Entrevistes de la Justa
Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.
Subscriu-te al podcast
Entrevista a Lluís Monfort, portaveu de Movem Sant Just - 20/7/2016
Repàs a l'actualitat política local i general
2 minuts i un quart de 12, que parlem d'actualitat amb el portaveu de Móvem Sant Just, Lluís Montfort, on diem? Móvem dient. Per parlar de diferents qüestions sanjustenques, ara, per exemple, fa les setmanes que vam saber que s'havien aprovat les bases d'habitatge, d'una promesa d'habitatge, d'una trantena d'habitatges de vent, de protecció oficial, aquí Sant Just, aquests dies vam parlar amb la regidora d'habitatge i també hem parlat amb els diferents portaveus de l'oposició, i tots demanàvem per això que s'apostés per promocions, s'apostés més per promocions de lloguer. És possible que aquesta aposta pel lloguer, més que per la venda des dels habitatges de protecció oficial? Bé, si recordeu... potser no recordeu, però el programa de Móvem Sant Just, l'habitatge públic de lloguer i el fons de l'habitatge, havia sigut un dels pilars del nostre programa natural. Per això preguntem, també en concret, com a... ja que avui el tenim, com a Móvem... Amb la qual cosa, ens felicitem, enormement, ha sigut, també, haver contribuït a generar aquest clima d'egemonia, d'aquest discurs de futur. Estem d'acord amb tothom que aquesta és la política pública de futur per d'aquestes raons. Primer, perquè és la més eficaç, a l'hora de reequilibrar i generar equitat en el nostre municipi, i la segona, per una cosa molt evident, que tothom entendrà, és que com que el territori, la capacitat d'espai, és finita, si generem un equipament de pisos de lloguer, no s'esgotarà en la mateixa venda, sinó que continuarà formant part d'aquests records que té Sant Just. En la qual cosa, si ens hem d'acabar en un futur, el que hem de buscar són camins per l'habitatge de lloguer. I aquests camins han de buscar de moltes maneres diferents. No és fàcil, això ja ho reconeixem. I ens estem esforçant totes i tots en l'equip de govern per poder tirar endavant aquest projecte. Això vol dir que l'Ajuntament haurà d'invertir en habitatge de lloguer, haurà de prioritzar habitatge de lloguer per sobre d'altres coses. Segona, haurà de generar una bossa que ens permeti fer front a les operacions que no dificultin la càrrega financiera de l'Ajuntament i haurà de buscar aliances amb altres administracions, però poder tirar endavant aquests projectes. I en això estem. Exacte. També l'alcalde, l'altre dia, parlava d'aquesta voluntat de tirar endavant lloguer, si també per part de l'oposició amb visions bastant diferents de nivell polític o nivell social, hi ha aquests consens. En principi, hi hauria voluntat política, el que passa que a l'hora de portar-ho a la pràctica també hi intervén l'aliment privat, l'aliment bancari, que suposo que això també ho pot complicar o no té res a veure. Ho dic per la diferència de poder apostar per poder obrir aquests 30 i 30 i una mica més habitatges de la protecció oficial però de la venda, que no són de lloguer. No sé si és més difícil que hi hagi lloguer o s'ha volut prioritzar la venda, que ara fa 5 anys que era l'última, havia fet una mica de tot. Diguéssim que aquesta promoció de 36 pisos que ha sortit ara, diguéssim que és l'última acuatada d'una dinàmica, que si us en acordeu aquests pisos són els que ja fa anys van sortir, que es va haver de retirar, perquè els bancs posaven dificultats en el finançament. Aquesta és una operació que quedava pendent i com a tal creiem que és convenient tirar-la endavant i que ens reposa a tots en una millor situació, especialment a Promunse. Però, de fet, això són les escorrialles d'una política que està calucada. A nosaltres hem d'apostar clarament pel lloguer, que és la principal política pública. Això hem fet la primera passa, que és tenir-ho clar, que generarem un consens a tot el municipi transversal de forces polítiques, que aquesta és la política de futur, recordo que fa un any que el consens no hi era, i em felicito d'haver-ne pogut formar part de tot plegat. Segona, un cop tens clar que vols fer, és evident que poden haver-hi dificultats i les estem superant. El que ningú entendria és que tu volguessis fer una cosa i neguessis de fer una altra per a dificultats concretes. Per tant, jo era que estem treballant, estem consultant diversos administracions, estem consultant diversos mecanismes per poder-ho fer, i s'enjustindrà una política pública d'habitatge de lloguer que transcendirà aquest mandat, perquè serà fruit del consens a totes les forces polítiques. I això és el més important. ¿Sendirà aquest mandat i començaran aquest mandat o es plantejarà més a mig termini? Començaran aquest mandat. Començaran aquest mandat. Comencem a construir-se o que hi hagi una promoció abans d'aquí 3 anys? Començarà que hem mandat diverses coses. La primera, la creació dels mecanismes que ens han de permetre finançar aquestes operacions. I segona, a mi m'agradaria molt que tinguessin un projecte emblemàtic que consolidés aquesta política. No et dic si ha acabat, però com a mínim, definit, abans d'acabar aquest mandat. De fet, també s'està fent narrant la promoció d'habitatges de venda, que evidentment la meva gent que l'interessa serà una encesta, la ciutadania, per saber quina tipologia d'habitatges prefereixin justament si de lloguer, de venda, etcètera, i que en principi els hi haurà un resultat. Si t'hi fixes bé, en aquesta encesta que tens aquí a la mà... No la tinc aquí a la mà. No s'ha de que et checaves aquí el paper i penses que tenies a la mà. Si la gent entra a la pagina web de promunse, veurà com el que es demana, és la teva opinió en relació a quina tipologia de venda l'interessa. Hi ha diverses tipologies, en funcions metes quadrats, amb els preus, etcètera, etcètera. I al final hi ha una pregunta en el qual no es pregunta que l'interessa més si venda, lloguer, o que hi hagi les dues coses. En principi, aquesta encesta no és tant una encesta del que vol la gent si lloguer o venda, sinó que és una encesta de quines són les possibles persones interessades en aquesta sensibilitat. En aquesta concreta, eh? Sí, i a més a més s'incorpora un element genèric que trobo que és molt interessant en relació a quina tipologia de vetatge. Però jo crec que les polítiques no s'han de fer només amb la que la gent l'interessa, sinó que globalment creiem que són els interessos generals i com es cobreixen els objectius de la població. Ara imagineu que si fessin una encesta dient que s'interessaria a la gent comprar pisos a meitat de preu que el mercat tot em diria que sí, que és una encesta de la política pública. Si no que hem d'anar a vegades tenim molt clar quina és la política pública, sé que passos d'explicar per què volem fer habitatges de lloguer i al mateix temps poder treballar prospectivament aquests fluxos de demanda que poden haver-hi. Però mai supaditar la demanda a la que és la política pública. En aquest cas concret, perquè estem parlant d'habitatges, però això també podria passar d'alguna manera, o s'ha de treballar quan es parla de l'habitatge de lloguer, perquè hi ha una mica del límit o fins i tot el dubte, fins a quin punt i com es regula això, com es fa. Com a polítics, el que hem de fer és explicitar les polítiques públiques i aquestes polítiques públiques perquè estan fetes i quins objectius pretenem cobrir. No qual cosa nosaltres volem fer habitatge de lloguer, perquè volem frenar la substitució progressiva de gent que és expulsada entre cometes de Sant Just i unes oportunitats de la població per generar un Sant Just més equitatiu i més divers socialment. Creiem que l'instrument necessari per fer això no és la venda, perquè s'esgoten allà mateixa, tot i que la venda ha generat que actualment el Sant Just tingui en aquest mapa per tant ha fet molt, però arriba el moment en què creiem que la manera de poder s'ho digui que t'objectiu és l'habitatge de lloguer i això no estem convençuts i hem creat un consens. Amb una cosa, si m'ha imaginat que aquesta enquesta és la mateixa, que es posa en un lloc de lloguer i que hi hagi gent vint a favor de lloguer i colant a favor de l'habitatge, doncs seguiria al finalitatge de lloguer. És purament una enquesta per analitzar prospetivament la demanda. En l'últim vulletí, l'article que segnes parles del nou municipalisme del segle XXI. I també parles del PAM, per exemple, com un pas important de tot plegat, també lligat amb la participació ciutadana. Estem en cap aquí de l'equip de govern. S'està treballant en aquesta línia de nou municipalisme. Es va més lent del que voldria o movem, com ho esteu vivint? Ja em jove que tothom va més lent del que voldria si governés sol, però en canvi tenim la riquesa d'un pacte de consens en diverses forces polítiques. Per tant, estem més enriquits, per alguna cosa més més lents. Tothom podria dir el mateix de qualsevol partit polític que es seguissin aquí. El que hem de reorientar, el que hem de reorientar, el que hem de reorientar, el que hem de reorientar, el que hem de reorientar abans de la crisi econòmica, són unes claus que ara cal revisar. Nosaltres havíem centrat una setmana de polítiques de servei i de construcció de municipalisme que creiem que ara hem de reorientar. Hem de reorientar, primer, amb una clau de rescat social i de lluita per l'equitat en l'accés en els serveis públics, que no ens fèiem, i ara estem veient com sistemàticament gent es pot arribar a estar exclosa dels serveis municipals que ho faig l'Ajuntament finançat per als seus impostos i imagina de quina contradicció. Segona, més que mai tenim el debat ambiental, amb la qual cosa ens avou que fer una política energètica com la que estem fent, una política de residus com la que estem fent i una política més de respecte i de relació amb l'espai natural per a altra banda també tenim una nova planificació del nostre municipi i hem d'assumir que el nostre municipi és un element finit i que, com a tal, el malament finit és de gestionar-lo a anys vista sense voler esgotar tot en aquesta època, sinó que hem de pensar en futur. I per altra banda també hem de treballar amb clau de dinamització econòmica, de dinamització social, etcètera, etcètera. I tot això, lligat de manera transversal, hem trobat vies de participació ciutadana. Per tant, aquest nou municipalisme només vol dir que tot allò que havíem estat construint durant molt temps i que creiem molt sòlid ha resultat que no és tan sòlid. Per tant, hem de treballar una mica més des de l'estructura per vestir aquest pont que ara com ara ens vaja una mica. I creiem que aquí hem trobat un molt bon punt de clírim als companys de govern. Per tant, contents, del camí s'està fent cap a aquest sentit. Sí, perquè només és un canvi parlat, un canvi consensuat i contrastat. Això a la presentació que va fer el PAM, en aquest sentit, no hi va venir gaire gent, del que es pot fer en aquests casos, perquè no és la primera vegada, en aquest cas era un projecte més obert potser que altres que s'han explicat, però en principi la idea era perquè la gent sabés que pot fer alguna de les seves aportacions. Què es pot fer? Bé, primer pensar que en l'èxit o el flacàs de la gent que té el procés participatiu, no ve marcat per la gent que et ve el dia que presentes el procés participatiu. Això és un error del passat, d'antimonicipalisme. Què és el que hem fet? Urnes de tots els equipaments, enquestes en el web, possibilitats d'opinar, línies obertes per si no s'entén alguna pregunta que puguis acabar de preguntar i un cop hem tancat això, el vuitatge i el contrast a la ciutadania. Per tant, ja estem superant la via dinànica d'avui, per exemple, i per tant, el que hem fet és que no hi hagi cap tipus de perill de partit, de la gent que té el procés, diferents a participació ciutadana. Què és el que estem fent? I avaluar-los? Potser que no hagin anat bé. Estem en una fase d'aquest mandat que és una mica còmode, perquè no tenim gaire solucions màgiques, però és apassionant perquè és prospactiva. A veure, cada equipament municipal poden trobar que hagin estat el Maragall, l'Ajuntament, o un pilot de llocs a la pàgina web. Una cosa que ens ajudaran molt a tenir l'opinió de la ciutadania. Per tant, en principi, el respirar el setembre, per saber com ha funcionat tot plegat. Sí, perquè acabem l'enquesta amb les finales de juliol, abans de la festa major, i hem de cuidar-la. També hi ha molta gent que no és àvila en els mitjans electrònics, per tant, hem posat les típiques bústies de sugeriments i de votació en els equipaments municipals. Com funciona? Demà, també ens sembla que és l'últim dia per demanar subvencions per a empreses que contractin persones altres de la Sant Justa. Aquest programa pòfica ja s'ha fet en altres ocasions i que es torna a fer una mica enfocat cap a reduir una mica més l'ocupació. Entenc que és l'aposta de l'Ajuntament en aquest sentit. Sí, oi, tot és que aquest programa que es treballa amb empreses, on s'ha d'ajudar, és en la mesura possible. Ja sabem que en el fons que marca la dinàmica de la contractació són les grans variables macroeconòmiques, i que tot vagi bé, hi hagi dinamització, etcètera. Però jo crec que és una manera intel·ligent on poder afavorir aquest vincle de frenar aquesta primera barrera d'entrada. I em consta que estan treballant bastant bé i amb el criteri molt ben posat. Perquè no només és incentivar aquelles empreses que puguin voler-se acollir aquests exigents, que es recorden que són fina 33% del sou a fins a un límit de 1.800 o si és una empresa privada, i 2.000 si és una entidad sincerament de lucre. Però també és molt important fer-ho bé, aquella oferta amb aquella demanda, aquella relació que tu propicies o que jugues a propiciar, però que en el fons és sustentada per una empresa que l'interessa i una persona que l'interessa pugui arribar a transcendir, més enllà d'aquesta durada d'aquest projecte. És un projecte que crec que ha d'anar evolucionant, que ja s'ha de fer quan ha començat l'anterior mandat, i que a més a més a diversos municipis també el tenen. Potser no tan específic com aquest, però és un projecte que és un projecte que és un projecte que s'ha de fabricar. I també és un projecte que s'ha de fabricar. I també és un projecte que es fa per la llengua de les empreses. És un projecte que s'ha de estimular tot plegat des de la nostra capacitat i el nostre àmbit d'acció. És un projecte que... Funcionava bé, creieu? Després, un cop s'ha acabat aquest període concret, després el resultat, el recorregut que hi té? Sí, ara tot tinc exactament continuat en els empreses. Doncs bé, demà és aquest últim dia... Però és un element més. Hi ha alguna altra mesura vinculada en l'ocupació que tingueu prevista articulada des de la junta? Estan tirant endavant plans d'ocupació, estem en contacte amb plans d'ocupació també, que venen de les administracions, durant aquest mandat els plans d'ocupació seran una prioritat. Per tant, no només casarem empreses amb demandes, sinó que generarem en el mar d'un municipi plans d'ocupació amb una doble voluntat, una de paliar els efectes de la crisi, tendint un element paliatiu, de la gent que s'ha aturat de llarga endurada, però també tenen un element de inserció laboral, una cosa que és un element que veiem començar fa temps i que tirarem endavant. Doncs no anirem parlant. La setmana que ve tenim ple municipal, però de seguida d'aquí a 10 dies pràcticament comença també la festa major. És la que ens tornarem a trobar justament per parlar del ple. Però bé, parlant d'aquesta festa major que està a punt d'arribar, no sé si ja la teniu al cap, si encara creus que no has buscat el domàs i aquestes coses que s'acostumen a fer, com ho prepares? Bé, he de passar al casal de joves a buscar el domàs, els domassos, vaja, perquè a casa tenim colors diferents. Una festa major, perquè estan canviant el format de estructura setmanal. Aquest canvi, com creus que anirà? Ja ho veurem, em fa molt bona pinta, de dir que aquest any m'he desinculat una mica perquè he anat amb aquest aliat amb altres coses i després de tants anys d'estar tan a sobre de la festa major, tampoc he volgut entrar-hi massa. Però em sembla que està molt ben pensat, molt vinculat a on que hi ha el dia 6, si us en recordeu, feia anys ni quan el dia 6 caigui, què farem, què farem? Hem trobat una solució, que em sembla que està molt ben aconseguida, que guarda algun dels elements distintius de la festa d'altres anys, per exemple, es comença amb el punt de trobar de l'esplai, per tant, és un element distintiu, seguint mantenint la platfora del camp de futbol amb divendres i dissabte, que és un dia 6, i que hem adaptat altres elements, com són la festa dels blaus, que també s'ho hauria caigut a Montgimecres, hem adaptat les abaneres, hem convertit una nit de foc desinculant-ho de les abaneres, i jo crec que estem aquí per provar les coses i per avaluar. Malament, si ens hem tornat conservadors, després de 6 o 7 anys de festa major, aquestes eines són per riscar, per divertir-se i passar-s'ho bé. I seràs per la festa major? Home, evidentment. Estarem allà, la festa major, per divertir-se, i estarem a tot arreu amb un poem. I m'entens el teu color, no? Perquè, justament en una entrevista amb en Trixot, deia que aquest any canviava de blau a groc, en el teu cas, no fas el canvi, eh? No, no, no, jo soc blau, ho seré sempre, que això sí que no el pots canviar, no pot ser xacatero, malgrat, com a part de l'esplai, i farres amb l'esplai, i que en el meu balcó, la meva filla, si li posa una bandera blava sola, bueno, demana ordre d'allunyament. Per tant, balcó variat, no? Tindrem un balcó amb una bandera blavia, una bandera groga, sí. I no serà perquè el regidor vulgui ser apomènic, sinó perquè tindríem problemes familiars. Molt bé, doncs aquesta festa major que ha arribat, aquí, 11 dies, eh? He començat a fer el dia 31, per tant, encara ens queden a la setmana llac. Pintant, ho passarem molt bé. Doncs gràcies, Lluís, molt fort. Portareu-te a Movem Sant Just, que vagi bé. Moltes gràcies. Bon dia. Música electrònica 100% música relaxant Cada dia, de 11 divendres i de 4 a 5 de la tarda. Música electrònica Les tardes, refresques d'escoltant la ràdio d'Esvern. A casa ens ajuntem tota la família per escoltar la penya de l'estiu. És el millor consell que us puc donar per passar aquesta xafogua escarosa i repugnant. Ràdio, piscina i aire condicionat. Cada tarda, desinga-sets. Vinga, melero, jo he ajuntat el meu. Ara, digues tu el teu. 012, la Generalitat, al teu costat. És el cas de l'Úmal. Per seguida, actualitat del Baj Llobregat informatiucomercal.com notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baj Llobregat, el teu ordinador o dispositiu. Quan arriba el bon temps, és important prendre les mesures de seguretat i dients Evitem les insolacions i no ens venyem si estem cansats. Vigilem els nens quan siguin a l'aigua i fem cas dels sucorristes. Les banderes ens indiquen l'estat de la mar. Són com els semàfus, bandera verda, groga i vermella. Agentcat.cat, barra, seguretat, platges i trobaràs els consells bàsics per evitar els riscos. I davant d'una emergència, truca el 112. 112, la Generalitat, al teu costat. Cap siga ret per la finestra. Cap per la coa. Cap descuit el camp. Cap xoc amb foc. Cap foc del bosc, al bosc. Cap foc, cap foc del bosc. Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya. Jus de l'estiu. Jus de l'estiu. Primer, va ser la zona. 98.1 F-A-M. Després, internet. I ara obrim un nou canal. Comunicat amb nosaltres per WhatsApp. 610.777.015. i ara obrim un nou canal. Comunicat amb nosaltres per WhatsApp. 610-777-015. Ràdio d'Esvern. Cada dia, més a prop teu. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i obregat al teu ordinador o dispositiu mob. informativcomarcal.com El 98.1 de la FM tens la millor música de les últimes 3 dècades i totes les novetats. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. 6 minuts i 2 quarts de 12 és moment de fer tertúlia esportiva. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern.