Entrevista a Laia Aubia, de Paral·lel 40 - 22/7/2016

I aquesta hora el que fem és parlar del documental del més que es projecta aquest divendres a la Tana de Sant Just. És el documental que arriba de la mà de la productora Paral·lel 40. I en aquest cas és Tea Time, un documental de Maite Albert i Feta Xiri l'any 2014. Per saber-ne una mica més el que fem ara és saludar a la Laiàu i de la productora Paral·lel 40. Hola, bon dia. Per conèixer una mica més aquest documental que es diu Tea Time, i que en principi recull les trobades mensuals, programitzant 5 dones des de fa 60 anys serveixen el te. Per tant, aparentment el tema és com senzill, no? Sí, és un documental molt customista, perquè es centra en això. En aquesta trobada que fa 60 anys que hi ha dones que es van conèixer a l'escola, que, a més a més, es troben en un ritual fantàstic a nivell visual, i s'expliquen la vida i tu com espectador veus el pas del temps. Per tant, doncs és una mica més tranquil que potser altres documentats que hem vist, però suposo que de tota manera el darrere d'aquestes converses hi troben moltes coses, molts temes. Sí, jo crec que el documental ha estat un documental que potser hi ha, hasta que veus que el diccionarà com l'OMFE, que és el títol xile, el documental és un documental xile, de Maite Alberti és una directora chilena, i el títol xile és l'OMFE, i el títol en anglès internacional és Tea Time, l'hora del te. I va molt més allà, evidentment, d'unes trobades entre senyores grans que aprenen el te. Sobretot jo crec que és una mena de reflexió sobre el pas del temps, sobre com a partir d'una edat hi ha certes coses, cert rituals, certs costums, que fan i et permeten aferrar-te a la vida amb molta més força que si no els tinguessis. Per tant, jo crec que una reflexió sobre la vida i la mort està interessant, però sobretot és un can a l'amistat d'aquestes dones que no han deixat mai de la vida aquest ritual, i com en aquestes converses, amb un to molt humorístic per part de la directora, surten temes superdiversos, que una mica revelen les visions bastant conservadores que tenen aquestes senyores sobre la societat en què els hi ha tocat viure ara, que canvien molt respecte a la que vivien quan van néixer. Per tant, d'alguna manera, és un documental per acostar-se justament a això, mirant una mica enrere i entendre una altra visita a la vida, segurament, també. Jo crec que sobretot, si l'Agueta venda a un titular, diria que és un dels documentals més divertits que hem estat mai amb el documental del mes, perquè té un sentit de l'humor fantàstic i, per què passa, és una estona superdolsa, tan dolça com els pastissos que tota l'estona veus a taula, que aquestes dones ingereixen compulsivament mentre fan les seves trobades del té. I, a més, a més, de ser un documental molt divertit, és un documental preciós, perquè fílmicament és molt bonic, està molt ben gravat, que va ser un dels nominats del Goya, no millor documental, sinó millor pel·lícula i baroma de canes, ja diria, al costat dels pel·lícules de ficció, per tant, que és un reconeixement bastant important a casa nostra i a nivell internacional, perquè ha passat per un munt de festivals, i que el 2015 es va endur el premi millor documental del Docs Barcelona. T'ho he de veure, el recorregut que té? Sí, que sobretot a mi m'agrada molt, perquè, d'alguna manera, constata que un documental per ser bon no ha de ser un documental sobre un tema d'actualitat social, polític, superpotent, sinó que un molt bon documental pot ser una història molt petitona, cada cop et diu moltes més coses i a cada espectador coses diferents que et diria un documental més periodístic. Per tant, doncs exacte, és una altra manera d'acostar-se al món del documental, que a més ho podem fer amb diferents temàtiques, aquest any hem parlat de molts temes d'actualitat, i aquest potser s'hi allunya una mica, però segurament també permet filosofar o reflexionar sobre el dia a dia de qualsevol persona. Encara que sigui dins d'arribir des de Xili, m'imagino que també es pot traslladar tranquil·lament aquí. Absolutament, és Xile, però pot ser de qualsevol part del món, i sobretot és això, és un documental que et fa sortir amb un somriure, potser amb alguna llàgrima del cinema, però que tens una experiència... Jo crec que la directora d'alguna manera intenta que et sentis com una membra més d'aquest club selecte que està conformat. Estàs absolutament asseguda a la taula, i si poguessis menjar-te la pantalla, te la menjaries, perquè els primers plans de pastissos, de tès i de tot el que fan aquestes dones, crec que és un documental... Mira, fins i tot també el podríem posar en aquesta categoria de documentals gastronòmics, perquè el menjar i el té i tot el titular té un paper superimportant en tot el documental, però més enllà d'això és un documental per viure, i una mica per posar en valor aquests grups d'amics que tots tenim i que de vegades saps que sempre hi són i que els tens, però crec que es juguen un paper importantíssima de la vida de tots plegats, vull dir que és un can a l'amistat fantàstic. Doncs és aquest documental del més que es pot veure aquest divendres, avui divendres a la seta cinquenta a l'aire de la Taneu, sempre a l'entrada costa cinc euros per publicar en general i tres pels socis de la Taneu i amb aquest documental es tanca una mica el curs, per dir-ho d'alguna manera, perquè l'agost no tenim documental del més. No, fem vacances d'escola i a l'agost no tenim documental, però tornem al setembre molt carregats amb una història precisament oposada d'aquesta perquè té un contingut polític molt clar i que posa l'alarma sobre un tema que potser a tots ens passa una mica des de passàbuts, però que malauradament després de fets com el de Nissa fa uns dies i Prozela, i París posa més sobre la taula que mai, no tot el tema de la facultat d'ades i del dret que tenim als citarans a ser protegits als governs, sense que això vulgui dir abusar o violar totes les lleis de privacitat que hi ha. Per tant, un tema a l'ordre del dia i molt interessant, segurament, doncs de l'escobrir, això serà el setembre. Aquesta any, aquesta temporada, com deiem abans, hem vist bastanta varietat en molts temes també d'actualitat. N'estic contentes de com ha anat, des del 40, que ets tan porada del documental del més? Sí, la veritat és que crec que és el millor primer semestre de la història del documental del més. Aquest any hi ha hagut un seguiment bestial, molt tan a les sales com online també, perquè tots els documentals també estan disponibles online, de manera simultània, quan els estrenem a la xarxa de sales. I la resposta és bestial. Suposo que hi ha una barreja de tot, hi ha una barreja que el documental cada vegada està més instal·lat a la nostra societat. La gent ja no li fa tanta por, no? Exacte, crec que hem perdut aquesta barreja del documental com una cosa avorrida, el documental és com una pel·lícula de ficció més. I també crec que el documental del més fa 10 anys, i després d'aquests 10 anys comença a recollir aquests fruits que han trigat a sortir d'una comunitat superfidel, de gent que no es vol perdre, que, a més, la història que els hi proposem, i per nosaltres és un plaer magnífic, perquè és una feina de formigueta que copi vol, no només amb el documental del més, sinó amb el Docs Barcelona, que és el festival que fem a finals de maig, aquest any se n'ha notat moltíssim. És a dir, el 2007 està fent com un any d'haurat del documental amb els nostres projectes. Es poden tornar a veure aquests documentals que ja hem vist a la Taneu des del Genès? Hi ha una manera de rescatar-los? Els documentals que s'han vist des del Genès s'han tots afilmin, que és una web fantàstica que porta uns companys de sector, que no només té els nostres documentals, sinó que té una oferta de cinema independent meravellosa, que jo crec que no té cap videoclub, que encara no existeix en el nostre país, però que són una gent que crec que tenen un molt bon criteri de selecció editorial, per dir-ho d'alguna manera, i que els posen a disposició de qualsevol persona en qualsevol punt de ser espanyol, perquè la web t'ho fan molt fàcil. Una mica per la gent que no s'hi haginitzat mai, que de vegades això d'Internet fa com mandra, és molt fàcil, i és com si fos un videoclub de tota la vida. Entes allà, busques la pel·lícula per tema, els nostres documentals tenen un canal propi, que es diu el documental del mes, per tant, no cal ni que els busquis gaire, sinó que vas a aquell canal i mides tots els que hi ha hagut, i després és tan fàcil com pagar dos euros i veure el documental. Més fàcil i impossible. Exacte, per tant, allà és una altra manera de veure'ls que encara no hem vist, o recuperar un altre cop el que més hem d'haver agradat. Algú que ens digui d'aquests que hem vist aquest any, Laya, que digui que si no l'has vist, doncs és imperdible una recomanació? Jo crec que el que vam estar anant a saber, que es veia com canviar el món, és un superdocumental d'aquests imprescindibles. A més a més té un punt de documental social o polític, i té un punt de gran pel·lícula, és una pel·lícula molt ben feta, i que explica una història d'amics, també. O sigui que he dit que és un molt bon documental a nivell estigüent. Perfecte, doncs ens apuntem a aquest com canviar el món per recuperar-lo a través de film, per exemple, com ens agrada Laya Ávvia, i abans, o durant, recordeu que avui, doncs teniu aquesta oportunitat per veure el documental del mes de juliol, a la Taneu de Sant Just, és T-Time, aquest documental de Maïtel Verdi, feta xire l'any 2014. Gràcies Laya, tornem a parlar a partir del setembre amb més documentals. Fantàstic, que teniu molt bona estil. Igualment, bon dia. Adéu. Just de l'estil. De dilluns ediventes de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el xilalt, l'esgut jazz, el funk, el sol, o la música electrònica, més suau. 100% música relaxant. Smooth jazz club. Cada dia, de dilluns edivendes i de 4 a 5 de la tarda. Molt malalt. Smooth jazz club. T'hi esperem. Tiro, tiro, tiro, tiro. Tiro, 12. Melero. La generalitat, al teu costat. Melero, ja ha arribat el juliol. Un mes que fa molta calor. Tampoc cal que ens ho digui ningú, això. Si no saps què fer, a les tardes, refresca't escoltant la ràdio d'Esvern. A casa ens ajuntem tota la família per escoltar la penya de l'estiu. És el millor consell que us puc donar per passar aquestes xafugues carosa i repugnant. Ràdio, piscina i aire condicionat. Cada tarda, de 5 a 7. Vinga, Melero, jo he ajuntat el meu. Ara, digues tu el teu. Zero, 12. La generalitat, al teu costat. Guapa! Per seguir l'actualitat del baix i l'obregat, informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat al teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomercal.com Estàs escoltant just a l'estiu. Una demanda. I aquesta, en el que fem és parlar de cuny a seguida, però també abans de finall. És la secció que ha fet definition amb ad justice. Tot i que també tenim aquí a punt per concursar a l'Estela Tela i d'Estela, bon dia. A veure si avui és el teu dia de les endavantalles i el Dani Martínez, Dani, bon dia. Bon dia, bon sol i bona cuina. Li deia l'Estela, que és el teu dia, el que passa és que el tema d'avui va una mica per tu, perquè farem una endavantalles de cuina. Home! I així com voleu que guanyi, si us plau, eh? Per tant, en principi vertiries amb avantatge, però mai se sap, perquè de vegades ja se sap que del que més sabem és el que ens costa més. Per tant, a veure, ara ho descobrirem, ja sabeu que l'Albert suposa diferents endavantalles i hem d'encertar de què ens està parlant. Per on comencem? Doncs el va. Doncs per la primera. Diu així. Sóc planta que sol serveixo per donar gust al menjar. Tinc dents, però no m'ho cego. I aquí, menjant de mi abusa, li fa pudor l'alè al respirar. Sóc planta. All. All. Que ràpid, molt bé. Ja tenim el primer, all. Jo pensava en la ceba, però veig que no. També podria ser. Què més? Vale, un atreliment. Que l'Antoneta t'agrado, i per fer-me passar el fred a les brases amb condemnes, per un gust teu satisfet. A veure, que l'Antoneta... Que l'Antoneta t'agrado, i per fer-me passar el fred a les brases amb condemnes, per un gust teu satisfet. O sigui... No. Clar, és el que pensaven. Podria ser, però no és... Collastre la brasa, bistec. És molt tradicional d'aquí. Molt tradicional. A Xai. La botifarra. No, no, no. No és carn. És carn. Comencem perquè no és carn. Les mulletes. Ens agrada calent. Sí, a veure, pensem primer. Es pot menjar fred, també. Però, normalment, agrada més calent o calenta. Una sopa. No. No, perquè diu a la brasa, no? Clar, només tenim una pista de la brasa, no? No ho veiem. Carnuets, a la brasa... Patates. Bueno, hi ha una altra pista, que si us fixeu a la segona frase, mira, calentoneta t'agrado, i per fer-me passar el fred, és a dir, està en una època on fa una mica de fresqueta. I ens agrada la brasa. A la brasa. Que això ho fas? No. Calçot? No. Patates hem dit que tampoc. No? Fan ser més en un fruit. Fruit? Castanyes. Ah! És clar, castany. Només hi pensem quan és l'època, eh? Realment. Molt bé. A mi m'encanten. Jo, quan arriben les castanyes, soc més feliç. Doncs anem una a una, de moment. Sí, carmes. Holly, vinga, Estela. A terra muntada. Una tercera. He estat criada en el camp, coberta de tels bardossos. Aquest equip l'hora, per mi, és el que m'ha fet atrosos. Seva. Aquest sí, eh? Que ràpid has anat, Dani. Ara, meva. Just quan ha acabat. M'ha deixat acabar, eh? Avui t'he deixat acabar. Molt bé, som-hi. Tenim una altra. Rodó com la lluna. I blanc com la sal. Alfandallet pura. I no ho torna a comptar. Formatxar? Exacte. Molt bé. Molt bé. Ja en tenim una. Ja en tenim més de primera, que en certes o no? L'avui sí. I l'altre dia també, no? A veure, quantes ens en queden, Alba? Encara en tenim alguna, no? Encara tinc unes quantes més, vull dir. Perfecte. Tothom em diu que soc mona. I això, que gruguet estic, de mà sang s'aprofiten la gent per ser requisits. La xufa? No. Que soc mona. La sang... I de mà sang s'aprofiten. La... Que no fos orxata, però... Em surten castellà, que és el... No, ara no em surt ni a castellà. A veure, la ciruela... No, és molt més fàcil. Tornar a repetir, va bé? Ah, ja està. El reim? No. Ah, doncs no, perdó. Tothom em diu que soc mona. A veure, mona. I això, que gruguet estic, de mà sang s'aprofiten la gent per ser requisits. Poma? De mà sang. Penseu groc, de mà sang s'aprofiten. La sang és un címil, vull dir. És un fruit? Sí, és una fruita. És una fruita, fruit. Groga. Però deu ser el prèsec? No. És que, quan ho digueu, serà com... La llimona! Ah, clar, la llimona. És com que de mà sang s'aprofiten. La llimona, doncs el que veig és el suc per donar sabor. Està bé, està bé, està bé. Aquí està. Ens ha costat, eh? Sí, sí. Passem. Vinga. Som-hi. Vale, mamareta és tartamuda. El meu pare és cantador. Vesteixo blanc, de per fora, i tinc sangroga en el cor. Aquest no és una fruita. No és un groc, tampoc. No és una fruita.