta per aquest programa, jo crec que és molt bèlida. Estic content, sí. Doncs Toni Fuentes, avui, una cita a aquest vespre, a les 7 de l'2 quarts d'avui, no, a les 8 del vespre. A les 8 del vespre d'avui de nou, l'audició programa 500. Moltes gràcies, moltes felicitats. Gràcies a tu, d'acord, bon dia. Així molt bé, bon dia.