Entrevista a professorat de l'Escola Montserrat - 4/10/2016

I aquesta vegada el que fem és saludar la Pilar Junque, directora de l'escola Montserrat, molt bon dia, Pilar. Hola, bon dia. Perquè a l'escola Montserrat ha tingut, on ho hem comentat aquest matí a primera hora, el Segell de Qualitat Nacional i Twinning, el projecte My Country and Your Country, el reconeixement que ha rebut al centre pel projecte col·laboratiu que es va fer amb un centre de polònia del curs passat, on es treballaven temes socials i culturals de forma cooperativa. Està contents? Com ho heu rebut al reconeixement, Pilar? Molt contents, la veritat. Ens ha fet per mi un gran orgull poder reconèixer que el treball que s'està fent té un reconeixement de qualitat i d'excel·lència. I la veritat que ja és el quart any, aquest serà el quart any que estem treballant amb els alumnes, que aquest projecte de col·laboratiu és una iniciativa de la Comissió Europea, i en el que centres escolars de diferents països europeus, a través d'una plataforma d'internet, es coneixen i fan un treball de coneixement social i cultural del seu país i tot a través de llengua inglesa. A més, que ens hagi reconegut aquest treball, penso que podrem estar tots molt contents. La nostra coordinadora, que és la Mireia Muñoz, és la nostra mestra especialista en anglès i és l'inculsora d'aquest projecte, que la tinc aquí, també per passar al curs la, perquè us pugui fer 5 cèntims. Perfecte, Pilar, moltes gràcies i ara en continuem parlant amb la Mireia. Parlem amb la Mireia. Enhorabona. Gràcies a vosaltres. Fins ara. Doncs, com deia, ens comentava ara la Pilar, que justament la Mireia Muñoz és la coordinadora d'aquest projecte. Mireia, bon dia. Hola, bon dia. Un projecte que, a més a més, el que deia, amb aquest projecte, ha obtingut aquest segell de qualitat nacional etúnic 2016 i que, per obtenir-lo, el projecte d'haver aconseguit l'excel·lència en diferents àrees, com la innovació pedagògica, la comunicació, interacció i col·laboració entre escoles o usa tecnologia. Per tant, tot això ho he aconseguit, no? Vol dir? Sí, exacte. Un cop el projecte ja s'ha acabat, ja finalitzat, s'ha enviat tot el procés que s'ha fet, i després és el servei nacional de Lituini, que valora tots aquests items, com ja has vist, la innovació pedagògica, la integració entre estudis, la comunicació entre acció en les diferents escoles que hem treballat, en aquest cas, una escola de Polonia i la nostra, després la col·laboració entre aquestes escoles, evidentment i principalment l'ús de tecnologia, perquè sense ella no hagués estat possible fer aquest projecte, i després tot l'impacte a la documentació, els resultats que hem obtingut, sobretot els alumnes que han pogut posar en pràctica la seva... el seu coneixement en el llengu anglès, en un context totalment real, i evidentment amb l'única llengua que tenien en comú amb l'alumnat de Polonia. Clar, el projecte és My Country or Country, expliquem-nos una mica què és el que consisteia tot plegat, Mireia. Sí, nosaltres hem treballat conjuntament amb aquesta escola de Polonia, de la Regió de Moràbica, i el que hem estat treballant, una miqueta, ha estat les cultures. Llavors la primera que s'ha de contacte va a mi intercanviar un parell de cartes, fet a la nivell grupal, i les tres van fer com una mena de joc, el joc de taula, el kieski, on ells feien una petita descripció, i s'havien de reconèixer amb la foto i amb la descripció. I a partir d'aquí, un cop ja ells es coneixien, vam estar treballant, per exemple, vam començar amb la festivitat del Nadal, com celebrem nosaltres aquí tot el Nadal, i com a celebrar allà a Polonia, llavors vam tenir l'oportunitat de veure quines semblances i quines diferències hi havia, i poder respectar les diferents cultures que estem treballant. Després més endavant vam fer qüestionaris on-line, que ells mateixos feien preguntes del seu interès, perquè els nens de Polonia puguin contestar-les, i els nens de Polonia van fer preguntes a nosaltres, i vam fer uns qüestionaris on-line, i després també vam estar treballant les diferents festes, com per exemple nosaltres vam explicar tot el tema de Pascua, com a celebrar a nivell nacional, i després també vam estar explicant Sant Jordi, que és una festivitat molt coneguda i molt important aquí a Catalunya, i després vam estar també treballant, vam fer una conversa a la Skype, una videoconferència, i els nens van poder parlar amb ell, amb lliure en directe, i van tenir l'oportunitat de poder parlar amb ell, i per exemple els alumnes de Polonia ens van cantar una cançó ampulat, i després nosaltres els vam ensenyar uns embarbossaments també, que tenen castellà com en català, i bueno, el important és que els nens... De tot, no? Sí, sí, hem fet des de jocs i tradicions, una mica de tot. Exacte, aquest era l'objectiu, l'objectiu principal del projecte, era treballar i treballar les cultures, i poder posar en pràctic evidentment la llengua anglèsa, i també millorar la competència digital de l'alumnat, perquè tot s'han comunicat a través d'internet, amb fetus d'INAS 2.0, i han conegut un ampli ventall de recursos per poder comunicar-se amb ells. Clar, per tant doncs exacte, suposo que també els alumnes és una manera brutal d'aprendre, perquè és d'una manera molt diferent que segurament de la que estan més habituals a fer. Sí, totalment, per ells és una cosa nova, és una cosa molt motivadora, molt engrescadora, que es poden comunicar a nens d'uns altres països, per ells és molt, molt motivador, i la cosa és que això, que els nens em demanaven, i deia, ja de l'al pati podem anar i connectar-nos, i a veure què ens han contestat, si han pogut llegir el que els hem enviat, molt bé, la veritat que molt content, l'alumnat, com nosaltres a l'escola, molt contents de veritat. Per tant, doncs exacte, a més de contents, heu obtingut aquest seguit de qualitat nacional, la Tuning 2016, que suposo que és com un... encara que el més important no sigui això, també ajuden, m'imagino. I tant, i tant, la veritat que quan vam rebre la notícia, l'escola molt satisfeta, quan se li va comunicar a l'alumnat també, molt content, i ara també vam rebre una carta de la conselleria d'Enseñament, la senyora Maritxels Witt, també felicitant el reconeixement per aquest excel·lent treball, i a més d'ara també cal dir que també li han reconegut a l'escola de Polònia amb la que hem treballat a nivell nacional, i ara estem esperant a veure si aconseguim el seguit de qualitat a nivell europeu. Molt bé, quan se sabrà aquest? Doncs esperem que a finals de novembre, a finals del trimestre. Per tant, estarem també pendents d'aquest altre seg Ell. Exacte, continueu. Per tant, aquest any, llavors, continuàvem a i contra i i contra, canviareu de projecte ara, o què és el que... Mira, nosaltres vam començar fa quatre anys. El primer any vam fer... vam treballar en una escola de França, el segon any vam treballar en una escola de Suecia, d'EstoColm, que vam treballar una miqueta als diferents països d'Europa, l'any passat aquest mateix, el de Maconse i el Consell de Polònia, i aquest any hem iniciat un nou projecte, que ja l'hem engegat, en una escola d'Alamanya. I treballarem, on es diu, let's visit Europe, que treballarem diferents països d'Europa i ciutats, farem com una mena de triptics de tres dies, visitar i saber tres identificatius d'aquest país i d'aquestes ciutats, i treballarem una miqueta així, de manera col·laborativa. Molt bé. Home, doncs suposo que és una manera que... que el futur va per aquí, segurament. També cada cop s'anirà més buscant aquestes formes d'educar, no? Sí, la veritat és que sí. Bueno, ja saps també que la tecnologia és algo mundial, avui dia, i que també pensem que la capacitat de parlar, de utilitzar l'anglès i a l'ús de la tecnologia avui dia és algo primordial. Ah, està clar. Per tant, doncs exacte. Projectes com aquests ajuden a fer-ho encara més fàcil, no? Sí, la veritat és que sí. I sobretot això que diem abans, la motivació extra que l'alumnat té per utilitzar l'allem o l'anglès. Exacte. Doncs sí, sí. I el que ens agafes de l'hora del pati, no? També deixa clar que quan hi ha motivació, tant se val, no? A l'hora de l'actiu o el que sigui. Exacte, sí. I com treballen a pensar en una plataforma, perquè quan es fa el projecte, s'activa una plataforma, li sonin d'activar una plataforma, i llavors és de cas alls mateixos, també poden entrar, poden veure tot el que s'està fent, i també es pot ensenyar les famílies, que no és algú tancat. I les famílies també ho poden veure, poden participar. Perfecte. Per tant, doncs exacte, no? Molt integrador tot plegat. Molt, sí, la veritat és que sí. Doncs quan vam veure aquest tipus de projecte, la veritat és que van fer el possible per intentar portar la terme, perquè veiem totes les beneficis, tot el que comporta fer un projecte d'aquest tipus, i la bona, els bons beneficis que té portar la terme. Doncs avui l'hem vut, coneixem, hem vut, parlar d'aquest segill de qualitat nacional a Tuning 2016. N'hem parlat, doncs, tant amb la directora de l'escola Montserrat Pilar Junqueras, com també amb la Mireia Munyot, que és qui ha coordinat aquest projecte. Moltes gràcies, Mireia. A vosaltres. Que vagi molt bé, i molta sort. També estarem pendents de si el novembre obteniu aquest altre reconeixement. Molt bé, moltíssimes gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé, bon dia. Adéu, bon dia. Un minut i arribem a 2.45, una moment per fer tertuliar i parlar de diferents temes d'actualitat. Gràcies. Com cada dimarts el que fem és saludar, avui ho diem, ja els tenim a tots 3, en Pep Quintana, en Jóma Campraciós i en Jordi Ferres, per fer tertulia van arribant ja a la taula, es van situant, posant els auriculars, tot a un ritme així, tranquil. A veure si ja els tenim a punt per saludar. Molt bon dia, què tal? És el que correspon a la nostra edat. El ritme tranquil, no? Perquè falta només uns auriculars, ara el Carles acaba de posar-ho tot a punt. Per fer tertulia, Jordi, benvingut. Gràcies. Hem tingut aquestes dues setmanes, que encara no hem pogut tallar aquí, hem trobat a faltar. La festa és obligada. El teníem passant l'ITV. Exacte. Doncs això, que avui contens que podeu ser tots 3 aquí a la taula. Si estem contents que els faltaven auriculars. Exacte. Ja ho he vist, eh? Ja he vist la broma. Ara no sé si... No, però si tens el groc. Perquè agafes l'altre. No, no, per re, no. Tens un al davant i prefereixes l'altre. No, ja m'està bé. Doncs és cosa de... Potser pots apujar-te el volum dels auriculars o alguna cosa així. I no et sents? És que he hagut de posar uns auriculars nous i ara ja està. Molt bé. Doncs ja tot a nord, com deien per fer la tertúlia. Sí. Ja sé que no us agrada gaire parlar de tema general, però aquesta setmana políticament ha donat força de sí. I una mica o altra sí que voldria saber com heu viscut, per exemple, tot el tema del socialista, si us ha sorprès, si esperàveu que tot això aniria per aquí, com ho veieu? Jo tant fort no m'ho esperava, però vaja, últimament hi havia aquelles pressions tan importants per part dels barons que s'ha acabat així, d'aquesta manera, no? Però sinó com el Rosarí de l'Aurora, que s'ha acabat una mica així, però vull dir que creia que hi hauria sí. Canvis o pressions, però no tan fortes, o que produiria aquesta situació que hi ha actualment amb un gestor, etcètera. Això és un fet aquí. Però una altra banda el que m'ha sorprès més, l'esfarc a Colombia, vull dir, les votacions per la pau, això m'han deixat bastant descol·locat, perquè al cap de 50 anys que encara hi hagi, per exemple, en aquest moment un ex-president, que perquè no ha sigut ell el que ha fet les gestions de pau, posi paus a la roda, és complicat, perquè depèn de com es venen les coses, sempre en el mercat, i aquí s'ha bonut d'una manera que m'hagués fet por, o que doncs hi ha hagut... Quan passen coses tan lluny és complicat, perquè és una cosa que anem sentint només el titular, i de cop i volta tots ens hem quedat parats amb aquest resultat. Sí, després del festival que hi va bé, d'aquests 3.000 que anaven tots blancs, per dir-ho d'aquesta manera, gràficament, vull dir, per commemorar aquesta trobada de la pau, etcètera, i després posar-ho, que molts discuteixen de si aquestes coses s'haurien de posar o no a la votació pública. Això també hi ha molts discrepàncies. Per tant, ha sortit una mica el TREP pela culata, i doncs s'agreu, s'agreu, perquè una cosa que està enfocada a poder-se acabar al cap de 50 anys sembla que no s'acabarà. Això és el que a mi sembla, eh? No sé què opinarà. El primer tema, oi ara, em va sorprendre i em va sorprendre. El primer tema, el tema del xolo que era Ferran. Ferran, Ferran. Ferran, Ferran, Ferran. Allà va ser una mica esperpèntica en general. Coses que passen, a més a més, en una divisió del país i, a més a més, el pitjor és que una cosa ja teníem que veure molt clar, que és una anterrota que... Ante de sul, que rota. Aquesta va ser el lema principal seu. Per tant, vull dir aquí, és una mica, des de la meva òptica, per allò és perquè això és, ara, una lluita contra els interessos del referèndum, vestida, o porti ara mare i aire. M'entens? I aquella va ser una de les causes. Aquella va dir que se t'havia de parlar a la misura germana aquesta, que fos un doble jovencià unionista, un doble PSOE, que deia que, bueno, una cosa era nacionalista, una altra era independentista. En compromís que diu que és nacionalista i no independentista. Vull dir que, per tant, aquí, allà va ser un problema greu, però per a nosaltres, o a un país, o per a la gent que creiem més o menys en un futur diferent a l'estat espanyol, pot ser molt difícil de païsar. I, a més a més, tu i jo mateix. Allà és la cosa principal. Ara, i després, en aquestes converses que t'he tractat l'últim moment, que algú que estava a favor de mantenir el secretari General com va haver les enquestes i les eleccions, els anàvem molt malament, van canviar de vot per poder mantenir la cadira, perquè es veien sense cadira, tot. Per tant, ja que aquí s'han ajuntat moltes coses, ja veurem com acaba. Avui que mateix tenies uns, queden que dir que de la gestora va dir que no és el mateix votar que sí que una estanció és diferent. Ara està molt bé que avui pèndolem la gent, però crec que l'ha fet un gramassa, perquè una estanció, com el vas a dir-te aquí, una estanció com l'altra té majoria, sí que pot ser per dir un vot de confiança, però en aquest cas, una estanció és un sí. Jo crec que sincerament, és una de les coses del PSOE que a les seves èpoques, ja van sortir els seus barons actuals, que són els que van menar als anys 80, aquells 160 i pico de vots que tenien perquè van sortir, cadascú s'ha fet la seva porta giratòria, cadascú s'ha fet la seva segurança de per vida, i ara, jo crec que són els que no volen perdre l'altre en aquest, o sigui, jo crec que el que feia actualment, el que ha fet el PSOE ara actualment, era un sistema que es podia haver canviat, però com que els interessos són molt alts, prefereixen mantenir el que està dient el Jaume Ara, fer una estanció i votar.