Entrevista a l'Arnau Cònsul, responsable de Cal Llibreter - 06/7/2016

Passen dos minuts de tres quarts d'ons. Aquesta hora parlem de la primera edició de l'Universitat San Justenca d'Estiu. Seran classes magistrats d'història que han programat des d'Aquall Lliberté per cada dijous del mes de juliol. La primera serà demà dijous amb Àngels Casals, catedràtic d'història moderna de l'Universitat de Barcelona, i ara en parlem de tu plegat amb l'Arnau Còncil d'Aquall Lliberté. El tenim al tracant tot el telèfon. Bon dia. Molt bon dia. Una sessió, per tant, quatre sessions, eh? Quatre dijous de juliol d'aquesta Universitat San Justenca d'Estiu? A veure, seran quatre juliols i un dimecres. Una petita trampa, diguéssim, que el quart juliol no serà una sessió d'història, sinó la clóenda, amb un cineforum, que havíem promès a molt temps i ja teníem programat, i doncs, esclar, ens trobàvem que, clar, aquesta setmana no teníem dijous disponibles. Però l'accés era el dimecres, a l'Història de Vó, fins i tot, en aquest cas, el geònic, et tinc d'inàvia millor, i seran tres dijous, un dimecres, i la clóenda, doncs l'últim dijous de juliol. Exacte, una sireta final. Ha de començar, pràcticament, la festa major. D'on ve l'aire d'inventar-se aquesta Universitat San Justenca d'Estiu? O d'organitzar aquest cicle? Bé, jo crec que d'una banda, de comprovar que es deixaven de fer actes i la gent ens ho deia, el juliol tampoc farà ho res, vosaltres, com volem dir, les ales de la gent gran ho deixin el juny. La teneu fa coses, però ens fa menys. Molt poca, sí. També, que en Gine, està simplement menys, i nosaltres, el juny, pràcticament, n'hem fet molt poques, i, per tant, també la voluntat de dir, escolta, el juliol ens diu que és un més complicat, és cert que se'n va molta gent, però hi ha molta gent que diu que ens quedi, sembla que ens reclami, feu coses, perquè sou els únics que veu, d'alguna manera, en els enlaces. Per tant, dius, va, doncs, inventem-nos altres. Fèiem temps que jo havia parlat amb l'Àngel Casals, el professor que vindrà amb el qual tinc molta coneixença per diferents col·laboracions que hem fet, i ell m'hauria dit, escolta, escolta, jo parlo amb 3 o 4 col·legues, quan vulguis venir, i fem una xerrada cascunda, diferents temes, i just a la lliure fa un parell de setmanes, i clar, allò que parlant, mil temes de la conversa, em va dir que ell a l'estiu se n'anava de Prada, però no, que podia venir i tal, i va sortir com sol. Calla, tu, podem fer un Prada Sant Just, si ve ell i em porten 3 col·legues, són quatre professors universitaris, que no sé si tots aniran a Prada aquest any, però tots hi han anat, de fet l'Àngel Casals és el coordinador de la secció d'història de la Universitat d'Estiu de Prada, des de fa, no sé, 7, 8 o 10 anys, no? Per tant, diguéssim, és un dels pesos pesats de Prada, una de les parts importants de Prada, que és la història de Catalunya. I ell em porti a 3 professors més, doncs, bueno, doncs, endavant. Què queda fet si s'acaba? Una mica la idea és com que es dona forma amb sola, i sí, al principi hem d'ultavar, història a la fresca el juliol, història de juliol, i de sobte penses, no, a la universitat, i crec que al final ha sigut com un encert que trobéssim aquest nom, perquè clar, la gent, bueno, en té ganes, és com que és més riure un bon banc, però la gent s'ho creu més, no? És només... Sí, sí, donar més entitat, no? El millor que és funcionar, si l'haguéssim posat tard, és d'història o vespre, és d'història que el llibre té. Sembla com més seriós, de manera més entitat. I clar, l'altre banda ho és, perquè és el que deia, no? L'Àngel Casals és catedràtic d'història moderna, especialista en aquesta transició... entre el segle XV, entre l'estat medieval i la moderna, i per tant, hem de parlar d'un personatge clau, que és Ferran el Catòl·lit. Perell, un dels millors reis que m'hi ha tingut Catalunya, però la historiografia tradicional sempre ha dit que, tot el contrari, que és el castellanitzador, bueno, doncs aquest és el títol, castellanitzador o salvador de Catalunya, ja ho explicarà. Exacte, això és ara, demà, perquè, a més a més, són sesions gratuïtes, però que l'inscripció prèvia, no, Arnau? Sí, demanem que la gent s'inscrigui, però, bàsicament, per saber... era el dubte inicial, de dir si molt bé ens animem, la gent ens ho demana, però després ve un professor d'història que s'emvaprada, ve fins a Sant Just, que algú ens ha demanat que la anem a buscar, perquè no té clar com arribar, i som 5 o 6 persones, em sabrà greu. Clar, sí. Per tant, dius una manera de garantir, o de saber si hi haurà interès o no, és a dir, a veure que la gent s'apunti, si hi hagués 3 persones ja ens ho plantejarem, que el millor cal o si sospenem, no ho sé. Però la veritat és que he tingut bastant interès, hi ha com inscrits, hi ha com 14 o 15 persones, per tant, ja sé que hi haurà gent que vindrà sense inscriure't, i no passa absolutament res. Era una manera de... Per assegurar-se, no? Sí, exacte. Totes les sesions, com deien, vinculades en temes històrics, però també força diferents, perquè ara ens comentaves, aquesta primera punència de demà sobrefer en el catòlic, i la setmana que ve, es pararà d'un tema ben diferent, eh? Sí, el Josep Pí que és un professor de la Pompeu Fabra, i ell, el seu tema és el catalanisme. La Tessi sobre Valentí el Mirall. Jo m'he vist explicar el Valentí el Mirall, i ell em va dir, no, crec que és més interessant portar el catalanisme, que li puc fer una petita explicació, però portar-lo ara. Jo explicar federalisme, el que ha fet per a tots, i clar, ell, finalment, és de contemporània, per tant, tot el segle XX és el seu estudi, no? 19 i 20. I, per tant, jo crec que farà un sal, això, des d'aquests orígens, d'aquestes paraules, que ara tant utilitzem com federalisme, que ara els demoda, doncs expliquem-la bé, d'on neix, d'on ve, i com ens ho estan intentant vendre ara, no? Hi ha banda, estudiar el que ha fet per a tots, que teòricament, volia ser un federalisme, també, i, al final, les altres autonomies. Per tant, hi ha fet un sal sobre l'aplicació d'aquest concepte, llarg d'això, el segle XX i XXI. Molt bé. Després tornarem, amb el Giovanni Catini, a això, també, segle XX, pel principi, figura clau, Francesc Macià i els fets per exemple allò. Molt bé. I el complot, un cop d'estat, quan Francesc Macià els anys 20 és un coronel de l'exèrcit, i el que fa és intentar revelar-se. Sort d'aquella manera, hi ha una sèrie de traïcions, doncs una trama bastant interessant, i, en fi, el que ha tingut algun llibre sobre això, i crec que pot ser molt interessant. Sí, sí. Home, doncs totes elles són molt interessants, no? Totes aquestes sessions, cadascun amb el seu àmbit, però que, amb totes, es poden aprendre coses molt interessants que... Sí, i després hi ha la quarta, que he fet és la tercera, per l'ordre, que és la del Víctor Ferradellas, que en aquest cas no és professor universitari, però és algú del Consell de Redacció de Sàpia. I, per tant, ve a explicar-nos, potser, una sessió una mica més espectacular, que és a dir, Batallers de Catalunya. No sé quines agafarà. Ell ha estat fent en llibres, publicarà el setembre. Sobre aquest mateix tema. Sí, sí, que és Batallers de Catalunya. Clar, doncs les poden explicar totes, agafarà, suposo, algunes, trobarà un fil conductor. I, bueno, d'alguna manera, tindrem un test d'una de les novetats de setembre, no? Mm-hm. I, en fi, doncs mira, un historiador jove, a més a més, molt avisat, això, va a divulgar la història, no? Que, d'alguna manera, també és el que volem fer amb aquest cicle. No perderem pas, no donarem cap diploma. O, potser sí, eh? Vés a saber. Però, en tot cas, clar, no és la Universitat de Prada, això no dona crèvits als alumnes. Però, bueno, ajudar-la a divulgar-la, evidentment, i aportar-se en just gent que et pot explicar bé i fàcil, doncs té més que tots ens sona una miqueta, però no calen de coneixe, doncs va. Home, sí, sí, una bona iniciativa, que comença per tant demà a dijous, tot a punt per demà, m'ho imagino, Arnau, no? Sí, sí, sí, vaja, suposo que sí, encara ens faltaria penjar més cartells, però com que veiem que hi ha la gent en parla, doncs, bueno, suposo que sí, preparats. Deveure com col·locar l'escadira, si posar alguna tauleta, si tenir alguna begueta fresca, que sempre pot ajudar-hi, veurem alguna sorpresa entre veure'm del barret. Això segur, això, no dubtava. I després, també, a més a més, aquesta clauenta que ja en parlarem, perquè encara falta temps, i encara us tindrem per aquí a la ràdio, també, però que serà la clauenta de la primera universitat sense just en cada estiu, i m'imagino que també té les activitats que el llibre té de la temporada, no? De la temporada, sí, perquè ja la setmana següent és festa major, i encara estarem obert, i jugarem a favor dels grocs, evidentment, però ja després de la festa major, agafarem vacances, agafarem algun avió, si volen, que ens ho permet, i, bueno, descansarem un temps. I sí, clar, hi ha una activitat que és cert. L'hem enxufat una mica amb calçador, però crec que ja està bé. Al fons de l'universitat de Paràleg també té aquests... Jo he anat a aquesta mena de, com de parèntesis, de dir, bueno, també hi ha l'especte més lúdic, no només la classe, no? I per tant, doncs, una cosa que ja teníem programada, que, a més a més, va d'ensenyament, perquè l'apel·lintitud de la senyora Tabrodi és un llibre que vam presentar aquí fa un parell de mesos al Muriel Esparcs, del qual se'n va fer una pel·lícula i vam dir... Aquell dia vam prometre que un dia faríem un cinefòrum a l'estiu com a activitat lúdica, i ja vam programar com a 28 de juliol, sense pensar que hi haguessis dins d'un cicle. Però, clar, és la història d'una professora que intenta treure les millors qualitats dels seus alumnes. Per tant, mira, ni que sigui conceptualment lligua una mica. Sí, sí, doncs, serà el dia 28 de juliol, i també just abans, per tant, de la festa major. Sí, perquè la activitat ja comença aquell cap de setmana, no? Exacte, exacte, començarà a dir-ho. Pots dir que és un prefesta major, venim així. Sí, ho podem dir així, ho podem dir-ho així. Molt bé, doncs, tu, plegat, com dèiem, a partir d'aquest dijous, aquesta universitat s'enjusta en cada estiu, i demà amb Angel Casals i aquesta ponència, amb aquest títol, doncs, ponent... Ferran el catòlic castellanitzador o celebrador de Catalunya, amb aquest interrogant obert, que ja fa reflexió d'entrada. Jo, i que hi hagi polèmica que la gent no vingui, no me'n dependerà si no disposada, i escolta, no, tens raó, no? Ja s'explodirà l'Àngel. Quina hora? No sé si van dir-te les 8 del vespre, eh? Les 8, i a cada llibre té. Clar, sí, perquè hi ha gent... El pòster no hi posa, hi ha el logo, jo pensava que ja s'entendrà. Hi ha molta gent que diu, escolta, no dius el lloc. I clar, com que... No s'esperen que sigui la llibreria, no? Potser és això, i com que, a més a més, la imatge que hem posat al pòster és l'esca i l'aim que hi ha a la faça de la Teneu. Clar, potser la gent ha pensat, que això vol dir que m'està dintre de la Teneu. Clar, deus un cartell a la Teneu que indiqui... De cada llibre et demateix. Carrebot, avista, 81. Perfecte, Arnaud, doncs moltes gràcies, que vagi molt bé, i, de fet, ens veiem demà. Adéu, bon dia.