Entrevista a Jonàs Bassó, dels Karts de Coixinets - 14/11/2016

... Onze minuts i les onze, aquesta hora parlem de la cursa de Cards de Coixinets. Aquestes setmanes ha sabut la seva quarantena edició. N'hem parlat fa n'estona amb l'Andrea. Ara en volem parlar una mica més a profunditat amb un dels organitzadors, el responsable de comunicació, Jonas Vassol, tenim el trac amb tot el telèfon. Molt bon dia, Jonas. Molt bon dia, Carme. Per parlar una mica de com va anar tot plegat, va anar molt bé, no? En sembla que almenys pel que ens ha arribat va venir molt força gent. Com ho valoreu vosaltres? Molt positivament, vam celebrar aquesta quarantena cursa. Molt bé i molt contents d'haver pogut fer, que han sigut moltes més. Exacte, una mica era com arribar a la quarantena suposo que era un repte important i ara és que es pugui mantenir, també, no? Sí, aquest nivell de curses ja esperem que això sigui una tradició que està ben arrelades en just i que tingui molta llarga vida. La cursa del quarentena, molt bé. Hem tingut un petit retard, potser hem acumulat un retard d'una hora. Però això és habitual, no? També sempre hi ha una mica de retard. Hi ha moltes coses a controlar. Sempre hi ha moltes coses a controlar i és inevitable que alguna falli. Moltes vegades són elements externs a l'organització, elements de tecnologia o així, que en aquell dia fan figa i t'han de reposar d'alguna manera, i això fa que anem arrederits. I en aquest cas també va acumular-se un accident a la part de dalt de boxes, un accident que no és habitual, que la ambulància no va sortir en aquesta visió, per poder assistir als cars a la pista, com si diguéssim. Tot va ser fora de circuits. Va ser una col·lidió d'un pare i un fill, em sembla, i semblava que podia ser greu al principi, podia ser una al·lasió cervical important, per tant va haver de mobilitzar les dues ambulàncies, fet pel qual vam tenir la cursa parada, molt estona, i per sort no està res, és una cara tan l'espant, i el corredor està bé, el corredor jove. Per tant, bones notícies també, en aquest sentit. En canvi, no hi va haver dins de pista, no hi van haver topades tan vestits com altres anys, llavors, no? Topades, no hi van haver, sempre, però no van necessitar l'assistència mèdica. L'ambulància no la vam haver de mobilitzar. Sempre hi ha cops i patacades en els càrrecs, i sempre l'hospital de campanya que tenim allà davant del milenari, i les ambulàncies tot i no van sortir, van fer algunes assistències en estat i pel corredor, els cops patacades, hi ha coses poc importants, però sí, no va ser de les curses més accidentades ni de Buenos. Una quarentena cursa, doncs que a banda del que es va fer, ahir diumenge, també tenia tot aquest de setmana serà aquest quarentè, una de les singularitats en el que es va fer el dissabte a la nit, aquesta baixada nocturna. Sí, sí. Vam agrair molt que tots els corredors, gran part dels corredors participessin en aquesta baixada nocturna, se'ls va proporcionar uns efectes, unes barretes de llum de diferents colors, que va llui bastant. No hem baixat tots a l'hora, com que era una baixada d'exhibició no es podia córrer, baixar una al costat de l'altra, i a poc a poquet, amb una música de fons, èpica, i va quedar bastant lluit. Llavors després ens va fer un sopar popular, vam venir a un col·lectiu que fa truites de patates molt grans, va venir a fer una truita de patates enorme, i vam estar projectant vídeos de les primeres edicions dels anys 80, 90. Sí, va estar bé, va estar lluit. I la gent ho va respondre bé, per tant, aquest moment de recordar una mica el pas a l'origen, no va dir l'origen, perquè els 90 en realitat fa 20 anys. Sí, ara és la meitat. Sí, perquè hi havia Carles Palau i altres fundadors d'aquests, que van iniciar aquesta aventura dels cars, a través de l'equipament Escolta Martin Luther King, i van anar força bé. Sí, us veia la gent animada amb ganes de cars, amb ganes de poder celebrar 40's número de rodó, que ens agrada a tots, i, com t'he dit abans, esperem que en siguin col·lat a més, com a mínim. Exacte, de fet, aquesta cursa no tant, però l'any passat es va fer aquest toc d'alerta. Vam parlar també en l'últim entrevista, l'últim dia que hi vam parlar, amb tu, justament, decidi estar rebent el suport de gent que s'angressi, que es decideixi sumar-se una mica a l'organització. No sé si durant aquest temps vinculat amb aquesta femèrida, s'ha fet 40 aniversarios rebut més suport, més gent que decideixi sumar-se, Jonas? Sí, s'ha fet, jo he segurat en la cursa, desgràcies al suport que hem rebut. Molta gent que ha vingut a col·laborar, a través de la crida de l'any passat, recordàvem que la cursa de carros està per ella mort, i és així, si no continuen entrant gent i gent per ser el relleu a l'organització. En guany hi ha part de l'organització que deixa el relleu a les noves generacions, per tant, sempre és important que si vagis sumant gent sempre. Tu plegues, ja, Jonas? Jo plego, sí. Continuaria venent als càrrecs, tendint a estar en el dia de la cursa, i farem un cop de mà sempre, però aquesta feina s'ha de fer durant tot l'any, perquè és un cap de setmana, però cal de molta preparació, cal de publicitat dels comerços, cal de preparar la comunicació, cal de preparar el circuit, els permisos, la seguretat, hi ha algun de coses que s'han de fer, perquè tots puguem gaudir d'aquesta setmana, i ara hi haurà unes altres persones que s'encarreguin, i així és l'organització de càrrecs. Jo crec que és bo per la cursa, per l'organització i pel poble, que no sempre sigui la mateixa gent que hi sigui. Exacte, que es vagi movent, una mica, també, tot plegat. Això ja serà de cara a la següent edició, però en tot cas, d'alguna manera, aquest quarentè el podeu celebrar amb bons regus de boca. Sí, sí, sí. Està al nucli d'organització, amb la sensació que la feina que hem fet, ha estat una bona feina. El tema es va ajudar, a més a més, no? Sí, tenim molta por, perquè la setmana anterior deia que el diumenge sobretot plauria, i ens hem de fer que el dissabte, que els carrers estaven mullats, que havia plogut la nit de divendres del dissabte, però tot el dissabte després va aclarar, i vam poder tenir un bon dia de coronavirus. I diumenge, que era el dia problemàtic, es va xacar sense cap núvol. És a dir, perfecte. Exacte. Aquests dies, doncs, en què compensa. Crec que l'empeça també va ser bo, eh? Però bé, de tant en tant, ajuda que funcioni també tot el tema del temps. I tànida. Doncs va ser aquesta quarentena edició, com dèiem, també. No sé si pel que fa el públic també veu notar més participació que els últims anys, on és? No, especialment. Bé, sí que hi havia aquests... allargar la jornada del dissabte, amb aquesta embeixada nocturna, i el sopar normalment el dissabte comença a flujar una mica, i aquesta edició sí que hi havia més gent dissabte. Però diumenge és que, com que ha estat tan arremantat, és una festa tan ubicada, en el calendari Sant Justenc, que sempre ve molta, molta gent ja no et sabria dir si n'hi havia més, si n'hi havia més, que l'han passat, és difícil. És el que hi compta, no? Hi havia gent exacta, sí, sí, això, segur. Algun moment emocionant, també, de la cursa d'aquest any, en algunes finales, alguna cosa que creïs que estaria bé destacar? Bé, jo... diria que n'hi ha molts, de moments d'emocionància, molts. Hi ha persones que venen i reclamen el boxig de sortida quan estem allà llançant les graelles, que revisem que els cals estiguem... que haguem captat bé l'hora d'arribar a els cals, perquè hi ha dos cals que han arribat molt justos, una cursa de l'altra, sisplau, mineu el vídeo, perquè a mi em sembla que, per 3 dits, hem passat nosaltres, hem passat ells, tothom té el seu moment emocionant, tothom veu la cursa de la seva manera. I llavors, que les cosquerem els seus records, i, clarament, m'agrada molt quan no expliquen als alabins els més petits de la casa, perquè, clar, no expliquen amb molta ilusió, no expliquen amb molta ilusió, no expliquen amb molta ilusió, no expliquen amb molta ilusió, no expliquen amb molta ilusió,