Entrevista a Jaume Pons Alorda, escriptor i poeta - 9/11/2016

Dos minuts i un quart de 12, aquesta la parlem del novembre literari, que continua aquesta setmana amb diferents actes. Un d'aquests es farà avui a Call Lliberté, serà en Jaume Ponsalorda i en Agual, que presentaran els seus últims poemaris en un acte que es farà a l'esbuit del vespre a Call Lliberté. Aquesta hora en podem parlar amb en Jaume Ponsalorda, el tenim al tacant tot el telèfon. Molt bon dia, Jaume. Hola. Molt bon dia. Ja ets un habitual entre cometes d'aquí s'enjust, perquè és la segona o tercera vegada que fas un recet al perquí o que tenim per aquí. Sí, la veritat. Doncs que ja serà la tercera vegada, que el número 3 és un número màgic i avui només poden dir que segur que serà una vatllada extraordinària. M'ho crec, perquè almenys en les últimes ocasions ha anat per aquí, avui a més a més en el marc del novembre literari i amb l'Anna Agual i amb Calafo Calzosos, que és el teu últim llibre i que és bastant recent, no? Efectivament. Va sortir la setmana passada, o sigui que acaba de sortir del forn per en la presentació de la setmana que hi ve i de fet avui ja serà la primera posada en etsent amb el públic, o sigui que fantàstic. Per tant, són monfriarajats, a Sant Jordi, segurament, no? Perquè ens avancem una mica fins i tot a la presentació oficial. Absolutament. La veritat és que no més per això. O sigui, jo, per exemple, la gent que m'ho està escoltant ara mateix diré, no vengou per a mi, que el llibre ha acabat de sortir del forn, tampoc no vengou per a el llibre que ha sortit. És que venguin per escoltar l'altre participant d'aquest acte d'avui, que és l'Anna Agual, que és una poeta extraordinària, i que presentarà els llibres que també són soblins, com Molsa i El Tubert. Només per aquest llibre, només per nana, ja valdria molt la pena que tothom vingués perquè serà una passada. Com ho fareu, això? Exacte, com deia, són dos poetes, són tres poemaris, i com ho heu preparat? Ho hem preparat d'una manera molt senzilla, que és que cadascunitat recitar en poemes que s'estima, i d'una manera o l'altra, com que les nostres poètiques convinen molt bé, ja sigui a través de la referència directa, ja siguin símbols molt similars. Hi ha una passió per la posi i per la vida que també s'encomanen de se convertir en un recital orgànic, dinàmic, però també en decos i reverberacions, cada poema es retroalimenta del següent, i no és que sigui un espectacle preparat, sinó que s'assimple manera de recitar, i perquè, a més, tothom ho fein de forma molt diferent, mos complementam de forma fantàstica i el mateix temps, no altres mateixes quant recitar, mos la passam de meravella. Per tant, ho transmetreu segurament amb el públic d'avui. Em sembla que, per això, diria que la setmana passada heu fet algun acte de presentació junts, també, o... Efectivament, la setmana passada va demanar, precisament, la llibertia PAPASSAI de Manrosa, on també va anar, absolutament, venissin, va ser fantàstic. Per tant, doncs exacte, avui, d'alguna manera, també és... no és la primera vegada, sinó que fins i tot tenim un escalfament prèvi, també. Sí, sí, sí, sí. I, de fet, és molt curiós, perquè, en mana, hem vengut a recitar Sant Just, unes quantes vegades, per separar. Ella també ha presentat el seu llibre anterior, l'inclosió, en símbol 45, l'assassolà, i jo també he presentat llibres anteriors, o sigui que Sant Just avui serà la primera vegada que recita en plegats, serà que el llibre té que, per altres, és un punt neuràlgic de Sant Just, i el mateix temps hem marcat amb aquest novembre de liberari i en novetats liberàries, o sigui, hi ha, a més a més, com que podrem degustar d'un bon dia, és que jo ja no sé quines altres coses poden dir a la gent que vingui, perquè qui s'ho ha perdit, és que serà un pecat, gairebé. És veritat que, a més a més, el tema del vi no és nou, no? Perquè ja, en els altres anteriors recitals vostres, també, heu tingut com més això de combinar el vi la posia en un acte, doncs, amb públic i tot plegat, com ho viviu, en Jaume? La veritat és que, nan, és molt coneixedora del món del vi del Cava, perquè es devia la Franca del Penedès, durant molts anys va ser coordinadora del festival Most, que en guany arriba la sessió amb molt d'èxit, a més a més treballa a l'Institut del Cava, i la veritat és que ella, a aquest substàncies, se les coneix molt bé, però en el mateix temps, des de temps immemorials, les poetes han cantat en el vi, han cantat en vi i han cantat les meravelles que produeix aquest veuratge gairebé miraculós. I la veritat és que la posia i el vi sempre han combinat molt bé, perquè el que permeten és aquest meridatge de sensacions, de gustos, d'emocions, però també un instant molt especial. En el final, la meva teoria, avui en dia, és que, si gaudim de la posia, no és perquè estiguin bojos, si ens agradi, si ens emociona tant per anar a altres, com per compartir-ho amb la resta de gent, és perquè és un d'aquests petits plaers que gairebé... ...segents ja ni se'n recorda, veus? Perquè vivim en una societat cada vegada més tecnocrititzada, més burocrititzada, més polititzada, amb menys temps, amb menys gaudi, i són aquestes coses, les nostres passions i aquests petits plaers, com la poesia, com el vi i la bona companyia, escandant de fer reflexionar sobre aquesta vida un poc amb més alegre i sobretot amb notícies com la de recents sabuda que entrarà amb serà president, o sigui que és un altre motiu, i dient que arribar a l'apocalitzi, doncs que vengui tot amb mi i farem una bona posició. Exacte, és una bona manera de veure-ho. El teu últim bumari, que et calafo que els ossos... No l'he llegit, també ens haies que acaba de sortir, però aquest títol ja t'aferra ràpid, és potent, només amb aquesta carta de presentació. Què hi trobarem? O quins tipus de poemes? T'allunyes una mica del que havia fet fins ara, que continues amb el que ens tens acostumats o cap on va aquest calafo que els ossos? Aquella persona que s'enfronti per primera vegada calafo que els ossos trobarà un jaume que pot arribar a identificar amb aquesta obra que n'ha cultivat fins ara, amb aquest desig de convertir-se a poesia en un sexeig, perquè la poesia s'exagerarà i emocionarà on es serà a poesia, que és una convicció que comperteixo plenament emnant igual, però en el mateix temps, tant calafo que els ossos, en el meu cas, com en Molsa i el Tuberco, en el cas d'en Anagual, són llibres que ens identifiquen en el nostre vol, en la nostra manera de fer, amb aquestes metàfores salvatges, amb aquestes imatges brutals, però en el mateix temps jo crec que és un pas cap endavant, cap una nova trajectòria, no sé si de maduresa, però sí d'una espècie de dolmín i màgic, com d'en Joan Vinyoli, per tal de dominar encara més aquestes paraules. Jo crec que calafoca els ossos sense cap tipus de dubte, un pas endavant, perquè aquest pas exaltat per la vida i pels versos, però en el mateix temps és una persona més reposada, s'escriu. Per això els poemets són també més llacs, més narratius, hi ha com a personatges que formen una espècie de terotes bojarrat, i en aquest sentit jo crec que és un llibre que pot agradar en la esquerda, a la gent i que gauda gent pòsia, però també en aquells que la meva supòsia la poden arribar a trobar molt complexa, perquè se poden trobar en figures i en criatures, que d'una manera o s'altra composen com a retaules al fin de tot pel·lícules dins d'aquell llibre. Per tant, doncs, una manera valentària, també, en la vostra poesia. Sí, sí, sí. La veritat és que avui en dia, en el segle XX, la poesia catalana ha demostrat una força, una brillantó i un vigor que són absolutament incoestionables. I una de les coses que més m'agrada dir és que la poesia hi ha molts de consumidors. Hi ha gent que gauda i escoltar en poesia. Compre dos pot ser costa una mica més, jo sempre diu la mateixa, però aquella gent que ve a veure un recital en el segle XX, al mig se busca li agravi, perquè els poetes han de dominar seccenaris, han de dominar sorrelitat i dominen diferents recursos per tal de costar aquests poemes a la gent. Jo estic convençut que la gent que vengui a Vullvéspera que veurem molts gaudiran d'un espectacle d'un moment molt especial i sobretot de la confirmació de les nostres vols poètiques que estan donant a com meva, que han arribat un punt que a mi m'agrada pensar que és preciós i feliç. Creus que és un bon moment, a nivell general, per la poesia a casa nostra? No només pel que fa el públic que comentaves ara, sinó pel nombre de veus, per la qualitat del que es fa. Creus que estem realment en un bon moment? Sí. Jo crec que està invidint un nou segle II de la poesia escrita en llengua catalana, sobretot se demostra en aquests primers set anys del segle XXI. I ara mateix que estic aquí m'agradaria dir una cosa que segurament no és tan evident, però una de les coses que a mi més feliç me fa d'aquesta nova poesia catalana del segle XXI és que serà una poesia escrita per dones. Hi ha un article d'en Lluís Calvo que se diu que ha sortit publicat en els quadrants de Vella Guarda, que precisament en unes jornades on se discuteix sobre la nova literatura catalana que s'està sent ara mateix, en aquest article d'en Lluís Calvo analitza un centenar de vols poètiques i arriba a la conclusió que compartes que, que s'aposia del segle XXI escrit en català, per primera vegada en si història és la nostra literatura, hi ha més dones que escriuen com es. Hi ha més autores i més poetes que són dones que no homes en aquest sentit. Per tant, s'ha produït un canvi del paradigma que espera que a poc a poc se vagi no tant, no només en poesia sinó també en altres territoris i crec que és una cosa que hem de tenir molt en compte. Només perquè la gent d'escolti en aquestes noves dones, en aquestes noves poetes, de les quals n'anagual és una cosa més important, ja val molt la pena que la gent viatgi així i doni suport a la poesia, perquè el canvi que estem experimentant, qualitatiu de noves editorials, de noves propostes i d'aquestes noves veus femenines, s'està produint un canvi espectacular que segurament en cap altra banda d'Europa no està passant. Doncs important, i avui exacte, és un d'aquests dies en què es pot viure amb pròfia pell aquí a Sant Justa, que el llibre té també nivell de llibraries, hi ha un moment de canvi i de aparició d'una altra manera de fer a nivell generada arreu del país i qui s'enjusta, segurament, amb què el llibre té és un d'aquests exemples. Sí, sí, sí, que el llibre té torna a ser un exemple d'aquesta gran onada. Amb anys interiors havíem pogut comprovar com eren els grans grups empresarials, com eren els grans blocs de llibraries que dominaven Espanorama, però això s'ha diversificat, ha canviat Espanorama i estan apareixent una següent llibraries per tot el territori a part de la catalana, que és abismal, la noia lliure a poble nou, la Papasaita Manresa, la caldesa a Barcelona, després Onda Road, Casa Uxer, cal llibre té, és que n'hi ha tantes de fet. És molt curiós perquè aquest dia, precisament, es grup editorial Contextor, ha entrat un mapa de 722 llibraries de Barcelona que disteixen ara mateix. I estem parlant només de la societat de Barcelona, que s'han fet ni tan sols, la devia. Per tant, imagina com estem. La generalitat de Catalunya diuen que un dia d'aquests farà una cosa similar al que ha fet Contextor i presentar les noves llibraries de tot Catalunya. Per tant, cal llibre té, precisament, torna a demostrar el seu sabo a fer, s'ha fet la capacitat per estar adaptada en el context i en el moment i s'està convertint en un despunt central d'aquestes noves llibraries a Barcelona. És un privilegi, una no, un gust, i una celebració per venir i compartir totes aquestes coses bones. Doncs aquest vespre, aquest recital a les 8 del vespre, aquest acte que forma part del novembre literari que s'enjustre en tot el mes, avui un dels actes serà aquell llibre té a les 8, amb Jaume Pons a l'Ordre i en Agual, avui hem pogut parlar amb el Jaume. Moltes gràcies. Moltíssimes gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé i fins aviat una abraçada. Fins aviat una abraçada i és útil de les coses bones. Exacte. Que vagi molt bé. Bon dia. Gràcies. I després d'aquesta entrevista entusiàstica, el que fem és aviat tertúlia esportiva. Abans, però, ens anem amb una mica de música, i ho fem avui amb un tema dels Xerango, en concret, és el que som persones, versionant a la banda catalana, els de Quilers. I talla el fil, són persones, obret i talles, sense vida, fredes les mans, i estic gaire lluny, buscant la resposta, són persones, obret i talles. Respecto la virtut i gràcia en viu el meu condola al bé. Em braço a l'amor i l'animació, però ho han fet millor que bé. Tant temps de devoció i fe, m'han ensenyat tot el que se dona amb sort. Vull dir adéu. M'has de deixar marxar, són persones, obret i talles, sense vida, fredes les mans, i estic gaire lluny, buscant la resposta, són persones, obret i talles. Són persones, obret i talles, són persones, obret i talles, són persones, obret i talles, Tinguis el meu cor a tu, quan somis al rei. No hi ha missatges que no arregli, deixant que el meu cor m'arregli. Són persones o vetitelles, sense vida, fredes les mans. N'estic dejanolls, busquen la resposta. M'està deixant marxar. Són persones o vetitelles. Són persones o vetitelles. Són persones o vetitelles. Són persones o vetitelles. Són persones o vetiteslles. Són persones o vetiteslles. Són persones o vetiteslles. Són persones o vetiteslles. Són persones o vetiteslles. Són persones o vetiteslles. Són persones o vetiteslles.