Entrevista a Arnau Vives, filòleg - 08/11/2016

A aquesta hora el que fem és parlar del cicle de geografies literàries, el cicle de les Cs, que cada més ens acosta una conferència. En aquest cas serà Dijous, a les 8 del vespre de la Piquet de la Taneu, i es parlarà del Montseny de Maria Manen. Serà amb el filòleg Arnau Vives, que ara tenim l'altre cantor del telèfon. Molt bon dia. Per parlar una mica, perquè ens avanci és una mica el que tindrem també el Dijous. És aquest cicle que uneix d'alguna manera paisatge i literatura, i en aquest cas amb un títol que hi ha prou explícit, que ens situa amb Maria Manen i el Montseny, que va ser un dels paisatges més destacats d'aquest poeta. Des que era jove, ell va tenir molta relació amb el Montseny, tenia molts amics, i havia passat estades, però la més destacable de tots va ser la de la Guerra Civil. Ell es va refugiar a Viladrau en una masia i va estar allà fins que es va acabar la guerra, i des d'allà va escriure un diatari, va escriure i traduir molts poemes, i aquest paisatge està molt relacionat amb la seva obra poètica, i realment hi deixo una imprenta molt interessant. Sobretot és la seva... o sigui, s'entra en aquesta època, la època de la Guerra Civil. La meva xerrada tractarà d'aquesta època, de la Guerra Civil, i com la va passar allà, què va veure, com va viure la guerra des d'allà, què va escriure, i sobretot com va portar el paisatge cap a la seva literatura, que és realment interessant. I com ho fa, com porta aquest paisatge del Montseny a la seva literatura? Doncs ell, des de Can Rosquelles, que és una masia que hi havia el veïnat de les peïtides a Viladrau, ell allà va estar refugiat amb la seva família, era a la casa d'un amic seu, que era ja un avofill i ferro, i va reprendre un diatari que ja havia escrit des de jove, i pràcticament, no pràcticament, el va escriure cada dia. Allà anava registrant tot les notícies que li arribaven de la guerra, però sobretot també registrava el paisatge, registrava els canvis estacionals, i també va fer la seva visió de la muntanya, dels animals, sobretot dels ocells, ell era un gran nouscultador dels ocells, i també va fer molta poesia relacionada amb el Montseny. Hi ha molts poemes que en parlen directament. Per exemple, hi ha un que es diu Tor de Viladrau, un altre que es diu Noia Rusa al Montseny, que són molt interessants perquè realment surten de anècdotes reals, de vivències que va tenir, i que per altra banda també estan registrades en el diatari. Ell va desenvolupar una literatura molt vivencial. Per tant, segurament, encara que hagi passat anys i encara que hi hagués tot el context de la guerra, si llegim, podem identificar parts del país actual Montseny? Ell va arribar a ser un gran coneixedor de tota la topografia del Montseny, sobretot el voltant de Viladrau, sempre està parlant de les masies, les fundalades, els quintals. Va ser un gran coneixedor de la cartografia del Montseny, dels boscos, a més també era un gran excursionista, i es va relacionar molt amb la gent del Montseny, amb els pegesos, la gent dels pobles, i va registrar la seva llengua, la seva memòria. Perquè, a més, és algú que no havia nascut allà directament, sinó que era de Barcelona, i que s'hi trasllada, per tant, suposo que això també es pot notar, no? Ell era de premiada mar. Però és veritat que des de jove hi havia anat, i sobretot això que hi tenia amics, que l'havíem convidat a casa seva, sobretot aquest embofili ferro, i és un paisatge molt conegut per ell des de jove. Per tant, i té la part més, suposo, la part més descriptiva, o la més de diatari, que suposo que és més descriptiva, i després amb els poemes, imagino que se'n va una mica més enllà, o sigui, que trasllada la part del paisatge més elevat, més elevat, més literària, potser, o no, o també et trobem en els diataris. Sí, bueno, ell, en realitat, el seu diatari és un diatari molt poètic, però sí, té una part descriptiva i una altra molt poètica, el líric del que podríem dir. Els poemes, en canvi, són destilacions d'arregades d'aquest diatari que fa el cap del temps. Per exemple, hi ha molts casos que tal dia en el diatari registre una visió que ha tingut de la muntanya o que ha anat a fer el que sigui, i al cap dels anys, o cap de molts anys, trobem que en un llibre que publica hi ha un poema que repren aquella nota. Això vol dir que ell havia anat rellegint aquest diatari i havia acabat convertint notes, que eren això que dius, més descriptives o més cotidianes, l'agava convertint en poemes. I això, doncs, és una cosa de poeta, de debò, no?, de persona que ha meditat la seva vida des d'aquesta perspectiva de la literatura. La xarrada que faràs d'aquest dijous, no sé si també llegireu algun fragment del diatari o d'algun poem a seu. Sí, sí, sí. A veure, serà una xarrada que explicaré els llops on ell va estar, i sobretot les coses, bueno, la vida que ell va tenir allà. Llavors ho aniré, doncs, a això que s'amplificen amb textos, que parlin dels llocs, poemes que hagués escrit, i això també, no sé si us sabeu, que anirà complementat amb una ruta literària que farem aquest diumenge. Exacte, és veritat. També llegirem molts textos en els llocs, no?, que és el més interessant, que és portar la literatura en el seu lloc d'origen. Home, i tant. Exacte, ho fa més especial, segurament. I tant, sí, perquè, clar, estem acostumats a llegir a casa, sabuts, amb el paper, i tot i que no és del tot directe, no?, en el lloc on va ser escrit, veus amb els teus propis ulls, sense, amb els teus sentits, aquell text, i adquireix un significat totalment renovador. Sí. A més, a més, no sé si exacte. O sigui, suposo que serà la part més especial, o aquesta part, doncs, més d'entendre, o possiblement sigui més el diumenge, no?, directament en essència. Sí, bé, tot és complementari, tot és recomanable. Sí, sí, exacte. Home, no dic que no hi ha dijous. Sí, no veure dijous serà més allò en diferit, no?, que diu. O per contextualitzar-se una mica i dir, val, doncs diumenge. Sí, dijous serà una introducció on conegerem una mica, i llavors diumenge anirem a fer la pràctica, perquè ens entenguem. Estem parlant de Maria Manet, que va ser poeta, però va ser moltes més coses vinculades amb el món de la llengua i la literatura catalana. No sé si creus que és una figura que s'ha de reivindicar una mica més, que no se li dona prou importància, Arnau. Bé, Maria Manet va ser un dels grans poetes que hem tingut. Ell normalment se'l situa en un nou sentisme, però va desenvolupar la seva poètica allarga de tota la seva vida, i en el que se'n diu el possimbolisme, va ser una figura molt important durant la clandestinitat, aquesta és el franquisme, i després en la repressa, i en el canvi cap a la democràcia. Jo crec que és de les figures realment importants que tenim, i més que ver-lo de reivindicar a ell, el que hauríem de fer és reivindicar la presència de la literatura a la nostra societat. Més que figures en particular, el que hauríem de trobar són noves maneres de portar la literatura a la vida quotidiana, que sembla que a vegades no hi sigui, no? Exacte. De fet, actes com aquest, justament en la xerrada que faràs aquest dijous, aquesta conferència sobre la Montseny de Maria Manet, com també el de diumenge, van una mica en aquesta línia, no? Sí, sí, tant. És una gran notícia. Tant de bo, bueno, és que és a celebrar. Són uns actes molt interessants, perquè, a més a més, no és un deïllat, és un cicle de conferències que s'anirà fent, que penso que és un el més, i vaja, és que realment és molt interessant, i van dir que hi va bastanta gent, així que sembla que és un èxit. Exacte. Serà aquest mes d'un novembre, serà aquest dijous, a les 8 del vespre, a la sala Piquet de la Teneu, aquesta conferència, el Montseny de Maria Manet, amb el filòleg Arnau Vives, amb què hem pogut parlar avui, i també diumenge amb aquesta sortida que es farà, doncs, per complementar també aquesta proposta, sortirà en aquest cas a l'esset, des del parador, per anar cap a Arbúcies. Moltes gràcies, Arnau. Molt bé, gràcies. M'ho haurem encantat. Que vagi molt bé. Fins aviat, una abraçada. Moltes gràcies.