Entrevista a Marta López i Jordi Roses, escriptors - 15/11/2016

I aquesta hora el que fem és parlar d'una presentació que es fa a aquest dijous a Sant Just. És la presentació que faran Marta López-Cuartero i Jordi Rosés del llibre Roger i també de versió en castellà, que és la moneterra rojos, un llibre que inclou haicús, prosa, poemes, il·lustracions i escultures. Avui els tenim tots des aquí a la ràdio, molt bon dia. Què tal? Bon dia. Hola, bons dies. Per parlar una mica d'aquest llibre, d'aquest llibre que tenim en l'edició catalana i en castellà, es presentarà justament aquest dijous a Sant Just i que, com hem dit, és molt complet, perquè no és només un llibre de poemes o un llibre d'il·lustracions, sinó que hi ha una mica de tot. Tu, Marta, t'encarregues de la part de la part escrita, no, per entendre'ns, de la seicús i de la part de la prosa, i després en Jordi, que ja hem tingut alguna vegada per aquí a la ràdio, doncs que és la part de l'il·lustració, de l'escultura que també tenim a la portada. O sigui que us heu complementat, tots dos? Sí, i els poemes, també. Exacte. Per tant, d'on ve aquesta idea? De n'hi haurà idea de fer-hi un projecte junts o al revés va sortir el projecte i, a partir d'aquí, us veu trobar? Bueno, Jordi, jo ens coneixem en un curso de microrelatos, i ell l'escrivia a Poesia, jo l'escrivia a Haikus, els dos l'escrivíem tant en microrelatos com en relato breve, i, bueno, surgi'n la idea d'escrivar una història, una història d'un pescador a través de Haikus i de poemes. Sin embargo, a medida que empecemos a escribir la història, doncs nos dimos cuenta de que, realmente, este pescador necesitaba tener un entorno, necesitaba tener un porqué, necesitaba tener un sentimiento, un paisaje, bueno, un todo. I aquí és on començó a fer la prosa, la història. I, bueno, empeçó com un viatge, un viatge, el viatge del pescador, i a medida que se iba escribiendo su historia, con la prosa, pues los poemes i van siendo su voz, su voz más íntima. Y después ya vinieron los Haikus en cada uno de los pasajes. O sigui, el pescador que és en Salvador, no? El pescador de Cadaqués, eh? De Cadaqués, sí. De la seva ubicació, també. I, per tant, a partir d'aquest personatge va sortir tota la història, no? Exacte, a partir de este personaje, pues empezó a anar a fer en cada uno de los capítulos su historia y completada con los poemes, que era su voz más íntima. I, llavors, el punt de partida que tenim, ara tenim el personatge i comenceu a atreçar, com ho heu treballat? És a dir, tu, Marta, has anat atreçant la història i, llavors, tu, Jordi, ja has afegit l'altra part o el revés? Ho heu anat creant conjuntament? Bueno, al principi, tal com ho ha dit la Marta, vam començar amb els Haikus i els poemes. Ja teníem pocs poemes i pocs Haikus plantejats. La idea, una mica, l'inici, era que els Haikus fossin una mica la veu del mar, l'entorn, l'entorn allà on s'oblida cada escena del pescador, del poema, però després el complementar-ho amb la prosa, tot ha anat una mica més acompanyat i més rodó, tot el llibre que comença i acaba, que podries va de llegir i tornar a començar, és a dir, com una roda. I trobar més coses, no? I trobar més coses. El poder fer això, escriure dues mans, que no ha quatre, perquè no escriviu amb la dreta i l'esquerra, és dues mans, el piano potser el tocava a quatre mans, això és escritura de dues mans. El Haikus, la prosa i els poemes s'han pogut conjuntar per un fet de donar-nos la llibertat d'escriure una mica el que vulguéssim, tant l'un com l'altre. Més que res, perquè és tan senzill com la prosa, és un arredós, una tercera persona, un escriptor que ho veu des de molt extern, i llavors, clar, això no es trepitja amb la poesia ni amb els Haikus. La poesia és una primera persona, perquè diguéssim que és la veu interior del propi pescador, i aquesta llibertat, inclús de narradors i de història, fet que el llibre pugui evolucionar amb total llibertat, és a dir, si decidíem parlar del mar o de la Maiterrània, doncs era... no ens hem trepitjat, no ens hem trepitjat. També hem buscat no trepitjar-nos, és a dir, tot allò que s'explica en els poemes, hem procurat que no s'expliquin a la prosa, que no s'expliquin a la prosa, que s'aportin coses diferents. I doncs cada vegada és una aportació. Sí, jo crec que este libro también lo que tiene es mucha corrección, mucha revisión, y mucho cuidado con no repetir palabras ni repetir metáforas, sobretodo metáforas, porque bueno, en cada Haiku hay metáforas, en cada capítolo en la prosa, pues bueno, a través del paisaje y del sentimiento del pescador también hay metáforas y también hay en los poemas. Entonces yo creo que bueno, hemos cuidado mucho el que haya esta... existe esta armonía entre los tres géneros literarios en cada capítolo, pues eso a través de mucha corrección y mucho cuidado, sobretodo con no repetir y que todo aporte cosas nuevas. Venint del món del microrelat, el microrelat és molt concentrat, és a dir, cada paraula té el seu significat i el seu sentit, com també ho tenen la poesia, no és una narració. En aquest aspecte, doncs aquesta capacitat d'intentar fer una abstracció no només concreta, és a dir, és un llibre que no és un llibre llarg, però que s'ha de llegir i rellegir i cada frase i cada vers té el seu sentit, és a dir, perquè no els repeteixen, no els repeteixen les històries. Per tant suposo que això també té un punt de dificultat, de ser curós en què no els repeteixin, de vigilar. És la correcció aquesta que hem portat. Si hem trigat 8 mesos a escriure'l, hem trigat 12 mesos a fer la correcció, a més de la traducció, la traslació del castellà al català, perquè aquí presentem, és un llibre, però són dos, sobretot en poesia, la traducció és més... no és tan literal, però la prosa de la Marta és més poètica que els meus poemes, perquè tampoc no és literal la traducció. Tot ha portat a anar una mica del català al castellà al català per fer tot un conjunt, són lleugerament dos llibres diferents. Clar, que cadascun té els seus detalls, segons que també els seus matisos. També els haicus, com han de complir amb una norma silàbica, al traducir-los al català han tingut que fer-los nuevos, perquè no quadraven, i això també entra dins dels llibres diferents. I de fet, el títol és molt diferent en català al castellà, que és veritat que ve a ser el mateix, però com sona fins i tot, es conté una cosa diferent, una cosa és Roger, i l'altra és el Salmonetti rojos. De Mataró en amunt són Roger, de Mataró en avall són Molls. També és veritat, exacte. Això ho discutíem abans d'entrar en antena, aquí a la redacció, i anem parlant de les diferents maneres de títol l'Aro, d'anomenar-ho, aquest tipus de peix. De què són Roger? Per això, exacte, és on està ubicat. I després també hi ha aquesta part de la portada, que són aquestes escultures, que són escultures teves, no, Jordi? Les vas fer expressament per la portada. Són expressament pel llibre, sí, sí. Doncs són els protagonistes d'aquest títol, també. I cada presentació també ens acompanyen. Estan allà, sempre presentes. Donde vamos nosotros van les escultures. La presentació que avui fareu... Avui no, que fareu aquest dijous de Sant Just, com l'heu plantejat? Ja l'heu presentat alguna altra vegada, per tant suposo que ja jugueu amb avantatge, perquè no és la primera vegada com ho fareu. Ara serà la sisena o setena, la presentació. Ja esteu molt rodats, llavors. La primera va ser que de què és, per a la llibre? Sí, perquè, a més, la presentació de cada que és... Bueno, el llibre va dedicado a dos persones molt vinculades al mundo literario, pero también a dos pescadores, y a un poeta de cada que és, que son personas que en este caso han servido bastante de inspiración, todas sus vivencias en cada que es tanto como pescadores como viviendo en el siglo pasado. Las presentaciones, pues bueno, yo creo... Bueno, si parlem de l'ha d'aquest dijous, la fa la Palmyra Badell. Jo no n'hi estic vinculat, perquè és la meva sobra. I és col·laborador habitual de la ràdio, també. També, sí, jo ho sé. Tots situats. I també, perquè qui ens ha fet l'edició, que és Viena Edicions, també estan... són gent vinculada aquí a Sant Just, i aquí viu, i també vinculats a colles i a associacions municipals, llavors serà una presentació també bastant lligada, sense just. Jo crec que les presentacions és la veritat que cada presentació ha sido diferente. Depende un poco del presentador, de cómo lo plantea, de las preguntas, y bueno, yo creo que esto es bastante espontáneo, la situación de lo que se habla, de lo que dicen, pues nosotros hablamos sobre el libro. ¿Llegió alguna cosa durant la presentació o no? En alguna sí, hemos leído algún... o quizás más el presentador, o en alguna ocasión también nos han dicho que escojamos nosotros un poema, un haiku, un trozo de una prosa. Depende. Per tant, doncs una mica... tot anirà també en funció de com vingui el públic, en quina posició. En quina situació, sí. El presentador també, doncs, manarà. Dic, no sé, de moment és una sorpresa. La Palmira. Exacte. Serà aquest dijous, aquesta presentació, a la set de la tarda, la Tarraça del Milenari, el passatge del Mercat, i com deieu, el conduirà a Palmira Badell. Deu que és la sirena presentació que feu, per tant, quan va sortir llibre? L'1 de septembre. De un iró aquest mes, un ritme intens. I tot el que viene por delante. Quina resposta esteu rebent, de la gent que balla gent al llibre, que es va trobar, no dic perquè també s'hi ha anat fent, a ser per diferents llocs. Jo crec que tot el mundo coincide, que és un llibre per a leer-lo, con calma, con tranquilidad. Hay quien se lo ha leído más de una vez, y en esa segunda lectura encuentra, pues bueno, mucho la belleza, en muchos trozos del libro, en los que, bueno, a lo mejor, una primera lectura se ha pasado. Bueno, como hemos hablado muchas ocasiones, también lo bonito de este libro, es que personas que a lo mejor no están acostumbradas a leer poesía, o ni tan siquiera conocen que es un haiku, pues en la lectura de este libro, pues yo creo que está escrito de forma que todo el mundo lo puede leer y lo puede disfrutar y lo puede entender. Es un lenguaje muy llano, muy cercano, y bueno, es un libro para leer despacio y disfrutarlo, pero en general, por mi parte, bueno, lo que yo di también, los inputs son positivos. La rebuda és força positiva. De fet, podríem dir que hi ha una història principal, i poden trobar 4 o 5 maneres de llegir el llibre, no per llegir poesia o llegiprosa, sinó com 5 històries, són diferents maneres d'enfocar la mateixa història a dins d'una mateixa. I amb... Si cada passatge s'inicia amb un haiku, els haicos, normalment, s'han de llegir, i després tornar-lo a llegir per acabar de copçar. En el cas com que anuncien cada un dels passatges, el llibre consta de 27 passatges, acabes llegint el poema, és a dir, cada passatge és un haiku, una part emprosa i un poema. Quan acabes el poema, si tornes a llegir-te el haiku, li trobes també molts més sentits, moltes més coses. A part de que pugui haver-hi barrejades 5 maneres de llegir-lo, per 5 històries, o sigui, 5 enfocs diferents, des de l'amor, el destí, la mort... Bueno, ja no farem més spoilers, però també pots agafar, és a dir, una mica la idea és que al final, algú que no llegeix poesia, s'hagi acabat el llibre i s'hagi arribat a llegir 27 poemes, 27 haikus, sense donar-se. És a dir, el llenguatge és molt plener, de fet, si és la veu d'un pescador, no ha de ser un llenguatge molt terrenal, en aquest cas, molt marítim. Però també pots agafar qualsevol dia, agafar un poema o un haiku i llegir-te en exclusiu, perquè també funcionen, com a haiku i com a poemes, no necessiten de la narrativa. Llavors, són també 3 maneres de llegir-te llibre, ja físicament, és a dir, pots llegir la prosa, la poesia, pots llegir els haikus, independentment de tot el llibre. Qualsevol altre dia pots obrir per la pàgina que vulguis i llegir-te un fragment. Tot ell és el fet de separar-nos amb aquests passatges, són clarament ni els que són més narratius, ni els que són més poètics. N'hi ha que descriuen més la trama, són maneres, és tot en un, i al final també podries acabar això que deia el començament, que t'acabes a llibre i podries tornar a començar i estaries ficada dins una roda que no podries acabar-lo mai. Doncs tot això es podrà descobrir a partir d'aquest dijous, que es pot descobrir a les llibreries, però aquest dijous ho podreu descobrir de la mà de Marta López, Quartere i Jordi Rosés, que presentaran aquest llibre, i la seva versió en castellà, Salmonet i Rojos, a la 7 de la tarda, a la terra Salmilenari, el passatge del mercat d'un acte conduit pel Mirabadell, i avui els hem pogut tenir aquí la ràdio, moltes gràcies a tots dos. Moltes gràcies, bon dia. Des del cap de Sant Just posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut a les gràfites electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic acosta't al nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI, i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just ha vingut a la indústria sense nom. Gràcies. En punt 2.4 de 12 és hora de fer tertulia d'actualitat. Tots tres a punt. Bon dia. Crec bastants dies que no ens trobàvem tots. Hi ha desercions. De tant en tant. A punt 3.4 de la pandèmia. Hem anat venint gairebé sempre. Tenies el que vols dir, que avui sí que us tenim per aquí. En tot cas us volia... Hi ha molts temes sobre la taula, però no sé si teniu ganes... La setmana passada a la tertulia era el dia de les eleccions que tenia a la taula. Avui no hi ha temes locales. Un és felicitar els cares dels 40 anys. Sí, senyor. I l'altre, el senyor d'estudis, el prèmio que els hem donat, el prèmio Lluerens Presa. N'hem parlat. Amb cella molt bé, però no vull que sembli que no n'hem parlat. Ja ho sé com ho he fet. Modes aquestes notícies, seguint les notícies de la ràdio per la web, es veu en sentire correctament. I Facebook i també. La setge social no és el meu fort. Però també són. Sí, però no ho sé, ho mirin. Sí. Això em va parlar a la Maria Aldilluns, també, del premi. Sí, perquè jo... A més a més, es va aconseguir, va parlar a ella. Jo, a més a més, vaig felicitar a través del WhatsApp quan es van enviar els socis dels centres d'Estudio, els vaig felicitar també, jo crec que és una gran cosa. I els cals, la truita de patates, aquells ànims que vam fer. Ah, sí, això no sabia. Aquest any reconec que no veia nari perquè... Tenia dues coses. Tenia dues coses, em deixo ara i vaig fer anar a la... El pastell, Maria Cristina. Teníem la manifestació... Clar, clar. Quan hi havia aquí un petit dilema. És veritat. Va ser un èxit, va ser un èxit. Sí. La participació dels cals. Sí, els cals també. El d'un mes hi havia molta gent. I no va plorar, va fer un temps. Va estar tapat. Va estar molt bé, el dissabte l'Anilo, que va fer els cals, també... Van baixar. Però sí, la part que va baixar... Però amb menys sense torxes. Tampoc van arribar al casal de joves, com moltes vegades s'arribava. Sí, sí. Però sí, va estar força bé. Molt bé. No, no, no, em sembla molt bé. I a més, m'agrada que parlem de coses bones, perquè de vegades només parlem de fastres, no? Deu haver-hi la lluna i... Sí, la lluna. Tots els fotrafies a tot arreu. Tant parlant de desastres, t'ho diries? Començant un desastre. Jo vull començar un desastre. La setmana passada estàvem parlant, fent la hipòtesi, justament. I no recordo què vam dir exactament, no sé si... Jo sé com acabo, però jo sé que vam dir que vam estar comentant que si ens agradaria que sortís un o l'altre... Però diré que veia... Crec que no pronosticaven, clar, no? No, no, vam pronosticar res, no, però no sé si no anivíem. Jo no pronomec com anaven les coses. Tampoc ens imaginàvem que el Brexit acabaria com m'acabar. Per tant, estàvem pendents com acabaria, perquè una sorpresa podia ser. I la sorpresa va ser. I ha sigut molt grossa. Tot i així, en número de vots, recordem-ho, va guanyar Hillary. Nom d'alegats. Sí, veritat. No és igual, però hem dit que... El resultat final, ja ho sabem, però hi havia més gent, persones. Persones individuals, més a favor de Hillary, que no pas de Trump. Però això passa de tota reunió... Aquest sistema. Igualment passa aquí, en el teu país, a Catalunya, i a les vegades pels vots guanya un, però és president l'altre, però, per moment, de Catalunya, per la situació de vots. Per tant, això és una cosa ben normal. Una cosa que et sobta, a més a més, això en aquest sistema fa de la que tenen allà, de que un representant de cada estàtic un representant, que sigui tot a res, vull dir, aquestes coses... Però com que és el sistema, que s'han posat... S'han posat ells. Vull dir que això que a nosaltres, des de l'altre hòstia, ens assopiem. Sí, sí, és veritat. És allò d'altre o res? Sí, sí, sí. I ara sembla que les reaccions són bastant importants. A nivell tant d'Europa... Europa està una mica en alerta, no? La comunitat europea està molt alerta. I ja va dir unes quantes coses a aquestes durxudes, com, per exemple, es nota per una altra banda que les constructores estan pujant els seus dividents importants, les formes sàutiques baixen, les motos també... No, les motos, no. Les motos de medicina. Si treuen el Obama aquell, jo no sé què re. Diuen? Resulta que les motos es tornen a pujar, perquè no hi ha gent si no està mutuada, no... Clar, no? Sí, mira-t'ho així. Però ser un país, com estem pintant i tot, la teva idea era que la turera era el 5%. Sí, ja... Ara, que tenen moltes coses... Una altra cosa. Un sistema de vida que nosaltres... Vaig vestir a richtig...