Entrevista a Maria Quintana, presidenta del Centre d'Estudis Santjustenc - 25/7/2016

Passant 12 minuts de les 12 del migdia, que es treballem de la festa major de Sant Jos, perquè hem parlat amb l'estona de la Berinda Contes, que és una de les activitats que es farà aquest any, el dia lluny de festa major de quina setmana, el dia 1. I ara, amb qui podem parlar, és la Maria Quintana, presidenta del centre de Sant Jos Tengs. Bon dia. Molt bon dia i ben trobada, Carme. És el teu horari habitual, eh? Sí, sí. A coincidir, però... Una coincidència d'aquella, sí. Exacte. Cada dilluns, gran l'any de la temporada, podem sentir parlant directament del centre. I avui, mira, com que volíem parlar també de la passeja del poètic, que és el partit de Sant Jos, doncs el coincidit de parlar-ne ara. Doncs mira, sí, ja la tenim, ja tenim els llibrets fets. Ara estàvem mirant amb el Carlitos, el CD que ha fet el Víctor, la grupació fotogràfica que ha desfet quan saiem a Can Ginestar, amb una copa d'acaba, passant-nos, records ben anivufs... És emotiu, no? Que això és el que l'any passat no es va poder fer, per la pluja, no? Bueno, ho vam fer a dintre. Exacte. Ho vam fer a dintre, sí, però que va ser una pluja torrencial. Sí, sí. Esperem que aquest any... Aquest any que passa, exacte. I si no, ja està, ja sabem que hem de córrer i anàvem a dintre. No passa res, la qüestió és que... És que no plogui durant la passejada, això sí que estaria bé. Sí, però l'any passat es va estroncar, la meitat de la passejada, sí. En principi, el dia de la passejada poètica ara no el tinc al davant, exacte. Des del dimarts. A les 8 del vespre, començarem a la davant de Can Cardona, perquè són les botigues per al record, són botigues, botiguetes, coses... I començarem per Can Cardona, que hi havia una botigueta petita que duia la Montserrat, un senyor que es deia Montserrat, que venia a pegar dolçes, regalècies... Després farem el col·let, després el tovella, a cal valentí al carrevador, a casa de l'avi, després fem la patrocínia Can Carbonell, fos salva i vilagut. A veure, se'ns ha dit, hi va haver-hi una persona que va dir, perquè no parlareu de la botiga de casa meva, que també és molt important. Sí, és com parlarem, però no que és tant. No les podíem fer totes. N'hi ha moltes, no? N'hi ha moltes, si podem fer 3 i 4 passejades. Imagina't. Doncs l'any que ve, si deu vol, farem unes altres, tan entrenyables com les que fem aquest any, entens? No els que hagin dit, aquestes sí, aquestes no, no, no. Hem dit, mira, fem aquestes, perquè només per fer el carrevador ja teníem una passejada, quasi. No, n'hem fet una, saps? Llavors, el carrevador n'havia tenit moltes més, vull dir, també les hem triat, i la pesca salada també fem, eh? De cal company, que l'Anna Maria hi ha una fotomoníssima que està de petiteta, que és una monada. Vull dir que no pateixi la gent, que les botigues les farem, les farem, però aquest any hi ha les que hi ha, i l'any que ve hi haurà unes altres, i així les farem, perquè val la pena, i jo crec que la gent quedarà contenta, perquè hem demanat a les persones que són família, de les cases, que es fessin l'escrit dels seus records de la casa. Exacte, per tant, una passejada motiva, també. Molt la motiva, cada any ho és, perquè aquestes ho són, sobretot si recordes coses de... Perquè és molt interessant, és el que jo dic que no, però la passejada, el llibret, que és el que dic, per a molts de nosaltres, és tornar a l'infantesa, però per a molts és conèixer una part de senyors que mai han vist, que és la gent que ha vingut a viure o que és jove, i que no sap com... I que no envies aquelles botigues, i com les catifes de flors l'any passat, que també van quedar la gent, però els que ho havien viscut, molt bé, però els que no ho havien viscut deia, però es feia això, doncs sí, es feia això, i això és el que volem, que la gent vegi que aquest poble té una història, no cal que anem en els ivers, sinó que hi ha una història contemporània, que hi ha un del segle passat, del XIX i el XX, que va la pena de recordar, i que tot això ens ha format com a poble, i llavors això és l'herència que tenim, clar, això és el que ens hem deixat, i doncs bé, això és el que volem transmetre. Exacte, doncs es podrà descobrir, dir març que ve, no cal inscripció prèvia, no, Maria? No, no, la gent que vingui cap allà a les 8. A les 8 de mesura. Ara davant de Can Cardona, allà començarem. Què serà, naureta, més o menys? Una hora i mitja esperem, perquè el que creu hi ha de nit. Si no, saps què passa? Que també no són escrites molt llargs, potser els més llargs són el que ha fet el Joaquim Carbonelli, perquè ho he demanat que li he demanat que la gent posés el que sabia. Però jo penso que entre botiga i botiga, comentar una mica, doncs, ah, jo recordo això, jo recordo allò, vull dir que la gent participi i donar una mica de peu a que... us recordeu que hi havia aquí, que hi havia allà, i tot això, donar una mica d'animació, anem a dir, entre botiga i botiga. Exacte. I, bueno, hi esperem arribar aquí, i seure, i veure les fotos que ens han fet amb maques, i prendre la copa de cava, contentíssims, que hem fet una cosa que la gent agraeix. Això és el que nosaltres volem. Com que la gent s'ha sentit que s'ha fet una cosa que ells l'han disfrutat. Ara ho deuen, tenia tot a punt, no? Tot, ja està, tot a punt. Ja està, només esperar que sigui més que bé. El llibre ja està fet fa dies, i només es tracta de que el dia 2 hi siguem per fer-ho. Exacte. Serà com dèiem a les 8 del vespre, aquesta passada literària d'estiu. Ho trobem, sí. I, per tant, doncs, amb ganes molt que arribi a aquesta l'oposada. I ara, ja que sóc, ja que he vingut, com que tinc vacances, el que volia he comentat també és que, al mes de setembre, el 16 de 17 i 18, ens sembla que és cap de setmana, hi ha les jornades del patrimoni. I aquest any no hi ha una pauta, seguia, que vas algun any ens han dit, escolta, hauríeu de parlar d'aquest tema a l'altre, no ho han fet. Nosaltres el que farem serà el divendres del vespre, fer una conferència sobre com protegir el patrimoni, a nivell de Catalunya, a nivell de comarca i a nivell de poble. Què es fa per superar? Què fan les entitats o què fa la gent per poder protegir el patrimoni? I després, al dissabte del matí, farem una visita a Sant Joan d'Espi a fer la ruta Jujol. Molt bé, home, i tant. De la pena que el tenim aquí al costat i de vegades... Sí, això mateix. I el que vull dir és que serà per rigorós ordre de la inscripció, en preferència, pels socis. I ja es pot fer? Perquè, no, encara estem acabant de perfilar-ho, però si el dia de la passejada hi ha gent que es vol apuntar, també ho diré perquè no podem passar de 30 persones. I llavors, preferim menys socis, però si no, la gent que vulgui venir a apuntar-se, aniríem amb un altre car d'aquí a Sant Joan d'Espi, faríem la visita i tornàvem. Això és el matí i el migdia per dinar a casa. Perfecte. I fer la visita a Jujol, doncs, que va la pena. Exacte. Doncs això és el que farem en les jornades del patrimoni nosaltres. Molt bé, Maria. Doncs anem parlant també de la setembre, però sí, perquè entre una cosa i altra. Perquè això mateix, i va la pena, nosaltres anem d'això a la difusió, però almenys ara també que tinc la sort de poder compartir-ho amb tu i amb els ullens, doncs, dir-ho. Exacte. Perfecte, Maria, doncs, moltes gràcies, que vagi molt bé la festa més jo. Exacte. Tu anem a parlar, segurament, la setmana que ve la t'ho expliquem aquí fora. Ah, sí. Ara en parlem. Ah, sí. Bé, no et deixen descansar encara. Veiem el contracte bé el que diu. A veure. Molt bon dia. Adeu.