Entrevista a Gina Pol, regidora de polítiques de gènere de Sant Just - 7/7/2016

Passant 12 minuts de les 11, aquesta hora parlem de diferents qüestions vinculades amb el que té a veure amb el circuit de tensió de dones, i per això ens saludem a la regidora de polítiques de gènere, Gina Pòl, bon dia. Molt bon dia. Volia dir que volem parlar també de diferents qüestions vinculades amb el que té a veure amb la igualtat, en realitat. Tema entès, que la manera de presentar aquests temes de vegades acaba a ser més complicada que el que és. Sí, perquè una part és més sèria, que és la comissió de violència, i l'altra és més temes d'igualtat que no són tan dràstic i tendú. Exacte. Aquest dilluns veu fer públiques diferents dades que es van anunciar després de la reunió periódica de la comissió de seguiment del circuit, que recordem que els principals objectius d'aquest circuit són atendre i ajudar les víctimes de violència a recerre la seva vida i lluitar per la justícia social i la igualtat. Pel que fa a aquestes dades concretes, heu informat que hi ha hagut 52 persones que s'han atès aquest any, el circuit de tensió de dones víctimes de violència s'han just que, d'una idòlada, són 29 dones i 23 infants, aquest any vol dir aquest 2016, que està a primera metade de l'any? Aquest 6 primers mesos de l'any l'hem passat ben acabat amb unes 36 dones dins el circuit, i aquest any de moment n'hi ha 29. El problema no és les dones que estan dins el circuit, que ja tenen un seguit de serveis vinculats, o sigui, ajudes d'un tipus o d'un altre. El problema és aquelles dones que encara no són atrevit a trencar el cercle en el que es troben, o que ho han de seguir vivint així, o que no tenen més opcions de trencar aquella dinàmica de violència, i encara no han fet el pas. Sí que en coneixem, de gent que familiarment té tensions molt dures, algunes arriben a ser fins a maltractaments, a tipus psicològics o altres més violents, i no acaben de fer el pas, perquè no s'atreveixen o tenen por de què faré sola, com m'espavilaré si trenco on estic ara, entro que cantauríem protegeix, que no et protegeix, no que et donin una seta de seguretat relativa, i jo crec que el problema és aquest, que aquestes dones que no han fet el pas i no estan a dins, un cop a dins, més o menys, ja saps per on, o ja et van orientant, ja vas trobant com crosses que et van donant suport, però si no fas el pas i penses que aquell bucle no es pot trencar, aquí és que no podem entrar. La de fet, a nivell de dades, en realitat ara hem dit 29 dones i 23 infants, que són aquestes 52 persones, encara que semblen una xifra o més alta o més baixa, el problema és que hi ha una quantitat que no hi és, és a dir, que entre cometes seria millor que hi hagués més persones, perquè són les que ho estan patint sense denunciar-ho. Exacte, quan fas sessions de formació, t'ensenyen el dibuix d'un iceberg, i dius, clar, jo, a dalt de l'iceberg, ja tinc aquestes dones, però i les que estan a sota, les que estan en aquella base que és molt més ampli, que no saps què està passant, perquè sí que aquí parlem de dona-dona, però també tens aquí dona agraïda per la parella, però tenim d'altres dones agraïdes per l'entors familiar, que potser la pròpia mare o la pròpia germana, o casos on l'agressió és entre germans, vull dir que en torns familiars, on hi ha problemes d'aquest tipus, o, com que hi ha molta tensió, ho resol anar amb opcions de violència... Per violència i pares, no, també? Sí, o hem tingut casos en el milenari, de fills que abusen del matrimoni, de la parella, dels pares o de la vida, i, clar, fins que no entres i trenques allò, i després és el vincle familiar que hi ha. És que jo, com he de fer una denúncia, per exemple, del meu fill, o com puc denunciar a la meva mare. Però hi ha un moment que la força que has de poder tenir per allò viure amb dignitat, has de poder trencar aquell vincle, és molt difícil, eh, i la gent t'ho comenta i diu, és que no sé per on fer-ho, és família meva, són molts anys que ens coneixem, no? Però, d'alguna manera, has de poder posar distància. Clar, tot plegat és la manera d'intentar evitar que tot això vagi a més i que es continui, però, com deies, el més difícil segurament és poder fer el primer pas. Després continuar. Potser fins i tot un cop arribes a fer el primer pas, però aquest després, aquest buit que hi ha després, si no hi ha un bon acompanyament, també és molt difícil. Sí, perquè hem vist que de les diferents potes que et van recolzant hi ha una que no acaba de funcionar bé, que és la part judicial. Tu fas el pas, sí que pots tenir un ajuntament que t'ajudi a nivell de bé. Doncs va, busquem un altre pis, surts d'aquest entorn, vas aquí, fas aquesta ajuda més social, però l'àmbit judicial que és tan lent, que pot estar dos, tres, quatre, cinc anys esperant una sentència, és el que a moltes dones les negueixi i les fa vegades desistir. Inclus l'altre dia, a l'Ernest de seguiment, també ens comentaven que el govern va canviar un criteri, no? Justícia s'havia queixat que quan arribava l'informe a les seves mans, al jutge o a la jutgessa, no sabien calibrar el risc d'aquella situació, o perquè havia de fer un ordre d'allunyament, o la mesura que considerés més adient. I va per un canvi de govern que va dir bé, doncs el que farem és que la Mossos d'Esquadra, quan et derivi aquell cas a l'àmbit de justícia, ja et dirà el grau de perillositat que té aquell cas. I ha hagut algun cas en què el Mossos d'Esquadra, ja ha dit, això és un risc cal, però justícia, fins i tot això ho ha posat en dubte, i no ha arribat a adoptar mesures. La part judicial, jo crec, és la que d'avui funciona o grinyola més, perquè ni a Rafi en un informe policial, que diu que el risc és al d'un ordre d'allunyament, i fer judicis ràpids on aquella persona tingui la garantia de que s'ha deixaclar la situació legal, es resolen les incògnites més judicials, i cadascú que pugui refer la seva vida en la mesura que es pugui, però si aquesta part més de sentència, de judici, és lenta i fa xuga i posen en dubte el criteri de la víctima, o l'informe que et junta tot el que ha passat socialment, aquí, clar, tenim una fablesa molt gran. Per tant, des de l'Ajuntament es poden fer coses, però hi ha coses on no es pot accedir igualment. Bueno, es pot pressionar, es pot buscar més eines, es pot parlar amb justícia, però el que ens passa, per exemple, en l'entorn nostre és que el jutjat d'Esplugues, que és el nostre directe, és molt massa sovint de la persona responsable del jutjat. Llavors, no dona temps a que es consolidin els referents, no dona temps a que aquella persona acabi coneixent el territori, els casos li arriben amb molt poc temps per analitzar. Per tant, hem de seguir insistint en que hi hagi una estabilitat i que aquelles persones que poden tenir sensibilitat per càrrega de feina o per mancances que falta de reformar la justícia no acaben de funcionar bé. També deia que hi hagi, potser, més consciència, que això de la importància de la separació entre víctima i maltractador ja ha augmentat una mica. Sí, hi ha molt pocs casos que estiguin convivint, a vegades és complicat, però sí que s'acaba trencant aquest vincle, acaben vivint de manera separada i acaben podent refent la seva vida, però encara hi ha alguna persona que conviuen i s'ha de poder ajudar al màxim per a aquesta convivència, sigui el més tranquil·la possible i si es pot allunyar d'allà, doncs millor. Aquestes dades que es van donar després d'aquesta comissió de seguiment del circuit de tensió de dones víctimes de violència, que és una comissió i participa en representants de la policia local, de Mossos d'Esquadra, de serveis socials i igualtat justícia, el centre de tensió primària, que hi ha com tots aquests agents... I el centre de referència que tenim a Sant Feliu, que és un centre molt bo que qualsevol dona si vol, s'hi pot adreçar directament, que és el CIE. És aquest centre especialitzat on t'aborden tant la teva problemàtica com la de la teva... del teu infant que tinguis, i et donen tot un seguit de supòsits psicològic, més social, vinculat també amb aspecte laboral, i és l'eina que tenim més preparada dia d'avui per fer fron a un cas d'aquest tipus, perquè tot és un equip femení que sap molt bé com t'ha d'atendre, que et pot donar de suport, i funciona molt bé aquest centre, de veritat. Van de presentar aquests temes també, en principi, veu plantejar diferents possibles elements de millora. Com es pot millorar o com es pot incrementar, no? Suposo que l'objectiu seria aconseguir el que deia al principi, que la gent que no denuncia que s'acosti cap aquí, que d'altra banda també ha d'intentar prevenir i arredicar que hi hagi menys casos. Suposo que és complicat, perquè hi ha molts objectius, però no sé cap a quin cantó poseu més del focus. D'acord, amb el segon pla de gènere, el que sí que està previst, és, per exemple, el que és aquesta comissió de seguiment, revisar tot el protocol que té i el seu funcionament. És mirar si tots els agents que ja estan implicats funcionen bé, si falta algun tipus de gent que no s'ha tingut en compte en els últims anys i s'ha d'incorporar, per tant, tenim un recurs demanat a la Diputació de Barcelona, perquè, com a mínim, aquest protocol i aquesta comissió millori el funcionament i podria apretar més a les parts que són més absents, com justícia, que no costuma poder venir, que puguin formar-ne part i que, d'alguna manera, puguis apretar a que la seva presència, que és dos cops l'any, la puguis, com a mínim, garantir. I, d'altra banda, més des de la part d'ajuntament, per acompanyar les dones que n'estan dins del circuit. Sí que ara dia d'avui hi ha tot un seguit d'ajudes que s'articula amb deses de serveis socials, però també s'ha de mirar si calen més recursos d'habitatge, si calen més recursos que t'acompanyin en algun procés, si la part laboral s'ha d'incentivar. I mira també que és un dubte que a vegades ja és... Si crees recursos específics només per aquest col·lectiu, intentes que aquest col·lectiu s'integri dins el conjunt de la xarxa de suports que tens. És a dir, si evitem estigmatitzar la víctima dins un circuit habitual o no, realment caldríons recursos només, només específics, i deixem-ho clar que només són per aquestes víctimes. A vegades això genera com dubte, que és el millor, que estiguin dins un circuit habitual, normalitzat, o fer-les específics i concretes cap a aquest col·lectiu, vegades, i el dubte. Estem millor o pitjor que fa 5 anys? A vegades sóc pessimista, perquè continuen a 20 casos, si és cert, continuen a 20 morts, i algunes les hem tingut a la comarca, i continuen a 20, una mancança de consensació per part de la societat. No tant en aquest tema de la violència, que tothom diu no, i tant que no ha de haver violència masclista. Però amb temes d'igualtat, amb temes de sensibilització, en rolls que s'adopten... Clar, tenim alguna noia que és menor de 20 anys al circuit. És a dir, són noies que des de molts jovenetes han acceptat un tipus de rol que no haurien d'haver permès, que no haurien d'haver permès. I no és que han optat per aquest rol que, en principi, sembla que ara amb molts col·lusió ja haurien anat desapareixent. O que mires ara mateix els diaris, els han fermint, que s'ha volgut fer una aposta perquè no hi hagi sexisme a la festivitat, una de les que té més concurrencia d'aquí de l'estat, i continuen a 20 comportaments sexistes i alguna foto al diari, d'allà dir, bé, jo amb el meu cos faig el que vull i tal, sí, però hi ha una dimitat també de la persona. Ja has de poder posar un fre en algun moment. Jo crec que ens hem pensat que això ja estava solit i que dins l'entorn normalitzat de la nostra vida no hi havia aquestes desigualtats o aquestes puntes de comportament totalment erroni, i crec que encara falta molta feina per fer-hi que costa molt. Per tant, s'ha de continuar treballant, suposo que també amb aquesta idea d'educació, ho hem parlat altres vegades. Com una gota malalla, no?, anar recordant la incidència allà on es pugui, si és a l'institut, a l'institut, que és en l'entorn de volatòria, em volatòria, que és quan van a informar-se sexualment de temes, allà, a ser-hi. És a dir, ser comunament... Poder tenir com moltes antenes a tot arreu i que, quan passi qualsevol cosa, siguis tu des de la ràdio, o una mica que li diu, mira com estic a casa. Res, que qualsevol símptoma o alerta puguis dir, ves cap aquí, ho fes això, o para, o deixa-lo, o trenca, o... Poder dir, l'estop, si el diem abans, tot això no arribaríem. Justament per potenciar més aquesta igualtat, o per aconseguir més la igualtat, l'últim ple municipal es va aprovar, de manera provisional, el plat igualtat de nivell d'interna. Exacte, perquè encara hi ha coses que encara no funcionen. Però bé, tampoc dins de l'Ajuntament. Sí, des de les administracions fa temps que molts ajuntaments tenen plans interns d'igualtat. Aquí no l'havíem acabat de provar mai, perquè sempre s'havia fet la diagnosi, però no havíem acabat de culminar les accions. I, al final, la disposem d'un pla intern, que compta amb una vintena d'accions, i el que es tracta és de fomentar la igualtat entre els dos sexes en el mar de l'administració pública. Pensa que l'Ajuntament té més de 100 treballadors i treballadores, i, per tant, hi ha molts entorns de feina on hem de poder assolir aquesta igualtat, sigui amb un entorn de sous i de responsabilitats, o amb un entorn de drets i deures, com tenir algun protocol d'assetjament ben fet en el que sí. Que, si passés qualsevol cosa al conjunt de la plantilla, puguis tenir les eines per posar-hi fred i adoptar mesures. És tot un document que et permet tenir un mar de treball intern, i que, igual que el tenim extern per tota la ciutadania, a nivell de plantilla també hem de tenir un seguit de eines, que ens ajudem a millorar com fer qualsevol procés de selecció, que li puguis demanar a la persona que entre l'Ajuntament uns mínims coneixements amb temes d'igualtat, que puguis tenir una guia, per exemple, a nivell de comunicació amb els mitjans públics, que a nivell de comunicació no s'exista, és a dir, tenir un seguit d'eines, que, com a administració pública, ens permetin desenvolupar-nos millor. I també és veritat que, a nivell d'empreses privades, algunes també ho treballen, però sí que és quan hem parlat de grans empreses. Però és una manera d'intentar arribar on dèiem abans a tots els àmbits. Clar. I començarà a funcionar per tant a partir d'ara? És a dir, es va provar el dijous passat i ara ja és actiu, o com cal esperar encara? Falta el període de delegacions correspondents, que tenen més o menys tots els acords de ple, perquè si hi ha qualsevol cosa que es pugui millorar, doncs introduir-la, està validat per la Diputació de Barcelona, i la idea és que a partir del setembre ja comencem a treballar. Per tant, totes aquelles 20 accions que tenim, ara seria posar-les en calendari i mirar quan les anem aplicant. N'hi ha que són a llarg termini, és a dir, si hem de treballar per feminitzar la policia, o masculinitzar, per exemple, la plantilla de l'escola Bressol, doncs són processos molt a llarg termini. Però sí saber quina és l'objectiu últim i anar caminant cap allà. I si hem de fer qualsevol convocatori, doncs poder ja començar a preparar un tamari, per poder treballar aquest contingut senzill, però que la persona que ja entra a treballar tingui unes nocions bàsiques, de dir, això és la igualtat efectiva, la discriminació, tenir les conceptes i mesures. Per tant, doncs... guanyireu, es pot anar ampliant, també, no? Tot això, és a dir, que una mesura que no funciona bé, es pot canviar, és una cosa que no queda tancada. I com que hi ha una supervisió periòdica, tant d'una comissió de seguiment, com del Consell Municipal de les Dones, que veiem que algun àmbit que no s'està fent, o que hauria d'haver-hi pensat abans, doncs introduir-lo sense problema, si està obert totalment a modificacions. I s'anirà seguint la supervisió? Com es farà? Hi ha dos eines de seguiment, des d'internament, a través de la Comissió d'Igualtat Interna de l'Ajuntament, i una supervisió externa, que és el Consell Municipal, que li podrem anar fent reports, de dir, mira, hem fet això, jo està pendent, això ens ha quedat parat, necessàriament, vento, perquè no hi ha prevista que convocatòria pública, de personal, igual que sigui en el moment, però sigui anar fent un seguiment, igual que faríem amb el PAM, de indicadors de seguiment, aquí el mateix. Anirem parlant també d'aquest pla d'igualtat que s'ha aprovat per l'Ajuntament, i abans de marxar, també he vinculat amb un altre tipus d'especte, però és un altre d'aquestes entitats potents, pel que fa el món de la dona, i amb qui hem anat parlant força durant aquesta temporada, és dona i empresa, que avui tanca una mica aquesta temporada, no?, amb un sopar. Tenim bastant intents, amb moltes activitats, amb noves associades, i recordem doncs, que és una entitat que vol donar l'alhora a la dona treballadora, i acompanyar a les que es planteja també la possibilitat de crear un negoci, fer-se autònom, a fer-se actives, i més enllà d'això, fins i tot, perquè de vegades n'hem parlat amb elles, i diuen, és igual, encara que no tinguis un negoci, et vine a parlar amb nosaltres, perquè segur que tenim molt per fer. Ara mateix hi ha unes 66 dones associades. Un sopar que servirà per tancar tota aquesta temporada. Tu i Seràs, Gina i Aniràs? Jo diré com a sòcia, i la idea és que és de les entitats més actives que tenim a nivell de dones al municipi. Just dona, ve de més antic, té molta més història i recorregut, hi fa activitats perèdiques durant tot l'any, però dona i empresa té un altre caire, també té gent molt més jove implicada dins de les associades, tenen idees molt revolucionàries en alguns casos, a part són col·laborades de la ràdio, vull dir, que tenen una presència molt activa a diferents òrgans del municipi, jo crec que és important que segueixi fent feina, i que puguin transformar una mica aquest entorn i sigui més d'empresa, o d'elles mateixes, vull dir, que fan les dues feines, són molt de xarxa entre elles, entre les hòsties i molta cosa de difusió fora, com es va fer un shopping night, que va ser una de les initiatives més, jo crec, de les que ha fet més lluïdes, més fortes, i amb una resposta que ningú s'esperava. I es tornarà a fer, no, l'octubre? Sí, en principi sí, treballen per repetir-ho, i també han de buscar aquest com s'acoplen, ara, amb la nova associació de comerciants, i com intenten buscar sinèrgies per treballar conjuntament, amb les seves característiques pròpies, i amb la mantitat, buscant més persones que s'associn, per poder tenir força a nivell de comerç d'empresa, i de persones del poble implicades amb una vida activa tan comercial com social. Per tant, superbé. Una creixent, no? De fet, és una entidad molt jove, a més. No només per el nombre de gent que hi ha, sinó que no fa tants anys que existeix, no? Ara no crec que encara no arriben i els cinc anys. No. Per tant, avui és una manera de celebrar aquesta bona temporada, i per continuar treballant d'uns cap endavant. Hem volgut parlar-me en aquesta entrevista que hem fet amb la regidora de polítiques de gènere, Gina Pol, moltes gràcies, Gina. Gràcies, Carme, que vagi bé. Gràcies, fins aviat. M'agradaria que tinguéssim l'estiu a ràdio d'Esberna. Smooth Jazz Club. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610-777-015. Ràdio d'Esberna. Cada dia, més a prop teu. Ràdio d'Esberna. Ràdio d'Esberna. Ràdio d'Esberna. Cada dia, més a prop teu. Ràdio d'Esberna. Ràdio d'Esberna. Ràdio d'Esberna. Ràdio d'Esberna. Ràdio d'Esberna. Ràdio d'Esberna. Passen dos minuts de dos quarts de 12. És moment de parlar de les mitjans de música Sant Just. Avui, els primers tres dijous de juliol, les tallers de música de Sant Just organitzen concerts a la fresca, a la claustra de les escoles. Ara en parlem amb l'Olegues Majoan, director de tallers de música. Bon dia. Gràcies. El que és el primer concert amb música cubana. La idea que hem tingut és de muntar uns concerts que siguin de música així alegre, divertida, que la gent pugui venir a passar-s'ho bé, escoltant música. I sobretot, també vaig parlar en aquest grup, el primer grup que és de música cubana, toca un dels professors, el diolí, el Giovanni, i m'ha dit que el que canta, anima molt i animarà la gent a ballar, i que tothom ballarà. Perfecte. A veure. Exacte. Que la gent digui amb ganes de ballar. I, bueno, i en principi, és a les 9 de la nit, serà a les 9 i mitja, o així, que la que vingui aquí, i podrà emprendre una cervesa o una copa de càbala aquí a la fresca, i escoltar el grup. Les entrades costa 5 euros, no? Sí, hem pagat 5 euros per cobrir-lo les despeses dels músics i dels grups. Molt bé. És lògic. Doncs, doncs, serà la primera nit, que crec que comenceu bé, començarà amb música cubana, no?, perquè és una manera d'animar allà, el personal. I després de la setmana que ve, hi hauria Rumba solma i terrània. Sí, és una noia que es diu Alba, Dioque, que és cantant, i aquest grup, el diu una molt xica, i és un grup que fan com una barreja de rumba de música catalana, però també donant-li com una aire divertit, i amb bastanta marxa. Bé, la idea també és...