Entrevista Josep Perpinyà, alcade - 14/11/2016

Saludem, per tant, Josep Perpinyà, molt bon dia, què tal? Bon dia, què tal? Per parlar d'actualitat, ara feia dies que no ens trobàvem aquí a la ràdio. Molt bé, molt bé. I per tant, doncs, contents de poder parlar de diferents qüestions. Avui comencem parlant d'habitatge, perquè aquesta tarda aquest vespre hi ha aquest sorteig públic de la promoció de 54 pisos, finalment, de compra amb esluir. La setmana passada, sense dir que s'ampliava 18 pisos més, i em sembla que les solicituds estan al voltant de, hi havia unes 200. 200, sí, un cop filtrades han quedat 100 durant-te, ja algo, però sí. Per tant, doncs, uns sorteig que es fa aquesta tarda, i diria que és la primera promoció, encara que sigui en aquest cas en clau, de compren temps, no? Bé, fa il·lusió, fa il·lusió, perquè durant 6 anys, diguem-ne, malgrat volíem fer habitatge públic, no hi ha hagut manera, no hi havia possibilitats, no? Era molt difícil accedir a recurs a crèit, els bancs no donaven crèdit, també és evident que hi havia menys famílies que podien accedir, i tot plegat feia que les dificultats siguessin grans, no? Ara s'ha donat una realitat positiva i ens encoratge i ens enima, perquè té la percepció, la certesa, que ja pots tornar a oferir habitatge públic a la ciutadania s'enjust. I això és molt positiu, principalment perquè els preus que paguen o pagaran aquests adjudicataris no són, o són molt lluny, dels preus que pots adquirir una habitatge privat. I quan la hipoteca, en vez de pagar un X, pagues menys X, evidentment això es nota bastant. Tot això és habitatge de compra i justament la setmana passada l'aporteu del Partit Demòcrata, aquí a la ràdio ens retreia que la decisió d'ampliar aquests 18 pisos més considerava que s'havia pres de manera precipitada i que deixava de banda la posta pel lloguer. No, precipitada no, és un tema de pressupost, és a dir, si tu passes de tipologia de venta, de lloguer, com que és una operació de fisitàries, una operació que necessita aportació municipal, i a més a més el val bancari, perquè les entitats bancàries et demanen una val a càrrec de l'Ajuntament, doncs les possibilitats es redueixen. El que hem de fer és quan ho proposem, que ho farem ben aviat, sabeu que hi ha un principi d'acord i, per tant, estem treballant molt aquest tema. Ara mateix en parlàvem, tant amb el Lluís Montfort com el Sergi Seguí, i en jo em passa ganyes la possibilitat de concretar encara més aquestes opcions de fer operacions d'habitatge a lloguer. Però no és una feina fàcil, per exemple, si tu vols fer 20 habitatges de lloguer, doncs necessita un finançament de l'entorn d'un milió d'euros, que l'has de posar al pressupost municipal. I, a més a més, doncs avui, amb les condicions actuals, les entiats bancàries et demanen una vol bancari que ha d'anar a la càrrega financiera de l'Ajuntament. Per tant, aleshores el debat és important, perquè tu tens una capacitat de càrrega financiera i tens un pressupost d'inversions que necessita finançar moltíssimes coses, carrers, manteniment d'equipaments, escoles, etcètera. Per tant, no és una frase senzilla, quan es diu... Escolta, jo, aquesta nova... El que és l'ampliació dels habitatges que avui surt de gent que siguin de lloguer molt bé qui paga, és a dir, com financiem això. Per tant, el que estem fent és, com sempre hem fet, les coses correctament, sabent on està el finançament i, sobretot, prioritzant, són xifres molt significatives, no sé si estic parlant, eh? És a dir, si realment es concreta totes aquestes operacions, pensa que deixem de fer moltes coses amb aquests diners. I s'ha d'explicar molt bé, s'ha d'explicar molt bé tot això. Però hi havia també l'acord de govern de fer-ho, no?, de fer aquest habitatge... Un debat molt interessant de pressupost, evidentment, de confecció de pressupost, i ja s'ha d'anar amb un de la taula, ho prioritzarem, però ho hem de concretar-ho. Per tant, aquesta operació que avui es fa, com tu deies, és de venta, i, aleshores, en un futur immediat, la propera operació que faci promunse, hi haurà una part d'habitatges de lloguer, això segur, això segur. Que entenc que serà dins d'aquest mandat, en principi? Sí. Però no serà el 2017, imagino. Intentarem que sigui molt aviat, de fet, el Consell d'Administració... En la pressupost, d'alguna manera, del 2017, ja es tracta d'alguna manera aquest tema, o va a part? No, el pressupost, el 2017, una part, doncs, estarà contemplat, i també altres fons de finançament. Nosaltres, en aquests moments, li hem encarregat el Consell d'Administració Promunse que una de les parcel·les que té el Magí, doncs, principalment, una part d'aquesta construcció, sigui de lloguer, i el que ha de fer és fer aquest projecte ejecutiu, que ja l'encarregarà, i, per tant, ens ha de dir els costos d'això. Però s'ha d'explicar, si tu poses uns diners en el pressupost, l'han de triomf d'un altre. Nosaltres volem prioritzar l'habitatge a lloguer, i així hi ha un acord entre els tres partits a guàrdia, i, per tant, ho ejecutarem. Des de fora és molt fàcil dir això, però després... Però des d'intre, quan hi ha eleccions, també es defensa com a programa, perquè després es reclama perquè potser estaven al programa d'alguns dels partits també. Evidentment, en tot el mandat. En tot el mandat. Per tant, en tot el mandat el que farem és complir tot això. Però també la Generalitat que ens ajudi, qui té les competències d'habitatge, és la Generalitat, per supòs, zero. Acord bilateral, comissions van lloguant en Madrid. Quan es fan, no es tracten. Per tant, cuidad-ho amb això, perquè nosaltres som un complement en política d'habitatge. No podem resoldre els problemes de política d'habitatge, de lloguer, de la gent. No ho podem, és impossible. Imagina't el que t'estic dient. És a dir, si per vi en habitatge parlo d'aquestes xifres, s'imagina si em poguéssim fer 200. Per tant, estaries mort econòmicament parlant. Compromís s'ha d'anar executant amb totes les possibilitats que hi hagi, sense posar en crisi l'Ajuntament, el que és les seves finances, i ja estem convençuts que es pot fer. I per què es va poder fer el 2010-2011, aquesta promoció, la destacada, la Mas Lluís i Carre Cadena, si no m'equivoquen, és a dir, la promoció del Lluquer de fa... Es vajudicar, diria, el 2010, si no m'equivoquen. Era ampliar, vull dir. No sé si hi havia més suport de la Generalitat, si hi havia una altra relació amb els bancs i les administracions. Primera cosa, en determinats moments, s'hauríem de buscar l'Homeroteca, d'això, però la Generalitat, en aquests moments, encara donava algunes coses. Hi havia ajuts per adquirir sol, per estalvi energètic, per mesures energètiques, aïllament d'edificis, i hi havia. Per tant, tu podies, hi havia un crèdit substituat. Encara no hi és. És a dir, les empreses públiques presentaven la seva sol·licitud al Ministeri de la Generalitat per tenir un crèdit per sota del que et pot costar tu i a mi. Això ja no existeix. I per l'altra banda, el banc, quan demanaves la construcció d'un habitatge lloguer, encara et financieu una part. La crisi és bé quan Europa, en el 2011, li diu als bancs espanyols que no pot destinar més del 2 o 3% habitatge públic del seu finançament, del seu recurs de crèdit. Per tant, en tota Espanya, en tota Espanya, hi havia molta gent que feia habitatge de lloguer, tu presentaves el trencament bé, principalment, al final de l'11. I es trenca totes les possibilitats. Per tant, s'ha de reconstruir tot això. I el que s'està fent la voluntat és, i la prova està que ho hem explicat, i que la propera operació que faci la promunsa, si és que parlem d'operacions pròpies, doncs principalment sortirà aquest habitatge lloguer. Tot i així deixen dir una dada, sense tants compromisos, en aquests moments l'Ajuntament de Sant Just, té 150 habitatges de lloguer. O sigui, hi ha 150 famílies de Sant Just que se'n beneficen, sense tants compromisos i tant soroll. Per tant, imagina't si això encara té més esforços. Parlàvem també d'aquest pressupost del 2017, en principi s'aprova en el ple del desembre, com és habitual. Ho intentarem. Home, si no ja seria gener, no? Es podria fer. Encara que hagi començat l'any. La Generalitat que no té pressupost és veritat. Seria poc habitual, almenys del temps que porto aquí a la ràdio. No ho has vist mai, però sí que podria fer. I podria ser aquest any o tot s'encarri la capa? Demà ens tancarem tard i nit. Aquest dissabte hi ha hagut molta gent treballant a l'Ajuntament pel pressupost i no menja tan bé. Per tant, ara és l'època de tancar números, entendràs que hi ha moltes peticions i, popularment, molta cosa a fer i poc diners a tenir, però ho intentarem i ho farem. I per tant, en principi, aquesta setmana tancaria una mica... Sí, aquesta setmana és una setmana clau de hores i hores i hores, perquè hi ha molta necessitat. Evidentment, recorda que no vam pujar els impostos, es vam pujalar, per tant, ja té la despesa. No els ingressos, ja tens pensats, ja t'has manifestat, i la despesa és evident. Quan li dius als departaments i als regidors i regidores, escolta, què vols fer? No ho fem així, eh? Però què vols fer? La llista és tremenda i s'ha d'anar prioritzant. I sobretot no patinar, no fer una cosa equivocada, perquè el futur no és cert, el futur que tenim, no és cert. En principi, jo dic que creixeria el pressupost. A banda que les ordenances quedessin congelades? Afectivament. Aquesta és el que anava a dir. És el pressupost de l'Ajuntament de l'Àniment i creixerà. Serà un percentatge superior. No s'hauria de dir d'avui encara, de massi o dimecresi, el percentatge que pot creixer, no? Perquè necessita, necessita creixer des del punt de vista de tenir majores cobriments de serveis que ens engoixen i que s'ha de fer més inversions. Per tant, creixerà, creixerà perquè hi ha més activitat econòmica en diferents capítols, la fiscalitat s'ha congelat, això estem parlant de l'Ivi, principalment, però hi ha més activitat econòmica. Hi ha més ingressos patrimonials, hi ha més activitat econòmica, per tant, això ja ens dona un marge per créixer la despesa. I la prioritzarem amb aquelles necessitats evidents que està castigant la crisi, que ja sabem quina són, que principalment són serveis socials, ajudes socials, la regidora ja ha proposat augmentar. El que són els serveis d'assistència domiciliària, també la regidora que porta temes de treball i ocupació, també proposa augmentar això i, de les hores, per qui creixerà el pressupost segur. Per què està per créixer? I també comentàvem en altres entrevistes, tant el setembre com amb altres portaveus, que en principi també creixeria la part d'inversió de la via pública, que havíem vist més espancat últimament. Derrerament, això ho podem veure i sempre ho hem explicat. Nosaltres hem prioritzat la persona a persona a la via pública. És veritat que aquest any ja s'estan fent coses, s'està fent el carrer Font, el carrer Balmes, i hi ha projectes sobre el carrer de la sala de Mont de la Taula. I aleshores, prioritzarem la despesa en via pública, perquè ens han quedat endarrere. Això és una evidència i no cal amagar-ho, no? Ha augmentat molt els capítols de serveis socials, etcètera, els derivats, com deia, de la malaïda crisi. Per tant, has de prioritzar i hem sacrificat una part de diners que anaven a la via pública. Tothom veu que hi ha emborells que no estan bé. Aleshores hem de anticipar que això sigui un greu problema en el futur. Per altra banda, recordar que en aquests anys de crisi, en aquests tres anys de crisi, hem pagat una expropiació de 8 milions d'euros. L'any que ve l'ha acabat de pagar, pràcticament. Per tant, si això no haguéssim tingut, imagina't 8 milions d'euros a la via pública o en altres serveis. I són coses que també venen de la crisi. Són coses que també venen de la crisi. Per tant, l'Ajuntament ha sigut capaç d'afrontar aquestes coses sobrevingudes, en alguns casos, i, a més a més, tirar tots els serveis públics endavant. És cercle via pública petit. Per tant, el que hem d'intentar és recuperar i el voluntat de recuperar aquest espai perdut. I el pressupost del segon any de mandat és el més difícil? Sí. A l'ordre de elaborar-lo, vull dir? Sí, el que passa és que continua vendre moltes incerteses. Per exemple, s'ha passat des del govern central, es comunica o s'expresa del fet que, segurament, les aportacions de l'Estat no són a les mateixes. Hi ha una xifra de munt de la taula que no sé quin dia s'oficialitza, que des d'Europa ens diuen que hem de baixar el déficit. Per tant, aquesta xifra de 5, 7 mil milions, parla d'aquestes xifres, reparco-tirar tothom. Per tant, si revien 3 milions i mig a Madrid, igual ho revien 3 milions, 300, no ho sé. Quina és la xifra que ens onaran? La xifra que ens onaran són després. Aleshores, són incerteses d'aquelles que has de governar amb un marge de cura i de contenció. I són coses que no pots preveure... Segueixes les notícies, però la Generalitat ara diu... Podrem ajudar una miqueta més aquí. Molt bé. La diputació acaba de comunicar-nos fa poques hores, que tindrem abans de final d'any una possibilitat de demanar una subvenció també per via pública. Són 150... Són xifres que fa anys abans de la crisi tu sabies perfectament te n'aves. I ara tens que ser molt prudent, i el govern sempre ha estat molt prudent, el Sant Jus sempre ha estat molt prudent, i seguirem amb aquesta prudència. Jo crec que la gent ho entén, això. I no ens volem endautar. El greu error, a part que també ara el tens limitat, però endautar-se és un error perquè ho pagues caríssim. Pagues caríssim després. I a l'hora de fer aquest pressupost, d'aquest, evidentment, sempre és important, però en aquest cas, el cas que ens ocupa d'aquest 2017, cada departament comentava ara que cadascú ho mira per la seva part. No sé si el que fa a grups dels diferents grups polítics que hi ha dins del govern també hi ha alguna discrepància al costa, o és una qüestió més del departament que porta cadascú. No, estem molt units. El pacte UR és molt sòlid, perquè les dificultats ens uneixen, a més a més. No només l'ideologia i l'acord que hem signat, sinó també les dificultats. Els companys veuen les dificultats de confeccionar les coses i volem tots plegats una resposta. I aquesta resposta està molt prioritzada i ens uneix. Es veu clarament els partits com tenen una ideologia progressista. I en seguida, quan ho poses a la llista, coincideixes on tenen els recursos. Per tant, aquí no hi ha cap mena d'escletxes, sinó tots anem a una. I per l'altra banda, sí que ser, i permetem una broma, és que quan confeccions al pressupost no hi ha amics, a vegades, no hi ha amigos, perquè tothom veu la necessitat. I lluites perquè això sigui possible. Però, fins i tot, per exemple, torrem a fer el mateix que ja s'ha fet. La Ginapol, que porta serveis socials, ja ha demanat, diguem-ne, explicar-ho així, el pressupost. Ja ho té aprovat. Ja està. Això ja ho té i, per tant, seguim discutint. Aquests temes ja estan aprovades. Parlem també de qüestions que van més enllà de Sant Just, perquè des de l'últim entrevista que vam fer, que devia ser final de setembre, o mitjana de setembre, fins ara han passat coses, en clau política, no les comentarem totes, però no tindríem temps. Però bé, un parell de qüestions. I, en tot cas, el que hem sabut, de fet, fa dues setmanes, que s'ha materialitzat, però, finalment, tenim no govern, no hi haurà terceres eleccions, i hi ha un nou govern a Espanya que es va aprovar, finalment, amb l'abstenció del PSOE, tot i que la part del PSC va votar que no, però bé, orgullós que el PSOE és això. Del que tot el PSC en tinc. Exacte, sí, sí. Com ho has viscut, tot això? Home, amb intensitat, perquè no era una solució fàcil, hi havia molta pressió del PSOE per aquest vot negatiu del PSC, però hi ha un consell nacional, i, per tant, ens devem els consellers nationals, que representen els militants de totes les agrupacions, i, per tant, el que va aprovar el consell nacional és que no moure's, és un greu error que hi hagi aquest govern. Jo crec que s'ha de massa del mismo, i amb unes dificultats, sobretot perquè hi ha classes més dèbils, i no només, només... I la ideologia i els valors, les igualtats, s'ha crescut la desigualtat en els darrers anys, no? I jo crec que no era bo donar un vot que permetés en Rajoy les seves polítiques continuar endavant, no? Jo crec que el problema és tan origen, no posar-se d'acord en el seu moment, els esforços d'esquerres, una dificultat greu, i no culpo ningú, és igual, no el va haver-hi un acord en el seu moment. Bueno, és que governem en pacte durant molts anys, no sabem el que és les negociacions, i moltes vegades dius, vull aixecar-me i me'n vaig, i dius, ara he de continuar la taula perquè vull arribar a un acord, no? Jo crec que el problema va ser origen, de no saber tots plegats de posar una alternativa al govern actual. Bé, l'estat així, per tant, la gent vota, la estem en democràcia, va augmentar els vots al Partit Popular en la segona convocatòria electoral, i això és com a les Estats Units. Aquests dies tots diem, carai, carai, que l'ha votat milions de persones amb l'actual president d'Estats Units, la qual cosa, està validat, ens agrada i no ens agrada, i a mi no m'agrada que és una opció horrorosa, però està validat democràticament, doncs això va passar el mateix. El senyor Rajoy va tornar a representar i va treure més vots, per tant, tenia més possibilitats. Jo crec que el problema era el començament de tota aquesta història, de no sentar-se o tancar-se amb un despatx i allò autoobligar-se, no sortir del despatx fins que hi hagués un acord progressista. Ho ara ho hem pagat, ho pagarem. El decepcionar, la situació o com...? Sí, perquè la història d'aquest país sempre a l'esquerra està dividida, i sembla que els partits més conservadors i de dretes van més a una i saben organitzar-se, i, per tant, van a votar i voten i ens surten, no? I l'esquerra no és d'ara, que fa la història del país. Històricament veus com les escarras sempre s'han dividit, i suposo que per tacticismes, per manca de voluntat o per no sé... per incapassos, per incapassos. En quina pacte jo si soc socialista? Doncs els que estan al meu costat és que és sí o sí. Aquests em fan la vida impossible, és que aquest no m'agrada. I què? És la diologia. La diologia és el pacte. No és la persona, no és la ubicació, no és una cosa concreta. La diologia és el pacte. Per tant, estàs obligat a pactar amb la gent del teu entorn ideològicament. Si no ho fas això, perds credibilitat i al final ja no sé les quines polítiques portes. Jo soc crític en pactes a vegades que hi ha antinaturals. No acabo d'entendre això. Diu que a l'altre no m'ho ha facilitat. Pregunta't tu mateix què has fet. La negociació és sedir, si no és una imposició. I en aquest cas el PSOE va decidir sedir-te, bé? Sí, i segurament si ara escoltes alguns companys que van intentar negociar amb el Pau Lilesi es fa del culpable. El Pau Lilesi es va demanar a portar l'economia d'Espanya. I d'aquí no es va moure. Els primers dies, després del primer resultat electoral, demanar a portar l'economia d'Espanya i no es compartés per part del PSOE. Bé, també pots dir que ara hi no, també t'has de moure. Bé, segurament tothom té culpa amb això, no n'hi ha un. Si no arribo a record tothom té culpa. Però el resultat d'allò és el rehoi de president. I ara en aquesta situació també s'ha parlat força del PSC. Ara fa una setmana hi va haver també Congrés a Catalunya dels Socialistes. Com veus el rum? Bé, jo crec que el Congrés... Jo vaig participar, vam estar tancats dos dies i mig, al Palau de Montjuïc. Molt interessant. Les ponències i les propostes que van sortir. La premsa, malauradament, moltes vegades recull titulars que li convé, però les ponències estaven molt bé, en temes molt concrets. De debats nacionals, de posicionament d'inquietuts que hi ha a la societat. I per l'altra banda, una ejecutiva gran, que va ser incapacita de fer-se més petita, però de consens, integradora i amb molta gent nova. Per tant, jo crec que... És esperit que es parlava en el Congrés aquest vot contrari a Madrid, no? Això estava constantment a les sales. Et preocupa el que pugui passar a partir d'ara? Com pugui afectar tot això també al partit socialista? El que ha passat a nivell de govern espanyol, aquest més i mig tan intens que hi ha hagut? No, em preocupa que la socialdemocràcia no sàpiga, principalment a Europa, donar una resposta, una alternativa a un capital agressiu. Això és el que em preocupa. Més enllà del teu àmbit més de proximitat i del partit socialista de Catalunya, em preocupa com la socialdemocràcia no dona resposta a una situació difícil. Amb termes econòmics i, per tant, d'aquest capital agressiu fora del sistema democràtic i que fa el que vol. Per tant, com que fa el que vol, és l'alternativa, seria una socialdemocràcia. Però si la socialdemocràcia no és capaç posar alternatives concretes i de control, sempre amb un escenari molt neoliberal. I s'alveixi a qui em poden. Això és el que realment em preocupa. Si s'apiguessin resoldre la major, segurament, les menors serien més fàcils de convèncer. I, per l'altra banda, em preocupa també un descontent de la població, moltes vegades amb causa i amb motiu, que ara se'n va a ja ser el seu vot amb opcions molt radicals, per s'exejar, segurament, i això em inquieta molt, perquè s'estan trencant regles del joc, que són molt difícils de reconstruir i que ha costat molt tenir-les. I això es veu. I, per tant, també és democràtic, sí, perquè la gent vota el que vol. I, per tant, no pots dir res. Però em inquieta una mica això, una socialdemocràcia que no dona resposta, no sap què ha de fer. I, per l'altra banda, posicions radicals, populistes, segurament, alguns casos fàcils de comprar i que, després, fer-les, són molt difícils d'ajocar. Això ens ho trobarem, no? Tot. Aquesta... Basant més de racisme, dels moviments migratoris, d'immigració, no, ara hi ha eleccions a França, però es vindran a Alemanya, veurem la Merkel si la fem més bona, de lo que molts deien. Jo faig broma, eh? Però veurem què passa en les eleccions a Alemanya, amb tota aquesta gent que ha entrat, que necessita estar a algun lloc, i, per tant, a Alemanya hi ha obert les portes, però en canvi, els moviments que hi ha en aquests moments polítics, en contra d'això, estan calant. I ho veurem com més concreta de les eleccions. Doncs bé, anirem parlant de tot plegat, també ho hem volgut comentar aquí, a la ràdio, amb l'alcalde de Sant Just, Josep Parpinyà, més també estem a Sant Just. La tardor hi haurà que és molt intensa, perquè el vam tenir les festes de tardor, però és que després, el novembre, ja el novembre realitari, hem tingut els cals sortint d'un cap de setmana, és a dir, que és un moment intens també per Sant Just, a nivell de moviment. Ahir vam disfrutar amb els cals, eh? Vam disfrutar força, eh? Després que va tronto allà una mica, o sigui que està viu, també. Felicitar els organitzadors dels cals, que, com tu dius, han passat i estan passant èpoques no fàcils, perquè no hi ha relleus, es va demanar una convocatòria també que vingués més gent, però felicitar-los perquè va sortir molt bé, i a més, ahir va ser apassionant. És cert, és cert que quan hi ha caigudes, tot és més apassionant i és malauradament, per fer una part de l'activitat dels cals. En fi, doncs gràcies, Josep Parpinyà, que vagi molt bé, i fins aviat, bon dia.