Entrevista a Lluís Monfort, 2n Tinent d’Alcaldia - 28/10/2016

Un minut i un quart de 12 a aquesta parlem d'actualitat municipal, perquè Idi Josva tenia lloc al ple corresponent el mes d'octubre, en què es van tractar diferents qüestions. Ja avui en volem parlar amb el segon tenent d'alcalde a l'Ajuntament de Sant Just, Lluís Montfort, que el tenim ja a punt de l'estudi. Bon dia. Bon dia. Doncs els diferents temes que van sortir en aquest ple, un ple, un segon tenent que l'últim en què s'havien atut les ordenances, però bé, t'ho van ser dues hores de ple, amb diferents qüestions. Entre altres punts, un dels que es va provar, a més per una animitat, va ser la robació inicial d'una norma urbanística, que forma part del Pla General Metropolità i que fa referència a la supressió de barreres a l'accessibilitat d'edificis amb habitatges, de cases, per entendre'ns. Exacte. Això fa referència a aquelles finques, aquells edificis que, bàsicament per fer ascensors, doncs no hi ha possibilitat tècnica i econòmica de poder-lo instal·lar dintre de la finca. I, per tant, sobra una miqueta la via per facilitar les tràmits de la modificació del Pla General per poder incorporar-ho fora de la finca i en algun terreny que no es ven bé via pública. Això no seria impossible. Tot això és un acte molt farragós i el que fem aquí és una miqueta obrir la porta per poder analitzar això, sempre i quan les alternatives inicials, que és posar-la dintre a la finca i això, doncs, siguin descartades. Imagino que és important, per tant, arribar al consens, en aquest punt. Suposo que ho facilita una mica, també. Exacte. El que se tenen, els informes que s'han de presentar, quins altres mitjans per fer la modificació de plenajament, és obrir la via als anticomunis en temes urbanístics. És això. Més qüestions, es va devaltre també l'aprovació de modificar el pla estratègic de subvencions. En aquest cas, l'oposició es va abstenir i és una modificació de referent, en general, el pla del 2016, el pla que s'havia aprovat per aquest 2016 es fan unes modificacions. En general, les modificacions, les subvencions, el que facis és establir unes bases, uns criteris pel qual tu vols promocionar o pots d'impulsar un tipus d'activitats, un tipus d'elements en col·laboració amb les entitats que reben aquestes subvencions. I després, anualment, s'aprova un pla estratègic que incorpora modificacions en relació a subvencions nominatives que, per alguna cosa específica, aquest any s'han d'incorporar. El tema dels cards, per exemple. El tema dels cards, no? El tema dels cards. Ens anem ajustant-nos i envica al que cada any ens apareix. El que és la voluntat que està a la persona i l'Ajuntament és intentar col·laborar amb les entitats perquè desenvolupin la seva activitat, que ho has de fer col·laborant molt amb elles, però també estimular-les que puguin desenvolupar la seva activitat en un punt d'autonomia respecte a l'Ajuntament. Per tant, el que estem aquí és per ajudar-te i no per restar fent que només tinguin l'engrés de l'Ajuntament. També es parlava d'explicar i el sergi seguir el pla, de fer com una comissió de seguiment... Existeix. Hi ha una comissió que avalua no només les sol·licituds, sinó les justificacions que presenten respecte al projecte, o qual les valoren les memòries que expliquen com s'autaterma el projecte que s'autaterma aquell any, però el que en Sergi referia és una comissió que pugui avaluar si aquest impacte estratègic que tu et marques per millorar diversos elements, sinó que, per exemple, la cultura popular i tradicional, veure com aquestes subvencions que hem pogut aportar a les entitats i que les hem ajudat fins a quin punt això ha ajudat per consolidar o per potenciar aquella activitat que volíem fer. És un mecanisme d'evaluació lògic que volem mirar d'institucionalitzar més enllà de l'evaluació tècnica de les memòries. I també amb aquest tema de les memòries, de la justificació de subvencions o de l'autonomia de les entitats que deies, de vegades les entitats a qui la ràdio s'ha encaixat, que cada cop sembla que sigui més difícil tota la part aquesta més de papers, de burocràtica. Fins i tot ara fa poc parlant amb la 3 acords de l'Europa Socialist d'en Juste, que un dels temes que també els havia anat cremant a la seva entitat era tota aquesta part que sembla que amb els últims anys costa més. Des de l'administració local, ja entenc que tot això ve moltes vegades condicionat per altres administracions, però si es planteja fer un servei més de suport per segons quines entitats, potser més petites o amb gent de menys a base de segons quins temes més de papers, no sé si heu parlat. Sí, no totes les entitats les necessiten diners, necessiten diners de la mateixa manera. Tot el que és la línia de suport a la seva gestió, suporta les seves activitats, suporta la difusió, suporta el foment del que estan fent o la formació, fins i tot són elements que hem anat treballant aquests darrers anys en l'Ajuntament, perquè fa el tema apuntament econòmic, és veritat que les condicions de justificació i les condicions per sol·licitar projectes s'han endurit, és una norma general, també és comprensible, són diners públics i que cal que hi hagi un control molt rigorós d'on van, el que sí que també és veritat és que les condicions que s'han posat a les entitats per desenvolupar les seves activitats han estat excessivament dures i tot les han volgut assimilar a la empresa que tenen un caràcter purament lucratiu quan no és així, i a vegades sembla que la llei es preocupi més de segons quins tipus d'elements i oblidin la feina que estan fent en les entitats per dinamitzar la vida social del poble i com a eina d'integració i de lleure d'oci i de cultura. Bé, doncs és un tema que també es va debatre. Intentem també facilitar la vida amb els formularis de subvencions, els formularis de petició, els de justificació. L'Ajuntament té cada un dels tècnics referents en funció del tema al qual poden acudir i fer tot el seu de consultes que necessitin, però tot i així es conec que és un tema complex. Fins i tot s'ha complicat les activitats que l'Ajuntament organitza a nivell de seguretat, a nivell de part de permisos, a nivell de segurances, s'ha complicat molt en els darrers anys. Altres temes que es van tractar en aquest ple, en relació també a les motions que sovint generen debat, hi havia dues, una la presentava conjuntament Esquerra Republicana i el partit demòcrata català que reivindicava el suport a la celebració d'un referèndum vinculant sobre la independència, d'acord al setembre del 2017, de suport al referèndum i també el procés constituent. Una emoció que va tenir endavant amb el suport dels partits que la presentaven, demòcrata i Esquerra Republicana i també amb el del Movem, la resta de partits, PSC, Ciutadans i Partit Popular van votar i en contra, i justament en el debat que es va fer des de Movem, en aquest cas avui, t'enrevistem com a segon tiren d'alcalde, però també ens reparteu de Movem, no veu entrar en arguments tampoc amb aquesta emoció concreta. Perquè nosaltres vam interpretar que en primer lloc me l'havia agraït en els companys d'Esquerra Republicana, el fet de que ens facilitessin també el treballar un redactat comú, que s'escentresa amb la celebració d'un referèndum com a màxim exponent demogràtic del tot termini això pel poble de Catalunya, que nosaltres ens sentim absolutament compromesos i còmodes. Per tant, és cert que hi havia un redactat inicial que nosaltres teníem algunes objeccions, per tant agraïts i la capacitat que vam tenir també de poder sumar a la sensibilitat de Movem. Per altra banda, ens trobem que moltes vegades en els plens repetim constantment consignes i consignes, que moltes vegades ens sembla que sigui més un joc i una dialèctica de fer floritures, que creiem que no ens hi sentíem còmodes i allí no ens vam sentir còmodes per parlar i entrar amb tot això i vam preferir no abordar el tema. Crec que tothom sap perfectament el que pensa Movem, Movem pensa que aquest problema existeix, que és un tema que s'ha de solucionar amb insensant la democràcia i constatem un bloqueig per una banda. Constatem un bloqueig de la via unilateral. La via unilateral seguirà en pràctics, difícilment farà que la gent que estigui en contra el detall de totes les sopes de Catalunya s'afageixi a un referèndum. Dificilment cridarà aquella gent que no votaria sí a la independència a participar en un referèndum, per tant es convertirà en un nou n. Per tant la via unilateral és una via que algú finalment haurà de tenir la valentia de dir que és una via que no porta enlloc. I això m'agradaria que una vegada deixessin d'enganyar la gent i els ho diguéssim clarament. I per altra banda constatar que la via de la negociació pactada d'un referèndum com a mínim, a mig termini, està absolutament bloquejada. I llavors pregunta, i ara què fem? Doncs davant d'aquest bloqueig institucional hi ha dos maneres de fer. Una seria no fer res i assumir amb impotència la incapacitat de poder tirar endavant. Per tant, encara que sembli naïve i la gent se'ns enrigui a la cara a vegades quan presentem, la única via és poder començar a fer unes mobilitzacions en favor del referèndum. Jo no recordo cap lluita d'aquesta magnitud que no s'hagi aconseguit lluitant el carrer. Per tant si portem el carrer a tota la gent exigint un referèndum... La gent ja fa temps que està sortint al carrer amb aquest sentit justament. Ara demanen independència. Quina presió té l'estat espanyol, ara com ara? Però quan es va fer el negociació, no era una manifestació en format convencional, però era una manera de demanar-lo també, un referèndum de manera directa. Exactament, i vam fer-ho, ens vam anar a casa i ja està, esperàvem què passava. Aquella llevo no ha florit. Segurament les mobilitzacions quan demanes alguna cosa grossa... No és sortir un dia i fer fotos i que ampli una setmana els diaris, sinó que és una mobilització constant, una mobilització que sigui prou àmplia... Com perquè agregui acceptors amplis de la societat i només així es pot tirar endavant. I comentant, de vegà estic començut que sigui una solució 100% fiable i efectiva, però és la única manera que se m'acudeix d'anar avançant. En qualsevol cas, quan aquests temes apareixen en els plens, automàticament tothom aprofita per marcar els seus grans perfils ideològics i veritat és que ahir no es va venir de gust intervenir. En tot cas, l'emoció va tirar endavant amb el vot d'aquests 3 partits. L'altra moció que es va aprovar en aquest cas, l'apresentador i l'equip de govern, en senyor que proposta justament de Movem Sant Just, en proposta a conjunt de versió dels 3 partits de govern, que era en contra del TTIP, CETA i TISA, en aquest cas PP i Ciutadans es van abstenir, mentre que el partit demòcrata català va votar-hi en contra. Va tirar endavant, això s'havia dit al principi perquè govern l'apresentador, no sé si esperàveu per això també el suport de l'oposició, si s'ha intentat buscar-hi no s'ha aconseguit o què ha passat en aquest text. Jo m'esperava el suport de convergència, te'l descoges, perquè la mateixa emoció és apresentar els enviccents dels ors, els companys dels enviccents dels ors també l'han presentat i la convergència hi ha vot a favor. I no només a votar a favor, sinó que es va aderir, reduint aquelles estandes, reduint aquella normativa regional, local o estatal que regula d'una manera més intensa, aspectes com salut, relacions laborals, medi ambientals, etc. I que s'entengués que això no és una cosa que no ens afecta senzou, sinó que realment aquesta capacitat que sempre estem demanant als ajuntaments, als municipis i als consells comarcals, les diputacions de poder treballar a cols a cols amb el territori, desenvolupar solucions econòmiques locals, qui ho hem atrezer, o adaptades a la realitat, amb economia petita, diversa, cooperativa, etc. Aquest tractat va directament a dinamitar tot això. Està veint normativa regular, laborals que ens fan tirar enrere moltíssims anys, ja no us dic normatives a sobre, hi ha moltes productes alimentàries, per exemple en relacions productes que anirem dels Estats Units, productes d'energia ambientals amb el tema dels transgènics, hilosapasticides, etc. Imagineu-vos, no ens podem omplir la boca d'aquella cultura quilòmetre zero i treball amb petites cooperatives, i reestructurar i ajudar el camp català, i les petites empreses, i les pimes que estan adequades a l'entorn més immediat, i votar en contra d'aquesta emoció que acabi a la fi. És el favorit tot això. I també l'hem presentat perquè creies...Sobresos en aquest sentit que partit popular s'abstingués en comptes de votar en contra, perquè potser és dels que més s'ha posicionat a nivell general. No, quan aquest d'Enrique no em sorprèn, específicament. L'Enrique és una persona que quan analitza una cosa i veu que no ho té gaire clar, doncs ho expressa i expressa els seus dubtes i sempre té una posició molt honesta, en aquest sentit. No em sorprèn, específicament. Però sí que és un tema que el tindrem sobre la taula i més és un tema molt nostre, un tema molt de transformació social, i que en contentíssims ho puc consensuar amb els equips de govern, que per això som un govern d'esquerres. Ahir al ple d'altra banda, d'aquests temes més generals, també veu en un lloc on es farà el dia 10 de novembre, si no m'equivoco, el fòrum de residus. Es farà aquí Sant Just. Es farà Sant Just, la segona edició, es farà la sala de plens, el dia 10, a dos quarts de set de la tarda. És obert a tothom. No és que sigui obert, és que és especialment indicat que tothom vingui i digui la seva. Jo crec que tenim un repte endavant, doncs, de Majúscul, un repte que és estratègic, i que, per tant, hem d'abordar aquest repte de la gestió dels nostres residus, d'una manera serena, amb l'estada sobre la taula, i lliure d'actesismes, d'actesismes de Cortermini, a nivell electoralista, etcètera, llavors el que vaig dir, la merda no té color, no té fronteres, no té ideologia, és un compromís medi ambiental que hem de mirar com anem avançant. Anem malament, anem malament, tenim uns... A Sant Just, en general? En general. I a Sant Just? A Sant Just som dels dolents, som dels que ho fem millor, dels dolents. No sé si va bastant Sant Just al carrer l'altre dia, vam fer una dissecció d'un contenidor, vam agafar un contenidor bris, a l'Azhar, abans vam posar allà al mig, i el vam volar. Doncs dels 35 quilos que hi havia en el contenidor bris de xalles, que correspondessin al bris, hi havia només un 15%. Tota la resta haurien sigut materials que es podien reaprofitar, només tenen un vol econòmic, sinó que tenen un cos medi ambiental. Si multipliquem això per tots els contenidors brisos que aquell dia hi havia a Sant Just, Sant Just va malbaratar sense cap mena de motiu, perquè és molt fàcil separar-me una bosseta, l'equivalent a l'aclimatització de dues cases durant tot un any, només el dia 23 d'octubre. Són pràcticament 300 estones de CO2 anuals, és més del que estem estalviant amb aficiència energètica, són prop de 300.000 euros que l'Ajuntament deixa d'ingressar, tenint en compte que les deques menjadors tenen molt tant de 70.000 euros, que les subvencions a les entitats són 100.000 euros, que l'escola Bressol ens costa... Mira, podríem pràcticament pagar l'escola Bressol a la portació municipal amb el que la gent llença de manera deliberada en els containers. Per tant, això no pot ser, hem de prendre consciència que no n'hi ha prou de ser els millors dels dolents, que ho estem fent malament, que la gent llença el 62% dels seus quilos, els llença malament, i que la política de gestos residus és la més participativa que hi ha. Comença a cada casa, a cada família, cada dia i sempre. No segurament? Arribar dintre de les cases? No, tinc intenció d'arribar dintre de les cases. Però en feia tinc en casa meva d'arranjar els meus fills quan posem una cosa al no toque, però sí que hem de veure com podem revertir això. És un tema de model de reculler a sa l'activa, és un tema de model de fiscalitat, és un tema de règim sencionador i ordenances, és un tema de més campanyes de sensibilització, n'hi ha prou, ens cal fer més, fins quan? És un cas de matral en aquest fòrum? Exactament, i ens acompanyarem de gent amb bones pràctiques, de reculler a sa l'activa, de gestió de fiscalitat, de gent que ha fet campanyes potents, i estar tot en aquest edifici a la febull i l'olla per acabar prenent una decisió, això ha d'acabar amb un referent d'un ciutadà. Serà el diari de novembre, el segon fòrum de residus? Sí, dues setmanes. Sí, sí, sí, salar plens. Doncs un altre dels temes que es va anunciar en aquest plen, justament ara que parlaves d'aquest diumenge, s'han acabat les festes des d'Ardós, van acabar aquest cap de setmana, després de dues setmanes intenses i sobretot amb l'últim cap de setmana, com ho valoreu des de l'Ajuntament, com ha anat aquest any? Jo crec que ha anat bé, jo crec que hem tingut algun, després de la meva cap de setmana, des de l'Ajuntament, una mica de nervis per la pluja, però jo crec que s'han preparat les coses amb temps, han anat bé, em comenten que també les activitats que s'han anat acabant de fer no vaig poder assistir a algunes d'elles, doncs han anat bé, i molts dels objectius que ens hem marcat, com intentar reduir residus a moltes festes, doncs han anat endavant, la fluència de púl·lica ha sigut molt gran i hi ha coses a millorar, sense dubte, per això es fan les reunions tècniques. Jo crec que hem de millorar la fluència de gent a anar al mercat, a escenar unes cues, que fan que segurament gent que s'interessa d'assistir desisteixi. En el dia 7 de la nit? En el dia 7 de la nit, en capacitat per gestionar el millor, però tot així he de dir que hi havia més gent que mai, de manera més esponjada que mai, i més tranquil·la que mai. L'any va ser l'any de la sorpresa, aquest any, ha estat l'any de la consolidació i la bona feina. Si mireu enrere en temes com la festa major, també veureu que totes les millores són acumulatives i després d'una reflexió, per tant jo crec que això va millor, segurament. Doncs això pel que fa a l'actualitat s'enjustenca, abans de marxar també volíem parlar, hem parlat una mica en relació amb aquestes músiques aprovades sobre el procés constituent i la posició de referèndum, però justament estem en uns dies intensos a nivell de política general, i ahir va haver aquest debat, el Congrés del Diputat, 17 hi haurà una altra, en principi de partir de 17 hi haurà nou govern. No sé si va seguir en algun moment el Congrés, el que va passar i el Congrés. Ho he seguit després amb talls en el Facebook, en el Twitter, estava la feina i la universitat no podia seguir-ho. Però sí que ho he anat veient als notícies, als talls dels notícies i a les xarxes el que apareixi. I què t'ha semblat? Bé, aviam, sincerament jo crec que ells sabran què fan, però el PSOE abstenint-se fent president en Rajoy acaba de confirmar a on s'hi tua, en aquest eix que sembla que ha renunciat a la lluita que la gent d'aquestes guerres tira endavant perquè era molt de la societat una mica diferent. És una acceptació abnegada de les realitats i de les possibilitats i que, per tant, no hi ha massa diferent s'intrebutar una cosa a una cosa a l'altra. També em sap greu constatar que quan la gent es presenta a unes eleccions es fa alguna cosa i després canvien el discurs. Però vaja, les coses són així, no sé què dir-te, d'aguantar i fer d'oposició i intentar demostrar com a mínim des del grup de com ho podem, que és la part que més... que en aquest cas, com a representant d'iniciativa, és el que més ens interessa intentar demostrar que som una oposició constructiva, una oposició amb eines i una oposició que no només es queixi, sinó que proposa. Et va agradar això i d'umènecs, si és que sentit alguna cosa? Em va agradar molt. Em va agradar molt les referències que els va fer en relació a la OTAN, si d'entrada no, però ja ho haurà de fer, si d'entrada no, però ja ho haurà de fer. Com una dificultat constitucional no, però ja ho haurà de fer. Que la gent, al final, que va agradar, va veient que si realment vol utilitzar les eleccions per canviar coses, que això també s'hauria de discutir perquè vota la gent, doncs hi ha opcions que s'esgoten. I Pablo Iglesias et va agradar? Pablo Iglesias he vist talls. Si és com en Xavi em va passar sencer. En Pablo Iglesias l'he vist, he vist talls. Tenia una feina difícil, perquè jo també crec que ells se sol utilitzar un to crispat quan apareixen allà, amb la banqueta de gent que et va dir coses, que per a mi que no se senten, però que tu la sents, però jo crec que et va intentar amb una estratègia de quedar ell com el cap de la oposició. Jo crec que ho va aconseguir no només per mèrit seu, sinó per quedar a situació de treball d'espalmària i evident. Però a mi m'agrada més la manera de fer d'en Xavi de Domène, que una manera que té un punt acadèmic, un punt contundent, i una persona que m'ha mat a moviments socials des de la base. Ara m'estudi a Junts i a Història, que també el conec d'acompany de curs, i ja ha estat sempre una persona exemplar d'aquest sentit. Doncs això és el que va passar al Congrés dels Diputats, com dèiem demà dissabte. En principi hauria de sortir a aquest nou govern. Què n'esperes del govern que ha sortit dissabte? Me'n espero una cosa que acabarà arribant aviat, que és una carta, o un fax, o un postit, o un tuit, que ens dirà quan hem de retallar d'aquí poc des de l'Unió Europea, i apel·lant, doncs, a l'ordre, el mal menor, a la responsabilitat, a la necessitat de confluir, no sé què, doncs arribarem amb retallades, amb els serveis bàsics de les persones, que és el que sembla que està de moda últimament. A més a més, amb una capacitat d'articular una oposició, tot això, doncs, francament, complicada. Bueno, anirem seguint tot plegat. Avui n'hem pogut parlar amb el segon tipus d'alcalde Sant Just, i és molt fort, moltes gràcies, que vagi bé, i fins aviat bon dia. Fins aviat. Just a la fusta, Sant Just en directe. Passa en 9 minuts de dos quarts de 12, de seguida ens anem cap al cementiri, perquè estem a punt d'entrar al cap de setmana previa tots sants, dimarts és tots sants, i aquest cap de setmana llarg, molta gent aprofitarà per anar al cementiri. Sabrem com s'està preparant tot plegat, i com estem vivint al cementiri de Sant Just. Serà de seguida, després de la publicitat. Estimat diari. Avui hem fet el programa amb 1.700 de la penya del Morro a ràdio d'Esvern, i després de 9 temporades. No sé si podré continuar fent el programa. És un pes molt feixuc, que ja no puc suportar més. Sempre penso, va Jordi, va, veus l'últim i deixa-ho, però és que no puc, no puc, el senyor. Has de ser fort, has de ser fort, fort com aquesta màquina d'escriure olivètic que m'està teledrant el cervell, o de un meu. La penya del Morro. Cada tarda de 5 a 7, tot és un drama a ràdio d'Esvern. Tot sabem que hi ha grans equips en el món de l'esport, però ningú, com el del juguem a casa. El millor equip d'esports de la ràdio és a ràdio d'Esvern, ara amb més força, ara amb més esports, ara amb més juguem a casa. Dilluns i divendres de 2,48 a 8 de l'espre, no et perdis tota l'actualitat de l'esport local. Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Cent Just escolta la desvernada. I tu t'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada, divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a ràdio d'Esvern. Vits. Molt més que nits d'el·lectrònica. Vits. Ara divendres dissabtes i domenges a 10 a 11 de la nit. Vits. Vits. Vits. Vits.