Entrevista a Ludovico Longhi, professor de la UAB - 8/11/2016

I aquesta del que fem és parlar d'una conferència que es fa aquest dimicres sobre la comèdia l'italiana. Ens havíem estivat tant, aquest és el títol d'aquesta xerrada que farà Ludovico Longhi a dos quartset de la tarda a Can Ginestal. Tenim ara l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia, Ludovico. Bons dies. Justament vam parlar amb tu, hem dit que ets professora de la història del cinema a l'Universitat d'Autònoma i també vinculat amb el centre cívic Joan Maragall, en un dels diferents classes. I vam parlar fa 15 dies, em sembla, que l'has fet justament una xerrada sobre les divas italianes. Divismes italianes, com va anar? Sí, les divas del cine italiano. Sobretot les divas de la Segunda Post Guerra. Exacte. Les divas de la Segunda Post Guerra van arribar a l'Àfrica, a l'Àfrica, a l'Àfrica. Les divas de l'Àfrica van arribar a l'Àfrica, a l'Àfrica, a l'Àfrica, a l'Àfrica. Les divas de l'Àfrica van arribar a l'Àfrica, a l'Àfrica, a l'Àfrica. Les divas de l'Àfrica van arribar a l'Àfrica, a l'Àfrica, a l'Àfrica. Les divas de l'Àfrica van arribar a l'Àfrica, a l'Àfrica, a l'Àfrica. Les divas de l'Àfrica van arribar a l'Àfrica, a l'Àfrica, a l'Àfrica, a l'Àfrica. Les divas de l'Àfrica van arribar a l'Àfrica, a l'Àfrica, a l'Àfrica, a l'Àfrica. de radofònicos, primer storieta, després de radofònicos, igual que escola, he empezado a trabajar en el Macaurelio. Entonces le desista a ver un poco como ese señor, aparte de escribir pequeñas gegs humorísticas, satíricas, a partir de ahí su comitía se desarrolla hasta llegar a escribir guiones No es solamente la GEC, como un momento de derisa, de divertimiento, sino que hay todo un desarrollo de crítica social importante cuando ves con directo en director. Y ahí tenemos una trayectoria muy importante, incluso películas dramáticas, como una película que se llamó... en italiano se llamó C'eravamo tanto Amati, y aquí creo que se llamó No Sabíamos Crido Tanto, una película como Manfredi, Gaston y la Traffada Sandel. Todas son películas antes como guionista y conteneramente como guionista y después como director. Aquí se hizo muy famosa la familia, tuvo que ser un éxito que es una de las obras tardías, en los años 80, pero en fin, el tiempo pasa. Pero bueno, este tipo de comicidad, este tipo de un poco nostálgica amarga, que es típica de la tradición italiana. O sigui que encara que sempre hi hagi l'element de la comedia, el darrere hi ha moltes més coses. Exacto, sobre todo es el ridendo castigadores, una manera de criticar, riéndose pero criticando. No es la... És una mica altament sentit de lo molt tèl·lic, segurament. Que simplemente se queda ahí tal y cual sin ningún efecto, no es una crítica dura a través de la risa. La conferència, lo dòbico, com la planteja. També pases algun fragment de la pel·lícula, és més explicatiu com és. El lago és... Sí, jo sempre he empiezo a hablar, siempre traigo muchas imágenes, porque aparte de las imágenes, la imagen asume muchos conceptos, de ti de mucho concepto. Y después, obviamente, mostraré fragmentos de pel·lículas, primero donde él es guionista, él empieza como guionista de Toto. Y en España se conoció muy poco, porque tiene una comisidad muy lingüística, con sus juegos de palabras, y entonces costó aquí en España que se pudiera importar. Pero aquí en España me lo dón una pel·lícula que ese rato les sabíen, creo. Pero no sé si después se... Era muy complicada traducción de la comisidad. Pero bueno, después él... Algunas fragmentos de su inicio, y después, bueno, también la evolución que ha tenido como guionista, y también realmente como... Como guionista ha hecho también los documentales, muy interesantes sobre la inmigración, gente de Iroma en última pel·lícula. Y la última pel·lícula es un documental poco antes de morir, que se llama... que es raro llamarse Federico, que se estrenó aquí en España. Y es un... No es un documental, es un mixton. Tampoco es esto que yo las llaman el mockumentario, el paso documental. Es una... Sí, no tiene una finción. Es una historia, casi un diario, casi una memoria de su trabajo junto con Federico Fellini. Y después tuvo... Él nunca escribió guiones por Fellini porque tenía una sensibilidad distinta, muy distinta. Aunque los dos le gustaban mucho esta técnica del humorismo, pero claro, Fellini iba por otros... Tenía otro respico, digamos. Es muy curioso como su última pel·lícula, que es un paso documental. Es una cosa mixta, digamos. Lo dediqué al maestro, al maestro Fellini. Y me opiné que según los serios historiadores del cine, o seriosos, consideran que se le inventó el paso documental con la entrevista. Es muy curioso, muy nostálgico, muy divertido. Hay tiempo divertido, pero hay esta nostálgica. Es casi un testamento, es interesante esta cuestión. Es un director, que cubra un poco toda la historia de Italia, a través de las comedias. Con las comedias se puede perfectamente escribir una historia del país, de Italia, más o menos a partir de la Segunda Guerra Mundial hasta llegar grosso modo al boom económico, de manera más dura y decidida. Y, incluso, el Gara Final de Milenio, la televisión privada, brusconi, todos estos hechos que han pasado en... que ha pasado en Italia, pero que están pasando lamentablemente también en otros países los importantes. Uno de los candidatos de la presidenta americana es un brusconi más potente, pero, en fin... Sí, que realment abarca tota la part de la història, a l'Etore Escola. Sí, sí, sí. La característica es esto, que gran parte de su película tiene esta característica, que son historias de hombres sin historia, digamos, sin historia con la sema yúscula, que se convierten en motores de la historia. Son hombres comunes que están un poco al lado de la historia, pero la viven de forma individual y lateral. Por ejemplo, en el caso más evidente, echáramos tanto a Mati lo que te explicaba antes, que aquí creo que se salió con el título que no sabíamos creído tanto, que es la historia de tres personas, tres amigos, que son partisanos, que celebra la derrota del... el cerrito que copaba Italia, el execto nazi-fascista, y cada uno, entrepende una estada distinta, y van... Las tres historias son víctimas, no tanto protagonistas, son protagonistas de la historia con la sema yúscula, y van viendo cómo pasa el tiempo, cómo pasa la época, y se va reuniendo después. Pero todo esto, digamos, más que con malinconía, como sería la cosa más fácil, es una ironía malincónica, explico. Y esto le da una complejidad a la película, realmente. Ell se ve como su mano de guionista, de guionista suedó humorístico donde él se formó. Él tenía estudio clásico, entonces era una persona muy culta, muy culta. Eso se nota, no? En el civil, en el adaptar, en este interés de ir en profundidad, de la respuesta individual a los grandes acontecimientos históricos nacionales. Clar. I crec que ets una apasionada, no? Realment d'editoria escola, l'Odovico? En general, és sobre el cine. Clar, sento aquí... Per què transmetis? Realment moltíssim. Sendo yo italiano, además, pienso que conviene que hables de lo que... puedo conocer más o de tu forma. Creo que mi lugar aquí me delega a conocer mejor. Y, claro, y para tener lo que explica, también me obligo a estudiar lo mejor. Y, claro, el estudio y el contacto diario te hace querer lo que estás haciendo, no? El roze hace carito. Y realmente hay manera de ver la vida y de responder a la vida en Italia, que son muy similares aquí en España, lo que yo conozco de España. Bueno, son 20 años que estoy en Barcelona, entonces puedo considerarme que alguna cosa... Además, siempre frecuento gente de aquí. No tengo ningún amigo, aún muy pocos amigos, digamos, compatriotas, ¿vale? Entonces, sí, cada... veo que siempre más está. Más que diversidad. Diversidad de la producción, obviamente, de textos. Del cine... Tiene otra historia que no es España, pero, no sé, el otro día estuve en una conferencia sobre Quixote en el cine, el profesor de la fe de España, y, bueno, realmente... también España ha creado unos personajes, unas narraciones de agua de Quixote, que parece la cosa más fácil, pero bueno, para no largarme mucho. Y realmente hay cuestiones que son muy similares, son las que van a leer la vida mediterránea, ¿no? Incluso no sólo meditanánea, porque también los rusos adoptaron Quixote, bueno, son una versión suya. En fin, que... Yo intento profundizar más, luego que yo considero que es más propio de mi país de origen, pero cuanto más lo hago, tanto más me doy cuenta que es una cosa fácil que se puede encontrar también aquí. Entonces, esto me apasiona mucho. Doncs, exacte, i ho transnet així. Per tant, molt interessant que demà la gent s'anime a venir, en ginasta dos quarts de set en aquesta conferència títola de la comedia l'italiana. Ens havíem estimat tant que hi haurà, doncs, aquestes reflexions de la ironia cinematogràfica i, a partir de la figura, doncs, d'aquest directiu que hem comandat avui a l'Escola, a partir de diferents punts de vista, serà amb Ludovico Longhi, professor d'historia al cinema a la Universitat Autònoma i col·laborador també del centre cívic, Joan Maragall. Ludovico, moltes gràcies. A vosotros. Que vagi molt bé i fins aviat, bon dia. Bon dia, bon dia. 4 minuts i 2 quarts de 12 i el que fem ara tot seguit és parlar del temps de les 8 hores d'anàlisi de rius avui, que fa molt fred. I el tenim ja preparat. Bon dia, Carles, que tal. Molt bon dia, molt bé. Per parlar d'aquest fred, d'una idea. Si tot i que avui les temperatures podran ser una miqueta més altes, la mínima no, la mínima ha baixat una miqueta més, però, vull dir, les temperatures són una miqueta més altes, però clar, és el que comentàvem ahir. S'està compartint el fred amb el vent, és realment fumut i la sensació de fred pot arribar a ser molt marcada, que és el que està passant en aquests moments. Avui comentàvem, hi ha un punt de mínima realment espectacular, i és el fet que hi ha hagut un cop de vent a les 8 del matí, de gairebé 40 km per hora, és vent del nord nord-ués, és un vent molt sec, i això ha coincidit amb una temperatura de sensació que ha arribat als 0,2 graus tan sols. La sensació amb aquest vent i amb una temperatura baixa, que estàvem avoltant dels 5 graus en aquests moments, ha provocat que tinguéssim un cop, una mínima de sensació de 0,6, que ha estat a 3,4 d'avui del matí. Continuem amb aquesta situació, les temperatures avui podrien ser una miqueta més altes, ara en tenim gairebé 10, avui podem arribar als 13, als 14, un altre cop, que va ser el valor que vam arribar a màxima, i el feixim aquest vent, que està agufant amb una certa intensitat, que ha tingut un cop màxim de 46, ara han calmat una miqueta, però anem tenint aquesta influència, i això provocarà que la sensació sigui de molt fred, aviam, si ara en tenim gairebé 10, la sensació ara de fred és de 6,8, o sigui que surts al carrer, al cost, i la sensació per culpa d'aquest vent. Quan el vent s'incrementa, perquè aquí només està comptabilitzat dos quilòmetres per hora, a la que s'infla una miqueta més, la temperatura acaba empicat, perquè la sensació és molt marcada. Aleshores es vagin recuperant una miqueta, o sigui que puguem arribar a valors de 16, 17 al migdia, i valors entre els 6 i els 9, 10, de mínim. Això s'anirà fent durant tota la setmana, anirem recuperant cada setmana una miqueta, i l'únic que farà una miqueta aquí és el vent. El vent serà un protagonista que gairebé tindrem tota la setmana, que anirà fent, i doncs que ens anirà portant diferents línies frontals d'una mateixa depressió, que anirà creuant, que són línies frontals, que normalment en aquesta època de l'any ja afecten més la meitat nord del país, i no afecten tant la meitat sud. Llavors no esperem pluja aquesta setmana, però sí que hi haurà un dia una mica de variable. El primer serà demà. Demà ens creu a un front, tindrem alguns núvols alts. Sí que és cert que cap a la zona del Pirineu, i al Pré-Pirineu, allà poden ser una mica més importants. També és cert que avui continuant, amb aquest vent del nord-doest, tot el que és la cara nord del Pirineu, es veu beneficiada per precipitacions, en comparatures tan baixes. Doncs avui la Cota de Neu està al voltant dels 700 metres en aquella zona, que podria fins i tot anar a la mateixa població de Villella. Després demà puja una miqueta la Cota de Neu, però baix, estrem al voltant d'entre els 1.000 i 1.600 metres durant tota la setmana, mentre tinguem aquesta influència de vent del nord. Dimecres demà tindrem alguns núvols al matí, a la tarda serà amb cel serè, a la nit una altra cop alguns núvols. Són poc importants, perquè la màxima intensitat d'aquesta depressió de demà es quedarà només al Pirineu i rescant la cara nord, a la resta res de res. I ja us tornarem a parlar d'un dia tranquil amb sol, amb temperatures màximes, una miqueta més agradable, si mínimes més baixes. El termòmetre pujarà molt a poc a poc. Però clar, hi haurà molta diferència de si fa vent o no. Si no fa vent, realment es notarà que les temperatures són més altes. Si fa vent, tindrem aquella sensació de fred i recolarem tot i que el termòmetre seguirà amb el seu terrenar de scents durant tota la setmana. Divendres cap al vespre ens creu a un altre front. No podem parlar de precipitació. Hi ha hagut una taqueta de precipitació cap a la costa central, que no creiem que sigui important, i a més està parlant dintre 0 i 2 litres per metre quadrat. O sigui que potser el vespre a la nit podria caure alguna goteta, però realment ho veiem realment difícil. I de cara al dissabte i al diumenge, seguim una mica amb això que comentàvem, que serà un cap de setmana on tindrem una certa estabilitat, on també tindrem i jugarem amb alguns núvols, però les temperatures es podran enfilar fins i tot. Creiem que dissabte podríem arribar als 18 o fins i tot 19. Avui sembla impossible. Sí, el que passa és que avui pujarem a 15, però molt bé, ens quedarem molt recollats. Clar, si va pujar un poc a poc, 17, 18, 19... És una opció, diumenge tornar a baixar una miqueta, però podem tenir dies de 16 a 16 aquí. Això vol dir que a l'interior farà més fets. I les mínimes del cap de setmana, que dissabte, a la tarda, el vespre a nit, tenim aquesta baixada nocturna, i aquestes coses que es faran allà al circuit, podríem estar voltant dins els 10 i els 12 graus. Farà fred, però tampoc no serà molt marcat. Hem fet un canvi molt marcat. Ara tenim la màxima intensitat d'aquest canvi, però al llarg de la setmana normalitzarem temperatures. El que sí es veu molt clar és que aquestes temperatures ja no tenen tendència. Creiem que és bastant difícil que no només aquesta setmana, sinó a la setmana vinent espaci dels 20 graus. I aquesta pujadeta, que tenim una mica més agradable, que podria començar a viure i que ens acompanyaria també el cap de setmana, i fins i tot una miqueta de dilluns, coincideix amb l'estiueta de Sant Martí. L'estiueta de l'endres de Sant Martí ens considera una miqueta d'abonança, amb aquest temps que no serà tranquil, perquè ni rancrava amb frons, i tenim una certa inestabilitat a Pirineu i Prepirineu, però, bé, se'n jutgeu...