Entrevista a Albert Florensa, doctor de l'Institut Químic de Sarrià

I aquesta, el que fem és parlar de la conferència que es farà aquest Divendres al vespre, organitzada per Justícia i Pau, una conferència de debat que porta per títol l'home i la tècnica, i que conduirà al doctor Albert Florença, professor de l'Institut Químic de Serrià, qui tenim ara l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia. Molt bon dia. Un títol, aquest, l'home i la tècnica, que, bé, d'alguna manera explica veronònia en els trets, però que és molt ampli, no? En què us entrareu? Sí, mira, bàsicament es tractaria d'explicar quina relació manté l'home amb la tècnica, perquè si bé l'home és tècnic i no pot ser-ho d'una altra manera, perquè nosaltres modifiquem el medi per sobreviure, necessitem de la tècnica per viure en definitiva, el que és ben cert és que aquesta relació que manté l'home amb la tècnica ha variat allà de la història. I en aquests moments, pel desenvolupament tecnològic que tenim i que no cal dir, doncs evidentment aquesta relació ha canviat i ha canviat, va canviar prèviament, precisament perquè es pogués donar aquest desenvolupament tècnic que tenim en aquests moments. I això penso que és molt interessant, perquè molts pensadors, sociòlegs, filòsofs, ens diuen que la tècnica és devingut un element determinant en les nostres societats. I és inevitable, d'alguna manera, que hi sigui ara mateix? La tècnica, evidentment, forma part de l'ésser human. El que ha canviat és la manera que tenim nosaltres de relacionar-nos amb la tècnica. Per exemple, pensadors, us dic uns quants, des d'Ortega i Gasset, Martin Heidegger, Hans Joanes, Jack Zelil... Hi ha molts pensadors que ens parlen continuament d'això. Però el que és interessant és veure que tots ells ens diuen, escoltem, que la relació que manteníem nosaltres amb la tècnica a l'edat mitjana és la mateixa que mantenim ara i encara menys a l'època prehistòrica. I per què això? Si ho mirem una mica així amb deteniment, ens en agonem que l'ésser human, per posar una data, per posar una pinta abans de la revolució industrial, doncs la tècnica l'aplicava només a un nombre molt limitat de camps. Avui en dia la tècnica està tot arreu, quan juguem, quan ens comuniquem, etcètera. Teníem un nombre limitat de mèdics, o sigui, no utilitzàvem molts aparells tècnics, no només que el veurais en un taller d'un... Si haguéssim entrat al taller d'un naverista, d'un fuster, escoltem, 4 eines, i sobretot del que valia era la habilitat de la persona, la tècnica era molt local, cada civilització tenia la seva, i sobretot una qüestió que és molt important, i és que la cosa anava molt lenta, o sigui, l'evolució de la tècnica era molt lenta. Per exemple, la revolució eolítica, que diem, totes les tècniques de l'educultura, quan l'home es devia sedentar-hi, això durarà uns 10.000 anys, o sigui, tot el procés, i la revolució industrial dura uns 250, i ara amb la informàtica tenim 50. Què passa amb tot això? O sigui, amb menys de 50 anys, la informàtica potser té 30, i ja s'estès, què passa amb això? Doncs que l'SNM es troba amb dificultats importants de poder controlar-ho tot això, una mica com si se'ns escapés de les mans, com si hi haguessin efectes que nosaltres no els desitjaríem, això, i veure quina és aquesta relació. Clar, i per tant no la podem controlar de vegades, fins i tot. Molt bé, jo crec que a vegades sí, se'ls escapa una mica de les mans, això. O sigui, en aquests moments hi ha varios elements que fan que s'escapi de les mans. Per una banda, en aquests moments posem moltes esperances en la tècnica per solventar tots els problemes, per exemple. I això ho he sentit a dir a economistes, a vegades, ho he sentit a dir fins i tot a científics o tècnics, que diuen, bueno, al mèdia en viene és una qüestió de tècnica, hem de fer tècniques més netes. Potser sí, no, no, i ho afirmo, no potser sí. Sí, hem de fer tècniques més netes, hem de procurar que sigui més eficients, tot això estic d'acord, o sigui, en absolut el que faré és una crítica a la tècnica perquè seria absurd, perquè l'ésser humà, com he dit, és tècnic, no? El que sí que és veritat és que pensar que la tècnica ho resultarà tot, no, perquè potser també ha de passar en alguns moments per unes certes renúncies, no?, de dir, bé, és a dir, per exemple, pot tenir un cotxe molt potent, però potser tenir cotxes molt potent significa al mèdia en viene una destrucció i sobretot també altres elements de justícia. És a dir, podem consumir el que vulguem uns quants tecnologies que segurament no seran el millor per a l'ésser humà, però simplement pel caprici de què podem fer-les i que ens dona més poder. Aquestes són les preguntes que potser ens hem de fer. Hi ha qüestions de justícia, qüestions ètiques, no?, per no dir ja aquestes qüestions que incorporen, per exemple, la modificació genètica, això que se'n diu, no?, el transhumanisme modificar-nos genèticament d'una espècie humana fent una altra espècie post-humana o transhumana, doncs això cal pensar-ho, no?, cal pensar-ho, no?, i no deixar-nos portar per una mena de roda que moltes vegades, quan sents a les persones, diuen, bueno, ara ve la quarta revolució industrial, la robòtica, etcètera, i un pensa, ostres, i què passarà amb els llocs de treball? I quan preguntes això, la gent et diu, però això no hi ocupari, a les hores... Tothom va tan ràpid que, d'alguna manera, sembla complicat agafar aquesta distància, no? Exacte, aquesta distància, i, per tant, posar-la en qüestió, i que nosaltres decidim, democràticament, decidim a veure què tirem endavant, què no, a què li donem una sèrie de moratòries per veure com arreglem la qüestió social, és a dir, no actuar després que es produeixi el problema, sinó abans d'aquestes devingui, segurament, jo crec que quan vam començar a introduir el cotxe a la societat, si haguéssim vist el que ha produït els cotxes a les nostres ciutats, segurament, a nivell, per exemple, de contaminació, de recursos, etcètera, segurament ens haguéssim plantejat de deixar-lo entre els cotxes de la ciutat, segurament, però ara tenim ja el problema i ara no sabem què fer, o és difícil de gestionar-lo, no? Sí, efectivament. Clar, ets optimista, de cara al futur, més o menys proper, en aquest sentit, o creus que... La paraula optimista o pessimista respon molt a estats d'ànim, o a una mirada al futur sense massa racionalitat. Jo diria que sóc esperançat, que és diferent. O sigui, esperançat vol dir que jo veig que tenim o sobren oportunitats perquè nosaltres puguem actuar sobre aquestes qüestions. Jo penso que sí que sobren. El que passa és que hem d'estar molt atents per aprofitar el moment en què nosaltres puguem actuar, perquè això a vegades sobre es tanquen l'espai d'oportunitats, no? Això és cert. Ara, el que no treu és que tingui una visió, en aquests moments, vegi aspectes força negatius, no? És a dir, no cala dir que si ara, per exemple, tots us fa uns moments sabíem que hi ha un nou president a Estats Units i que aquest president no té massa en compte aquestes qüestions ecològiques i el canvi climàtic, això és una senyal d'alerta, perquè segurament seguirà consumint, produint, etcètera, en aquell país de manera una mica irresponsable pel que fa al medi ambient. Aleshores sí que hi ha moments en què uno veu més difícil, però sí, esperançat, sí, jo crec que el que hem de fer és una tasca important de conscienciació, de profundiment, per a donar-nos de quins límits té això de la tècnica, i d'aquí la xerrada, no? Però, en absolut, hi ha una postura contrària, una tornada a l'atmica, no, no, en absolut, sinó una reflexió potent sobre què és la tècnica, una reflexió en profunditat per fer-nos veure que les decisions han d'aprendre sobre això, no? Segurament les generacions més joves, la relació que tinguin amb la tècnica, possiblement sigui molt diferent, no només que les generacions més varen, sinó que potser una generació com la meva, que és de 30 anys. Això és molt interessant, perquè en tot, per exemple, els mitjans de comunicació, les xarxes socials, etcètera, però també estaràs d'acord en què, per exemple, hi ha gent que ja s'està despenjant de certes coses, no? Ha passat per aquí i diu, ostres, és com una mena de tiraní, això, no?, de les xarxes socials, etcètera. Sí, sí, però és certament vosaltres, jo crec que jo ja sóc gran, tinc 61 anys, però jo crec que els joves teniu l'oportunitat, perquè coneixeu, heu entrat en aquesta dimensió, també de fer aportacions interessants a tot això, per suposat que sí, per suposat, però la reflexió crítica, jo penso que no s'ha de perdre, que està davant de les coses, o sigui, davant de la tècnica, l'alluarnament que ens floveixen moltes vegades, totes aquestes qüestions, confondre, per exemple, l'immediatesa amb una comunicació més profunda amb les persones, no confondre enviar WhatsApps, és a dir, deixeu-me que posi una broma, no?, és a dir, si jo trenc una relació efectiva, fer-ho per WhatsApps serà un desastre, caldrà mirar els ulls de l'altra persona, captar els sentiments, veure que allà hi ha un dolor, etcètera, això no podem perdre, però això jo crec que ho fareu millor que nosaltres, estic seguríssim, els joves. Doncs bé, en tot cas, aquest divendres, aquesta conferència de debat que organitza Justícia i Pau, a les 8 del vespre a les escoles, amb el doctor Albert Florença, professor d'Institut Químic de Sarrià, sobre l'home i la tècnica. Avui n'hem volgut parlar aquí a la ràdio, moltes gràcies. A vostè, molt amable. Fins aviat, bon dia.