Entrevista a Carrasumada Serrano, regidora d’Esports, Ocupació i Empresa - 11/10/2016

Directe. En punt 1, 4 de 12, aquesta ara el que volem fer és parlar del projecte europeu Ruta Singulars, perquè s'enjust és una de les 5 ciutats europees que participa a aquest projecte. Ara en parlem per conèixer-lo una mica més a fons, amb la regidora d'ocupació i empresa, que resuma de Serrano, molt bon dia. Hola, bon dia. Que és des de la regidoria, des de la qual porteu aquest projecte, que es diu Ruta Singulars i explica'ns una mica en què consisteix tot, sí. Mira, el projecte Ruta Singulars és un projecte que, com tu molt bé dius, és un projecte en què participa Sant Just, l'Ajuntament de Sant Just, com un partner, diríem, del projecte, conjuntament a altres ciutats, la ciutat Tornefeil, que és la líder del projecte, que és una ciutat francesa, hi ha una altra ciutat francesa, que és Foix, i després hi ha dues ciutats, una Airon i l'alta Baracaldo, i una fundació que és Creanta, aquí, Barcelona. Totes aquestes ciutats, més la fundació Creanta, formem part d'aquest grup de ciutats que volem portar terme, diríem, diferents línies de treball en el marc del projecte Ruta Singulars. I són línies de treball conjuntes, cada municipi fa les seves i després hi ha un objectiu comú? Mira, si la idea, aquest projecte, diríem, està dintre del projecte que ha estat cofinançat pel fons europeu de desenvolupament regional, el FEDER, que es coneix com a FEDER, i en aquests projectes, el que prenen és fer treball conjunt, compartits, accions compartides amb regions transfrontereres, que, de fet, es diu que és un projecte dintre de la convocatòria de Poctefa, que és un projecte de cooperació, de relació entre els països, diríem, entre França, Espanya i Andorra. Poctefa és el home. I, llavors, aquest projecte, com deia, està cofinançat pel fons europeu i ens han finançat concretament a Sant Just, al total, diríem, del cofinançament, de parlar de cofinançament, és que la part cofinançada seria 291.200 euros. En total, el projecte de Sant Just tindria 448.000 euros. D'aquests 448.000, hi ha una part, com deia, cofinançada per el fons europeu, que seria el 65%, i el 35% restant ho posaria, diríem, l'Ajuntament. I llavors exacte, és a dir, que és una subvenció bastant important, i que, per tant, té que també té aquest... el fet de col·laborar amb altres municipis europeus, suposo que té aquesta projecció. Efectivament, efectivament. És la primera convocatòria que s'ha fet, del programa que es diu Programa Operatiu de Cooperació Territorial Transfronterera, Poctefa. És la primera convocatòria i és molt interessant. Nosaltres ens volíem apuntar en aquest carro, perquè el participar en una primera convocatòria vol dir que t'obre les portes, et fa una presentació a les altres ciutats que hi participen, i et veuen al món, és a dir, que estem ja en el mapa, en el mapa de les convocatòries Federer. I això ens interessava molt fer-ho. Tot el consistori va estar tot el d'acord, que no vam presentar-ho, i la part, diríem, pròpia de l'Ajuntament, el que és cert és que són diners que ja fem algunes accions, de fet. I el que farem és, amb aquests diners extra que ens venen d'Europa, el que farem és ampliar aquestes accions o fer-ne de noves. Sempre amb un objectiu, que és el del projecte. El projecte, l'objectiu és fer ciutats creatives, potenciar a través, diríem, del desenvolupament del turisme cultural i el desolament econòmic local sostenible, fer accions en aquest sentit. De turisme cultural i promoció econòmica del municipi. Deies que algunes accions ja es fan, i que es poden potenciar, per exemple, en quines accions serien? Mira, totes les accions, nosaltres l'hem centrat amb tres línies de treball. Les línies de treball són una, és la creació de dineraris turístics, una altra línia de treball és el suport a la indústria creativa, i la tercera línia de treball és la difusió i la transferència de tot aquest treball fet, de totes aquestes accions que portem tant aquí a Sant Just, com portaran les altres ciutats sòcies. Dintre de la línia de treball, de creació de dineraris turístics, tenim diverses aptocions. I alguna d'elles, bueno, una, per exemple, és recuperar i adequar espais per la creació i l'exhibició. De fet, és crear espais nous, també fora a l'aire lliure, perquè els creadors, els emprenedors, els nous creadors, puguin fer una posada davant de la ciutadania, de tot el que ells fan, de les seves creacions, farem aquesta recuperació d'aquests espais. Després ja anirem concretant com quina seran, realment, quins són aquests espais. I ara, de moment, tenim molt clar que volem fer aquesta acció. Una altra actuació és el disseny i la implementació de rutes singulars. I espais turístics. Per dins de Sant Just. I ara, rutes diferents, des de rutes de veure artistes locals, veure també rutes, diríem, de patrimoni cultural, patrimoni, diríem, del carrer, després també tenim collserola, tenim tota una sèrie de rutes i camins, que podem, l'altre dia, vam veure amb la camina de les seues, el recorregut de fons, que tenim. Doncs tenim una riquesa que volem posar-la en aquestes rutes. I una última actuació, en aquesta primera línia de creació de dineraris, és la difusió, justament, i la promoció d'aquestes rutes, concretament. A la línia de treball d'Os, a mi m'interessa moltíssim, també, perquè és donar aquest suport, com deia, a la indústria creativa. El que farem és diferents actuacions, però totes elles aniran amb la línia de donar suport als emprenedors creatius, amb... posem per cas, diríem, en alguna manera es concretaran amb la formació amb aquests creadors artistes, suport d'empresarial, impuls del talent, donarem... bueno, farem... intentarem fer alguna cosa. Com si fos bé que es fos alguna cosa o...? No sé si anar per bé que és, però sí que es dirà una idea de que donarem suport a aquells emprenedors, aquella gent que volen dedicar-se a la creació, però amb majúscules. Jo dic que la creació no es queda sols amb la pintura o la escultura, que també, si no, anirem més enllà, com una fotografia i, inclús, empreses que vulguin fer dissenys propis i que els puguem ajudar a través d'aquests projectes. Dinamitzarem, també volem, dinamitzar tot el que és ajuntar el món de l'empresa, de l'empresari, dels polígons, amb els creadors nostres, amb els artistes nostres, de manera que aquests artistes ajudin amb aquestes empreses, doncs, possiblement, a decorar els holes o els garages o a ficar una imatge corporativa diferent a la que tenen ara. I, en canvi, doncs, aquestes empresaris poden formar, poden ajudar aquests nous empresaris a promocionar, a crear la pròpia empresa, perquè molts saben fer una obra, però no saben fer aquest pas més enllà de ser empresaris, de ser creadors empresaris. I, també, una part de les accions anirà cap als comerçs, que també el que ens agrada és veure com carrers que tenien molta vida a nivell comercial, ara, doncs, hi ha alguns comerços que s'han tancat i que estan als carrers una mica solitaris, no? Volem que torni a ser aquell carrer que incentivi, que dinamixi la gent a passare i podria ser una cosa molt interessant. Parlarem, això, està clar, amb els artistes, i que els artistes poguessin fer els apredors d'aquests comerços que siguin el seu lloc d'exposició, d'exhibició de les seves obres. I això ja en tenim alguna experiència fora d'aquí, des en Just. I crec que estaria molt bé. Per tant, doncs, amb molts objectius, no moltes il·ligències de treball, que, en principi, tot això es comença a partir d'això, perquè són 3 anys de projecte, però serà a partir del 2017. És a dir, ara s'ha començat a treballar, en tinguen els objectius i efectes pràctics quan es començarà a materialitzar una mica més. El projecte Ruda Singulars és pels propers... Bé, són 3 anys, des del 2016 fins al 2019. El 2016, de fet, ja hem fet moltes coses, perquè, clar, quan comences un projecte amb ciutats noves i una convocatòria nova, com és aquesta, tots, eh, inclús el líder del projecte, ens hem d'aclarir com haurem de justificar tot, perquè pensa que els projectes europeus... i una part que és molt interessant, que és que arriba diners, arriba diners que no els esperàvem, i que, per tant, doncs, es podrà fer coses amb aquests diners. Però hi ha una part que és que, clar, que tots aquests diners s'ha de veure molt bé on es posen, s'ha de justificar molt bé, perquè, clar, hi ha auditories, hi pot haver auditories, no? És a dir, ha d'estar tot molt, molt, molt controlat. I això és el que hem anat fent aquests dies, no? De fet, a Sant Just vam tenir la visita, com el vulletia va sortir. Sí, és veritat, vam espargar la rada i tot, eh? Exacte. Sí, exacte, que vam venir. Dels altres municipis, no? Vam vindre, sí, sí, va vindre tots els altres municipis, una representació tan tècnica com política, de tots els cinc ciutats, diríem, que estem representats, més a la fundació, i van estar dos dies aquí, Sant Just, una tarda i un matí, tot un matí, de dijous i divendres, i, a més, vam dedicar molta estona a treballar als objectius. Clarament, a veure com són aquestes accions, cada ciutat ha de fer una fitxa, on desenvolupi, descregui molt clarament què és el que vol fer amb cada una de les accions, i tot això ja s'ha començat a treballar. I, a més, tindrem una... una... dintre d'aquests línies de treball que deia difusió, eh? Cada... amb aquest dia, aquesta jornada de treball que es va fer aquí, Sant Just, es va concretar que les jornades es faran una jornada a les ciutats creadores, on vindran creadors de altres ciutats, de les altres ciutats participants, a mostrar el que s'ha fet, i nosaltres podrem mostrar els altres, el món, que hem fet a Sant Just, també, no? I aquestes jornades se'n farà una a Baracaldo, o a Irún. Seran jornades, enfrontament, amb aquestes altres quatre ciutats. La primera es farà a Irún, que serà el 2017, i nosaltres ens hem reservat el 2018, concretament, l'octubre del 2018, d'aquí dos anys. Es farà a Sant Just. Tindrem moltes coses a explicar, de coses que haurem fet, espero que tothom ens hi posem a treballar, nosaltres ja hem començat, ara hem de parlar amb les entitats, amb els comerços, amb les empreses, amb tothom, per poder tirar endavant aquestes accions. Doncs ho anirem seguint tot plegat, no? Ara estem arrencant, tots just, aquest projecte de rutes singulars, i entenc, per tant, que tots que es notarà, que la gent veurà que s'està fent això. De vegades es fan alguns projectes que potser no s'han d'anar evidents, però en aquest cas, si cap al tipus de projecte que és i tot, en sentirem a parlar, segurament. En primer lloc, perquè ens obliga. A Europa ens obliga a difondre, a que nosaltres ho fem la difusió, i que sempre posem la nota, no? Gràcies a o amb el suport del projecte confinansat per tal, tal, tal. I això, ja d'entrada, ara posarem uns cartells, en un esborrà que Sant Just és ciutat creadora, i està dintre del projecte de rutes singulars. Però a banda d'això, doncs... Bueno, ho farem una presentació, volem fer una presentació a la ciutadania, de les accions, convidarem a totes les persones, diríem, no?, els col·lectius que poden estar més o menys interessats amb el resultat d'aquest projecte, i, bueno, farem una presentació, en qualsevol manera, un petit, oficial, del projecte de rutes singulars. Això d'aquest 2016? No sé si ens dona temps, perquè encara acabem de concretar aquestes fitxes, estem parlant amb la líder, cada soci està parlant amb la líder, com es concreta cada una d'aquestes accions, i, fins que no estiguin les accions ja pensades, és cert que, en la concreció d'aquestes accions, estem parlant, ja, amb aquests col·lectius. Però la presentació, diríem, que ara tota la ciutadania, la festa grossa de presentar del projecte, doncs la farem, possiblement, ja el 2017. Doncs anirem parlant, ho anirem seguint tot plegat, avui hem pogut fer aquesta primera entrada en el projecte Europeu Rutes Singulars, anem parlant amb la rejudera de ocupació i empresa Carles Roma de Serra, que també és rejudera d'esports, ja que la tenim avui aquí, aprofitem perquè als dilluns ja el programa juguem a casa, aquest programa d'esports, en parlem després, cada dimarts en parlem també amb el Mar Romero, però avui ja en podem parlar abans que ens ho expliquin, Marc, perquè justament un dels temes que es van tractar va ser, vam parlar amb el que club s'enjust, amb el seu president, Fernand Brull, que va assegurar ahir el programa que aquest any l'entitat no tindrà perdet el s'enjust al carrer i que deia que havia de donar decisió de consistori al·legant que les entitats esportives ja disposen de la festa de l'esport per donar conèixer la seva activitat, i Brull assegurava que la decisió havia agafat el club per sorpres, si et sembla, podem sentir-lo... Què és el que deia, exactament, ahir al programa, perfecte. Ha deixat una mica parat, perquè no te l'ho fèiem servir per agafar nens per l'escola, però, clar, si no podem fer el nostre espai on te'ls nens cuin patinar i tot, doncs, bueno... Entenem la posició, però, bueno, era un espai maco que ens va arribar a la sala passada, que no hi estaríem, i, bueno, doncs no... d'on ha de temps a poder-ho repensar i... Aquestes són les declaracions, doncs, de dir, del jugament a casa. És així que he passat. Aquí ha hagut un malentès. Com ha anat, tot plegat? Bé, no, segur que hi ha, doncs, una confusió, però s'arreglarà, segur, perquè... A veure, la idea és certament el Ferran, no? Parla que hi ha una idea clara, que volem que la festa de l'esport sigui la festa de les entitats esportives, no? De fet, és la festa nostra, no?, des de l'esport. L'àmbit de l'esport té aquesta festa concreta. Això no treu, això no treu, que hi ha una festa de l'esterdor, la festa de l'esterdor, doncs hi ha les entitats que poden ficar la paradeta, poden qualsevol entitat, de municipi sigui esportiva o sigui cultural, del que sigui, el tipus que sigui, poden demanar un espai, i aquest espai el tindrà, vull dir que l'espai el poden tenir. Si estem parlant d'activitat, diríem de treure porteries, com s'havia fet altres anys, és veritat que el carrer Miquel Reberte, que és un tradicionalment, es posaven les entitats esportives, fer l'activitat, doncs algunes, perquè no totes, no totes s'hi volien posar, però algun és cert que el club de Hocaïs sempre hi era present, doncs el carrer Miquel Reberte es farà el dinar de la festa de l'esterdor, que se'ls feien altres llocs, en altres edicions, i es va considerar, però això no vol dir que si el club té interès amb que sigui així, nosaltres no hi posarem cap inconvenient, és a dir, que en parlarem amb ells, en parlarem, perquè vull dir, no, no, si les entitats volen participar, no podem dir-los que no, han de participar, això no els podem petar en absolut, ja en parlarem amb ells, que no s'amoïni, que ho arreglem, segur. Perfecte, doncs ja estarem al cas de com ha resolt tot plegat, hem volgut fer també aquest apunt d'activitat esportiva amb la cara zoomada serrana, moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé, i fins aviat, bon dia. Moltes gràcies, bon dia. Just a la fusta, se'n justen directe. De dilluns ediventes de 4 a 5 de la tarda, relaxats amb estils com el xilalt, les muts jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suave. 100% músiques relaxant. Smooth jazz club. Cada dia de dilluns edivendes i de 4 a 5 de la tarda. And on to my love. Smooth jazz club. T'hi esperem. Estimat diari, avui hem fet el programa 1.300 de la penya del morro a ràdio d'Esvern, i després de nou temporades, no sé si podré continuar fent el programa. És un pes molt feixuc que ja no puc suportar més. Sempre penso, va, Jordi, va, ves l'últim, i deixa-ho, però és que no puc, no puc, el senyor. Ets de cert, no puc, no puc, no puc, no puc, no puc, no puc, no puc, no puc, no puc, no puc, no puc, no puc, però és que no puc, no puc, el senyor. Ets de ser fort, ets de ser fort, fort, com aquesta màquina d'escriure olivètic que m'està teledrant al cervell, adéu, meu. La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, tot és un drama, a ràdio d'Esvern. Passa en 4 minuts de 2 quarts de 12, i avui hem parlat del temps amb el Carles René de Rius, avui una mica més tard al comte i ocupant l'espai de Tartúlia, perquè tenim ja els tertulians asseguts als seus llocs, en Jama Campreix i en Quintana, i en Jordi Feràs. Primer volem parlar del temps, Carles, bon dia. Molt bon dia, què tal? Perquè és un dia important, avui per parlar-ne. No portes cascos, és complicat. És un dia important per parlar del temps, avui. Sí, aviam si tenim sort i les previsions es compleixen i tenim... Ja no veus clar. No, ha fluixat una miqueta en comparació a ell. Ha fluixat una mica, que té auricules no van, i en comparació a ell tenim una situació de precipitacions, però no tan marcada com quan ho pronosticàvem. El fet és que tenim una situació d'inestabilitat, que ha d'arribar a partir de demà, i aquesta inestabilitat ens pot portar pluja. El que sí que es compleix una miqueta és la puntualitat, l'arribada de... Demà el migdia tarda, eh? Sí. El migdia tarda... Els que ens estiguem veient a través de la web, que és divertit, perquè hi ha un ball de auriculars i moviment. No sé, no hi. Ara et sent? Ara et sent. Està bé, perfecte. L'únic que confirmem és la puntualitat d'aquesta arribada de precipitació, que teòricament hauria de ser cap a les 3 de la tarda de demà, que aquesta... Sí? És molt estrany, però se'n va. No em sents, eh? No. És que estàs en un lloc on és el teu habitual, i llavors deu ser l'inconscient. No, però se'n va de tot, de la taula. No és que se'n vagi, se'n van tots els auriculars. És molt curiós. No ho sé. Fa ploc, ploc, ploc. El que anava bé, eh? Sí, doncs... Molt ràpid. El fet és que demà ens arriba aquesta inestabilitat, és una perturbació que no pot circular pel nord d'Europa, i el que fa és baixar la latitud i afecta tot a la península i veri que ens començarà a descarregar. Primer entrarà de Sotúes, cap a Nord-Test, després es recorregularà una miqueta cap al gol de Jaú, i tornarà a enviar un altre cop precipitacions de cara al Dijous, a Ultimora, un altre cop ens viatjarà de Nord-Test, cap a Nord-Test. O sigui, el cicló, el tindrem que passarà gairebé per sota de Catalunya, això provocarà que primer ens entri de Sur, cap a Nord, i després ens baixarà la precipitació del Nord Absurt. Sí, és curiós. El fet és que allà teníem temperatures molt elevades, oi, perdó, precipitacions molt marcades, o sigui, els mapes indicaven... Està molt content. Sí, un total entre dimeques al migdia i divendres a mig matí, podíem arribar a aconseguir gairebé 50, 60 litres per metre quadrat. Avui la cosa ha fluixat fins als 30, 40 litres per metre quadrat. Està malament, per això. Bueno, no està malament, però, clar, com que necessitem molta aigua, si n'hagués plogut molt. I, a més, en molt de temps, no ràpida, doncs hagués anat molt bé. Sí que hi ha alguns punts de la comarca de Tarragona, i, sobretot, el litoral, que ja sí que poden acumular grans quantitats d'aigua. També recordar-vos que la possibilitat...