Entrevista a Muntsa Prat, escriptora santjustenca

Doncs ara sí, eh? Després d'aquest moment de música i silenci... Sí que costa contactar-me per telèfon. Exacte, no. No tot és tan fàcil a dintre, darrere de la taula de so. Però bé, sí que podem saludar ara l'Amunt Sabrat. Molt bon dia, Amunt Sabrat. Molt bon dia, i moltes gràcies per esperar-me, amig. Bon dia, Amunt Sabrat. Tenia una trucada i l'he hagut a atendre. No pateixis aquí, exacte, retenim temps per parlar-nos, perquè l'Amunt Sabrat ho hem comentat ara fa una estona, s'enjustenca i molt coneguda també per diferents qüestions aquí, s'enjustes presentes demà, el teu llibre, El secret de les paraules, aquella llibre de poesia, la Taneu, acompanyada d'Ontes de Vins, també a les 8 del vespre. Abans, més l'Àstrid, i ens ha dit que per petició teva més a més, no desvellarem quins vistes estarà, però... No, no em va dir ni a mi, eh? Ho tens en silència. I has donat un parell d'indicacions, eh? Molt poc, molt poc, m'he vingut. Doncs... No, és la gràcia, aquesta és la gràcia. Tot s'ha de presentar aquests els secrets de les paraules, que és un llibre de poesia que publices ara, però que en realitat són poemes que vas escriure fa bastant més temps, no? Sí, sí, uns quants anys. Per què els has decidit treure la llum ara? Doncs mira, jo sempre he dit que hi ha circumstàncies de la vida que et marquen i et fan una mica, doncs, canviar de prioritats o veure en perspectiva allò que has viscut fins ara, i diguem que aquests dos últims anys hi ha hagut, doncs, un parell de tres de fets que a nivell personal m'han marcat molt, i vaig dir, doncs, deu ser el moment. Sí, sí, sí, vaig... De seguida vaig tocar en RIC, mi vaig... En RIC i la Dota, devien edicions, mi vaig posar en contacte, es van mirar el text, i va ser un pim-pam així, molt ràpid, dit i fet. I com que jo, doncs, diguem que ja tenia tot el contingut, doncs, el teníem molt actualitzat i el tenia ja agrupar, doncs, em van poder oferir a formar ràpida. I trobar-te amb aquestes posies teves escrites entre els 17 i els 25 anys, com dius, a tants anys més tard, perquè hi ha gent que agrada dir, ostres, que vaig llegir això que havia fet fa 15 anys i només ho volia estripar, en el teu cas, com ha estat aquesta retrobada amb aquesta altra part teva, no? Doncs he de ser que ha sigut un retrobament per una part agradable i bastant sorprenent, no? Perquè jo, per ell, jo també sóc molt despistada. M'acic a les 3 de la nit escrit una cosa que tinc al cap, la poso allà en un paper, i potser no la tornaré fins al cap d'anys, no? Llavors, doncs, en aquest sentit, ha sigut agradable pel fet de poder anar repassant aquests capítols de la teva vida que et deia a través de allò que has escrit. Escriure des de petita sempre m'ha ajudat molt, ha sigut una eina que he tingut molt a l'abast per anar plasman en un paper allò que em passava, les emocions que sentia, les coses que anava experimentant, i llavors, clar, anar-ho llegint ha sigut com un mini resum de allò que jo sóc, no? També t'ho he de dir que el llibre està centrat en el que és... l'amor o l'estima, que jo diria. Que és el sentiment d'estimar, de passió, i d'aquesta cosa que havíem de morir, no? Llavors, ha sigut recordar en aquesta bassa, més que res. I de fet, tu els divideixes també, els poemes els hi deixes en quatre parts, que estan relacionades amb tot això, però que són aquest buscar-te, trobar-te, estimar-te i pensar-te, no? Sí. Això resumeix una mica per mi el curs del sentiment, que és, doncs, trobar l'amor en algú, no? I des d'adolescent, aquesta primera etapa que l'estàs cercant, que tens ganes d'estimar, però no acabes de saber per on tirar, o quan vindrà, després hi ha aquest moment que ho trobes, no? Ho trobes i pot ser no compartit, i ho trobes i pot ser compartit, en el mateix grau, aquest primer amor, aquesta intensitat que vius, doncs, amb les primeres relacions, no? I després hi ha aquest estimar-te, que engloba tu d'aquest ventall, d'això, de la quotidianitat que deia ara, no?, d'aquest espai en comú amb l'altra persona, que no només és allò el passional o l'amor instantànic, sinó que és aquest ventall de sentiments, quan hi convius i quan... doncs, estimes des de les diferents perspectives. I hi ha aquests que, a més a més, que és una manera de com puc explicar jo això, que he sentit, o com puc descriure-m'ho internament, o explicar-ho als altres, no?, i, sense i tot, hi ha algunes poesies que parlen d'aquests moments que, quan les vives de dues persones s'aparen, per exemple, i que, per exemple, ho es van separant o no tenen ja aquell lligament comú i com poder-ho treballar, això, no?, i bé, em va semblar que era una bona manera de resumir com aquests quatre estadis, i realment les poesies m'anaven portant cap aquí. O sigui, el fet d'anar-les trobant vas poder fer aquesta estructura una mica. Sí, des de l'editorial també em van ajudar molt, perquè és una altra cosa. Sí, des de l'editorial també em van ajudar molt, i de seguida vaig plantejar això, però vaig dir, si veieu que no és correcte, proposeu-me el càlmix i no, de seguida. Em va respectar molt també la estructura, i hi ha tota una sèrie de poesies que no estan contemplades al llibre, perquè per aquí els raons es van descartar o van decidir no incloure, i aquest ha sigut el resultat final. Un llibre que, a més a més, té un projecte de Roger Consul, també serà ensenyat a la presentació, no? Sí, el prole que havia de ser del Roger, no podia ser ningú altre. Tenies clar això, eh? Vaig contactar a diferents persones, però era com no sortia, i a més a més és que jo no ho acabava de sentir del tot bé, no? I vaig dir, és cadascell, i de seguida em va dir que, evidentment, que sí que és un problema, ni ell havia fet mai un proleg, ni jo havia fet mai un llibre. O sigui que, bueno, un llibre de poesies, un llibre de historietes, sí que tinc, i re, i va ser un timpant, també, si l'ha de posar de seguida, i és com ja el coneixeu, el Roger, és un projecte molt emotiu, molt bonic, i molt intent, i molt bonic. Home, és nou en la porta d'entrada al llibre, jo crec, eh? A les teves poesies, vull dir que... És molt intent, és molt intent, i vaig dir, Roger, t'has passat, porto mitja hora amb els clínecs a la mà, i... Però havia de ser així, perquè, si no, no l'hauria escrit ell. Doncs, a més a més, per tant, de mà, segurament, també hi haurà aquest punt de motivitat, no?, a la presentació. Sí, certament, o potser, per ser ell, dirà... Ja està. No ho sé, l'altre dia ho comentàvem. Escolta, jo no he fet mai una presentació, jo tampoc. Bé, no, posi a sortir alguna cosa, no? I, bueno, en aquesta relació cordial d'amistat, tan intensa, i tant mal que hem tingut des de sempre, des que ens coneixem, i... No, l'altre fet és que jo li agraeixo, perquè és el complement ideal i la introducció que feia falta en aquest migra, que ha sigut rodó. Com te la planteixes, doncs, la presentació? Què és el que es trobarà la gent que demà vingui a l'esbuit del vespre a veure aquesta presentació dels secretes de les paraules, Muntsa? Ara pot ser com l'Àstrit i mantenir una mica el secret. Em deixo dir, per tant, el mateix que fer l'Àstrit, que és dues pistes, dues pistes. Mira, te'l dic jo, Seran, Dulceng, un punàsit, fregents a Marc. I ara, Muntsa, et toca a tu dir... Està molt bé, està molt bé, per la vida mateixa. Eh, que sí. No, jo el que puc dir és que... jo crec que serà... que serà una presentació molt relaxada, en el sentit de parlar de la vida amb si mateix, perquè a través de l'amor pots parlar de tot. Que serà molt, molt proper. No hi haurà formalismes o no... Bé, la típica introducció, però que... Estem en família, aquesta petita comunitat de Sant Just, sou la meva família, així que no hi haurà cap cosa extra. I sí que tindrem unes grans... com puc dir... Unes grans recitadores que ens acompanyaran, que també havien de ser elles, diguem així, i que em fan aquest gran regal de llegir alguna de les poesies en directe, que una o dos de cada partat, i que sempre... jo sempre dic que és un diferent llegir que escoltar, no? Llavors, jo crec que és un bon complement per un llibre que és el que... Jo vaig fer un Bertami per ajudar a finançar el nou llibre, i amb tota la gent que ho aportava, jo els explicava l'explicació, no, de que diuen que la poesia ens porta avui en dia, i que no és moda, però jo crec que no, no? Que, precisament, és un... per les persones que ens agrada escriure, és el millor regal que podem fer als altres, no? Llavors, doncs jo, el format de regal que puc fer a la gent és un format de paraules, aquí li agradi, perquè hi ha gustos per a tots, i fer-ho a aquest format, que és el que sé ser jo. Un Bertami que va anar molt bé, no? Més o més? Sí, no està malament. També hi van haver ajudes familiars, que són sempre els grans debuts, i les nostres famílies són estupendes, i estan allà, igual que els amics, que ja són pel que facin falta sempre, i a veure, també té a dir que un llibre de poesia és diferent a qualsevol altre projecte, a les altres envergadures, no? Però sí, era un moment difícil per fer-lo, perquè era l'agost i el juliol, i la gent, a fora de vacances, desconecta el gastos express, perquè està centrat en les seves vacances, com és lògic, i jo pensava, ai, ai, ai, perquè, clar, la gent s'oblida del mòbil i és desconecta d'aquests dies. Una mica. Però no, però estic contenta, estic contenta, perquè, com us he dit, molts són gent propera que ha dit, mira, doncs a mi em ve de gust fer-li aquest regal a la Muntsa, i que me'l retorni a la seva manera, i també hi ha gent que no conec de res, i que, mira, he pensat, doncs... està bé, no?, que hi hagi hagut gent que, des de fora, si ens coneixem de res, hagi volgut dir, mira, aquest projecte em sembla interessant. Exacte. De fet, això, a més a més, una de les recompenses també era per tant un exemplar, o sigui, que és una manera de fer una preventa, segons com. Sí, un exemplar, unes postals, personalitades, una bossa amb xula a la roba, amb el disseny de l'abrutada, que l'ha de fer una col·laboradora de Viena Editorials, la Núria Giral, i que jo li vaig dir, necessito alguna cosa així, ho ha plasmat a la perfecció, i sí, sí. I, bueno, i gaudir d'aquesta estona, junts, que tindrem demà, que jo sempre dic que siguin 4, siguin 20, que sigui una estona compartida sincera, i que ens ho passem bé, tots plegats. Doncs segur que, si serà demà, com dèiem, a les 8 del vespre, no sabem encara si a la sala Piquet o a la sala 50, a la sala Taneu... Home, a la sala 50 nari ho dubto, eh. És el que ens estem plantejant en aquest moment, eh. Però no hi ha pas confirmació de la gent. Tenim bons inputs. El marge de la confirmació, normalment... Home, ja m'agradaria, però la pobre Astrid, ha de la posar allà. No, no, tu tranquil·la, o tenir controlat. Això ja està bastant controlat, bastant ben controlat. Home, mira, com més... Una pregunta, una pregunta. Amb un acte així, quan una persona jove com tu presenta el primer llibre de poesies, en aquest acte portaràs a la teva filla, portaràs a l'Arlet... Estem pensant d'una espai infantil, eh. Sí, sí, que la sé, sí. Perquè entenc que és un acte d'aquells que arriba molt íntim, molt d'això, i a vegades s'agrada tenir encara... Jo, mira... Digues, digues. Jo era reticent a fer presentacions perquè encara que us sembli impossible, soc molt mergonyosa. I amb un acte d'aquesta mena, en el fons el que estàs obrint en aquest tipus de llibres, és obres la teva ànima i el teu cor, a la gent, i ensenyes a moltes coses de les que hi ha dintre, guardant alguns secrets, no? Són secrets que estan amagats fins a aquestes paraules. Llavors, jo no era partidària de portar a l'Arlet, bàsicament també perquè com a tots els mames i papes que sou, és molt difícil la logística, no? I l'Arlet, si veu mama o el mama, i si la mama està allà no pot estar per ella. Però al final, el sencer que m'acompanyen ve a dir, si amb a si que jo hi haurà les tietes... I per això està. I les tietes cuinades, i bueno, si serà tota la família, i la nena ja estarà amb ell... Era pura curiositat, perquè... Sí, i sí que mira, si la veureu per allà a Pidolan, segurament. Doncs ara, demà, com deiem, a les 8 del vespre, amb un separat presentant aquests els secrets de les paraules, moltes gràcies, que vagi molt bé i molta sort per demà. I gràcies a tothom. Ateneu a esprir col·laboradors, etcètera. Demà ja us ho tornaré a dir. I a Ràbidesbert, perquè sempre en tenim un compte, i us tinc molt de pressi, ja ho sabeu. I us trobo una mica faltat des del maresme, a tots plegats, i bé. I gràcies per tot. Doncs demà, ens trobem aquí a Sant Jordi. Gràcies, moltes gràcies, que vagi molt bé. Bon dia. Adéu, adéu.