Entrevista Antonio Dachs, membre de Laud’Ars - 27/10/2016

Un minut i un quart d'edats. Un minut i un quart d'edats. Aquesta vegada parlem de l'Orquestra de l'Audars. L'estem sentint de mateix que actuarà aquest dissabte a la sala municipal de la Taneu en el marc de la setmana cultural de la Casa Regional d'Extremadura, seran concerts que faran a partir de les 9 del vespre. I avui en podem parlar amb Antoni Aderds de l'Audars, i a la ràdio, molt bon dia. Hola, bon dia, com estem? Per parlar una mica, tens del que tindrem aquest dissabte i ho estem sentint. Això és una mica el que podrem sentir si ens acostem a les noves al vespre de la Taneu. Explica'ns una mica més per això. Qui sou l'Audars, Antoni? L'Audars som un orquestra de plectre, que ja fa molts anys que estem tocant. Varem a l'any 82, com a nom de... 83, com a nom de... agrupació en l'audística Cierzo, i després valen canviar el nom comercial, l'Audars. Som un orquestra de plectre que està composada per bandúries, llauts, guitarrers i guitarra baixa. I quants sou? De tot. El voltant ens vinc. A la mateixa, un 18. No està malament. I el director. I amb paraules de persones que estan, diguem, en excedència. Per tant, tot aquest tipus d'instrument d'acorda, que són instruments particulars, d'acorda? Sí, singulars, diguem. No són tan habituals, segurament? Malauradament, no. I menys sense sala de concert. Són molt commos a tota Espanya, perquè de fet són tota Espanya, i hi ha molts grups musicals actuals, i molta gent que tenen cançons importants, i estan acompanyades amb aquests instruments, sobretot el bandúrit i el lleut. Però, com a instruments d'orquestra, costa que s'hi fiquin dintre dels cercles culturals i de programació dels àmbits. Vosaltres per això, des de 80 anys, per tant, són molts anys en funcionament. Quants? I continueu, i aconsegueu diferents sales, no? Sí, nosaltres, com a fites importants de l'orquestra, podem dir que va més estar a l'Aurs, a l'Anticaurs, a Sibèria. Imagina't. Ja als anys 80. I veurem, participant, les dues vegades, que el gran teatre del Liceu s'ha posat en la unia franquista. Nosaltres hem estat a l'orquestra que ha fet totes les part que són del propis d'aquesta rondalla. De fet, és una rondalla. Per tant, exacte. És a principi a fi, no? Sí, sí, sí. No són com peces sueltes, sinó que tenen la continuïtat. El món de la sarsuela espanyola tenim molta música per aquests instruments. Però, malgratament, les urtes de sarsuela no són molt promovuts. I, a més a més, els números en els quals apareixen aquests instruments acusen a ser al escenari. I els escenaris són perits. Si una rondalla és una mica gran, no hi caben. Clar, clar. Nosaltres semblem participar fa uns quants anys en unes quantes sarsueles, allà a Gràcia. Unes quantes, un poc. I ara, per això, ha anat a la baixa una mica la programació d'aquest tipus de música, o no? Més o menys semblant. Nosaltres, com a grup, estem sempre igual, vull dir. Fem concerts, fem una trobada lleudística, senyor en despif, fa molts anys. Nosaltres venen un grup de fora i nosaltres... Només de lleuts, no? No, no, sí, sí. Nosaltres fem sempre trobades de lleuts, bandures... O sigui, en grups instrumentals que tenen. Que formen part, exacte. De vegades hi ha cantants, de vegades no. A Barcelona tenim el nostre director, també, el Manolo Mayorente. També és el director d'un altre grup. Deve ser una que és Arstuna, eh? Que també la composició és la mateixa, encara que aquí. Hi ha també piano, hi ha cordió, hi ha percusió. Hi ha cantants. Nosaltres, normalment, actuem sols. També hem fet col·laboracions amb cantants, però normalment els actuacions són sols. El problema que tenim és... Ara, jo no, perquè el nostre director i algun company fan adaptacions, però és que trobar música per aquests instruments no és gaire fàcil. Si tens la sarsuela, eh? Sobretot és fer una música de sarsuela, però després les actuacions costen més trobar-les. Les heu de fer, entenc. Però últimament ja fem menys sarsuela i més adaptacions. El director em fa... De Fendel, de Mosser, de Vivaldi... A través, he interpretat, per tant, només amb aquest tipus d'instrucció. Ah, sí, sempre, sí. Com que és interessant de sentir, també, no? Perquè és menys habitual, justament? Jo crec que a la gent li agrada. A la gent quan ve al concert i veu aquests instruments, que normalment estan molt relacionats sempre amb el món musical del poble, perquè, clar, a tot arreu, sobretot el món del folclore popular espanyol, que és molt ampli, hi ha molts, molts, molts llocs on es troca aquests instruments. Clar, la gent quan veu aquests instruments que de vegades estan una mica menys plegats, perquè es pensa que no són gaire importants. Quan veus música, com, per exemple, que estàs una nara, que és de falla, doncs la gent es queda una mica sotada, dius, oh, i surten contents, surten contents, sí. Clar, a Sant Justo hi ha tocat alguna vegada, o és el primer cop? Jo crec que per mi em tocava molts anys. Ara ho he estat mirant al llibre, però no recordo. Jo crec que per mi em tocava molts anys. Si portes un llibre que és una mica la vostra història, o què és aquest llibre? No, que no. Jo crec que si em fes una pregunta difícil... Tenir la xuleta, no? Aquestes les hem fet amb ocasió del 25 aniversari. Molt bé. Hi ha un recull de totes les actuacions que havíem fet fins a les hores. Molt bé, home de unidor, doncs és un llibre gran. És a dir, que són unes quantes actuacions, les que ets de viu. Home, fins aquí havíem fet 240... Diu-n'hi-do. Més, més de 240, no? Però ara portem més de 300 actuacions, sí. I en un any, per exemple, quantes han fet d'actuacions, aproximadament? Depèn, 10 o 12, normalment. Bueno, no està malament. Més de mitjana, no? Sí, el que passa és que, per exemple, el senyor Andés Pí, nosaltres som una orquestra que està a senyor Andés Pí, patrocinada per l'Ajuntament, i allà hem fet gairebé... O sigui, cada any hem fet 3, normalment. Un Parc Nadal, l'acostume van a fer el Dòria d'Orra Blanca, i ara el fem a la Moixes Grosi, en aquest any serà el 18 de dicembre. Un altre, el novembre, que sempre venen un grup de fora... Comidat, no? I un altre per festa major. Aquestes són obligatòries. A part, són també col·laborat en l'escola de música, fent... no ho sé. I assajeu cada setmana, també? Sí, sí. Això, encara que porteu no sé quants anys, no es perdona, eh, assajar. Aquestes coses al món de la música, i assajar aquí està ficat, que... Sí. Si no s'assajes, perd, no? D'obligado cumplimiento. Cada dimarts es trobem allà, si és algo molt bení, doncs s'ha molt ben regut. Així t'anava a preguntar, accepteu gent nova? Sí, sí, sí. El problema és que de guitarra sempre en trobaries, però llaudes i bandúries no és tan fàcil com trobar-ne. Ni en, però... És més difícil tocar el llaud que la guitarra, per exemple? A veure, el problema de llaudes és el batid amb la madreta, que és complicat de fer-lo, però és un espionet melòic. En canvi, la guitarra és armònica, la guitarra tens totes les cordes per tocar també llaudes. Però llaudes d'una o dues endures, com a molt... No ho sé. Jo crec que és més complicat de la guitarra. Tu què toques, Antoni? Jo guitarra, guitarra, de sempre. I per tant sou ara mateix 18 persones, no? Tocarem, sí, el dia... M'ha passat, o sí, m'ha passat, sí. I què tocareu, aquest dissabte, aquí, Sant Just? Què teniu preparat? Doncs la primera que hem sentit, és l'Empalàdio, que és una brava en realment, bonica. És una mica gairebé del món del cinema. Després tocarem també l'avança del Molinero, que també l'hem sentida, i després anirem a tocar una... l'acaballaria rusticana, l'intermesso de Pietro Vascanyi, o Enric Granados, l'operagoi és que és l'intermedio, que és molt interessant, i després unes quantes sardanes. Molt bé. Aquest concert tenim unes quantes sardanes. Està bé, doncs. Esteu convidats per la Casa Regional, que és que està fent la seva setmana cultural i el concert serà la Sara Municipal de la Taneu. I per tant, doncs exacte, t'entens que potser fèiem bastant anys que viu tocar Sant Just, però que sí que és una mica un retorn, no llavors? Sí, sí, sí. Suposo que sempre hi ha un públic nou, encara que estigueu al costat de Sant Joan d'Espi, és el que passa entre pobles de vegades, que ens coneixem poc. No gaire, no gaire. Hi haurà més comunicació, més fraternitat, de la revolució francesa, però sí que hi ha gent que es mou. Jo crec que pintar gent no ho sé. Sí, sí, no. Imagino que sí, a més a més, sent un concert de dissabte i dins d'aquests actes. És retubit, o sigui que... Exacte, no ho he dit, però és molt important. És una mica tard, perquè és a les 9, però jo crec que... Quant dura més o menys el concert? Normalment són una hora o veig quart. No gaire més. Si no ets la gent tampoc no val la pena cansar-los. Exacte, és la mida d'aquesta, que et quedis millor amb ganes, segurament. I llavors entenc que també d'aquí a finals d'any també teniu algun concert més programat. Doncs el proper és el dia 12 de novembre, aquí a Sant Joan d'Espi, el més arrodreta, que vindrà en un grup del País de Sofrances, l'estudiantina d'Anglès. Tocarem nosaltres de Telonero, suposo, i després actuaran ells, i nosaltres tornarem la visita a l'abril de l'any que ve. I l'altre concert el farem, jo crec que ja està confirmat, el dia de debut de novembre, al centre de la conèixer de Barcelona de Carrejo a Quim Costa, perquè projectaran dos cortos, que parlen de la memòria històrica, que es diu Jotas de Barro, que està tenint molt d'èxit, i en aquest corto, precisament, nosaltres varen col·laborar com a orquestra... Ah, mira. Acabem de fer una fusió de la Jota, que canta un tenori molt bo, que és un Roberto Ciri, de Guesca, i jo crec que és un concert molt interessant. De fet, és un mini-concert, perquè els dos cortos, Manzaní, que hi ha Jotas de Barro, que jo crec que són realment bonics, molt ben fets. Doncs esteu molt activos, realment, perquè 10 o 12 concerts l'any, però només d'aquí de desembre, ja en tenim 3 o 4, sí que no està malament. I el 18 de desembre, el Moïses Brosi, les lalactes, les 12 de matí, que és un diumenge, tradicional de Nadal, i amb Nadal. Si això t'anava a dir allà, vas tocar amb Nadal a través de... Hi ha hagut anys que ja participa la gent del públic en tant, també repartint, de vegades, perquè són cançons conegudes, no? Sí, sí, sí. Sí, que teniu un registre variat, no?, d'alguna manera, perquè teniu fet la part més clàssica, la part més popular o... Tenim un gran repertori, sí, sí. I de fet, estem fent continuament adaptacions, al concerto gros del Locus 6, número 1, de Gendel, que són 4 o 5 moviments, i la més trenada fa un mes a Borja, que és a Borja, a Salagosa. Sí, a més, aneu viatjant bastant, no?, també. A mi cada any, per mi, em provem fer un viatge, com a mínim d'intercambi, i després es pot, també, en altre mes, però, bé, està bé, està bé. Exacte. O mai hauré que esteu bastant amb bona forma, perquè... A més, la feina dels altres sagis, a més, els organitzarà tot plegat, que segurament no és poca, també. Sí. I és això, l'Orquestra Laudards, per què aquest nom, Laudards? D'on ve? No ho sé, aquest nom es va inventar, el que va ser el dia... Bé, el nostre fundador era el senyor Sánchez, que va fer els primers relançaments, i no el senyor molt... i jo l'admirava molt, perquè realment, es sabia molt de música. Després, per la sigla, el seu fill en Miguel Ángel, i Miguel Ángel, Sánchez Martíndez, va canviar el nom de... l'envenien, que és el qual van gravar el primer disc, i, per allò, no sé, actualitzant, a mi, que els noms, van posar Laudards, és una mica art de lleut, una cosa així, no? Clar, molt bé. Sí, és més onor, realment és més onig. A mi m'ha agradat, personalment, jo l'he de dir, perquè és aquest vent de regó, que quan van sortir van dir, és com el vent, que és camp per tot arreu, doncs igual la música que vagi sortint tot arreu. També. És un nom onig, sí. Doncs actuareu aquest dissabte, com d'aquí a les 9 del vespre, em consegredo, a la Saga Municipal de l'Ateneu, en el mar de la Sama Cultural de la Casa Regional d'Extremadura, i serà amb l'Orquestra Laudards, t'heu sentit tots aquests instruments, introduir-te en aquests temes que ens comentava l'Antonio Dax, membre d'aquesta orquestra. Moltes gràcies, Antonio. A vosaltres, per convidar-nos-hi, per una publicitat d'aquestes actuacions, crec que sempre és important que la cultura i l'art arribin a tot arreu. Exacte. Doncs que vagi molt bé, i fins aviat, bon dia. Moltes gràcies, i moltes gràcies per convidar-nos-hi. Gràcies. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, la Smooth Jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Bé, aquí una vegada. Un programa de contes que realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes, de l'Associació de Mestres Roses Sençat. Els podrem escoltar, els viscots, els viscots, els viscots, els viscots, els viscots, els viscots, els viscots, els viscots, els viscots, els viscots, els viscots, les viscots, els viscots, els viscots, els viscots, els viscots, i obres de teatre més destacades de la carta hiera sense deixar de banda el debat de la més rabiós actualitat. Ja ho sabeu a Vilonis, no us ho perdeu, dijous de nou a Deu del vespre, va Vilònia. Justa la fusta, el Magasín del Matí. En punt d'esquadra 12 hora de fer tertúlia, d'actualitat tenim a punt situant-se, més que a punt els tertulians dels dijous, la Jona Algarra, la Montserra Réa, la Lina Santa Bárbara i en Jordi Agullo, que de seguida s'incorporà també a la d'Arcúria. I el Magasín del Matí, que de seguida s'incorporà també a la d'Arcúria. I el Magasín del Matí, que de seguida s'incorporà també a la d'Arcúria. Doncs saludem ja de moment a la Montserra, la Jona i la Lina, en Jordi s'incorporà d'aquí a uns minutets també a la d'Arcúria. Molt bon dia. Això el que deia amb el Jordi s'incorporà d'aquí una estona. I ben tot cas avui a punt per la castanyada. Perquè jo tolo d'ara d'aquest temps, aquests fruits... No t'agraden? No. Jo m'agrada molt per moniatos. Però mai a més a la vida n'he comprat un. Si algú me'l deixa allà preparat, el tasto una mica. Sí, el toco tant d'unsos, el moniatos, el penallet. No penallet, sí que m'agrada. Però tampoc sóc una panda, el penallet d'una altra. Ni els cacis. O sigui, els cacis sí que m'agraden. Mira que sóc dolça i nega. Són molt dolços. Menjo mig. No, jo no, jo no. A mi també m'agrada la garbassa, que va ser aquesta època. Si t'agrada la garbassa, siguis una calovina. És el meu preferit d'aquesta època. Jo saps que passa que els moniatos se'ls vaig avorrir quan era petita. Quan era petita, les patates eren molt cares i eren difícils de aconseguir. Però els moniatos anaven més alabast. I la meva tieta, pobreta, que tenia un pressupost molt justet, cuinava moniatos a doxo, perquè és el que s'omplia la panxa. Ni fregits, ni fregits. La tieta els feia de tota manera. Em recordo, encara, l'aire de que feia el moniat o un cuinat. I castanyes què? Us agraden cuites, crues, l'alina du canó. No li agraden. Ni castanyes, ni moniatos, ni dolç, ni res, de res. Ni mosquetell. No, el mosquetell sí que m'agrada, el que no em senta bé. I té ginèbre. De pirata, de piraca. El panquets sí, sempre i quan no tinguin massa dolç. Ja, ja m'estic d'acord. I m'agrada el clàssic, el de pinyons. O el de cançó també m'agrada. Nosaltres hi anàvem una. Vam fer una fórmula molt fàcil, que encara m'agraden fòrmol. Tant senzilla que tu la pots fer i tu tothom la pots fer. 300 gramos de harina de almendras. 200 de azúcar refinado todo. Dos patatas, senyores, nada de uníato. Dos patatas herviditas. Dos yemas de huevo y el zumo de limón o de naranja.