Entervista a Teresa Cots, presidenta de l'Agrupació Sardanista Sant Just - 11/10/2016

Passa un minut de tres quarts d'onze aquesta hora, el que fem amb enunciat avui a primera hora, és parlar de l'agrupació de certainistes en just que celebrar aquesta setmana el seu 30 aniversari amb una exposició, una ballada i un dinar popular que serviran per commemorar aquestes tres dècades d'agrupació. Ara parlem de dublegat amb la Teresa Cots, molt bon dia Teresa. Ja em rectificaves, abans de que t'oblís el micròfon. He dit alguna cosa malament, no? No, que faltava que després del dinar hi hagi un conservall. Ah, doncs encara més celebració, no? Sí, més celebració. En parlem de la Teresa Cots, que és la presidenta de l'agrupació de certainistes en just. Una celebració, suposo, un punt que també agrada dolça, no? Sí, una miqueta, de veritat. Fa molta peneta. Recordem que, exacte, que se le venen aquests 30 anys, però que s'esplegueu, d'alguna manera, podríem dir-hi. Sí, aquesta ballada a Sant Just serà la número 299 i la darrera que farem a Sant Just, perquè la última és el novembre, però és la trobada sardanista, que serà la quinzena, i és amb els tres pobles que componen el part Torra Blanca. I que serà la 300, aquesta l'última? Sí, serà... Bueno, no, serà la 299 a Sant Just i 15 trobades al part Torra Blanca. Allà. Doncs, llàstima, no puc arribar aquests 300, no? Sí, la veritat és que haver sigut rodó, que haver coincidit per una ballada, no arribem a les 300 i el 30 que haver sigut. Exacte, sí, per això. Tinc igual una llàstima, perquè el que dèiem, no? Ara, de seguida, parlarem una mica més d'optimisme, però sí que és veritat que això, que és un 30 aniversari, però com que ja n'hem anat parlant al llarg de l'any, aquí a la ràdio que s'acaba també la vida que ha tingut fins ara aquesta entitat. Parlem del que es podrà gaudir aquests dies, perquè digui, si n'agurà el cim de Can Ginestar, l'exposició, no? Sí, si n'agurà a la set de la tarda, i serà tota una exposició fotogràfica i de records de l'entitat durant aquests 30 anys. Per tant, la gent si podrà veure reflectida, no? Sí, fotos, sí, i veurem com han anat canviant al llarg dels 30 anys. Si n'agurà dijous, fareu algun tipus de parlament, imagino, no? Sí, farem una mica de parlament i després veure un petit refrigeri, i estar tot en convidat, evidentment. Serà dijous i llavors l'exposició es podrà veure fins al dia 28 d'octubre, per tant, dues setmanes ben bones per tenir temps per veure-la. I després diu menys això i aquesta jornada gran, una mica de la celebració Can Ginestar, tot començarà a les 12 del migdia, no? Sí, a les 12 del migdia, efectivament. Començarà amb una ballada de sardanes amb la copla Ciutat de Girona, que és la mateixa que ens van registrar el CD en el seu dia, i llavors hem pensat de tancar amb la mateixa copla, una mica més bona de les habituals. Sí, fer-ho una mica més gros, no? Sí, ja que és el 30 aniversari. Serà, per tant, aquí a les 12 del migdia Can Ginestar, per tant, una d'aquestes jornades que espero que espereu que vingui molta gent, no? Sí, això ho esperem. El que passa és que aquest dia justament hi ha moltes activitats en el poble. Això és molt senjustent, no, també? Sí, una miqueta, de veritat. Però bé, en tot cas, una estona o altra, de quant estona estareu fent aquesta ballada, més o menys? La ballada serà de 12 a Dugas, llavors, seguidament, al mateix Can Ginestar, farem un dinar popular que tothom està convidat, i els tiquets es poden seguir comprant el centre civil Joan Maragall, l'horari que està oberta al centre fins divendres, el preu és de 15 euros, i un cop acabem el dinar, després la Palmyra Badella ens llegirà un escrit que ens ha fet per nosaltres, com ha conviat, i després hi haurà un conservall en el qual es podrà ballar i escoltar, i ara en unes peces que seran per escoltar, i unes altres que es podrà ballar. Per tant, dia complet, no? Sí, molt complet. I el conservall es farà també al centre civil Joan Maragall? No, es farà aquí mateix a Can Ginestar, es farà a algun lloc tancat, com es farà? No, serà a l'aire lliure. Esperem que Sant Pere es porti bé i no... Se n'ha quedat cara de diumenge? S'haurà caigut tot, segurament. Esperem que hagi plogut tot, i en cas de pluja, esperem que no, llavors farien totes les activitats al casal de joves. En principi exacte. Esperem que el cel ens ajudi, que no caigui aigua. Per tant, un dia que suposo que també estarà carregat d'emocions, tenint en compte que estarà encara una etapa. A banda de celebrar aquests 30 anys, suposo que serà com una mica posar el punt festiu a aquest final de tres dècades. A mi m'agradaria que a final d'any sortís algú i digués vinga que l'agafem, no? Per mi seria un honor i una satisfacció. Encara és possible, eh, llavors? Bueno, no perdem l'esperança. No, no perdo l'esperança, perquè tot el grup de la junta ens agradaria molt que ho agafés algú nosaltres la majoria i portem 30 anys i un relleu generacional estaria, bueno, magnífic. Clar, perquè igualment, a banda de la junta que plegueu, hi ha gent que ve a ballar, que forma part de l'Europa Cerdanista. Sí, molta gent. Han vingut a prendre més de 600 persones, i en la qual hi ha hagut nens que ara ja són més grans. Clar, potser aquests nens ara tenen fills petits, perquè en 30 anys eren, si llavors tenien 9 o 10, potser ara ja tenen 39, tenen fills, i estaria bé aquesta generació que va prendre que agafés el relleu. Perquè de moment ningú s'acaba d'animar. No, de moment no. I llavors, en principi, per tant, si no passa això, s'acaba l'entitat, no? Com a tal, suposo que hi haurà alguna ballada, de moment, de tant en tant? No, les sardanes no desapareixeran, perquè la subvenció que nosaltres revien torna a passar mans de l'Ajuntament, i l'Ajuntament llavors organitzarà les ballades. Evidentment seran molt poques, sí que nosaltres, com l'Ajuntament ens hem ofert, que quan facin sardanes ens avisin, nosaltres faríem la comunicació per e-mail, perquè això no costa res, enviar una e-mail i avisar de les sardanes que es facin aquí al poble, i nosaltres sí que aniríem aquell dia a ballar, perquè ja no solament posar la copla, sinó que han d'haver-hi unes persones que sàpiguen comptar i repartir per poder engegar la rollana. Llavors nosaltres sí que ens hem ofert a fer aquesta... a seguir-ho, perquè no es perdi al poble, saps? Exacte. Clar, d'alguna manera, per tant, no podem mantenir el vincle, no? Sí. D'aquests 30 anys, Teresa, amb què et quedes? Jo em quedo amb... No sé, tenim la junta amb molta satisfacció per haver ensenyat a molta gent a ballar sardanes, haver animat a les sardanes al poble aquí, que estava molt mort, perquè no hi havia cap entitat, i l'ajuntament va ser qui va muntar un corset, a la que ens vam apuntar uns quants de la junta, i llavors nosaltres vam muntar l'entitat, i vam com reflutar una cosa que feia molts anys, que havia estat al poble, que jo no ho vaig conèixer, però hi havia hagut una entitat, i les sardanes estaven mortes. A mi era el que em dol, és que torni a quedar, com abans de néixer jo, que estaven mortes, em dol molt, la veritat, com a persona. I a la resta de la junta també tenim aquesta pena, perquè es tornarà a quedar com anys enradera, que queda com mort. Jo espero que dins d'uns anys això, el jovent, ho torni a arrenymar, perquè és una cosa catalana, i en definitiva és la nostra dansa. I això no ho podem oblidar. Exacte. A mi també és tota la feina que heu fet, que seria una llàstima que quedés també. Jo crec exacte que si hi ha la voluntat, encara que no continuï com a junta, però si hi ha la voluntat de fer alguna ballada amb menys activitat, no és part de del tot, no? A mi m'agradaria pensar que perdreurà la tradició. Jo espero que no es perdi, perquè ha sigut un treball al començament dur de rancar-ho i tal, i ara que funcionava, són 30 anys, és un temps molt llarg per les mateixes persones, que també és dur, tots anem fent grans, però tot compleix un temps i una etapa. I ara la gent es vol dedicar a altres coses. I també un tema molt important, que vull llançar de cara a la Generalitat i a l'Ajuntament, que la gran vorocràcia que s'arriba a fer a la santitat s'ultimament que ens demanen. Jo penso que és excessiu. Jo m'he ficat a les sardanes perquè m'agraden i ningú m'ha posat una pistola, però penso que hi ha una vorocràcia que ens demanen que considero que és excessiva. Això ha estat un dels motius que ens ha cremat més. Més que fer el corset de sardanes. Mira què et dic. A mi la vorocràcia arriba un moment que dius jo no em vull estar tot el dia a casa fent feina per la Generalitat i per l'Ajuntament per justificar coses. Això ha estat un del tema una mica que m'ha cremat més. I s'ha fet més feixó que els últims anys? Sí, cada cop més coses. I això ha estat un dels temes que a mi sincerament m'ha cremat més. Perquè penso que a les entitats ens dediquem moltes hores que no cobrem un duro, no tinc que... Jo no pretenia mai cobrar res. Ho he fet perquè he volgut i els meus companys igual. Hem dedicat moltes hores a casa per les sardanes. No necessitem cobrar diners per això, però ara em fer papers per als altres la veritat que a mi no em ve d'agost. Està clar. Doncs queda clar també aquesta queixa. Jo crec que també és important que se sàpiga. Jo penso que sí que és important que se caixa, perquè jo he parlat amb altres entitats d'altres pobles i tothom està una mica cremat per aquest tema. Jo penso que a la llarga potser els ajuntaments, la Generalitat, qui sigui, hauran de posar unes juntes gestores que es dediquin a fer aquesta tramitació burocràtica. Facilitar-ho, no? Potser una mica? Jo penso que sí. Penso que és excessiva el que hem de fer al gener per justificar quan nosaltres ho tenim tot mega controlat, mega ordenat. I clar, dius, no, passes una pila d'hores fent papers i fent fotocòpies i ordinadors justificant, que penso que l'ajuntament hauria de posar una junta, o el millor, una o dues persones que treballin i facin això, que facin aquesta feina burocràtica. Jo penso que així aniran desapareixent altres entitats, penso jo. I això és una pena, a mi em fa molta ràbia. No puc, tinc un en dolor, una pena, una cosa que no sé explicar-ho. Doncs jo crec que sí que s'ha de explicar-ho, que queda clar també aquest sentiment, aquesta sensació. Estem parlant avui de tot plegat amb la 3 acords per presidenta del Grupo 6 d'Ordenistes en Just, perquè aquest dijous es trena aquesta exposició, com deia amb el cim de Can Ginasta, l'exposició del 30 aniversari de la Grupa 6 d'Ordenistes en Just, que es podrà visitar fins a 28 d'octubre, i després diu menys la jornada gran d'aquesta celebració, amb la ballada de sardanes a les 12 del migdia, amb la coble a la ciutat de Girona, aquest dinar popular també a les dues, i després de la tarda el concert i ball, i recordar això, que encara es poden comprar aquests tiquets fins divendres, tot i que ja sé que us agrada tenir un més temps, i que tots anem molt a l'últim hora, però encara hi ha temps. Moltes gràcies, Teresa, un plaer. Moltes gràcies a vosaltres per convidar-me. I que vagi molt bé. Fins aviat, bon dia.