Entrevista Josep Perpinyà, alcalde - 25/7/2016

Passen 11 minuts de les 11, que és tot el que fem és parlar amb l'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, bon dia. Bon dia, com estem? Avui per parlar del pla d'inversions del 2017 a 2020, del que se'n parlarà aquest dijous al ple. Efectivament, efectivament. És tot un llistat d'inversions amb principis provisionals, que podran ser modificacions, però una bona llista d'inversions, d'actuacions concretes que es volen fer als propers 3 o 4 anys. Bé, s'ha disfets perquè som capaços de fer un pla d'inversions i són capaços perquè els ingressos i l'activitat econòmica del municipi, també les aportacions a les entitats o institucions supermunicipals són més estables, més fiables que fa 4 anys. Per tant, des d'aquest punt de vista pensem que és un document de compromís molt positiu perquè el podem posar damunt de la taula i estem convençuts que la gran majoria evidentment d'actuacions que hi consta són els propers mesos, en els propers 3 o 4 anys seran realitzables. Són actuacions que estaven pendents i que s'havien potser durat durant aquests anys o són coses que s'ha de decidir ara, que s'han de fer perquè és cap bona d'anar a Sant Just? Mira, el que hem fet primer és atès que durant pràcticament 5 o 6 anys les inversions en el municipi eren molt poques, molt poques perquè van prioritzar els diners que teníem principalment destinat a la persona a cobrir les necessitats que hi ha en aquests moments. I, per tant, van prioritzar la persona per sobre dels carrers. I vull demanar disculpes a la població de Sant Just, perquè efectivament molts carrers i molts espais de la via pública no tenen el manteniment que voldríem. Però, escolteu, jo crec que la decisió que vam prendre l'apendria a qualsevol ciutadà, ciutadà de Sant Just. Primer la gent i després, si m'ho permet, sirve aquesta manera els carrers. Vam passar de 37 milions d'euros a l'any 2007, de pressupost, a 21. Per tant, teníem que fer prioritzar. Ara, doncs, podem fer les dues coses. Continuant destinant diners a la persona, però, atès, que hi ha més activitat econòmica, hi ha més ingressos i també les subvencions que venen de fora, doncs, ja són estables i ben definides, som capaços de posar en marxa aquest pla. El que em preguntes, evidentment, primer hem recollit tots aquests projectes que van dir a la gent que els fèiem i no ho vam poder fer. Per tant, exemples concrets, per exemple, el carrer Balmes, carrer Font, carrer Pon, carrer de la sala, en cel clave, són projectes que van dir, alguns d'ells, el 2008, altres el 2009, inclús alguns d'ells convocant els veïns, que teníem el projecte que volien fer-ho i de cop i volta la crisi va ser molt dura i evidentment no es va poder fer. Per tant, per una banda, això, i per l'altra, evidentment, que el municipi necessita d'inversions amb via pública, amb equipaments, amb medi ambient, amb adquisició de solars, amb política d'habitatge de lloguer. Per tant, el que hem fet és una part recollir el que era compromisos antics, que no ho vam poder ejecutar, insisteixo, i després agafant el pacte de govern, el compromisos que ha vingut a aquest pacte i recollir les necessitats d'un municipi que no para. Per tant, quan un poble té vida, necessita inversions. Esperen, per exemple, algunes de les inversions que així llegim a l'Anna de l'Armolintasi i remodelació de carrers, força carrers concrets, com el que comentava ara. També, per exemple, veiem que hi haurà esta previsió de dues noves rotondes, a Can Mèlic i a la vinguda de la Riera. Sí, correcte. Per una banda, el pla d'inversions també incorpora aquelles actuacions que, derivades de convenis urbanístics o de planejaments urbanístics, el sector privat ha de fer. Per tant, el govern el que fa és pactar i, per tant, parlar amb el sector privat i li diu, escolta, si has de desenvolupar això, doncs necessitem aquesta millora en el territori. Per tant, aquesta concreta de Can Mèlic és financiada per el que és el propietari de Can Mèlic. Per l'altre, és una subvenció que ha sortit fa poc de l'àrea metropolitana, que ens diu, escolta, i si vostè fa inversions en els poligons industrials, jo li subvenció el 70% del 70 o el 80% d'aquesta obra. Per tant, també és una actuació d'aquestes que deia que abans no es feien, que no podia fer perquè no hi havia aquests diners, diguem-ne, de l'àrea metropolitana o d'altres administracions. Per tant, en aquest cas, tindrem una rotonda, el que és Blasco i Agaraya, vinguda a la Riera, cobrint una part de la Riera i la mobilitat d'aquell indret, d'aquella zona, doncs es facilitarà molt perquè el sector econòmic industrial necessita això. També veiem que el Soledad Rambla Major ja ha previst la creació d'elabarcament o Espai de Joc, o les dues coses. Aquest espai és de l'Ajuntament, ja fa molts anys, i mai feia amb re perquè ja tothom sap, o si no ho dic ara, que ja téòricament per a la para del metro. Una para del metro o un metro que, malgrat l'exigim i el seguim exigint, no hi ha manera, perquè les inversions de la Generalitat són les que són, no pot ser front a un metro, encara està pagant la línia nou, que també s'ha d'acabar. Per tant, organitzar jo suau ment, amb aquest concepte, que és el que hem de definir, sigui un espai suau d'aparcament o també de joc, doncs bé, en sembla que li diem més una reorganització d'aquell espai. Per tant, l'hem posat en el pla d'inversions, té un import de moders i es pot afrontar. I bé, doncs ja a tothom hi ha estat, com dèiem, detallat d'actuacions. Potser es podran consultar també a l'web i la gent ja les pot consultar. I, en tot cas, doncs concentrades, tant en via pública, com també en equipaments, algunes també, doncs el que deien, nena, et sentirà parlant durant els últims anys, i n'hi ha algunes també molt esperades, com per exemple, seria les millores de canta futbol amb la substitució de la GESPA, la famosa GESPA, que jo crec que, sembla que sí, que és d'aquestes que des del 2008 que ja en parlàvem, potser. Sí, correcte, però fixa't una cosa, tu creus que en plena crisi, i encara estem en crisi, cuidado y respecto a las personas y familias que ho estan passant malament o tenen feina, però tu creus que el 2008, 2009, 2010 teníem que privatitzar la GESPA al camp de futbol, jo crec que ho entenc tothom, els clubs ho van entendre, ho van entendre perfectament. Ara estem una miqueta millor, fixa't que hi ha moltíssimes inversions, moltíssimes, i unes aquestes. És cert que la GESPA s'ha de canviar cada anys, perquè perd el seu sentit s'ha de canviar. El que sí que fem és fer un camp petit de futbol set, on també s'ha de la GESPA, i això descongestionarà les hores dels nois i les noies que estan ja entrenant, perquè estan col·lapsats les instal·lacions. Per tant, aquest espai nou que es fan al camp de terra actual, això em llorarà molt les instal·lacions. Però també hi ha altres inversions a les escoles, molt important, molt. A l'escola Canigó, a l'escola Montseny, com veus, també adquisició de vens, i sobretot també un gran projecte, que és el corredor verd, una xifra molt significativa, que des de Torra Blanca fins a la bòbila. Nosaltres en aquests moments, aquest projecte, que és reordenar aquest espai que estava d'esquena, perquè ens entenquem des de la ITV, fins a Camp Mèlic, principalment, era un espai d'esquena, el municipi, que no està ordenat, i per tant un projecte paisagístic, un projecte que tu puguis caminar, que sigui agradable, amb aquest espai semi-natural, natural, i també amb bicicleta, i passin coses allà. I això és un projecte que ens fa molta il·lusió, l'hem encarregat a l'àrea metropolitana, també amb un repte que seria creuar el tros de la vingolarriera amb uns nous cobriments d'aquesta riera. I aviam si aconseguim que el part Torra Blanca, que no utilitzem poquet, sigui també un nou eix verd des de Torra Blanca cap a Collserola. Doncs veurem com es va tirant l'avant tot plegat. Un altre de les accions, també hem parlat fa uns dies, són aquestes accions de promoció de l'habitatge del Lloguer Social, que en aquest cas, igual que amb algunes altres de les actuacions, a l'hora de veure el detall pressupostari, en principi poseu finançament previst 0 i recercar finançament mig milió d'euros. Per tant, entenem que és que el finançament ve d'administracions... No, en aquest cas, la Generalitat ja fa anys que no aporta cap subvenció a l'habitatge públic, no només de Lloguer, per tant, és finançament propi. Aquesta presa és una partida que el govern se'n compromesa que estigui oberta. En aquests moments hi ha voluntat política de fer habitatge a Lloguer, però les dificultats són tremendes. Per tant, hi ha d'haver diners del teu pressupost municipal o el patrimoni municipal de sol. Per tant, hi ha un compromís de que sigui una partida oberta. Ara hi ha aquests diners, oi seran aquests diners, per ajudar a fer una operació en el seu moment. Però és molt complicat. Avui el recurs de crèdit per anar a fer una operació de Lloguer, els bancs et diuen que no, i si et diuen que sí, necessites una val de la Junta Enivala Càrrega Financera. Això per una banda, però és que no hi ha aquest tipus de subvenció. En el seu moment, si no és una partida de la majoria de la gent, és important que, des del terreny econòmic, que ens agraeu parlar en termes econòmics, però la gent no ho deu saber, són dificilíssims de fer. En canvi hi ha una necessitat de fer aquest tipus de habitatge. Ho volem fer-ho. És cert que no hem de donar resposta només a la política, o les necessitats de política de habitatge. Això hauria de ser la generalitat i l'estat. Nosaltres ens hi posarem, tot i així sense compromissos. Hem fet més de 140 habitatges de lloguer en aquests anys. Per tant, aviam si en els propers anys encara podem fer una xifra significativa per ajudar la gent que no pot comprar una habitatge. Per tant, en el cas de les actuacions que no estan xifrades amb finançament previst, s'entén que encara no hi ha aquest finançament i que s'ha d'aconseguir d'alguna manera, o que es pot fer d'aquí dos anys. Exacte, d'aquests 16 milions i mig, que és un pla amb visió, 16 milions i mig, hi ha una part, com tu dius, un 20% que no està financiat. El que està financiat, ja compromís, se sap perfectament amb una fitxa com es paga, no? Nosaltres hem fet un pla d'inversions molt conservador, molt. Tothom sap que la Junta d'Ena està molt sanejat. Sempre hem estat conservadors. Mai hem estirat més la mà que l'ha començat... A Bràs Calabania. A Bràs Calabania, no? En sortia. I, per tant, hem fet el mateix. A tot això, el 80% està financiat. No ens volem endeutar més. A Bràs Calabania hi ha un element similar que tenim ara, molt moderat, no hi ha un augment de fiscalitat, i, per tant, això ho podem fer-ho. Ens falta el 20%. Sí, ens falta el 20%. Però hi ha moltes incògniques que crec que seran positives. Positives. L'activitat econòmica funciona bé. Els pressupostos van bé. Per nosaltres hem sigut moderats, insisteixo. Tens molt recurs a crèdit. Si hi ha alguna actuació d'aquestes, és veritat que no hi ha finançament, podrien demanar aquest recurs a crèdit i que no es poden fer. No és un recurs. No és un recurs. La Generalitat esperem que obri la porta de les inversions. Si no és aquest any serà el següent. Però no em crec que sempre serà zero o molt poc. Per tant, crec que vindrà de cara notícies positives que farà que afrontem un percentatge molt més elevat d'aquest pla d'inversions. Però 16.600.000 euros era impensable en el 2011, quan vam començar a al mandat 11 a 15, en plena crisi. En el seu cas, a l'agenda, va donar compte i explicar-li la població que el seu ajuntament vol fer aquestes inversions i que moltes pràcticament totes tenen el finançament assegurat. I d'aquest finançament, que seria el de l'Ajuntament, que serien aquests 13.000.000, 13.000.000 i 326.000 previs, no? Menys la xifa que tinc. Els 13.000.000 i mig que financia en aquestes actuacions és la suma dels fons propis de l'Ajuntament. És la suma del sector privat a través de convenis urbanístics i de planejaments, que són accions que nosaltres els hi hem dit. No és jo que el Priet vulgui fer una cosa. No sé si s'acortifagi això. I també les subvencions que venen de l'àrea metropolitana i de la Diputació de Barcelona. Insistir que la Generalitat, bé, la seva passada arribava una convocatòria, que sembla que tindrem 30.000 o 40.000 euros, però, per la Generalitat, rebíem un milió d'euros, per exemple, i això desapareixut. D'aquests diners, evidentment, no es fa com que no només hi ha els diners municipals, de cara als pressupostos, la partida d'inversions serà més elevada que l'última. Serà més elevada, efectivament. Serà més elevada. També hem acabat pràcticament de pagar unes expropiacions que han sigut doloroses. Des del punt de vista de pressupost, al punt rexat 3, a l'entrada de la Vingua Baix Obregat, un tal autopista, pràcticament això està pagat i ha sigut uns pagaments que ens ha fet patir. Els plans d'inversions anteriors, això ja no hi serà, en els propers anys, i a les hores podrem anar millor. I si no surt cap cosa més d'aquestes, des del terreny de les expropiacions, que fan mal de tots els ajuntaments, no només se s'enjusen. Parlar de Sant Cugat eren 40 milions d'euros. Altres municipis del Baix Obregat també. La crisi ens ha portat aquest tipus d'expropiacions, i, per tant, són situacions que s'han d'afrontar. Però s'hi farà una cosa en aquest espai? Sí, aquest espai el tenim reservat per una remodelació de la carretera, és un espai d'entrada en el municipi de Sant Jus, estratègic, i hem de parlar molt, hem de veure què hi fem, però és propietat de l'Ajuntament, per tant, jugarà una peça clau en dos coses. Hem de desenvolupar aquest espai, però dignificar-lo i també facilitar la mobilitat amb el brogi. Perquè no pots passar a peu ni amb bicicleta per la vinguda de Baix Obregat. El trobes a l'autopista, a les rotondes, que t'hi jugues la vida. I ningú hi passa, però se la juga, creuant per allà al mig, sense aquest tipus d'accessibilitat. Per tant, sí, és una peça molt important per la dignificació de l'entrada. La vinguda Baix Obregat ha de deixar ser una entrada d'autopista i ha de ser un carrer, el primer carrer que trobem per aquest indret del municipi, ha de ser un carrer, on hi hagi activitat, i, per tant, i també mobilitat, facilitar la mobilitat. Això ja en parlarem més endavant, que ara estem dibuixant i pensant. Exacte. Aquestes inversions o aquesta proposta de pla d'inversions s'explica el pla de dijous, no? No es vota, però s'explica. No, no es vota, no es vota. Es dona a compte, diguem-ne, el pla d'inversions, dir que el dimecres a la Comissió Informativa, amb els companys de la oposició, els van donar aquesta informació. Si vaig dir que estem a la seva disposició per fer un monogràfic amb ells per explicar acció per acció, i, evidentment, el dijous, com deies, doncs farem una presentació pública, si li vols dir-hi, o donar a compte el pla que existeix aquest document, malgrat ja s'ha penjat en la pàgina web de l'Ajuntament, i ara mateix també hem fet divulgació, no? Per tant, ja es dona a conèixer en diferents mitjans. Doncs és aquest pla, com deiem, que es pot consultar el que deiem a internet, per tant, cadascú pot mirar aquest detall aquestes propostes d'accions que, en principi, 2007-2020, i, per tant, en algunes accions ja les comencem a dialogar. Sí, mira, avui mateix a la tarda reunim els veïns del carrer Balmes. Per tant, no és fer volar coloms, aquest pla. El primer és carrer Balmes, aquesta tarda ja reuniu amb els veïns, els ja expliquem, està convocat també als veïns del carrer Font, i, com veus, són els més antics, però després ve carrer de la sala i carrer Pons, que, a vegades, quan parlo d'aquests carrers, se'n fa fins i tot... No ho dic vergonya, però dius, carai. I era hora que puguis fer això, perquè quan dius ho vull fer-ho, i els diners estaven compromesos, o algú va dir, sí, aquí estan i de posar-nos-hi són, i has de canviar les prioritats, entre altres coses, aquesta expropiació ens va fer ballar aquestes inversions, però avui, aquesta tarda, tenim els veïns del carrer Balmes. Doncs avui hem parlat també d'aquest pla d'inversions provisional, com dèiem, 2016-2020, amb l'acala de Sant Josep Perpinyà. Moltes gràcies. Molt bé, a vosaltres. Que vagi bé, bon dia.Vinga, adiós, adiós, adiós. Dolero XII, la Generalitat, al teu costat. Malero, ja ha arribat el Juliol, un mes que fa molta calor. Tampoc cal que ens ho digui ningú, això. Si no saps què fer a les tardes, refresca't escoltant la ràdio d'Esvern. A casa ens ajuntem tota la família per escoltar la penya de l'estiu. És el millor consell que us puc donar per passar aquesta xafogua escarosa i repugnant. Ràdio, piscina i aire condicionat. Cada tarda, desinga-sets. Vinga, malero, jo he ajuntat el meu. Ara digues tu el teu. 012, la Generalitat, al teu costat. Upa! Jazz. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxes amb estils com el chill out, les muts jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres, fida 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. El Xica és un virus present a molts països de l'Amèrica Latina. Les embarassades són un grup de risc per la possibilitat de transmissió al fetus. Se'l recomana no viatjar als països afectats i utilitzar preservatiu durant tot l'embaràs en el cas que la seva parella ja hagi viatjat. I, si ens espassem als països on el virus és present, prevenim un nou virus. Fins ara a l'Hip-Hip-Hip, i t'ho щеu bé, sí que es pot fer. I al capdavant, una de les països que tenim a l'Hip-Hip-Hip, Si ens espassem els països on el virus és present, prevenim les picades. El nostre país, tots els casos, són importats, però cal controlar la proliferació del mosquit tigre buidant els recipients d'aigua de les nostres terrasses i jardins. Troba més informació a canalsaludfungencat.cat o trucant al 061. 061, la Generalitat, al teu costat. Cap s'hi agarret per la finestra. Cap per Bacoa. Cap d'esqüit el camp. Cap jo, cap poc. Cap poc, cap poc, cap poc. Cap poc, cap poc, cap poc. Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya. a la llunya. Els matins de Déu a una s'enjusa la ràdio, just a la fusta. El 98.1 de la FM tens la millor música de les últimes 3 dècades i totes les novetats. Ràdio d'Esberi. Ens agrades tanto. El 98.1 de la FM tens la millor música de les últimes 3 dècades i totes les novetats. El 98.1 de la FM tens la millor música de les últimes 3 dècades. El 98.1 de la FM tens la millor música de les últimes 3 dècades i totes les novetats. El 98.1 de la FM tens la millor música de les últimes 3 dècades i totes les novetats. El 98.1 de la FM tens la millor música de les últimes 3 dècades.