Entrevista a Silvana Vogt, escriptora - 21/9/2016

Passant 11 minuts de les 11, que estarà parlant de literatura, perquè aquest dijous, demà, Silvana Vox presentarà la seva novel·la, la mecànica de l'aigua. A la sala de 50, la teniu, a les 8 del vespre. Una entrevista, a veritat, que ens fa especialment il·lusió, perquè la Silvana, i els que sigueu, i els habituals la coneixereu de cada dijous, la tenim parlant de llibres, i per què més a més també, a principis d'aquest any, que el llibre té aquí Sant Jus, molt bon dia, Silvana. Avui no t'hem convidat en dijous, demà, segurament tornarem a parlar, però avui volíem parlar amb una mica amb calma d'aquesta novel·la, que acaba de... no fa ni un mes, en senyor, no? No fa ni un mes, no. I que... Déu-n'hi-do, no? Anem-ne'n sentint, anem-ne'n llegint diferents crítiques, suposo que també ja t'han arribat comentaris de lectors, per tant, com estan, en tot plegat, aquestes primeres setmanes? Doncs molt bé, i estic sorpresa, tant de repercussió... mediàtica entre cometes. O sigui, no m'esperava gens una columna de l'Eva Piqué al diari ara parlant de la novel·la, i, a més a més, amb l'honor de compartir la seva columna amb l'Estraud, i està molt bé, està molt bé. O sigui, sempre s'agraeix molt que els periodistes cultural facin un comentari de la teva obra, de la teva novel·la, però... més important que tot això és que la gent entre una llibreria, compra el llibre, i que faci seu tot el que dic dins de la mecànica de l'Aigua. És la teva primera novel·la, no? La primera publicada? Publicada. La segona de scriptura, sí. Sempre ho dic perquè tenia una novel·la, estava escrivint una novel·la en castellà, en argentí, que dic jo, i vaig aturar la scriptura de aquella que estava gairebé al final, perquè la història que explico la mecànica de l'Aigua era com que se m'imposava per damunt de tot. Va dir, doncs, que anem a escriure la segona novel·la i després tornarem a la primera, que és el que faré a partir d'ara. O sigui, ara, després d'aquesta, tornaries a l'inici el suposo... Ara, fent coses, no? Sí. I en argentí? En argentí, en argentí. La tercera sent català. Si la tercera ja has començat, també. La tinc al cap, sí. Estic fent tons. Està per aquí. A les idees i els personatges i tot això. Aquesta, doncs, la mecànica de l'Aigua, que, en tot cas, la primera publicada, això sí, que la protagonitza la Vera, que arriba a Barcelona, randa el Corralito de l'Argentina, per tant, partig d'aquest feta autobiogràfic, tot i que igualment destaques en diferents entrevistes que hem llegit, que no es tracta d'una novel·la en què parles de la imigració, no? No, no, no és una novel·la. O sigui, la gent no es trobarà dues coses, no es trobarà. Una no es trobarà les silvanes, trobarà la Vera, trobarà alguna cosa que li va passar a la silvana, i per això ha escrit aquesta novel·la, però és una obra de ficció, és una obra en personatges inventats, és una obra de 5 anys de feina, en la que la feina literària s'ha imposat per damunt de la vida real i autobiogràfica meva. I això que a vegades fa por, perquè diuen, bueno, una escriptora argentina que escriu en català i que explica el Corralito, i dius, no, la novel·la no va d'això. O una novel·la que explica el fet de venir a viure d'Argentina a Catalunya, i dius, tampoc van bé d'això. Però sí que ha pres durant aquests dues setmanes, les cases que fa que el llibre és el carrer, que la gent obre el llibre i troba l'història en el fons que vol trobar. Dins d'aquesta història que jo he escrit o que he volgut transmetre, cada lector fa la part que m'has d'enganxar d'alguna manera. Clar, el punt de partida potser és aquest, però després hi ha tota aquesta història de tots els secrets o totes les por's que poden haver-hi i que són més universals, d'alguna manera. Jo, en el fondo, la meva primera idea a l'hora d'enfrontar-me a la pàgina en blanc era escriure una novel·la sobre la devastació de perdre un món, en aquest cas el de la Vera, que perde el seu país, no el perd, que decideix per salud mental allunyar-se de l'Argentina, del Pozco Relito, i la devastació que suposa la mort i el enfonsament d'un paradigma de món que jo vaig viure també una mica de prop, que és el canvi del món editorial, quan els grans grups van venir a fusionar-se amb editorials més petites. Però tot això, d'alguna manera, després va quedar com un molt... Més secundari. Sí, perquè em vaig adonar que el important no era explicar exactament què havia passat, com ho passaven les coses, sinó com repercutia això en dues persones que volien tirar endavant i no podien. Exacte, i que es troben, llavors. I que es troben. És meravellosa la trobada de dues persones, que són absolutament diferents, i que d'aquesta diferència fan una amistat preciosa i d'una tendreça absoluta. Clar, el personatge principal el protagonista que és el de la Vera i que es troba amb aquest altre personatge, doncs pràcticament protagonista, que s'hauria l'Eliseu, també inspirat en una altra persona... Sí. O sigui, la novel·la... La novel·la... El primer esclat que jo veig de dir he d'aturar la novel·la argentina i he d'escriure això, és l'amor d'ecidor. Però el personatge de l'Ediceo, si ve és un editor i si ve i hi ha coses que jo vaig viure amb ell, ningú pot llegir aquesta novel·la pensant que es trobarà la biografia d'Edicidor Consul per a res. L'altre dia a l'Arnau, el meu gran lector, em va dir, no, clar, perquè el que tu has intentat escriure és el dolor que significava la pèrdua. No la persona en sí, sinó l'esclat de la novel·la és com superar aquest dolor o aquesta pèrdua. I llavors, a partir d'aquí, tot està ficcionat. Sí, de vegades, suposo que a més aquests dies també heu anat veient, passa no només amb una teva novel·la, sinó amb altres, però aquesta necessitat de saber que hi ha biografia, que no hi ha, ho veiem també, doncs ara cada cop amb més novel·les, que fins i tot no t'ajuro a tots, en alguns casos també tenen ganes de dir que sí que tot pertès d'una part biogràfica, com suposo que ha passat sempre, també. És que jo trobo molt difícil que un escriptor no faci una novel·la autobiogràfica, malgrat que es crida d'un altre galaxi o que s'invente un altre món. És inevitable, no? Crec que tots, en el fondó, quan estem tancats al escriptor i barallem-nos en les paraules i amb la història amb els personatges, sempre acabem anant cap a dins i buscant tot això que amaguem, per treure-lo a la pàgina en blanc. És una novel·la que dius que parles d'aquest dolor, de com superar aquest dolor, com superar aquestes pèrdues, i que és dura o és trista, aquesta novel·la, tot i que té moments també d'humor o de somriure, però sí que, en general, la sensació és d'una idea. L'altre dia, el Cultura de la Vanguardia, que van fer una recenya molt maca, que deia el final m'ha agradat molt, que deia que és dramàticament pessimista, i trobo que està molt ben... que està molt ben legita que el final, de dramàticament pessimista, o que tampoc no saps què passarà després. És... Tu deia, sí, sobre la superació del dolor, jo crec... o sigui, aturo la novel·la just avant de com superar-lo, aturo la novel·la en el moment en què ve la mort i pega el cop de puny a la cara. Quan acabes dius, i ara què? O com reaccionaria un o com reaccionaria... Però sí que és una novel·la plena de vida. Jo li deia el Cots, el meu editor, que és una de les persones a la que més l'he d'agrair la feina que ha fet per ajudar-me a mi que la novel·la estigui equilibrada com està, que jo li deia, però tenim una novel·la molt trista, la gent no la vol religiar, i em deia, no, t'equivoques, és una novel·la plena de vida, és una novel·la plena d'il·lusió de l'humor i després la literatura i la vida van com van. Clar, de fet, el personatge de la vera em agrada tot el que arrossega després, aquesta força i aquesta vitalitat. I aquest estar perdut també, oi? Està una mica perdut, però ella sempre intentant que tot anirà bé, que tot anirà millor. És aquesta novel·la que estem comentant, és la mecànica de l'aigua, com deien que ha sortit, que fa ni un mes, ara estàs també en moment de la promoció, que d'alguna manera també és un moment en què suposo que veus obligat a parlar-ne una i altra vegada, quan en realitat també estem cada vegada a escriure, suposo que és un moment també pels escriptors estrany. És estrany. Mira, el meu escriptor favorit, que és un dels grans fantasmes que hi ha dins de la novel·la, aquesta figura que atravessa tota la història, però que mai no la veus, del tot, deia sempre que la repressió del seu llibre diu que la part més difícil és parlar de la novel·la perquè per dues raons. Una és que la novel·la ja la s'acaba, o sigui, la gent la ve publicada però tu l'has acabat fa dos anys, o sigui que estàs molt lluny de la història, en realitat. Perquè jo la mecànica de l'aigua, això, fa dos anys que la vaig accedir, que després he corregit galerades, però no és la mateixa intensitat, la mateixa relació. I una altra és que tot el que tu volies dir ho has dit per escrit, i llavors, a l'hora d'enfrontar-te una altra vegada, explicar la teva novel·la és molt difícil, és molt complicat, sobretot a més a més, perquè com fas, com ho hem fet ara nosaltres, de dir que hi ha la mort, com a personatge també, que la devastació de l'amor, i dius, fins on puc dir, guiar d'alguna manera la lectura del lector que hauria de ser molt més neta, i sí, és difícil. És difícil, són aquests dies que me'n recordo molt de Marta Rojals, autora de primavera, estiu, etcètera, i de l'altra, editada per RBA, que és una noia que ha après la decisió, que va prendre la decisió de no fer entrevistes ni de fer promoció de la novel·la, perquè considera que el llibre ha de servir com... això, que el llibre i el lector no han de tenir cap intermediari, i penso molt en ella, aquest dia. Clar, sí, exacte, és una opció, és l'única per això en sembla, pràcticament, perquè era el món d'aquí exacte de cada nostre que ho fa, i és difícil, perquè també de vegades tots volem saber més, o volem saber abans de llegir-ho, que també és com funcionem una mica tot el tema... De què va, de què va? Exacte, explica molt sense que vagi de veure. Deies també el principi que quan hem parlat de la primera o sobre la novel·la, el tema de la llengua, per què ha de deixar d'escriure aquesta novel·la en català a Silvana? Jo crec que no vaig decidir escriure-la en català, va sortir en català directament, no tenia cap opció, no, jo no vaig plantejar en cap moment escriure en una altra llengua, no... Va sortir així? Va sortir així, perquè jo suposo que la primera novel·la que escrivia és d'una història que autobiogràfica també, d'això que parlàvem, que va passar en l'Argentina, em va passar en Castellà, llavors, però aquesta era impossible, jo és una història que vaig viure en català, i a més a més, jo llegia això molt més en català que en castellà, molt, molt, molt més en català, i llavors, jo crec que és la meva llengua literària, jo crec que... la primera novel·la, que és la que tinc aquí, que acabaré un dia d'aquests, probablement serà la última en castellà, perquè la tercera ja directament surt en català naturalment, i penso molt en això, i penso que la resposta més certera és que jo llegia això molt més en aquesta llengua, i és la llengua en la que em relaciona amb la literatura. Clar, per tant, és això, que és una cosa natural. Natural, natural, sí. I que a més a més em va molt bé, perquè és una manera de posar un filtre molt gran a l'hora d'escriure, quan un escriu com jo, que escriu molt dels budells i a Raj, soc molt conscient que els textos s'han de corregir molt, que s'ha de re-escriure molt, que tu no tens un gen i tal, com per... Mira, escrit això i ja ho dono al món. No. El haver de buscar la paraula exacta, de corregir, de mirar molt el diccionari, és un filtre molt, molt, molt important i molt interessant a l'hora d'explicar millor la teva història, aquest canvi de llengua. És molt bo. Jo el trobo un regal. També dius que el tema de la trama editorial, que és com una part més secundària, tot i que apareix d'alguna manera bastant. Fins i tot a l'hora de parlar de com seria quan hi ha un moment en què els personatges parlen de què passaria, si aquí també hi hagués una crisi, i quan es parla de... Sabeu que també hi ha noves editorials, etcètera. I està escrit abans de la crisi. Jo ara el religion la penso, i jo vaig escriure abans de la crisi, i va ser una predicció, en realitat, no? Sí, i va venir la crisi, sí que hi van haver moltes editorials petites i llibreries noves, com que llibre-te, que van obrir, que és una mica sí, el que va passar a l'Argentina, que va venir el Corralito, van haver de tancar editorials, llibreries, teatres, però la gent de la cultura va saber sobreviure, que és el que sempre fa. És delicat encara el moment editorial, creus encara que és nostre? És un canvi de paradigma ajuda, en realitat. Aquí és fantàstic el que està passant. D'alguna manera, jo crec que aquesta crisi o aquesta fusió del grup planet amb enciclopèdia, amb grup 62, que és... que no té res de dolent, que facin el que vulguin, però vull dir que va fer que hi hagi un buit tan gran, que hi ha un grup de gent valenta que ha dit que nosaltres volem un altre tipus de literatures, volem traduir un altre tipus de llibres i volem fer un producte absolutament diferent, i gràcies a Déu, i gràcies a aquesta gent i a aquesta fetetesa editorial, en catalans poden llegir joies. Joies d'escriptors joves, d'escriptors més grans, que els joves estan recuperant i traduccions i un moviment cultural fantàstic. Tu és un plaer trucar a una editorial d'aquestes llibres. Vull presentar aquell llibre. L'autor voldrà venir. L'autor, l'editor, el traductor. I potser, amb els grans grups això no passa. La relació amb l'autor d'un gran grup o d'alguna persona més consagrada és molt més difícil. Quan tens una llibreria, vols muntar actes i vols propiciar aquest contacte entre el lector i l'autor, agraeixes moltíssim i la literatura. Jo crec que a vegades aquests cops, aquestes crisis, malgrat el difícil que és tirar endavant i que ningú no vol tenir una crisi ni res, a vegades també fan bé. S'accegeix una mica i tot es recoloca o reinventa. I neixen coses noves, que sempre hi va bé. Demà es presentes aquesta novel·la en un acte que es farà a la Teneu, a la sala 50 de la Teneu. Són més especialistes en posar dos horaris diferents. És a dos quarts de nou. És a dos quarts de nou, però millor que estigui anunciat a les 8 perquè així xerrem una mica abans. Exacte, i a dos quarts de nou. I és un acte on també participaran Roger Cónsol, l'actriu que clar assegura llegint diferents fragments de la novel·la i el presentarà Joan Josep Pizer. Un bon cartell, no? Sí, un luxe, realment, perquè no només la clara que diré, que és un luxe tenir la llegina ella que és actriz, però més a més, la clara va ser veïna meva durant tot el procés de creació de la novel·la. I llavors, jo me'n recordo molt, la clara amb el petit, els braços, amb el martí, i sortint al balcó em deia, i què Silvana, què fas? No, clara, estic escrivint. La feina de l'escriptor és tan solitària, tan sense que es vegi re, que, d'alguna manera, després de cinc anys puc dir... Tot aquest dia, mentre tu creaves els nens, i tot això, i eren veïnes, i jo sempre tancada feia aquest llibre. Per tant, per a mi és un luxe i molt, molt, molt agraïda amb la clara, molt agraïda amb Joan Josep Pizer, que va ser aquesta novel·la, també surgeix d'un text que van fer un llibre, un homenatge lliçador, i van encarregar un text a mi, com jove del lliçador, jo vaig escriure un text amb molta por en català, i Joan Josep Pizer, que era crític que és, crític literari, un immens lector, que no em coneixia de res, va fer una nota a la web, i va parlar-hi, va parlar molt bé del text de la jove del lliçador, que escrivia en la seva llengua, no? I potser amb aquesta lectura del Joan Josep Pizer jo vaig adonar que sí que era capaç de escriure en català, i vaig dir, tira milles, i a per totes. Qui sigui llemà, però a mi també és com això, la Clara, com a testimoni del meu tancament durant 5 anys per escriure aquesta novel·la, i el Joan Josep Pizer, com la persona que em va llegir i em va dir, si tu pots, i el Roger és, impresionant, el Roger. A més també hi haurà una miqueta de 20, sembla alguna cosa o altra. Sí, sí, l'Astri segur que no fallarà, amb algun vi que no em vol dir res, o sigui, tot és secret, jo crec que soc la persona que menys sap del que passarà demà. Perquè sé que hi ha sorpreses, i així, jo... La presentar a casa, suposo que sempre té aquesta doble vessant, la part dels nervis, la part també de la il·lusió. Nervis, no, il·lusió, sí, i molta, molta, sí, és una emoció a flor de pell, o sigui, que dic, no sé com faré per no plorar, perquè serà, sí, molt, molt, molt gran, molt gran, veure la gent de Sant Just, alumnes del meu estatge de criptura, amics que vindran de gran oliers, o de una mica més lluny, i penso, mira, és l'home semblant d'una boda que organitzaré la meva vida. Una bona... Una bona manera d'explicar-ho, serà demà 249 del vespre, a la sala 59 de la Taneu, aquesta presentació de la mecànica de l'aigua de la Silvana Bogd, avui n'hem volgut parlar amb ella, moltes gràcies, Silvana, que vagi molt bé, i fins demà. La informació més propera, el Just de la Fusta. No sé si podré continuar fent el programa. És un pes molt feixuc, que ja no puc suportar més. Sempre penso, va, Jordi, va, veus l'últim, i deixa-ho, però és que no puc, no puc, oh, senyor. Ets de ser fort, ets de ser fort, fort, com aquesta màquina d'escriure olivètic, que m'està teledrant el cervell, o de un meu. La penya del morró, cada tarda de 5 a 7, tot és un drama, a ràdio d'Esvern. Veus de la perròquia. Compartirem experiències, espiritualitat, notícies d'actuantat, i parlarem sobre la visió ecològica del visbe de Roma Francesc. Els dimecres a dos quarts d'avui, sempre i en diferit els dissabtes a dos quarts d'uns del matí. Veus de la perròquia. 60 i més. El magasin fet per gent gran, per a tothom, que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena, té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, per a les 8 del vespre. Cara, bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Aquest dissabte torna el futbol s'enjustem a Ràdio Esvern. A partir de 3 quarts de set de la tarda, a l' èomos més conf kadars es� от charts parasites. Després de les cens, el somni de primera torna a Ràdio, torna el futbol, el juguem a casa. Dessepta a 3 quarts de set de la tarda l'etranzí del juguem a casa. No te la perdis. Conec la català. Des del nivell inicial, fins al nivell d'E. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles. Carrer Montserrat, número 2. Primer van ser les zones. 98.1 FM. Després, internet. radiodesvern.com Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram. I ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610.777.015. Ràdio Desvern. Cada dia, més a prop teu. Ràdio Desvern.