Entrevista a Víctor Amela, periodista i escriptor - 15/11/2016

Dos diners i un quart d'una del migdia, que estarà parlant del novembre literari, perquè un altre dels actes que es farà aquesta setmana serà aquest dimecres. Demà el perdista Víctor Amela presentarà a Sant Justa el seu llibre, La filla del capità Groc, una novel·la guanyadora del premi Ramon Llull 2016, ambientada en la zona del Maestro, tenen el temps de les guerres carlines. La presentació serà el demà dimecres, dos quarts d'avui del vespre, i avui el tenim a l'altre cantó del telèfon. Molt bon dia, Víctor. Molt bon dia, Carme. Com estàs? Molt bé. Per parlar una mica d'aquesta novel·la, aquesta filla del capità Groc, que ara et comentava abans d'entrar, que justament el tinc acabat de llegir, o sigui que el tinc ben fresc. T'està acabant. Sí, sí. Em queden 30 pàgines, eh? Allò el... Estàs en el moment culminant, eh? Exacte. Totalment. La senyès total. Sí, sí, sí, m'estic descobrint. I ben tot cas això, una novel·la, ho deia mare, no? Situada al mestre, situada en l'època de les guerres carlines, tot i que, del que parla, d'alguna manera, hi ha molts temes, no? Perquè d'una banda és una novel·la d'aventures, no? Com a tal. Una novel·la d'aventures històrica, també, perquè s'ha ambientada en aquest període de les guerres terlisses, al maig, i també és una manja, una manja que fa aquella comarca, aquelles terres, i hi ha persones que tenen alguna relació amb mi, van passar els meus, i la psicologia de l'agent d'aquell lloc és molt especial. Es nota, no? Aquesta idea d'homenatge, no? I que es nota que és una zona que et coneixes o que hi ha un treball al darrere d'una mica de documentació per situar ben bé l'actu en aquesta terra, no? Aquest territori. Sí, sí, sí. Sí, jo crec que un escritor hauria d'anar aquí una del que coneix. I, en aquest cas, meu, jo conec molt bé aquella comarca de l'esforç de Morella, del Maestrat, de la Terra Alta, de la Terra Ranya, perquè he passat moltes hores, he sigut ja tenent, i conec bé els detalls del paisatge, del terreny, de la història del lloc, i de la psicologia dels personatges, i per tant m'ha estat fòmodes, que hi ha sobre això, però, actualment, és que ha fet, també, una feina de documentació històrica sobre un període concret i uns personatges concret que van existir realment, com és el groc, que és el protagonista, Tomàs Pena Rocha, i Pena Rocha, alguies, el groc del Forcai. El Forcai és el seu poble natal, i és el poble, també, natal del meu avi patern, el director Amelé Harkey. Exacte, un personatge que, de fet, és una d'aquestes figures mítiques, que això, quan saps que en realitat està inspirat en algú que existia, et sorprèn, perquè és un d'aquests personatges potents, amb totes les característiques del típic eroi o anti-eroi, d'alguna manera, no? Sí, és un personatge que precisament té interès literari, perquè té llums i homes, perquè té clar els curts, perquè no és un personatge d'una sola peça, és un personatge molt fèrm, molt vehement, molt invitador, molt embogit, segons com tal miris, i segons els seus enemics, un criminal, un bandolet, un assassí, un lladre, és a dir, que aquesta és la gràfica de que, segons l'òptica de tal miris, doncs és un eroi generós i curatjós que ajudava els pobres, la mena de rodilluts, i segons com a tal miris, és un criminal. Desperta passions, com sigui, per un cantó cap a l'altre. Desperta passions, efectivament. Bueno, escolta, quan tenia set anys en el poble, doncs els nens, ja parlo de l'any 68, els nens del lloc parlaven de les històries del groc, i l'any 68 es va explicar les seves aventures. Era com un personatge viu, a mi m'explicaven coses que ara estan recollides a la novel·la, i que no eren fantàstica, no eren legències, perquè després he pogut verificar, ja de gran, hi haguim molts llibres que, efectivament, aquelles aventures que m'explicaven els nens del Forgall, el any 68, van passar de veritat, no? Com que un dia estaven a punt d'enjampar-lo als soldats, als soldats de l'exercit Isabel I, als soldats de Madrid, que han quedat amb una cova, però quan estaven a punt d'enjampar-lo, va fer un salt suïcida, agafant-se a unes branques, i en comptes d'estimar-se, doncs amb la seva força dels braços, va pujar i es va escapul·li-comunicant. I això, com que no ho sé, és veritat que tenia una grandíssima habilitat, i una astúcia, i un gran coneixement del terreny, per sempre, escapar-se dels seus perseguidors, per desesperació, del general Villalonga, de la reina Isabel Sarmosa i de tots els capitoses de Madrid. Exacte. O sigui, té aquest element de personatge, de fantasia o gairebé de mitologia, que em comentaves ara que teníem, però que en realitat, inspirat en la realitat, suposo que de vegades passa, és aquest tòpic, que la realitat supera la ficció, però que en aquest cas va per aquí una mica. És així, és així. Jo mai he preguntat, a veure, com és possible que 150 anys després de com personatge és mort, la gent encara el recordi, i la gent encara parla amb ella d'emmiració i amb respecte. Això em sembla molt especial, perquè gent hi ha molta, i gent que ha mort tots els dos que s'han empresat, però gent que hagi deixat memòria, petjada, que encara sigui viu, a l'ànima i al cor de la gent, d'aquest n'hi ha molt pocs. I això és el que em va portar a mi, a indagar quina era la gràcia d'aquest personatge del groc, per què els porcallants, per què la gent d'allà, se senten orgullosos d'ell. He descobert que això, que hi ha una autoestima, que els dona la vida, la peripècia, l'aventura, el valor, aquest personatge, i per tant, naturalment, he vist que té tot el que ha de tenir un heroi literari per ser atractiu. I per això he convertit-lo en un heroi literari en el protagonista de la nega novel·la. Exacte, perquè a partir d'aquesta història de l'oròc, s'explica també aquest telèfon de les guerres, de l'època del XIX, de les guerres carlines, que tampoc és una de les èpoques, potser, històriques, que estigui més explicades, no?, a la nostra, o almenys ara mateix, eh? No, no, definitivament, l'escola no s'ha ben explicat el XIX. El XIX és un segle digne de les millors novel·les i de les millors pel·lícules. És un segle predaxió, és el nostre western. És la mateixa època del Salvatjoe, dels aturis, però aquí vam tenir un Salvatjoe. Les guerres carlines són plenes d'actes sangnants, de cruels terribles, dramàtics, de famílies, de pobles, de cremats, de venyances, coses que donen un material impressionant que jo he anat explicant per ficar-lo en aquesta novel·la en fets contrastats. Tampoc he fet volar massa la imatidació. Les bestialitats que explico o les tendreses que també explico són reals. Van passar, en veritablement. Com ho han rebut a la zona, el territori protagonista, com ha rebut la teva novel·la, Víctor? Home, imagina't, doncs... M'han de fer un monument. M'han de fer un monument, perquè és una comarca que està allunyada aquí dins tant, de València, de Saragossa i de Barcelona. És terra de ningú. És una terra de fontera de 3 comunitats econòmiques de diverses provincies. És un lloc que sempre hem basat en moltes coses al llarg de la història, però que ha perdut protagonisme oficial. Gràcies, hola. Que ens alla posemakin a还 a'sher. Era una على de la jornada setmana tèvida, en què s'ha recollit en el 2015, que Target finished tot ell. docana, una fase, que ha criticat-hi la station internet que els analystes zab branca, etcètera. Una ja que comenteu d'aquest тип. Hi ha una nova melhora al CRAL donant salt, que no ho és perquè ells saben que parla veritablement del que els va passar, els dius avis i vas avis, i estan molt agraïts i jo molt content. De fet, el llibre m'he preocupat que hi hagi un mapa, un plan un, perquè els actors de la novel·la puguin localitzar totes les topònies, els llocs, els rius, els barralls, les pobes, els pobres, els cafells, totes les que surten de la novel·la i que, si tenen qualsevol dubte, hi vagin, hi vagin, i li diuen... Va bé, aquell mapa, eh? Va bé, sí, sí. El cor és perquè va moltíssim la pena. Exacte, segurament també és una manera de descobrir, no només en aquesta part de la història, sinó també del territori, que comentàvem. Sí. Disculpa'm. Sí. Estem parlant, com deien, en Víctor Amela, que demà serà assenjós per presentar aquesta novel·la de la qual ara estem parlant aquesta, la filla del capità Groc, guanyador, a més a més, del premi Ramon Llull, ambientada a la zona del Maestro, del que parlàvem ara mateix. Carme? Sí. Perdona, perdona, és que havia de passar un control. Ja, llavors, no pateixis. És un drama. Què vols que fem? Jo crec que volem deixar aquí, si et sembla, demà, d'esquadra avui, tothom que s'ha gigat amb ganes de més pot recuperar-ho, perquè hi haurà aquesta presentació a la sala Isidore Consulta Can Genestar amb Víctor Amela i aquesta filla del capità Groc. Moltes gràcies, Víctor. Encantat, Carme, gràcies a tu. Fas-hi molt bé, bon dia.