Entrevista a Lluís Monfort, portaveu de Movem Sant Just - 7/11/2016

I aquesta hora parlem d'actualitat amb el portareu de Móvem a Sant Just, Lluís Montfort, molt bon dia. Molt bon dia. Per parlar de diferents qüestions, perquè estem avui a principis de novembre, per tant, treballant suposo en el pressupost, ho teniu ja endestit o en quin punt esteu ara? Bé, estem en un punt en el qual hem fet aflorar necessitats, hem fet una primera reunió tècnica de cribatge, una primera reunió política per anar calculant objectius i anar arredoint i ajustant en funció de la priorització que tenim, i, si no recordo malament, la setmana que ve tenim una altra reunió en la qual hauria de quedar la cosa com a molt pendent d'una altra reunió, o sigui, estem ja a la fase final, com cada novembre, d'identificar i en què te prioritza temes. Perquè anem per supòs que, en principi, creixiu una mica més, doncs ens vam parlar, o sigui, de nivell de partides, no sé si es notarà només amb la part més d'inversions, que no amb la part de partides més ordinàries i que es mantenirà més com l'any passat, o si ha canviat també en aquest sentit? Nosaltres, per una banda, hauríem de no fer créixer excessivament el capítol d'espesa corrent, el capítol de contractacions, etcètera, perquè creiem que, si és veritat, podem tenir una situació molt més favorable que aquelles situacions tan dolentes que teníem fa uns anys, per tant, podem recuperar una mica tot allò que vam anar ajustant durant tots aquests anys, però per altra banda seria un error, fer un pressupost que després pugués entrar en crisi en funció dels ingressos que hi pugui haver. Jo crec que, en el capítol d'espesa ordinària, podem anar una miqueta més relaxats que altres anys, sense tantes constriccions, i el capítol d'immersions que no t'ho comentaves és on volem anar prioritzant i fent una planificació una miqueta més normal, una miqueta més gradual que altres anys, que, pàticamente, que fèiem era una política de reducció total per contrair previstos. Per tant, en altres aspectes, que sempre comentaves que anàveu una mica més justos en principi que és d'any, entenc que no canviarà tant, sinó que simplement es n'anirà més tranquil. Sí, més tranquil, també es pensa que és el segon any d'un govern, i és precisament l'any on tots els projectes han de sortir per consolidar-se en el segon i el tercer any. Té un projecte que s'ha d'acordar que el pressupost del 2016 o quan varíem al ràdio deia, no?, aquest pressupost, que és de transició, és un pressupost que no acaba de ser polític del tot, sinó que són les últimes cops de cua de l'enterior mandat, i apuntant ja línies, i en aquest any ha d'estar tot per a menys identificat. Tant en matèria de plan·lares d'ocupació, en matèria de facicic i energètic, en temes educatius, en temes de via pública. d'accionar l'Ajuntament amb segons el pla de mandat. Aquesta sí que és veritat que no és que les partides que hi hagi s'amplin, sinó que realment no s'invertiran diners en allà on es vol anar. Hi ha algun projecte d'aquest així destacat, un projecte de govern per que també s'hagi de consolidar en els propers anys, que ja estigui materialitzat en aquest pressupost del 17? Doncs mira, d'entrada farem una miqueta més d'esforç amb la mateixa viària i manteniment de la via pública, que és aquell espai que havia quedat tan mal més en els últims anys, per altra banda es fa un esforç lamentari en plans d'ocupació, també seguint el mandat de govern de la lluita contra els efectes de la crisi econòmica, es desplega tota una línia de projecte educatiu de ciutat, en la qual també es treballarà intensament, el suport a les entitats es manté amb la línia de poder també donar una miqueta més de suport amb la infraestructura a les entitats, amb temes de cultura també intentem fer un pas endavant, i es aniran plantejant una setmana de temes que ja desvellarem, perquè ara estem encara ajustant i tot això a la missa del pressupost, en el qual realment tindrà pinta de mandat. També és veritat que hi haurà un impuls importantíssim en el pla d'habitatges de lloguer, una altra cosa també és un element que volem impulsar aquest any per sort de moltes coses. Hi ha discrepàncies entre els diferents socios de govern a l'hora de fer un pressupost com el d'aquest any? Home, discrepàncies tenim visions diferents. Pensa que a diferència de... Jo que estic veient és que a diferència d'altres mandats, o la mandat anterior, en el qual la incertesa t'obligava a agafar una estratègia amb molt de la gestió i de situar l'Ajuntament no ens mantenint els serveis públics, tenim una intuïció a tots plegats que aquest és un mandat en el qual s'han de sentar unes falses estratègies de futur, i en el qual parlarem de residus, com estem parlant, parla de política d'habitatge, però també parla de polítiques d'empres o d'ocupació, es desenvoluparà un projecte educatiu de ciutat, es desenvoluparà un pla d'equipaments. Per tant, és un projecte molt estratègic. Les conseqüències d'aquest mandat, tant si ho fem bé com si ho fem malament, espero que en tinguem l'encert de fer-ho bé, són elements que es projectarà en futur. I aquí és on venen les diferents aportacions de cada un dels seus. Pensa que són tres partits polítics que tenim una sintonia d'esquerres, però també és veritat que tenim les nostres peculiaritats que escoden nosaltres. I és en aquest espai on t'has donat el debat polític, un debat polític amb l'equip de govern s'ha de donar i és sà, el que després ens ha de valorar pel resultat de tots aquests plans i a tots aquests visions de futur. Ara comentaràs que tindria bastant d'importància aquest pla d'habitatge de Ralsoneta Palloguer, o aquesta aposta Palloguer. Justament la setmana passada vam saber que la promoció de públic amb els lloguíques que es fan sortits la setmana que ve l'hi ha 14, dilluns que ve, de fet, en aquest cas és una habitatge de venda. Aquesta promoció s'ampliaven 18 habitatges més que en tot el setembre en 54 habitatges que es centraran en el sorteig públic de la setmana que ve i coincidint amb aquesta nota de premsa que vam llegir la setmana passada, la portaveu del partit demòcrata des de qui la ràdio l'altre dia retreia com s'havia pres aquesta decisió o com s'havia rebut per part d'aquest partit. Si et sembla, podem sentir-la. I clar, ens van quedar molt sorpresos arribar a l'Ajuntament General i trobar-nos que una vegada més es tornava amb precipitació i urgència i amb falta d'informació a fer més pisos de compra i el pla d'habitatge de Lluquer no en sabíem res, no es va presentar, no es va plantejar, i a més a més és que és més, nosaltres en el seu moment ja vam dir que en aquest pla d'habitatge de Lluquer volíem participar, perquè un pla d'habitatge de Lluquer va més enllà d'un mandat i de dos i de tres. Bé, jo crec que aquí a la Lalla està confosa. Nosaltres, allà en primer de tot, abans d'aquesta junta de General de Promunse, ja es reunés el Consell d'Administració, en el qual el Consell d'Administració i tenen representant que és de Convergència. Llavors, en aquest Consell d'Administració es va explicar quins són els punts de l'ordre del dia que aniran a l'Ajuntament General. Això es va fer el dia 1 i el pla era el dia 2. De manera que a la informació la tenien en relació amb l'objectiu de l'Ajuntament amb tot això. Un altre confusió que té a la Lalla és que parla com si s'hagués fet un pla d'habitatge de Lluquer. I el que nosaltres estàvem anunciant és que iniciem l'elaboració d'un pla per projectar l'habitatge de Lluquer a uns quants anys vista, a cinc o deu anys vista, i que es pugui fer a Sant Just. Precisament nosaltres no estem a favor de la política de venda. Per nosaltres, la política de venda és una... No respon el criteri de política pública de futur, entre altres coses, perquè aquests habitatges de venda, un cop es venen, ja es goten la seva finalitat pública. En canvi, com que sabem que els necessitats en aquí s'enjust de l'habitatge han de ser recorrents, sempre hi haurà gent jove que vulgui accedir a un habitatge, sempre hi haurà gent que es farà gran i vulgui accedir als habitatges per a gent gran, i sempre hi haurà famílies que estan passant per un moment complicat i que, de cap manera, es poden posar amb la merder demanar una hipoteca que, a més a més, es pot condicionar a la seva vida durant anys. Per tant, l'habitatge de Lluquer és l'instrument que ha de fer possible la política pública d'habitatge, perquè la gent que, amb poc recursos econòmics, no sigui expulsada sistemàticament de Sant Just. Això és el que hem de fer. Tàcticament, el fet de poder augmentar els pisos de 36 a 54, i visc que hi havia certa capacitat de poder assumir en funció de les sols situats que hi havia, encara s'han de filtrar, però seria lògic que llegessin, el fet de poder fer aquests 18 pisos de venda o una promoció que, en el seu moment, ja era de venda, situa l'empresa municipal amb un avantatge tàctica, amb una situació financera favorable, per poder-li exigir allò que nosaltres li demanem, que és la que ens ajudi a fer habitatge de Lluquer. En la qual cosa, feiem referència a un pacte que vam estar treballant intensament i que van a invertir moltes hores i molta fusibilitat d'ànims, però vam sortir amb un acord que crec que és satisfactori per tothom, en el qual hi havia diversos punts, aquest acord. Un acord amb els partits de govern? Amb els partits de govern, i amb la gent, amb els membres del govern. Aquest acord, en un primer lloc, es diu que volem desenvolupar política de Lluquer. El segon punt és que tàcticament ens ha de dir que aquests 18 pisos siguin de venda per muscular l'empresa per ajudar l'Ajuntament. Tercer punt que vam fer va ser que la propera promoció... Encarregàvem en el Consell d'Administració de Promúncia que la propera promoció que es pugui fer al març lluví, que segurament serà la de Cingek, on veia comunicat que hi havia l'Ajuntament, que carregàvem que aquesta promoció fos com a mínim el 50% de Lluquer. I, com que el Lluquer, ara com ara, no té gaires facilitats, l'Ajuntament es comprometia a tirar endavant una línia d'ajuda promúncia, un inject d'inés a promúncia, per fer possible aquest habitatge de Lluquer. Per tant, fem realitat el Lluquer... I seria Lluquer a preu públic, en segon lloc? Lluquer a preu públic. Estan treballant si ho afinem a un col·lectiu específic o a un lloguer general. El tercer punt de tot plegat deia que, com que considerem que l'habitatge de Lluquer és important, el que hem de fer és planificar. Però no planificar només de quants en farem, sinó quants en farem, on, com es finançarà, quina tipologia han de tenir, a quins col·lectius ho han dirigit i com gestionarà tot plegat. I aquest és l'últim punt. També vam decidir que, prioritanyament, totes aquelles aportacions que venen de gestions urbanístiques, que en l'Ajuntament ingressen diners, sempre quan el normen no digui una altra cosa, aniran destinats de manera prioritària a l'habitatge de Lluquer. Per tant, acabam fent, com que ja abans aquests posicionaments estratègics de l'Ajuntament, vam situar l'Ajuntament amb una línia estratègica de dir que és veritat que potser hem de fer unes operacions de venda concretes per poder muscular l'empresa. Des de movem, però com a element de movem, això no és una política pública, és ponament tàctic, per poder girar estratègicament cap a l'habitatge de Lluquer. I aquest pla, el que referia l'Alla, és un pla que hem de començar a treballar ja i que ens donem una perspectiva de 3, 4 mesos per poder acabar-ho, tancar-ho i poder definir compromisos de futur. Però el que està clar és que s'ha enjust té... Jo crec que és un problema, que té els pisos molt car, si l'habitatge és molt car, i per tant hem de treballar perquè la nostra gent jove no se'ns en vagi. I perquè la nostra gent gran amb pocs recursos hagi de marxar. O no hi hagi aquests fenòmens que diuen de gentrificació, d'ocupar espais, d'una població molt guapa i molt ben estant, doncs expulsant aquest caliu de poble. I això és un risc que tenim a Sant Just. Per tant, si es treballa una mica pensant allà a Termini, en aquest mandat potser encara no veiem aquesta promoció de lloguer. Gran part del pla de lloguer no es materialitzarà en pisos construïts i ocupats en aquest mandat. Intentarem que hi hagi algun element que si no està fet estigui acabant-se, però quan parles d'un pla és una política estratègica i per tant no ho projectem. Hem de sentar les bases. També hem de pensar que els ajuntaments estan una miqueta sols, també. Les polítiques que hi havia d'ajuts en el lloguer, i la unitat tampoc ens està jugant en aquest sentit, doncs fan que estem una miqueta sols. Sembla que l'àrea metropolitana està impulsant un operador mat-metropolità per l'habitatge públic, i és en aquest marc on potser podem arribar a sumar sinèrgies, però fer molta feina amb l'interior d'habitatge, podem continuar fent, i aquest marge que tenim de poder fer-ho, l'hem d'esgotar al màxim. I crec que amb això hi ha conscients del govern. Doncs entenc que més en aquest pressupost tampoc entrarà, per exemple, que s'ha de fer 3-4 mesos, suposo que ja s'hauria de provar i entenc com a plan, potser en un pla de l'any que ve. En el 2006 hi ha una partida específica per a l'habitatge del lloguer, que, en principi, ha de fer... En el pressupost. Ha de fer possible la parcela Singuè. Doncs n'estarem pendents, també. N'anirem parlant. Avui ho hem volgut comentar en aquesta entrevista. Amb el portaveu de Movem Massenjust Lluís Montfort, abans de marxar, recordem que aquesta setmana, dijous hi ha aquest Forum de Residus a Sant Just, vam parlar fa unes setmanes, dijous a la tarda. Sí, és una altra política estratègica. Què hem de fer amb els ossos de residus? El compromís és que el 2020 hem d'arribar al 60% de la cullessa d'activa, i no només demanarà accions, sinó que demanem endarrere. Estem en el 50,5% de la cullessa d'activa, i hem de convèncer aquella gent que no li dona la gana de reciclar, i hem de dir que no és obtatiu. Té un deure cívic i conjunt de reciclar. Ja no només per Sant Just, sinó per tothom. Et sembla la nova campanya de la Generalitat, en aquest sentit? Excellent. Hem passat ja de la missatge simpàtica a dir que hi ha prou. Com és que no et dona la gana de reciclar? I més amb un poble com Sant Just, que tenim tants contenidors tan a prop de la gent i tantes bateries de recullessa d'activa. No pot ser que hi hagi gent que no li dona la gana de reciclar. Això no pot ser. I en aquest fòrum treballarem com podem fer perquè això sigui possible. Hem de canviar el model de recullida. Hem d'instal·lar un model de recullida porta a porta, que llavors sí que recicles sí o sí. A la nostra manera, hi ha molts sistemes porta a porta, i hauríem de buscar el que s'ajusta més a les necessitats. Hem de penalitzar, fer una fútica d'ascensió, aplicant l'ordenança que hi ascenciona, fer una fiscalitat que, per a mi, els comportaments em reciclatgem, hem d'intensificar les campanyes informatives, que hem de fer. I com que això és una cosa que és un debat que s'ha contaminat sempre amb visions d'estatègia política de curta a bast, doncs volem situar-ho en un tema estratègic, com tants altres que estarem en aquest mandat. Tirem endavant les cartes sobre la taula, i no ens podem permetre mantenir aquests nivells de recullesa activa. I, a més enllà de Sant Just, aquesta setmana també hem sentit que parla força del projecte de partit dels comuns. Xavier Domènec va fer una conferència d'Ijós Passat, on el va definir com un projecte alternatiu al catalanisme conservador. Com ho veus des de la perspectiva de moviment que s'està gestant en aquest sentit? Nosaltres estem il·lusionats i a l'espectativa. Jo crec que il·lusionats, perquè d'alguna manera podem arribar a ser una força amb una certa gemonia en el país i una gemonia per transformar. Simplement és guanyar per transformar. Per altra banda, una miqueta amb les piles a punt per començar a treballar pensa que el que ens ve ara durant un any i mig és feina, dura, dura, dura. A més a més, com a iniciativa, com a secretari d'organització com a arcalde iniciativa, estem obrint un procés en el qual treballant ja des dels municipis per confluir. És una estratègia que s'ha de fer amb un diàleg de dalt a baix de baix a dalt, per tant, cada un dels municipis, cada una de les persones, cada un dels projectes s'han de treballar a municipi a municipi, que s'han d'acordinar, ni de comarcal, i a més a més han de tenir una cobertura de país i han de ser reconeixibles. Jo crec que, com a mínim, el que tenim ara és il·lusió i un punt de por, perquè són coses noves. Hem de treballar amb gent amb què hem compartit campanyes electorals, però no hem compartit una feina en l'Ajuntament, que a nivell de Sant Just tenim un diàleg molt obert i molt franc amb aquest altriang, la màgic, que és el movem-initiative i també amb els companys de Podem, i que aquest diàleg hem d'intensificar, perquè compartim moltes coses i no s'entendria que en el futur no ho fessin. I el nou govern espanyol, que ara ja sabem per qui està format, el de ministres també, com el veus? Ui, un canvi tremendo, sí, sí. Almenys és un govern que, si jo dic que sí o sí, s'ha hagut la composició de govern abans de fer la seva extensió, igual que sí, hem pensat dos vegades. No volíeu caldo, doncs dues tases. En fi, hem volgut parlar-me també avui en aquesta entrevista. Moltes gràcies, Lluís Montfort, portaveu de Movem, que vagi bé. Moltes gràcies. Fins aviat, bon dia. Passem dos minuts de dos quartadots, que estarà fent tertulia. Bona tarda a fer tertulia i salut dels tertulians dels dilluns. Avui, amb la Palmyra Badell, en Josep Coderg i en Carles Vaz, molt bon dia a tots tres, que tal? Bon dia, Benore. La Carme Natalim, a Austràlia. Tenim uns tertulians molt viatgers. La tenim molt lluny. I gent de món, per tant, quan torni a veure, esperem que ens expliqui com ha anat, a l'Austràlia. Sí, això de viatgers ho dius per mi? També, perquè ens vas dir que anaves cap a... Exacte. Tu ho pots explicar. Com ha anat? M'ha donat permís, perquè primer expliqui. Abans d'entrar en contingut amb els temes, eh? Perfecte. Doncs endavant, Palmyra. A veure, Tolosa, d'Euskadi, d'aquell púscua, és una ciutat petit, una mica més gran que s'enjust. És molt bonica i passa al Riuòria, que és un riu bastant cap de l'os, bastant bé, i està bastant cap al nord. Ja fa molts anys... Mira, és la 48è edició de... Sí, m'ensava que era la 48è vegada que anaves. No. És la quarta. És la quarta vegada. I vaig anar de bastant jove a concursar amb l'olfeor, Enric Morera. I la segona vegada que hi vam anar era donant el mes que es va morir en Franco. Oi, que parlo d'un quant temps? Sí, és la que sí. Doncs allà hi havia un ambient molt tens. Sempre hi ha hagut uns cors molt bons. Sempre ha tingut... Té un nivell, aquest concurs. Hi havia castany, hi havia els guanyadors d'Indonesia, ni hi havia també de Taiwan. Els de Filipines no van poder ser-hi, perquè no van poder obtenir el visat, però, si no, també venien de Filipines. Molt bé. Hi havia de Holanda, a Alemanya. Els alemans sempre hi són, aquestes ocasions. I... Anglesos, Lituans... De tot arreu, doncs, no? De tot arreu, italiens. De tot arreu, hi havia. I, la veritat, vaig endevinar els... que van fer els primers premis, perquè és clar, si veus que canten molt bé, ens va saber molt de greu que no fessin premi als holandèsos, perquè, a més a més de que ho feien molt bé, però esclar, hem de triar. A més a més, eren molt simpàtics, perquè el seu lema és... divertir i fer contents a la gent mentre ells canten. I es presenten en una tatera vermella grossa, i van vestits amb pantaló i americana, i sabat amb arró, i els mitjons, cadascú, es porta de color diferent. I destacaven, aquests mitjons destacaven, perquè, a més a més, portaven el pantaló una miqueta curt, i es veien molt aquests mitjons. I eren molt simpàtics. I, en canvi, no van fer premi, no van fer premi, i, a més a més, hi havia unes... Hi ha unes obres sempre obligades, que ha de cantar tothom, unes pels cors mixtes, altres pels cors d'home sols, o de dones sols, i els guanyadors curiós, perquè els... els suecs van guanyar els de suècia, eren homes sols i els dirigia una noia. I després hi havia un cor basc de dones fantàstic, que els dirigia un noi. I, a més a més, gent jove. Gent molt jove, molt bé. I, a més a més, aquestes obres eren unes obres precioses, les obres obligades, eren obres precioses que les estrenaven, eren fetes expressament per aquest concurs, fetes per gent molt jove, també. Que dius... Home, és interessant. Perquè no era d'aquestes obres peces dissonants, que es va donar la corrent de fer obres dissonants per ser modernes, no, no, eren molt maques. El cas és que ens ho vam passar molt bé, vam escoltar la ratlla de 30 hores de Can Coral, que vam tornar... Vam tornar perquè anava amb la Maria i el Pep Quintana. Sí. Vam tornar a veure-los, també. Amb un relax. Suposo que ells ja us portaran alguna cosa. Segurament veu el seu programa, també. Sentim vosaltres, perquè ells tenen un programa adequat. A veure, si que vam comprar cds de grups que voltaven per allà, el grup dels anglesos, i després em penso que el Pep va poder registrar alguna cosa. Vaja, que hem tornat. Doncs ho escoltarem, també. Ja ho veig amb molta energia, eh? Piles ben carregades. Sí, jo veig que tu no, tu. Està bé, perquè tenim molts temes a la taula. Vinga. Segurament tindràs una visió diferent. Has agafat perspectiva, potser. A veure, jo vaig enviar alguna foto, per escoltar-t'ho, no t'ha arribat, cada any hi hem trobat els...