Entrevista a Carmelo Zbor Roig, artísta - 17/11/2016

2 minuts i un quart de 12, aquesta hora parlem de l'exposició que s'enagura aquesta tarda a Can Genestals. A la Can Genestals podrà veure l'exposició de pintura de Carmelos Borrods, que el tenim avui aquí a la ràdio, una exposició que es podrà veure fins al 18 de desembre. Ara, molt bon dia, Carmelos. Per parlar una mica d'aquesta exposició, ja sé que als artistes no ets l'únic que quan veniu aquí heu de parlar de la vostra obra, dieu que no us agrada, que el que hem de fer és anar-la d'hebre, perquè és molt difícil segurament explicar en paraules el que expliqueu d'una altra manera. Vosaltres, justament per això, tracteu de fer... O sigui, les exposicions serveixen per explicar-se per si sols, segurament, o no. Sí, la exposició es explica ja sola, és a dir, los cuadros, explicar un cuadro... És difícil. Sí, en la intimidad con una amiga o una amiga sí, pero en general no. Clar, a més a més, moltes vegades també cadascú pot interpretar-lo d'una manera o d'una altra, però... Això és lo interesante de la pintura. Exacte. Però, en tot cas, això, expliquem una mica... què és el que et podrem veure amb aquesta exposició de pintura que inaugures aquest vespre. Una mica, doncs, què és el que es trobarà la gent que vingui? Bueno, pues se encontrará dos espacios distintos. Digamos, en la sala grande de Can Ginestà es pongo lienzos en que... Pues eso, son los cuadros que yo pinto normalmente. Val, amb gran tamaño, petit, com són? Un metro por 80. Oh, de unidó. Todos son iguales, solo uso este formato. Es decir, que todos son iguales. Y en la otra sala pequeña hago una especie de instalaciones de cosas que tengo en la cabecita. Que todos tenemos un poco en el corazón y en la cabecita. O sigui que hi hauria com dos parts, d'alguna manera. Sí, hi haurà dos parts. Són aquestes obres de casa inaugurant avui. No sé si la inauguració, a més a més, tu explicaràs alguna cosa com ho has preparat, o d'aquest vespre. No he preparado nada. La verdad es que diré hola, diré 4 cositas, y se acabó todo. Porque no sé lo que decir. Por mucho que uno se prepare en la cabeza un discurso, como no estoy acostumbrado a hablar así en público, pues decir que están en dos salones. Uno es como el salón de tu casa. Un salón donde quieres que todo esté bien decorado, que se vea cultura, que se vean unos libros, que se vean unos cuadros, que todo quede bonito y que en el fondo es nuestra cultura occidental, la demostrar hace todo. Y luego la otra sala se encontrarán con esa parte que todos tenemos escondida, que es la solidaridad, la envidia, el amor, la parte negativa y positiva de todos. Se encontrarán con esto, por eso la he titulado a esta sala, restos de la divina comedia, porque no deja de ser la divina comedia de nosotros de Europa. Y ahí se encontrarán pues señores que sufren, señores que no sufren, señores que lo pasan mal. Sí, sí, sí. Per tant, sí que realment és una exposició però podrien ser dues, perquè sí, aquesta... Son dos muy distintas. Son muy distintas las dos, pero es que también todos somos muy distintos en dos cosas. No somos un extraviento fijo, es decir, somos... Llums i ombres, no? Sí, l'únic que s'entén. L'únic desis ombres, sí. Com va venir la idea de fer aquesta exposició? L'has preparada per poder exposar aquí canginestar? Va sortir l'oportunitat i llavors has fet una mica de recopilació? Com ha anat, Carmelo? Bueno, decidí que ya podía volver a exponer y he puesto en contacto con canginestar, me hicieron la selección. Pareces que tuve suerte y me eligieron y bueno, pues, ha de exponer. Y ya está, no tiene mayor secreto. Has explorat altres cops aquí senyust? En canginestar dos veces más, pero hace ya... bien, bien, 25 años. Per tant, home, doncs és un retorn important, també. Sí, sí, sí. Porque dejé la pintura durante un tiempo por otras cosas de mi vida. Desde la pintura y hace tres años... hoy además es un diagonito y lo diré porque esto me encanta. Hoy, que es día 17 de noviembre, el 17 de noviembre de hace tres años volví a coger los pinceles. Home, un diagonito súper espacial, aquesta data. Sí, cuando Marseca Estelvi me dijo es pondrás el 17 de noviembre y miré mi libreta diario la fecha de hace tres años, y el 17 de noviembre volví a coger los pinceles y volví a pintar sobre el dienzo. Per tant, és una data màgica. Sí, està bé. És casual. Sí, sí. Es una maravilla que se haga casual. Estoy muy feliz por eso. Per què vas tornar a pintar? O primer, per què vas deixar de pintar? Porque monté otra actividad junto con mi esposa. Y en el pueblo donde vivíamos en Espina Vesa y en Crespià montamos una residencia de ancianos y esto me comió todo el tiempo de mi vida. Es decir, era un trabajo de 24 horas dedicándote a unas personas. Y me había obligado a dedicarme a las más estas personas y dejar de pintar, dejar de escribir de todo. Per tant, el retorn, tornar a pintar o tornar a escriure, suposo que ha estat una retrobada. Una maravilla. És molt bonic, tornar a pintar. Pintes cada dia, tens alguna rutina? Pinto cada dia. Pinto cada dia, me levanto y sobre las 10 a 14 hores, 10 a 2, estoy pintando. De un idò? Sí, sí. Si avui te'n trenca la rutina? No, la rutina ja se cortó el lunes. Aquesta setmana és especial. Jo estic muntant l'exposició. Se ha cortado la rutina, a pesar de que sigo pintando, porque alguna cosa que hay ahí, en una de las salas, todavía hay que retocarlas y voy haciendo, porque no son cuadros dentro de las salas. Què són? Muñequitos. Si la part de aquesta més fosc és una altra història. És una altra història, és que no té res, és difícil d'explicar, però ho veuràs. És la part més escondida del ser humano i, a part, també és la part més infantil. És a dir, que els nens disfrutaran veient-lo i tot. I, per tant, entrem per la part més lluminosa entre cometes. Sí, sí. Després ens trobem amb la resta. Sí, en la sala encontraràs les quadres, les quadres d'un pintor que els fa amb la idea de perpetuar-se. I el altre, en canvi, és amb la idea de que sigui efímero. Tu avui seràs en aquesta inauguració, després l'exposició es podrà veure durant tot un mes, però suposo que el menys avui, o algun altre dia que hi vagis, m'imagino que per l'artista, pel pintor també és interessant veure com la gent es mira, aquestes obres, i què hi troba. Sí, sí, sí. És molt interessant que... És molt interessant, però me puede dar algo si alguien la mira mal. Perquè, claro... Supongo que como cualquier pintor yo quiero mucho mi obra, a mis cuadros. Y si me los miran mal, pues no me hace ninguna gracia. De todos modos, yo sí, vendré casi cada día a ver mi exposición, porque después de todo, no solo se hace para el público, se hace para uno mismo, poder ver tus cuadros ahí puesto. Esto es otra sensación. Además, hay un cuadro que lo continuaré pintando cada día. Un dels que està aquí, a exposar. Ah, sí? No està acabat, és un quadre que n'ha acabat. Sí, puede acabarse en cualquier momento, porque la idea final está hecha. Lo que pasa es un cuadro que está lleno de... unos bichitos, que son la Chinche de la Malva Rosa. Y... y hay mil quinientos, y tengo puestos terminados unos quinientos, pues puedo ir haciendo todos los que quiera. Es un cuadro que está en proceso. Per tant, algú que potser vingui demà o demà passat, pot trobar tu pintant a l'exposició, cosa que és molt interessant, també, de veure. Bueno, sí, sí. Si parece interesante verme a mí de pie con un pincel en la mano, pues bueno, podría ser interesante. No, estem acostumats a veure-ho. Justament quan anem a una exposició en la que tot estigui ja impecable, i a vegades ens oblidem que hi ha hagut algú al darrere fent el que hi ha allà. Per tant, és una manera curiosa de veure-ho. Sí, bueno, però ho hago per mi, una experiència més mía. Ho hago per una necessitat de tenir esa experiencia de estar pintant a l'exposició. Clar, clar. No, està bé. Doncs els quadres tenen també títol, com truen un títol en cada obra. Todos los cuadros tienen títolos. Digamos, yo vengo de una generación que hemos vivido en las vanguardias, ¿no? Todas las vanguardias artísticas, y a mí, pues bueno, me incluyo mucho, pues, todo el expresión ir como americano y tal, y el no poner título, aquello de llamarlo con un número al cuadro y tal, y me ha costado quitarme esto de encima. Y ahora sí que le pongo títolos. Ahora tienen títolos los que... No hay ningún cuadro que no tenga título. Algunos muy grandes, muy largos. Perfecto. Doncs això també ajuda a estimular, ¿no? L'agrada veure les obres d'intentar lligar el que veus amb el que et vol explicar a autó. Sí, pero es lo que te decía. Digamos, los que aprendimos arte en cierto momento era desligar la pintura de la literatura. Es decir, un cuadro no tenía que tener literatura detrás. No es cierto. Todos queremos una referencia cuando vemos un cuadro. Cuando vemos un cuadro queremos recordarlo, queremos llamarlo de alguna manera, queremos encontrar algo que nos dé una pista de que hay ahí. Y bueno, pues no les doy muchas pistas a la gente, pero en fin, en algunos sí. Quins són els teus referents pictòrics, Carmelo? Todos. Doncs algun que t'agradis especialment. Bueno, vamos a ver, me gusta mucho el Jackson Pollock. Marrocco, Barney Newman, a Reijard. Dalí, Picasso, Tapies, naturalment Miquel Barceló també, lògicamente. Es muy bueno, chaval. Y todos, es que son muchos, y de muchos tipos. Libesclayn, Basarelli, Mondrian, todos. El señor que pintaba en las cuevas, me encanta, y los grafitis de la calle me vuelven locos. Creus que hi ha un moviment artístic aquí s'enjust, vinculat al món de l'arc, que hi ha cas molt en coses? T'ho tinc una idea. Dic que a vegades també canginistes van explosant de tant en tant d'artistes locals, i que igual no ets tan seguidor. Sí, sí, soy seguidor de venir a canginistar, a ver las exposiciones. No tengo ni idea. Tampoco me interesa mucho sentirme agrupado a ninguna tendencia ni nada. Molt bé. Aquesta tarda s'inaugura, com dèiem, els dos quarts d'avui del vespre, aquest cell de canginista. No sé si avui és d'acabar encara de fer algun... O està tot a punt, ja. Està tot a punt. Estoy terminando de pintar una vidriera muy infantil que pongo. Sí, ja està, quasi tot llest. Els dos quarts d'avui d'aquesta inauguració fins al 18 de desembre. I bé, en tot cas, això avui és el punt de partida que sempre és un moment dels més emocionants, també, a l'hora d'exposar el dia de l'estrena. Bueno, eso parece. Estàs nerviosa o no? Per mi és de tarda. Por estar delante de gente. En el fondo preferiría no estar. Bé, doncs segur que igualment va molt bé. Vull parlar d'aquesta exposició que s'estrena avui, aquesta exposició de pintura de Carmelos Borroig. Moltes gràcies. Gràcies, Carmelos. Que vagi molt bé i bon dia. Bon dia. Saps d'on ve l'aigua que veus amb aquests dutxes? Saps on va aquesta aigua un cop l'has gastat? Amb motiu de la setmana de la ciència, a aigües de Barcelona et convida el 19 i 20 de novembre a les jornades de portes obertes de la planta potabilitzadora de Sant Joan d'Espí, la depuradora del Prat de Llobregat i el Museu Akbar de les Aigües, perquè ho sàpigues tot sobre el camí de l'aigua. Inscriuti prèviament trucant al 933-423-536 o envian un correu electrònic a serveis educatius a roba aigüesdebarcelona.cat. Per més informació, visita Museu de les Aigües.cat. De dilluns a divendres de 4-5 de la tarda, s'han anat amb estils com el Chill Out, la Smooth Jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4-5 de la tarda. Smooth Jazz Club. Qui esperem? Ve-t' aquí una vegada. Un programa de contes que realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes de l'associació de mestres Rosa Sençal. Els podrem escoltar, els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del dematí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilònis. No us ho perdeu. Gràcies a tots els dijous de 9 a 10 del vespre. Des del cap de Sant Just posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic, acosta't el nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just. Gràcies a tots els dijous. Gràcies a tots els dijous de 9 a 10 del vespre. Gràcies a tots els dijous de 9 a 10 del vespre. Joana Agarra i en Jordi Agulló. Volia dir que avui saludem l'ambient de les salutelacions a la Joana, que no la podem tenir aquí a la ràdio. Bon dia a tots tres, que tal. Bon dia. Perfecte, el Tulia. A més, avui comencem l'hora en punt, per tant, doncs... No podrem criticar-te, eh? Exacte, sí, sinó que... Et sento bé, t'ho sento bé, t'ho sento bé, t'ho sento bé, t'ho sento bé. Sí. Ah, sí? Sinó, hi ha els altres cascos, sí? Sents bé, Montse? Ara sí, sí. Perfecte. Doncs bé, fem un tertulia. No sé si teniu algun tema, veig que la Lina porta alguna cosa, ja sobre la taula, doncs vinga, endavant. Bueno, si consideres oportunitat, voldré parlar del tema de mèdia ambient, que la Val de Bers, l'altre dia, ens va fer l'enterrament. I en l'editorial, de l'Alnus, de què hem estat en els 19, 20 anys, que estic bé seren 20 anys, aquí en la lluita i tal, és enterrat i voldria posar-se a puntualitzar. Molt bé, i tant. Digues. Sí? Dic. Endavant. Bueno, estan d'acord en l'objectiu de la... Què fa, aquest editorial, que uneix el que l'associació de la Sardana, la agrupació de la Sardana s'ha disolt, que no vol dir que deixi de fer l'activitat, perquè aquest senyor em mirava de joins i s'han esgotat, i al seu cicle s'ha esgotat. I no vol dir que hi hagi tirada taula, perquè té pactat l'any per fer sardans en el poble, en l'Ajuntament. Doncs una mica l'Alnus es passa això, que es van disolver com a agrupació local, van passar a ser de teva, i continuem, en el problema aquí, que ja ho vam parlar una vegada, que no entra gent nova. No entra gent... Però no vol dir que nosaltres no continuem, i jo continuo fent de la cura dels arbres, que hi ha en Can Cortés, el Torre de Can Cortés, i continuo fent de portaveu aquí, de les coses de medi ambient. El dimarts va ser d'una entrevista de mitjora, aneu de segura.