Entrevista a Ot Burgaya, de Paral·lel 40 - 27/10/2016

El documental del mes d'octubre que arriba aquest divendres a la Taneu és la història d'una maia afganesa de 18 anys que entra sense papers a l'Iran, el suburbis de Teheran, per buscar-se la vida mentre lluita per convertir-se en cantant de rap. Ara en parlem amb l'Otbur Gaya de la productora Paral·lel 40, que és qui costa cada mes aquest documental del mes a Sant Just, molt bon dia. Hola, molt bon dia, què tal? Per parlar d'aquesta història que només a punt de partida hi ha atrapa, però a més a més té molta força, aquesta història, i es veu també la mateixa cartell, fins i tot, del documental. De fet, aquesta pel·lícula té molta força per ella mateixa, una noia que revela contra l'Estatu quo a l'Afganistan, és a dir, amb ella no accepten un principi, que ella pel simple fet de ser dona s'hagi de casar amb una persona que no conèix, que li triplica l'edat pràcticament, i ella vol seguir com qualsevol adolescent en qualsevol altre país del món, té uns objectius i té uns somnis i vol fer-lo realitat, en el seu cas és ser cantant de rap. Per tant, la història, la segueixes de moment en què surt del seu país, la segueixes directament des de l'Iran on se situa? Bé, la història és a dir, la directora quan va estar aquí a Barcelona, perquè aquesta pel·lícula va ser la pel·lícula inaugural del Tops Barcelona a l'última edició, m'haig passat, que va tenir molt bona crítica i molt bona rebuda, la directora explica, és a dir, que va estar d'un lloc a l'altre, ella la va conèixer quan ja estava a l'Iran, en una escola, perquè la directora era d'Iraniana, i després hem fet diferents viatges, estan a Estats Units, com l'han tornat a l'Afganistan, i la pel·lícula es desenvolupa una mica d'aquests dos, tres preisos. Per tant, realment la va seguir, fa tot el recorregut una mica, amb ella mateixa? Sí, és a dir, no és una història que comença des del principi, sinó és a dir, ja comença, doncs, que la soneta s'ha mogut, ja comença el punt de partida, és a dir, ja s'ha revelat contra la seva família, però sempre hi ha aquestes incongruències, et reveles contra la teva família, però a la vegada pateixes per ells, te'ls estimes, els items, un respecte infinit, costa compreginar una mica el fet de ser revelat en un país com aquest, no? Clar, a més a més allà, a banda de fugir una mica del destí que té escrit, el té un somni molt concret, que és ser cantant de rap. Sí, exacte, és l'exemple que posem sempre, és a dir, en un moment de la història com ara, en un món tan globalitzat, és normal que qualsevol adolescent, en qualsevol lloc del món, tingui uns somnis semblants, no? El problema és que llavors en diferents països, les situacions socials, religioses, són diferents i privals, no? És a dir, perquè el fet que vull remarcar, el fet que es volguin, és a dir, que aquestes noies es cadven amb altres persones, és a dir, que les famílies venguin a les seves filles per quedar-se amb homes, no és una qüestió religiosa sinó que és una cosa tribal, és una cosa tradicional. Clar, i per tant, justament el fet que tingui aquest somni de ser cantant de rap també fa que es vegin diferents cançons seves, també, el documental? Sí, la directora descobreix una noia que té un carisma, té molta força, té una mirada molt potent, té unes lletres, aquestes lletres que, quan tot llegeixes la traducció, commouen perquè surten ben bé de les tripes i emocionen, és a dir, poses sobre la taula un problema que poca gent té el valor de parlar-ne, ara per ara, i menys una noia que estava en la situació com ella, vull dir, encara és el doble de valentia que té. Per tant, a banda de veure com fugi a tu plegat, es veu també com comença a fer realitat aquest somni, no? Sí, en un principi, tu pots imaginar, costa una mica gent dona, sent adolescent en un país fins i tot com li diran que en principi és més obert o més tal que a l'escenistan, tot i així li costa molt trobar el seu lloc, hi va haver a veure molts productors, ningú li acaba de fer el pes, però al final tampoc ho he desbalat, la pel·lícula, però sí, al final acaba aconseguint alguna cosa. La directora, antes de dir que és iraniana, més això, directora dona i de l'Iran, és a dir, que també té una mirada particular, suposo. Sí, és una directora que ja té un Serra corregut, un Serra nom, entre els directors emergents, el Lluïen Mitjà, sobretot i l'Iran, i sí, sí, és una noia amb una visió molt particular, una dona compromesa amb la lluita... amb l'alliberament social de les dones en aquests països, i sí, la seva causa. Aquesta pel·lícula contribueix molt en aquesta causa, no? I ens deies que va ser la... es va presentar el doc Barcelona, va ser la pel·lícula inaugural, que va tenir molt bones crítiques, i ha rebut alguns premis, no? També? Sí, ha votat per molts festivals arreu del món, d'analitza, d'AMS, d'ERDAM, ha estat a la República Checa, el Hot Dogs de Canadà, Sundance, etc. I el curiós d'això és que molts d'aquests festivals ha sigut reconegut, sobretot, pel premi del públic. És a dir, que la crítica al públic, els espectadors que van veure aquesta pel·lícula sempre acaben aplaudint, acaben entusiasmats veient aquesta pel·lícula. Home, doncs, és important, a vegades, perquè també... Com veus que hi ha molt premis del públic, vol dir que segurament exacte. En més enllà del que puguin valorar els crítics, la gent que va veure pel·lícules li pot enganxar. Al final, sí, l'última paraula, la té l'espectador, per molta crítica, o per molts crítics que diguin això o allò, no? Al final és l'espectador qui surt de la sala, content, ofedat, i el que parlarà bé o malament d'aquesta pel·lícula. Imagino que algú que digui, mires, que a mi em fa mandra el tema del rap, el nom de gust, suposo que hi ha molt més que això. És una d'aquestes pel·lícules en què no ens hem de deixar portar només per aquesta idea d'aquesta repera, no? No, clar, això simplement és el punt de partida. Jo animo a tota la gent que vagi a veure cinema documental. Ni és un documental musical, ni és un documental enfocat en els avis de, oh, mira, pobra gent com viuen. No està enfocat d'aquesta manera, sinó que és un obra d'art, és una obra cinematogràfica, amb un rodona complet, amb un sentit molt interessant i que és una mirada que va més allà. L'espectador sortirà i a nostres ha valgut la pena, hi ha pres coses i em miro ara mateix la vida des d'un punt de vista una mica diferent. Doncs exacte, que és una mica el que vol despertar també el cinema documental. Exactament. Serà aquest divendres hi haurà una oportunitat per veure cinema documental i serà a la sala 50 de la Taneu, a les 8 del vespre, es podrà veure aquest documental del mes s'unita. Avui n'hem volgut parlar a l'otburgaïa de la productora Paral·lel 40. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Ara em farà fer un cop d'ull a l'actualitat musical del dia, ho farem però després de la publicitat. 60 i més. El magazine fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Cap a nosaltres per WhatsApp. 610 777015 ràdio Desvern. Cada dia més aprov teu. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Els matins de Déu a una s'enjusa la ràdio, just a la fusta. Dos minuts i dos quarts de 12, el que dèiem, parlem de novetats musicals. Comencem amb un nou álbum. Els Estants Santinara és la llegendària banda britànica de Pospang de Popgrau, que porta a portar la vent de 5 anys sense entrar en un estudi. I sembla que l'any passat van tornar a la càrrega i aquest divendres treuen el seu segon dies després de retrobar-se. Es titula Conny Mononmals i es pot escoltar a la seva web un treball que és la continuació de Citizen Zombie que van estrenar l'any passat, com també és aquesta any amb una portada bastant peculiar. I han descrit el disc, el fundador de la banda, com un viatge hipersònic cap a una distopia futurista farsida de trobades amb alienígines i nenes de ciència ficció. En fi, el tema que comença aquest disc es diu Instant Hello i són així. En fi, déu-n'hi-do com sonar aquest tema. Parlem d'altres qüestions. Aquests dies us hem anat parlant d'un projecte en relació a les eleccions dels Estats Units, segurament us sona si sou ullens fidels del programa, és aquest 30 Days, 30 Songs, tot i que al final seran 40. És una campanya que el que fa són cançons anti Donald Trump. Fins ara ja hem sentit aquí en el programa els temes de Dit Cap Forkati o Franz Ferdinand. Tot i que ja n'han publicat també, doncs és Liter, Kini i Rem entre d'altres. I ara ha arribat l'hora de Són Quilmón, el projecte conjunt de Marc Cosolec amb la banda galesa d'Aixó Gates. Si un disc pot ressaltar justament que sigui Marc Cosolec el que no estimi a Donald Trump, perquè tenen en compte l'historia al conflictiu del músic de Ohio, no ens hauria sorprès que ell fos Trump. Sembla que no, sinó que la cosa va més enllà perquè l'artista descualifica el que hem dit al republicà i també la societat norteamericana en aquest tema, culpable, segons ell, d'haver-lo elevat fins a tal punt. Ell diu, hem demanat aquesta merda perquè ens ha superat la tecnologia, tenim els nostres caps al cul, traient selfies per tota la reu i sent atropellats mentre ens trobem pokémons. El tema que diu tot això és el que estem sentint ara, tot i que una mica entra tallat. La cançó es diu, de Grites Conversation Ever in the History of the Universe i es pot escoltar en aquest projecte. Encara queden dues setmanes per les leccions i fins a 20 temes per sortir. I am not kind of God who revealed the details of what caught my eye. But there are random girls and guys. I ara parlem de prins perquè aviat sortirà una nova radició de Parpe del Reign. I in that moment I was frozen and it was just I and me. Uninterrupted and I thought, oh my God, what too powerful independent minds the two of them converse. It would probably be the greatest conversation ever in the history of the universe. A principi del 2017 es publicarà aquesta radició de Parpe del Reign, el clàssic de Prins de 1984, amb un segon disc de material inédit. En principi diu Rock Deluxe que no és el començament de l'expoli desanimat de la seva arcà secreta sinó que es tracta d'un projecte que l'artista havia aprovat abans de morir. I am kind of God who revealed the details of what caught my eye. I am kind of God who revealed the details of what caught my eye. I am kind of God who revealed the details of what caught my eye.