Jordi Salvany, artísta serigrafista - 14/7/2016

Passen 12 minuts de les 11. I aquesta hora parlem d'una exposició que s'estrena avui a Can Ginestar. És de l'artista Jordi Salvany i es titula Treses Fetes en serigrafies. Volem veure el taller de Can Ginestar des d'avui i fins que s'acabi la festa major, el 6 d'agost en parlem avui amb l'artista Jordi Salvany. Tenim aquí el programa, molt bon dia, Jordi. Hola, bon dia. Per parlar una mica d'aquesta exposició que es basa en el que diu el títol, aquestes Fetes en serigrafies, per tant, doncs imatges, que per si sols ja són representant diferents frases fetes. Fetes amb aquesta tècnica de la serigrafia. I, efectivament, la proposta es tractava de reproduir gràficament el que volen dir les frases fetes, i, a l'hora, veure com el resultat d'aquest exercici acaba donant una cosa que sorprèn, perquè per curiosa i per... a vegades agafen un sentit com absurd, a vegades irònic, a vegades un sentit absolut. I, de repente, es crea una cosa estranya. Una cosa que el dia que la vaig descobrir em va fer molta gràcia, em va semblar que podia ser molt interessant reconstruir una sèrie i d'investigar una mica aquest cam i el resultat d'aquest treball, és el que exposem avui a Can Ginestar. Clar, que tu has començat a treballar amb la serigrafia. Sí, efectivament, aquí. Jo soc disoneogràfic de professió. Ah, costa donar una mica el micro. Perdona. Que sentim una mica més lluny. Perfecte, ara perfecte. Jo soc disoneogràfic de professió. Fa molts anys que em dedico el disseny gràfic. La meva feina és una feina que, des que jo vaig començar, fins ara, s'ha transformat i ha canviat moltíssim. I ara es treballa d'una manera molt assèptica, d'una manera absolutament informatitzada. No et convents, vaig. No, el que passa és que en els meus origens treballàvem pincells, pintures, cúters, retallàvem papers. Se semblava molt a la signatura de treballes manuals de l'escola de quan hi havia patit. I això va canviar molt de repent. Els processos es fan a partir de programes informàtics, i acabo presentant arxius informàtics PDFs de les imprentes, que després reprodueixen llibres o reprodueixen el que sigui. Diguem-ne, jo acabo veient en una botiga, o acabo veient en una libreria, però perdo una mica el vincle que hi ha entre el que jo projecto i una mica el que passa després del meu projecte. Hi ha un producte acabat, que s'ha produït industrialment, i que quan el veig jo a vegades em costa reconèixer la criatura. De repens vaig descobrir la serigració una mica per casualitat, i em sembla superinteressant aquesta idea de... En principi, dos coses. Primer, la idea de poder controlar tot el procés. Jo projecto, des del principi penso la idea, la projecto, la dissenyo, la dibuixo, i a més a més la reprodueixo. A més a més, és una tècnica que permet fer-ho d'una manera molt senzilla, amb mitjans molt simples, molt barata, i a més a més tu pots fer casa, sempre sense moltes pretensions. Fem tiratges petits, per productes petits... Però, bueno... T'en toca aquest d'artesania, no? Exacte, exacte. D'alguna manera, és com recuperes una manera de fer antiga, que s'havia abandonat una mica. De repens et xiques de la taula de l'ordinador, et poses una bata, et poses uns guants, comences a barrajar pigments, i a mi em canvia la cara, perquè... Em fa molt feliç de fer-ho, m'ho passo molt bé. Per tant, vas començar a treballar amb la serigració, i llavors va ser també la realitat que vas decidir provar amb frases fetes, com va anar arribar fins a aquest punt? Sí, a veure, això d'il·lustràferes és evident, no és una cosa que he inventat jo, i sí que és veritat que ja en coneixia alguns precedents, i fins i tot havia treballat-me que tant algun llibre, on te es basava una mica en aquest joc, diguem-ne, aquest joc cliente literari i gràfic, el que passa que... El que ens passa als dissenyadors, a diferència segurament dels artistes, a l'opinió personal, és que necessitem com un guió escrit, és a dir, nosaltres ens costa molt... A mi és molt més fàcil treballar a partir d'il·lustrar un text, per exemple, que no... Que no treballar sense cap a la ment on t'agafar-me, diguem-ne, sense cap argument, no? A mi no és un argument, algun que agafar-te, i que et permeti crear un discurs, no? I les frases fetes em va semblar una manera molt interessant, que lliguen molt amb la cultura nostra, amb el llenguatge... Bueno, de repens... No ho sé, trobo que és un aspecte literari curiós, que pot ser erudit, però és molt popular, no? A més a més, és molt ric, perquè llavors, clar, he entrat en aquesta història, he començat a mirar molt, i he vist que... que n'hi ha moltíssimes, i que hi ha molts registres, i que, a més a més, n'hi ha de molt locals, n'hi ha de molts genèriques... Clar, també és una mica la idea dels poemes visuals de Joan Brosa, per exemple. Bueno, jo no sé si seria exactament això, eh? Joan Borosa, una mica articula els mateixos elements, es basa en textes i imatges gràfiques, que el resultat sorprenen, però... bueno, jo diria que el seu discurs era com molt més artístic, més viure, més elaborat... Clar, s'anava més cap a la poesia, no? Sí, exacte, jo em desmarcaria una mica d'això, però hi ha molta gent que ho associa, però... Però, bueno, no deixa de ser això, no deixa de ser... intentar il·lustrar un petit text, amb unes imatges, i que a la suma de les dues coses, creïa una història nova, no? Clar, clar, exacte, d'una altra, per exemple, tenir aquesta de tocar el dos, per exemple, que ja apareix, doncs, una mai, un dos, i que és això que dius, no? Tots coneixem la frase feta i sabem què vol dir, però el fet de veure una imatge d'aquesta manera com l'iteral, no? Fas un riure, no?, quan ho veus, és això. Però creus que totes... totes fan una mica... totes fan com Gràcia, no? Sí, sí. I aquí, bueno, això em sembla molt interessant, aquesta cosa, aquest resultat, com sorprenent, no? Clar. I així més, inclús, moltes, quan les treballes, graficament i les estudies, t'adones que moltes... són com absurdes, no?, perquè no tenen... és a dir, tocar el dos, si ho penses bé, doncs és una cosa que tots ho tenim assumit què vol dir, però quan m'intentes de raonar, penses que és un sense sentit, no?, que no entens molt bé. Segurament els filòlegs ens donarien arguments, no?, ens diuen, no, això té un origen, no sé què, però, bueno, hem d'anir continuant... Exacte, el que és que hi ha després de... Sí, sí, o lliga caps, no? També és una altra cosa que m'ha fet bastant de gràcia. Correcte. Perquè exacte, pareixen dos caps lligat, no?, en realitat, d'això, li donem un altre sentit i el tenim molt assumit, aquest altre significat. Sí, una mica seria... una mica l'exercicis aquest, no?, però ja és que penso que el resultat, a part del to formal que jo li he volgut donar, que li he donat un aire... un to gràfic, bueno, que és el que a mi m'ha semblat adequat, diguem-ne, que és una mica sobre i tal, però jo penso que la suma del contingut més el resultat plàstic, malgrat tot, és simpàtic, no?, i fa com... bueno, és graciós, no sé... Quantes se'n poden veure, i et ve a seguir a fies? Bé, jo n'he fet 20. Em podia haver-ne fet més, em podia haver quedat menys, al final vaig decidir una... final vaig tenir un problema d'espai, de temps i de dimensions del lloc on t'exposàvem i vam decidir fer 20 làmines i bueno, m'ha portat molta feina, però ja estan fetes i... es podrà veure el celler, no? Sí, sí, el celler es podrà veure i es podrà veure... El celler de fet el que fem és per un costat exposar aquestes 20 làmines i per un costat expliquem una mica la tècnica amb com ho han fet, que és l'altra part, penso jo, interessant de la proposta, que és aquesta part de la serigrafia. O sigui, es parla també, una part per parlar de la serigrafia. Correcte, una mica l'exposició explica dues coses, no?, explicar les frases fetes il·lustrades i m'han d'explicar la tècnica de fer-ho. I el que ens semblava molt clar és que el que ens fèiem... volíem molt explicar era com es fa la serigrafia, què és exactament, la serigrafia no són... no, no, no... Tu crees com petites sèries de reproduccions que no... que tenen una mica lluny de lo que és una obra d'art. La gràcia de serigrafia és que són sèries curtes, però que... que, bueno, que, malgrat, tot tenen el seu interès cada làmina i cada còpia, perquè, al final, és un sistema tan bàsic de replobir o tan senzill que és bastant imperfecta. Llavors, el resultat és que que mai aconsegueixes dues còpies exactament iguales. Llavors, això també ho fa interessant, és un cutter artesanal, és com totes les coses que es fan a mà. I, bueno, la veritat és que quan fas una sèrie, hi ha dues produccions d'una cosa. Després es trenquen les pantalles, les... les... Els elements amb què ho has construït i aquelles 10 còpies queden com a tales. És a dir, ha quedat una sèrie de 10 i, en principi, es numeren i no n'hi ha més. I en aquelles 10 i no n'hi ha més. Si es volgués tornar a començar, s'hauria de donar fer pantalles. Segur que no quedaria igual, el color no quedaria igual... I tenen una mica aquest encant de peça una mica... De peça... no peça única, però que sí que no... No tenen la banalitat de les coses que et són tiratges molt llargs i que la gent no... que perden tot el valor de l'industrial. Clar, tenen aquest valor per si sort. L'esconès especial. Exacte. Exacte. A més, a més, són en tamaño una mica gran, no? M'has comentat? Sí, sí. La veritat és que... Aquesta sèrie jo el vaig començar a la fent més petita i quan en tenia... quan vaig presentar el projecte a l'Ajuntament de Sant Just per veure si m'ho deixaven ensenyar i ens deixaven la sala... Vaig presentar un abans projecte i en tenia 6 o 7 de fetes i les tenia fetes en un format més petit. Un format dinar 3. I quan vaig anar a la sala amb les meves làmines i m'ho vaig presentar allà, i m'ho vaig mirar, si vull això... Un dels més grans... No ens sortiré, aquest espai se'n menja. Llavors ens vaig començar al procés de fer-les totes noves i ara sí, són format dinadors i, bueno, ara... Reforça, per tant, també. Sí, sí. És la primera exposició, a més, no? És la primera que es poses, perquè és com en aquest dissenyador, però com a exposició no ho havies fet així. Per tant, una experiència nova, també. Correcte, sí, tot és nou, per mi. I content de com m'ha anat tot aquest procés? Doncs mira, molt content. Molt content perquè sobretot sobretot és una gran sort de conèixer un grup de gent amb els que, d'alguna manera, absolutament altruista i amb molta il·lusió, m'han donat un cop de mà. I la veritat és que entens que... bueno, que si muntes minis, minis equips, amb molta il·lusió i amb ganes, les coses poden sortir molt bé. Jo, en aquest cas, he tingut molta sort. I ha anat molt bé. Tot i que hem fet una cosa, que no té masses pretencions, i que és senzilleta, no. Ens ho hem passat molt bé. Vaja, jo m'ho he passat molt bé sent-ho i estic molt content del resultat. Es podrà veure a partir d'avui, a dos quarts d'avui, del vespre, quan es fa aquesta inauguració, el cell de Can Genestar, a més a més, et sent just tenc. Primer en exposició, però, a més a més, també a casa, que això sempre dona bé les dues coses. Fa il·lusió, i a la hora potser fa un punt de respecte, sempre, també. Sí, però la veritat és que aquí sent just... Mira, jo, fins fa dos anys, aquí sent just, i que hi ha poca vida, tot i que ja fa bastants anys que estic aquí. Perquè jo treballava a Barcelona, tenia el despatx a Barcelona, i, bueno, aquí venia quasi, quasi, una mica fa mal dir-ho, però venia dormir, no? I de dos anys en sa, amb tot aquest vincle, amb tota aquesta exposició, i llavors he començat a conèixer gent aquí vinculada amb temes d'art, amb temes de relacionats, alguna manera. Bueno, és... M'ha sorprès la quantitat de vida que hi ha de gent vinculada al món d'artístic, no? Des de totes les seves anys, d'esculptures, i he quedat realment gratament sorprès. I, bueno, estic encantat d'haver-ho descobert. L'any del principi, no? Potser d'aquesta aventura. La inauguració, com dèiem, serà avui, a dos quarts d'avui del vespre, d'aquesta exposició, faràs fetes en serigracia. Què es farà? Que tens previst com serà aquesta inauguració, aquesta estrena? Bueno, la veritat és que... jo el que espero és que vinguin molts amics, meus, i coneguts, i... que això és una sorpresa, no sé massa què. I no farem una massa res especial. Jo, bàsicament, el que voldria és que la gent somirés, que haguis de la proposta, que... No sé si avui serà el millor dia per mirar-s'ho i tranquil·lament. Potser anàvem un dia d'entrada i després ja tornàvem un altre dia més calma, segurament. Jo, bàsicament, el que vull és agrair a tothom que m'ha ajudat i si puc fer una copeta amb la gent i celebrar que... que inauguro això i que inaugurem l'estiu, i que som a l'estiu, i que... exacte. Doncs serà avui. A dos quarts d'avui t'ho plegat, per tant, és una bona oportunitat per parlar amb tu també. Si algú mira l'exposició i vol saber què hi ha al darrere, és ideal per fer-ho. És aquesta exposició que es podrà veure a partir d'avui fins al dia 6 d'agost. Avui n'hem volgut parlar amb l'artista Jordi Salvall. Moltes gràcies, Jordi. Que vagi molt bé i fins aviat. Moltes gràcies. Bon dia. Justa l'estiu a ràdio d'Esber. Dos minuts i dos quarts de 12 de seguida parlem de sèries abans, però sentim aquest tema de... era si podem sentir aquest tema i en el seu llibre de l'època de l'enliàfon titulat Clint Eastwood. Als 98 punuts de l'FM tens la millor música de les últimes 3 dècades i totes les novetats. Ràdio d'Esber. Ens agrades tanto. Cap siga ret per la finestra. Cap barbacoa. Cap descuit el camp. Cap xoc amb foc. Cap foc del bosc, al bosc. Cap foc del bosc. Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya. No podem sentir quines buts, com deia la Chrida, li voy per la l behèia. D'aigua, sol de sort, abaixa'n plàcidament Se gent seduc, se llum, ple de res D'aigua, sol de sort, abaixa'n Tins és meu cor, tothom estima i jo estim tothom Falla'n, se corrent, s'esvireres, no vendran cacauet I alegria, s'esferres, s'aixaven de riure I els dies s'acaben i espats il·luminen S'escondoles entre les tases I alegria, s'esorfrites en sincronia I a tothom et sapinien i deixen crater Per sempre dins la meva vida i a la dia D'aigua, sol de sort, abaixa'n Tins és oritzó, damunt les marrisades avions D'aigua, sol de sort, abaixa'n, per mai calent Massala i merendades sapen Els municipals, per evident, van apartar bé la gent I a la ria s'esperen, deixaven de riure I els dies s'acaben i espats il·luminen S'escondoles entre les tases I alegria, s'esorfrites en sincronia I a tothom et sapinien i deixen crater Per sempre dins la meva vida I a la ria s'esperen, deixaven de riure I els dies s'acaben i espats il·luminen S'escondoles entre les tases I alegria Just de l'estiu Gràcies Fins ara! Passen dos minuts de 2.4.12, a l'Alba Fernández i el de Bon dia. Per parlar de sèries, com que de dijous d'aquest vestiment, ens portes recomanacions de diferents sèries. D'alguna manera, ens parlaràs de dues sèries, una més coneguda i una altra bastant per descobrir, menys coneguda pel gran públic. Exacte. Comencem per aquesta. Sí, comencem parlant menys coneguda. La sèrie es s'anomena My Fat Diary, o sigui, el titular és tan anglès, i és una comèdia dramàtica basada en el diari de Rael, una noia d'uns 16 anys. La dirigida per Tim Kirby i Benjamin Keyron, i, a més, per la cadena britànica, A4. Aquí a Espanya no es va metre per cap, però, bueno, es pot veure a internet, a on-line. Es pot trobar. Està formada per 3 temporades. La primera va ser estrenada el 2013, d'uns 6 capítols, perdó, a l'any 2014.