Entrevista a Jordi Amigó, arxiver municipal - 19/9/2016

Dos minuts i un quart de 12 a aquesta hora el que fem és parlar de l'exposició que s'inaugura aquest dijous a Can Ginestar. Vell Solets fa en guany 50 anys i l'Arxiv Municipal, per això li dedica una exposició a Can Ginestar, que es podrà veure al centre d'interpretació del municipi a partir d'aquest dijous, i a partir del treball que ha fet la Senjors Tenc, Andreia Evanyi, sobre aquest barri. Ara en parlem amb l'Arxiv Municipal, Jordi Amigo, molt bon dia. Per parlar una mica del que ens podrem trobar a partir d'aquest dijous sobre Vell Solets, que en guany celebra aquests 50 anys de barri, no? D'on va sortir una mica la idea? Perquè suposo que ara que comentem que el treball de la Senjors Tenc, o sigui, s'ha fet a partir del treball de la Senjors Tenc, Andreia Evanyi, sobre aquest barri, lligat en tenc també aquests 50 anys de vida d'aquesta zona, com ha anat tot plegat? Des de la regidoria de Cultura i Patrimoni, s'intenta, en guany durant aquesta legislatura, posar una mica al dia la història de tots els barris de Sant Jus, de totes les parts que conformen Sant Jus d'Esvern. Llavors, ens hem plantejat que del barri, la plana padrosa Vell Solets, que normalment es diu, no?, plana padrosa Vell Solets, hi havia poca història recullida, llavors es va intentar, d'alguna manera, buscar dades o intentar esbrinar la història del barri i difondre-la. Llavors, vam tenir l'ocasió, a partir d'una col·laboració amb la Universitat, un estudiant de Quart d'Humanitat, que és l'Andrea Ivanyi, que és veïna del Vell Solets, ens va demanar per fer pràctiques, 150 hores de pràctiques, a l'Arxiu Municipal. I llavors, ella va estar d'acord amb que el treball que faria de pràctiques estaria l'entorn de la història del seu barri, del Vell Solets. I llavors vam poder lligar aquesta voluntat de tenir escrita i de tenir coneixement de tota la història dels barris en just, amb aquesta voluntat de l'Andrea de fer pràctiques. La veritat és que ella va dedicar moltes més hores de les que, teòricament, hauria de dedicar, i, bueno, li va agradar molt el tema, i llavors va fer un treball de recerca basada en els projectes que es conserven a l'Ajuntament de l'organització del barri de Vell Solets. I llavors ella va anavellent que la plana padrosa s'havia edificat abans, i llavors després es va edificar el barri de Vell Solets. El barri de Vell Solets es va començar a projectar en torno dels anys 60, i es van començar les construccions sobre l'any 65. Les primeres cases, les primeres llicències d'obres, els primers carrers. I llavors, a més a més, hem vist que aquest any fa 40 anys que es va inaugurar el plaça Montfalcone. La plaça Montfalcone s'hi va posar un àncora, provinent del poble italià de Montfalcone, a motiu d'un ajarmentament que van fer Sant Josi Montfalcone l'any 1976, i durant la festa major de l'any 1976 es va situar l'àncora que ara tenim al plaça Montfalcone. Van fer un estada als membres de l'urfeo de Montfalcone, del cor és més grio, perdó, i llavors es va fer un estada acollits pel l'urfeo enric Morera. Llavors l'exposició es presenta imatges de comera al Belçoleig a principis de l'any 65, es presenta imatges de la instal·lació i de l'inauguració de l'àncora a dintre de la plaça Montfalcone, es presenta imatges de comera al barri l'any 73, i llavors presenta imatges d'una evolució fins als anys 80, aproximadament. El treball de l'Andrea ha arribat a l'any 83, llavors ella no va tirar més endavant, li va portar molta feina, doncs trobar tota la documentació on s'explicaven tots els acords que hi van haver entre els promotors del barri, els promotors van anar canviant, inicialment era els propietaris dels terrenys, després els propietaris dels terrenys ho van vendre amb un promotor, aquest promotor privat després ho va tornar a vendre amb una altra persona, hi ha una attacció anonimica a tot això, tot el tema de la portada de les aigües al Belçoleig, l'arrangeació dels carrers, el tema dels transports públics, quan és la primera vegada que hi ha un transport públic, com alguns topònims que hi havia a Belçoleig, que ara s'han perdut, com el pont de la Bruixa... I tot el que ha configurat tota la construcció del barri, de tots els elements. Initialment el barri està al sud, està per sota de la Masia de Can Cristó, l'actual està a l'esquerra de la Masia de Can Oliveres i està per sobre de la Masia de Can Pedrosa. Llavors vull dir que aquest terreny era un terreny d'un parell de propietaris gaurals i es va anar conformant, es va anar venent amb xelets per cerres de 400 metres o aproximadament, llavors es va anar conformant el barri que tenim actualment. Tothom t'explica que vull dir que una data històrica va ser quan va arribar el primer autobús, d'alguna manera, allà a Belçoleig, perquè tothom necessitava vehicle per poder baixar el poble. I quina data era? L'autobús arriba sobre els 90. Vull dir, no hi va haver un autobús fins a l'àrea de dos 90. Vull dir, ara que estem acostumats a l'esplujós que arriba fins al final del Passament Falcone, vull dir, això va ser una cosa, vull dir que ja porta bastants anys l'esplujós, però heu de pensar que el barri estava molt, molt aïllat. De fet, l'hòbica, segurament, és una de les particularitats d'un barri com Belçoleig, de qualsevol barri, però en aquest cas concret també ens... Sí, va ser un barri que es va urbanitzar el que és la passada de la guiera, per sobre del més enllà de l'institut, i era un barri que inicialment quedava molt, molt aïllat. Exacte, i que per tant, d'alguna manera, amb aquesta exposició es fa una mica de la perspectiva, la gent que també entén que la gent del mateix barri els fa il·lusió, perquè fa... sempre fa gràcia veure una mica d'on véns o com va tot plegat, però suposo que també és una altra manera per arribar a l'altra gent d'altres barris de Sant Just, d'aquesta epiconòmica de tota aquesta història. Sí, vull dir, a veure, vull dir, 50 anys poden semblar pocs, però vull dir, per la gent que en té 30, vull dir, és la prehistòria, no? Deuen ser, doncs, és això, vull dir, que no... Ah, tant, jo en tinc 30, eh, no sé si, tampoc em sembla la prehistòria, 50 anys. Però amb el sentit de que, per exemple, nosaltres des de l'arxiu ens podria semblar que són pocs anys per fer una exposició d'història, però que en realitat no són pocs anys, ja són molts anys, i és un element, és un barri, que té la seva història. Amb el sentit de que diuen, només té 50 anys, no? No, no. No ho vam de... de palloritzar, no és una cosa pallorativa, 50 anys són molts anys. Vull dir que el Walden, entre cometes, només en té 40, no? Vull dir que es va inaugurar el 85, doncs el Belchorets té més solera, diguem-ne, que el que seria el Walden. I no s'hi havia dedicat mai una exposició, l'atenció d'un investigador com l'Andrea, doncs per primera vegada, aquest tema es comença a obrir, no és una capsa que es comença a obrir, que la idea és que es puguin fer altres coses, altres investigacions, que es vagi aprofundint en aquest tema. Des del barri com ho han rebut? En principi nosaltres, les relacions que tenim amb el Barri, en xico sempre a través de l'Andrea. Però ell us ha comentat si suposo que el fet d'ella ser allà també ajuda, no? Nosaltres aquesta exposició, una part d'aquesta exposició, molt breument la vam tenir a dins del juny fotogràfic, i a veure gent del Barri que venia a veure-la, i ara la volem tornar a tenir més temps aquí al CIM, perquè avui va ser una mica l'estiu, i era poc temps. Aquí serà fins el 6 d'octubre. Exacte, es pot veure una mica com va néixer Bell Solets i com ha anat evolucionant durant aquest temps, que qualsevol barri, i a qualsevol lloc sempre tenen les seves particularitats, algunes es mantenen al llarg del temps i d'altres evolucionen, però tu creus que en el cas de Bell Solets hi ha alguna cosa que encara es mantingui, de l'essència d'ara fa 50 anys, aproximadament? No, no. És una habitatge de xelet, una habitatge allat. Aquesta essència no ha variat. El servei són infinitament millors que quan es va fer l'any 65, però de pensar que els carrers van començar que van tenir feina per asfaltar-los, van tenir feines, inclusive pel tema de l'aigua, el tema de l'abestiment d'aigües, i una companyia pròpia que vestia l'aigua de Bell Solets. Això forma part de la companyia general, el tema de l'enllomanat també tenien problemes, i hi havia problemes de neteja de zones verdes, i d'alguna manera queden lluny, aquestes mancances que van haver-hi. Això s'ha superat, no? Exacte. Algunes van costar 20 anys ens superar-se. Vull dir que van trigar temps, no va ser una cosa fàcil. De fet, de vegades parlant també amb Bell Solets, que algun diu que encara es pensa poc, que de vegades encara estan més lluny d'alguna manera, o aquest fet d'estar una mica més apartat fa que de vegades s'oblidi. Existeix Bell Solets. Si veus que inicialment quan va començar, veus que l'evolució és molt evident, és molt evident, no fa gaire, s'han normalitzat carrers i s'han aganjat parades d'abus, s'han posat ordres amb temes d'aguals, amb coses que no estaven alhora. Va posar Bell Solets. Quan es va començar Bell Solets, no existia el parc de Collserola. El parc natural de Collserola no existia. És un barri que de cop i volta es va trobar a les portes d'un parc natural. Això el 65 no era impensable. Amb el que implica un parc com Collserola? Sí, són les persones que estan més a prop, estan a les portes del parc de Collserola. Un parc, en aquests moments, no és el parc inicial que hi havia. Un parc que a mi s'estan agaglats, que hi ha cadenes, que no hi ha... Heu de pensar que el que és el coll de Can Solanes, actualment, que puguem per anar a la penya del Moro, els anys 70, sobre l'any 70, 75, allà hi havia una bocador. Només us dic això, jo era una bocador. I els camions de brossa passaven pel mig del barri de Bell Solets. Això, definitivament, és una escena que ha desaparegut, però això els veïns més vells de Bell Solets, els més antics, els primers que s'hi van posar, encara han de recordar camions de brossa que pujaven fins al coll de... De midó, eh? Clar, clar, exacte. És evident que hi ha coses que han canviat molt durant tot aquest temps. Una avanç i un després. Bell Solets té el tema del plat i bèrit de la penya del Moro. Vull dir que és el barri que estem més proper amb aquest poblat. Té tots els camins, els camins que pugen cap a dintre del parc, que estan arreglats. Mm-hm, clar. Doncs es pot descobrir una mica més sobre Bell Solets amb aquesta exposició que s'enagora aquest dijous, i es podrà veure més fins al dia 6 d'octubre, el CIM, la interpretació del municipi de Can Ginasta. Bell Solets fa alguna cosa amb una inauguració? No, nosaltres, quan fem una exposició al CIM, la obrim i deixem que la gent hi vagi. No fem... Per tant, dijous, a partir de quina hora es podrà visitar? A partir de la set de la tarda. A partir de la tarda es pot anar visitant, sí. A veure, per afegir una altra cosa per acabar, penseu que quan Bell Solets s'inicia i... no hi havia ni polisportiu, ni piscina municipal, no hi havia institutes en just, institutis de l'any 77. O sigui que realment quedava com molt separat de tot? Molt separat. A veure com es posava l'institut, com es feia la piscina, com es feia el polisportiu, tot això es van urbanitzant, que és la part de sota del barri, no? Perquè avui els primers habitants, una mica l'oeste, no? Exacte. Encara n'hi ha, m'imagino, d'algú d'aquests que va arribar des del principi, que encara hi viu, suposo. Poques persones, perquè les persones s'han anat fent grans i alguns ells han anat a viure a residències a l'interior del municipi, són poquets els que queden que van arribar l'any 60. En parlant de persones que tenien 20 anys, ara en tindrien 70. Moltes d'aquestes persones, o viuen al municipi, alguns han marxat també, però són detectables. Us plau de ja també fer alguna altra exposició d'aquest estil amb alguna altra barri, que deies al principi que aquest any s'havia aconseguit a l'interior dels barris? Hi ha una altra barri, vull dir, que està al costat de Belçoleig, que és la Plana Pedrosa, que és una miqueta més antica al Belçoleig, perquè les cases de la Plana van començar abans de la guerra. Aquesta seria una altra, i després podríem continuar per la Miranda, i la Miranda que es va començar a construir després de la guerra, els anys 40, hi ha una altra dels barris que també poden mereixer una exposició i un estudi. Doncs n'estarem pendents també. De tot plegat de moment, ens podem concentrar ara en descobrir Belçoleig, aquesta exposició que es pot veure a partir d'aquest dijous, a la set de la tarda i fins al dia 6 d'octubre, el cim de cangin està. Volem parlar amb l'Arxivé Municipal en Jordi Amigo. Moltes gràcies. Que vagi molt bé i fins aviat. Fem una mica de rebeure. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. S.Muth Jazz Club. T'hi esperem. S.Muth Jazz Club. Jo soc de basquet. Jo soc de futbol. Jo soc de humble. Jo soc de volei. Jo soc de hockey. I tots som del Juguem a casa. Tota l'actualitat esportiva de Sant Just d'Esvern el Juguem a casa cada dilluns de 2,48 i fins a les 8 de l'Esperà a Radio d'Esvern. No t'ho perdis. Som el millor i únic programa d'esports de la ràdio. S.Muth Jazz Club. Tota l'actualitat esportiva de Sant Just d'Esvern. S.Muth Jazz Club. Tota l'actualitat esportiva de Sant Just d'Esvern. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d'E. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català ens trobareu a les escoles. A l'Estat, número 2. Just a la fusta. Un minut ja arribem. Ja hi som a dos quarts de 12, és el moment de fer tertúlia. Reprenem les tertúlies de la temporada. Avui amb la Palmi de Badell i la Carme Madó. Bon dia a tothom. Tertúlianes del Rillun. Saludem en Carles Vas i en Josep Coder. A veure si els podem tornar a tenir aviat per aquí la ràdio. De moment els enviem una salutació i una abraçada. Tenen moltes ganes de venir. Per ara no estan en condicions. Sobretot el senyor Coder, que ha estat aquest estiu amb una neumonia, i és clar, s'està recuperant encara. I el senyor Vas ha tingut la pega, que ha agafat engines. Però estava ja a punt de venir. Per la feina que hem començat una mica abans la temporada, i tot per ell, no? No, ja hi som, a temporada. Si estem a 19 de setembre. Ja no saps quin dia hi havia. No, calia, calia, calia. Em pensava que començava amb malutura. Doncs els esperonem que es millorin i puguin arribar aviat. I tant, incorporar-se aviat. Exacte. A veure, ara com que no tenim el paper... Exacte, l'ordre del dia. No sabem per on començar, hi ha tantes coses. I, a més a més, sempre anem a parar amb el mateix. Però a veure, ara, venint, la Carme em deia que ha passat un estiu molt dolent. Que no sap ben bé si és de la calor o... Què dius, que t'estic escoltant? No diré el que anava a dir, doncs. Per l'edat. Anava a dir si era per l'edat. Jo crec que ha sigut per la calor. Però és que no ens en recordem d'una altra. No ens en recordem que l'any passat també va fer... Sí que ha sigut llarg, que els dies forts han sigut molts. Altres dies, altres anys, potser hem tingut una setmana forta i aquest any hem tingut més. Però ja et dic, no ens en recordem. Mira, potser perquè també bona vegada l'agost no ha estat aquí, el Juliol vaig tenir la sensació que fia més calor l'any passat que aquest. El recordo que encara més és més de treballar potent. El recordo a nits dures. En canvi, aquest any sí que el Juliol trobo que encara l'hem trenpejat. Suposo que l'agost ha estat una mica més dur. I fins que ara no hem... Quan ens donen els graus de temperatura i ens diuen que s'ha fet record...