Entrevista a Carles Sudrià, catedratic de la UB - 17/10/2016

2 minuts i un quart de 12 que estarà parlant de la conferència que es farà aquest dimecres a la 7 de la tarda Can Ginasta amb el catedratit d'economia a la Universitat de Barcelona, Carles Sodria, sobre el ciment que transforma Sant Just Desvern, una activitat d'una conferència organitzada pel centre de l'Estudio Sant Just Tengs, i ara parlem amb en Carles Sodria, que tenim altra cançó del telèfon, molt bon dia. Hola, bon dia. Per fer una mica d'avançament, un petit avançament del que es tractarà més a fons aquest dimecres, aquesta xerrada sobre aquest ciment que va transformar d'una manera Sant Just Desvern ara fa ja uns quants anys, estem parlant del sentíssiment, segurament tota l'agenda Sant Just ja de seguida li ve la imatge de la fàbrica, però segurament encara que sigui dins d'aquest imaginar i que tots ho tenim al cap, encara que sigui més o menys joves, va ser molt més important potser del que ens pensem, no? Sí, molt important, perquè la Sant Just, quan es venia al segle XX, era un poble bàsicament agrícola, entre el major de les gent es dedicava a unes tasques a l'horicultura, i a la presència de la fàbrica, a l'assollard de la construcció de Sant Son, en el seu moment va transformar completament no només el paisatge físic de la ciutat, del poble, sinó també el seu contingut econòmic, no? I el seu contingut social, les persones que te vegaven que vivien, etcètera, etcètera. O sigui, en tots els sentits, d'alguna manera, no? Tots els sentits, sí. Perquè pensa que, per exemple, pensem que, per exemple, la fàbrica tenia, en el seu moment, com estava en plena funcionament, uns 300 treballadors, que vol dir unes mil persones dependents, directament, directament, amb un poble que a l'any XX tenia 1.300 habitants, de manera que es va desformar de cop i volta, amb un poble molt més gran, només per als treballadors hi ha que s'incorporaven a la fàbrica, no? Exacte, doncs aquesta transformació també tens en gràfic. Canvi social, canvi en la composició també de la estructura, diguéssim, de la població, no amb els més treballadors dependents, ja no amb els menys, proporcionalment, treballadors agraris, etcètera, etcètera. Quads de gent hi treballava, més o menys? Doncs sembla que treballaven més de 200 persones, i era moltíssim, no? Però això significa, primer, 1.000 de persones, 29 miliards, etcètera, i després trobem una cosa que no podem evaluar, però que devia ser molt important de gent que treballava per a la fàbrica, que no eren empleats, no?, gent que transportava coses, o que feia serveis de sus tipus, etcètera. Clar, a més a més també en sembla que es representa també un moment d'incorporació al mercat del treball de les dones, no? Clar, clar, sí, sí, aquí hi havia, això significa que apeneixen feines col·latals, diguéssim, que en aquest cas les dones ja poden ser ocupades, i diguéssim, canvia també l'especte de feines disponibles, diguéssim, tant per gener, com per tipus d'activitat, no? Mm-hm, clar. Per tant, doncs, podríem dir que en tots els sentits, la fàbrica de ciment és com un abans i un després, no?, per sentit? Exactament, sí, sí, sobretot perquè el poble d'alguna manera havia quedat a la marge de la industrialització. De fet, hi ha dues onades d'industrialització, diguéssim, no?, la primera, investigant el tèxtil, la primera fase, i després aquesta segona, que és el que en diem la segona revolució tecnològica, que el tens a l'altricitat, el cotxe, etcètera, aquesta inclou també el ciment artificial, no?, que és el que es feien aquí. I aquest és un tipus d'activitat molt intensiu en capital, vull dir, una instal·lació molt, molt important per una banda, i implica també, doncs, moviments, diguéssim, de carbó, moviments de primeres matèries per tener la fàbrica, etcètera, etcètera. És tota una altra dimensió de la teoria econòmica que fins i tot el Sant Just no havia tingut ocasió d'experimentar, no?, amb els seus avantatges i els seus inconvenients, a tothom. Clar. Exactament. Entre ells i els inconvenients, doncs, que aquesta no es passa una activitat que no contamini, sinó a tothom. Diguéssim, no tant pel tipus de material que s'ha servit, que són, doncs, pedres, triturades, etcètera, etcètera, que tenen a pols, com per l'energia que necessitem, perquè és un tipus d'activitat molt intensiu d'energia, que necessita fer-hi funcionar els forns, doncs, amb una dimensió molt considerable. Llavors, pot anar en carbó, podien anar amb el dret, etcètera, que significava, doncs, una consumació energíà amb les seves pròpies resultats contaminants, o tot perquè el començament s'havia servit al carbó, als menuts, que és un tipus de combustible molt brut. D'aquí, la primera intenció, quan es va fer aquesta xamanèia extraordinària que tenim, que era justament per intentar que els fums que sortien de la fàbrica nessin només d'impossible i no afectessin només del poble, no? Clar. Doncs que això, el que feia era dispersar la contaminació, però no pas eliminar-la, no? Ja. I a la llarga, quan el poble va anar creixent, doncs, els impactes de la contaminació era més important la gent que vivia a l'entorn de la fàbrica, no? Per tant, entenc que l'agent segurament potser no ho havia de rebre molt bé, no?, al principi, l'arribada de la fàbrica. Bueno, al principi, suposo que li va passar més la feina que donaven, i a més, en aquell moment, doncs, quan es va implantar la fàbrica, ell era un descampat absolut, però és que al confuma el poble va anar creixent, i va anar creixent cap aquella zona més al sud, diguéssim, no? Sí. Llavors, esclar, els prejudicats van ser més, i aquests ja no eren els que treballaven a la fàbrica, sinó altres, gent, no? I per tant, va aconseguir venir un cert resistència, diguéssim, al mantiment de la fàbrica amb una zona tan pumplada, no? Clar, clar. I, a poc a poc, doncs, es va arribar, finalment, a una situació en la qual, doncs, el poble va ser favorable aquestes decinament a la fàbrica que vas a fer els que passen per l'1. Exacte. Però tot i això, durant els anys que va estar en funcionament, el sentit que va tenir va ser clau, no? Perquè s'enjust també, segurament, evolucionés cap a un cantó, com a coneixement, eh? Això és evident, m'hi diuen, clar, tot i que després la fàbrica marxés, diguéssim, l'emprente social, industrial que va deixar, doncs hi és, no? I, a més, hi ha una emprente urbanística clavíssima que tots veiem ara, no? Té el Walden i totes les habitatges i els altres serveis que s'han fet al entorn, doncs això és així perquè la fàbrica distia i perquè tenia una estructura que després la volgués aprofitar, hi ha un bon criteri, diguéssim, per no eliminar-la del tot, diguéssim, no?, en tenia la estructura que tenia la fàbrica per fer-hi altres coses, doncs que sí, d'un altre tipus, no? Clar, per tant, doncs, no sé si creus que l'agenda s'han just més prou conscient d'aquest paper de la fàbrica de ciment al municipi, o si és una cosa que la gent que ho va viure sí i, en canvi, les noves dones... Jo no ho sé, però... Però, suposo que la gent que ho va viure, com a activitat directa, que encara hi ha la gent que ho va viure, doncs en té una visió més directa i els que van patir més aviat els inconvenients i no ho passen els avantatges, doncs en deuen tenir una altra, no?, de fet, això ja ha passat i és una altra història, però, en qualsevol cas, el que és evident és que la evolució de la fàbrica va canviar molt les estructures s'han just, i probablement té a veure amb aquesta barreja que s'han just avui d'activitat industrial, diguéssim, light, no?, i també d'activitat de residencial, diguéssim, no?, cosa que és menys... està menys ben brincada amb altes pobles de la comarca, no?, contra la petxa industrial ha deixat un tipus de estructura urbana diferent, no?, aquí tenim una barreja entre unes implantaments industrials i comercials, diguéssim, de poc impacte ambiental, juntament amb unes zones residencials de prou nivell, no?, i probablement té a veure amb aquesta trajectòria anterior. Clar, sí, que té, segurament exacte, veu d'això, veu d'aquest passat, possiblement. Hi ha algun altre municipi de la zona que tinguis algun fenomen d'aquest tipus? Bé, una instal·lació tan gran, accepta altres fàbriques del mateix estil, com, per exemple, el que hi ha, encara avui, a moments de rei, o la prova mateixa, que després no sé d'aquí, que es va convertir, doncs, a Sant Feliu, però cap d'ells estava, diguéssim, tant a l'hora d'un nucleo urbà, no?, i, per tant, el seu efecte ha sigut diferent, han persistit, clar, perquè no ha fet falta canviar-les allò, però han tingut un efecte diferent, perquè estàvem prou llunyades del nucleogau, separades per al riu, per a l'autopista, no?, al cas de morir a la ria tètera, com per donar un resultat diferent, i instal·lacions d'aquesta mena no n'hi ha gaire, de l'altre persona, n'hi ha no, és clar, hi ha unes, però no n'hi ha tant, com perquè tinguin un efecte tan immediat i tan invidentcat amb l'entorn urbà, com el que té a Sant Just. Per tant, d'alguna manera, ho fa una mica excepcional, segurament, la situació. Per tant, al final, si mires boncada, per exemple, també n'hi ha una, l'àbrica d'aquest estil, etcètera, la majoria estan situades, doncs, van quedar situades prou lluny dels centres urbans, com perquè, bueno, no hagin tingut l'impacte que va tenir aquí Sant Just, no?, clar, que només visualment ja hi havia... El fet que el poble... ha vingut a la indústria avall, per entendre'ns, no?, va fer diferent, que no puguem anar a un, diguéssim, perquè a la muntanya, va fer que l'ocasió del poble, d'alguna manera, topés amb la... amb la fàbrica, que, inicialment, estava en una zona, diguéssim, oberta, i que, al finalment, donés resultat, doncs, aquesta inviricció que deia. Clar, segurament, sense aquesta fàbrica, Sant Just seria un altre municipi, no? Segurament seria molt diferent, si se la sonés a dubtes, també és possible que m'ho he determinat, doncs, si hi pot tenir aquí altres tipus d'industries. Però... no era fàcil que s'hagessin de l'interior mateix de Sant Just, diguéssim, no?, perquè... diguéssim, respecte amb altres zones, no hi havia un teixit industrial previ, diguéssim, a la aparició de la fàbrica, que d'un que és lloc, d'un que sigui un industrial autònom, això no era d'esperar Sant Just, no?, era més d'esperar a patres municipis, diguéssim, a més de fer més grans, que s'amorriu altres, no?, però, en canvi, això era difícil que va ser de Sant Just, per tant, el que troba Sant Just és d'industria, d'industria d'induïdes a fora, diguéssim, que vingués un senyor i diguéssim, posem aquí la fàbrica, no?, perquè en convé, perquè està a la carretera, perquè està a la hora de les canteres que s'exportaven, perquè està a la hora del tren, això és el que sigui, no? Clar, per tant, no m'està clar exacte que hi ha... que, d'alguna manera o altra, ens ha condicionat aquesta semantera. El ciment transforma Sant Just d'Esvern és el títol de la xerrada que s'inverteix aquest dimecres, organitzada pel centre d'estudis en Just Tengs, a la Salis del Consul de Can Genestàs, ara dimecres a la set de la tarda, aquesta conferència amb Carles Sodrià, català títol d'Economia de l'Universitat de Barcelona, que hem pogut parlar aquest matí, moltes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé i fins aviat, bon dia. Adéu, adéu. Just a la fusta, el Magasín del Matí. Cada dia, de dilluns a divendres, i de quatre a cinc de la tarda, relaxa't amb estils com el xilot, les muts jazz, el funk, el sol, o la música electrònica, més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres, i de cinc de la tarda. Smooth Jazz Club. Esperem. Potser no entenc res, però no et preocupa, la ràdio és en català. Cada dilluns de nou, adéu del vespre, tenim una cita amb Ramon Vineu, si us plau. Una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys, 20 o 50. O, si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a ràdio d'Esvern. L'oantíc és millor, i més divertit. Rebovineu, si us plau. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial, fins al nivell d... a classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Català. Ens trobareu a les escoles. Número 2. Número 3. Número 4. Número 5. Número 6. I comencem amb l'article que assignarà cada setmana. A l'estat espanyol, es tractava de reclamar el dret de les dones i que Catalunya, amb els Mossos d'Esquadra, donava un resultat favorable a aquestos amb un 25% en front d'equotes inferiors dels demés. Dots a d'octubre. En realitat el 12 d'octubre, originàriament, era la commemoració del descobriment del nou continent per Cristòfor Colom, català. En el seu afany d'arribar a les Índies en la creença, no equivocada d'aquella terra era esfèrica. Alguns autors, en especial els catalans, que ens parlen de la biografia de Colom, diuen que les tres naus, Pinta, Niña i Santa Maria, van en sortir del port català de Pals a la costa Brada, i no de Palos, port fluvial de Uelva. En aquest sentit cal destacar que algun edició antiga il·lustra amb dibuixos que representen Pals i no Palos, i fins i tot es representen les bandeloles dels Pals de les naus amb les quatre barres catalanes. Fos el que fos, la gesta va ser prou important per a que sigui commemorada. Visortadament aquesta commemoració ha estat brutalment manipulada, especialment de la...