Entrevista a Jordi Porta i Jordi Amigó, regidor de mobilitat i arxiver municipal - 21/11/2016

Un quart i mig d'una que estora el que fem és una mica d'història perquè avui fa 100 anys que es va constituir de banda notòria la societat que va fer possible la posada en servei del primer autobús de Sant Just que en concret arribaria el 31 de desembre del 1916. Per recordar doncs aquesta famèria d'avui que és justament 21 de novembre, per tant avui fa 100 anys exactes, hem convidat a la ràdio l'Arxivé municipal en Jordi Amigo, bon dia. I també tenim el regidor de transport Jordi Porta, bon dia. Hola, bon dia. 100 anys que abans quan vam parlar de les notícies amb l'Andrea li deia que fins i tot em sembla molt a temps, no era conscient que em feia tant. Era habitual a tot arreu, era una cosa només de Sant Just o...? A Barcelona ja hi havia autobusos, en aquells moments el més habitual eren les dil·ligències, que era la manera de connectar-se amb la capital era a través de les dil·ligències, i van haver-hi alguns agusarats que van començar a implementar aquestes línies amb els pobles que hi havia al costat de Barcelona. Bàsicament també perquè eren estiu agents i era una manera també d'ells de beneficiar-se. Clar, exacte, és una manera fàcil. Quant trigava per això l'autobús en aquella època? Es parla de que podia trigar entre 3 quarts i una hora, fins i tot a la plaça de Espanya. No ha canviat gaire, a vegades triguem més segons com. No, no. Es feia moltes parades, eh? Clar, hi havia ben trànsit també, segurament. La carretera estava fatal. Aquest era el problema bàsic, és que la carretera era de terra, allavors hi havia clots, les rodes eren massisses, els cotxes s'averiaven molt i, realment, moltes vegades hi havia molts problemes de varies. I quan algun conductor veia algú que li atxacava la mà per agafar l'autobús, parava. No hi havia les parades establertes que hi ha ara. Però no era una miqueta allò de sabien de guanyar la vida, eren línies privades, i una mica, doncs, això també feia que... Clar, de fet, aquesta assignatura que es va fer el 21 de novembre, el va signar el president de la Taneu de Llavors. El que seria? El que seria després. L'encarre no existia, la Taneu, no? Faltava un any fins i tot. Aquest senyor era un estiuajant, que es deia García Solà. Aquest senyor vivia al carrer Bonavista, entre el carrer Creu i el carrer Major, i va tenir un home bastant emprenedor, i va crear una societat, companyia d'automòbils en justos pluges, Barcelona, i ara ell va fer una societat d'accions, i diu que va deixar participar als veïns d'esplugues. Però ara sí, està bé. Però que venia de Sant Just, eh? Això estava clar. Venia de Sant Just, i ara es va veure sempre Sergi Figafe amb esplugues, perquè el senyor Estals era el que tenia el concessionari de la línia de dirigències, perquè estava casat amb la Dolores Vila, la Dolores Vila era una senyora que és la que havia fet les dirigències, l'Estals era el seu marit, i tenien la monopòlida del transport. I els aquests senyors trencaven una mica aquest monopòlida de l'eligència. Clar. Per tant, doncs suposo que va ser un fet molt important per Sant Just. Sí, va ser un fet molt important perquè a alguna manera el poble es modernitzava. Penseu que a Sant Feliu, a Sant Joan, a Cornellà, a Hospitalet, a Molins, ja hi havia tren des del 1854. És a dir, ens portàvem una avantatge gairebé de 60 anys. I a Sant Just era com a l'Oeste, si arribàvem d'eligència o a peu. Imaginat. O amb algú que podia tenir algun vehicle, però... Clar. I ara aquest senyor, posteriorment, un home emprenedor, va ser el que va decidir i el que va promoure que es fundés una teneu. I ara, al 1918, el juny, fundaria la teneu, i era un home emprenedor. L'emprenedoria li va durar poc i la presidència també, perquè aquest home va morir l'octubre de l'any 18. El cap de tres mesos de funda la teneu va morir d'una epidèmia de grip que hi va haver a tot Espanya. I això va ser un dels motius per a qualsevol companyia. Aquesta, doncs, anés deixant de funcionar. Va funcionar un parell d'anys, i després va venir un altre i un altre i un altre. Clar. El primer viatge, per sobre, és el 31 de desembre. És una data bastant curiosa, no? L'últim dia de l'any, el 30 de desembre, a més a més aquesta línia ja la va venir, d'alguna manera, a mossèn Antonino, que també feia pocs anys, feia pocs dies. Que acabava d'arribar també, no? Que acabava d'arribar al poble. Aquest final del 1916 van passar moltes coses en just, però una banda més important seria aquest tema del transport, que ens vam modernitzar amb la línia d'autobús, i després d'arribar a mossèn Antonino, que seria un factor que va deixar molt en premta al poble, que va durar des del 1916, fins a l'any 53, que es va morir. Va sobreviure a la guerra, que era un home, de caràcter, que va... Jo sí, marcar, una mica. Que va marcar, sí. Tenim també, com deien, el regidor de transport en Jordi Porta, que, bé, no sé si tu ets conscient que feia 100 anys ara de l'arribada d'aquest primer autobús a Sant Just. Doncs no, m'ho va explicar en Jordi fa unes setmanes, perquè estem preparant alguna activitat per la setmana de la mobilitat de l'any que ve, relacionada també amb l'arribada del transport, d'aquests 100 anys del primer transport públic a Sant Just. Jo estava fent 4 números, perquè les dades no les tenien concret, de comparativa, una mica. Ara fa 100 anys hi havia aquesta línia. El Jordi, has comentat que passava 3 cops al dia... Us va passar uns 3 cops al dia, matí, migdia i tarda. Sí, teníem una mica la idea. Teníem uns 3 busos al dia, i estava fent una mica una comparativa amb el que tenim ara. Fem números grossos, no és una dada exacta, però ara tenim més de 300. Viatges al dia? Més de 300 viatges al dia. No hauria dit que eren tants, tampoc. Amb 100 anys hem multiplicat per 100. Aquesta freqüència. Aquí també és una línia que es podria dir que la que més assimila en l'actualitat és el 157. Exacte. És el que va per la... Ja va marcar una mica aquest trajecte, segurament. Sí, eren concessions. Les concessions eren Sant Just Plaza d'Espanya, i aquesta concessió va evolucionant, però la concessió es manté. Hi ha una altra concessió, que és Sant Just Pedralves, per exemple. Són concessions, i el que fan les companyies... Seria el 63, no? Seria el 63. El 33 ja seria de transport netopolitants de Barcelona, el TMB, que TMB és l'areu de totes aquestes companyies privades que acabaran fent fallida, no? Te'ls acabaran més o menys. Clar. Doncs ara, perquè us feu una idea, d'una línia que teníem fa 100 anys, ara en tenim el voltant de 11. Si... Contem el Soleil Sauret. Contant Soleil Sauret. Sense comptar Soleil Sauret, tindríem 157, 63, més el Just Metro, més el Just Tram. Hi ha en banc 4, L10, L46, 5, 6 línies. 6 línies amb una altra freqüència. Totes aquestes línies, excepte el Just Tram, que hi ha dos a l'hora. Dos a l'hora, que... Sí que ara em sembla poc, no, però clar, en aquella boca. Em sembla poc, però és que ha de 30 minuts, allò era cada 5 hores. Doncs ja són aquestes 6 línies més urbanes i de connexió amb Barcelona, amb totes d'elles, amb una freqüència molt elevada. Clar. Si m'ho permeteu, ja hem d'afegir el tram baix. Clar, sí. Aquests 305 busos, si li afegim el tram via, ja passem a unes 355 expedicions. Sense comptar si és tram via o bus. Bueno, sí, està clar que ens hem modernitzat, i de fet som al municipi amb més oferta d'autobús per evitar de tot arar de metropolitana. Per compensar la falta de 30, també, o de metro. Un dels motius és... Exacte, que en realitat suposo que altres municipis potser no els fa tanta falta. No tenen tantes línies, però perquè ja tenen altres transports públics d'alta capacitat que el substitueix. També s'ha de pensar que vull dir que no tots els municipis tenen els desplaçaments de població que pot tenir-se en just, per exemple. Vull dir que hi ha municipis que poden tenir gent que no volgui tant com aquí. Per exemple, el 1907, quan es va crear la línia, els veïns que anaven a Barcelona eren en minoria, d'alguna manera. Jo ara el transport públic va ajudar a que se'n just deixés de ser aquest poblet, reduït, reclòs, tancats sobre si mateix. Va ser gràcies també al tema dels autobusos, perquè fins allà el borson just era un poble allat. Vull dir, es relacionaven entre ells, els que estaven, potser, amb l'agent dels plugues, però no eren com altres municipis que estaven més connectats, com els de Tren, no cal dir-ho. I ara això també va ajudar que el municipi sobrís una mica més. O per anar a estudiar, fins i tot, potser. En aquells moments, en 1916, anaven a estudiar quatre famílies. Posteriorment, cap als anys 20, sí que el transport ajudarà a que famílies més modestes puguin enviar els seus fills a estudiar. Això serà als anys 20, 30, que serà possible. I molts estudiants van poder estudiar a Barcelona, fer el batxillerat, en aquells moments era fer el batxillerat, per l'autobús. Això sí que això serà a partir del 20, 30. Ja no parlem dels anys 40 i 50. Llavors suposo que hi ha un canvi de gestió. Llavors molt gent va poder estudiar gràcies als autobusos. Si no hagués sigut del tot impossible. Hi havia mestres, i hi havia mestres com la Carme en Pérez Verdu, que explica que un dels motius de venir aquí va ser perquè hi havia una línia d'autobús que li permetien acabar els seus estudis de magistari. I ara em permeteu una conya, que a la Carme Pérez Verdu, quan va arribar aquí a l'any 30, el seu oncle li va dir que, en breve, lligaria el metro. L'any 30, està bé. Hi havia coses que no canvien tant, els temps que es triguen fins a anar a la d'Espanya, o aquesta idea del metro, que no arribarà, no? Jordi. Bé, a court termini no. Estan just directament, en principi. A court termini no. Foto més mitjà o llunyà, no ho sé, no soc fotolòleg, però... Està difícil. Estava, no? La generalitat és pobra, ara mateix. Fa anys que era per això. Sí, fa anys que és pobra, sí, però tot i així es fan algunes obres que potser no calen massa, però ara els recursos aniran per la línia nou. Almenys això és el que ens comenten, no? Que s'ha d'acabar la línia nou en el seu tram central, que està mig construïda, i, per tant, demanar ampliacions de metro... És poc realista, no? Potser quan arribi al metro, la canyada d'autobusos que hi ha, ni el tram, és el que diu, ara potser ja no fa falta. Potser sempre fa falta, però... El que creiem. Hi ha molta freqüència d'autobusos. Hi ha molta freqüència d'autobusos, ja tenim molts... Un dia és com avui de pluges quan és complicat. El problema és que la gent agafa el cotxe en aquests dies de pluja, i potser caldria... Els dies de pluja són un drama, però per mala sort no hi ha tants dies de pluja. Però no és que disminueixin els busos, és que els cotxes col·lapsen. Els cotxes col·lapsen, sí. A diferència de les problemes que hi havia al bus en el 1916, entenc que eren l'estat de la carretera. L'estat de la carretera. Ara l'estat de la carretera és bo. Teníem la maquinària en hora molt fiable. Ara la maquinària és fiable. Ara el que tenim és un altre problema, la carretera per on circulen els busos està col·lapsada. Llavors, el següent pas per la millora dels autobusos, jo personalment crec que els autobusos eren molt de recorregut encara, en quant a solució de transport públic, encara té molt recorregut per fer. Potser no sé si cent anys més, però potser ja hi haurà altres temes, vehicles, elèctrics, o a saber com. Però sí que té molt recorregut, sobretot, en la qualitat del trajecte. Això vol dir més carrils busos, més segregació de la resta de trànsit, i semàfores més coordinats perquè l'autobus no s'aturi tant. Per tant, aquest trajecte que a Barcelona ara mateix, en hora punta es fa una hora fins al centre, fins a l'universitat. Aquests trajectes, en hora punta, que és quan està col·lapsat, siguin més agradables i més bons, perquè ara mateix tenim molta oferta, com hem dit, però la qualitat del trajecte no és bona. Es va com a l'Antina. Mira que vas entrenar a Barcelona, vas baixant. És lent, i ja entrar a Barcelona és un problema, perquè ara dins de Barcelona alguns carrers tenen carrils busos, de fet, bastants, i n'estan fent més. De fet, nosaltres n'hem demanat un des de l'Ajuntament de Sant Just, que se'n faci un nou a la vingula de Pedralbes, ahir a la vingula d'Esplugues, abans de Pedralbes, que ara no n'hi ha des del principi. Allà hi ha un tap, que tenen el Just Métrocom, el 63, ens perd molt de temps al matí. Allà hem demanat un carril bus, ens han dit que sí, ara veure quan tarden a fer-lo. Però tenim l'Eina, ara el que cal és donar-li les condicions idònies, perquè treballi de forma òptima. També s'ha de pensar que en aquesta zona urbana on vivim, el número de cotxes és altíssim. Hi ha famílies i cases que tenen estàduts i tres cotxes. També el nivell adquisitiu és més alt. El nivell adquisitiu és més alt i això es nota. El problema tampoc, jo crec que no sigui un tema de nivell adquisitiu, que està molt bé que sigui alt. El problema és que s'ha donat tantes facilitats al cotxe, que al final és la solució més òptima per a molts veïns. El problema és que donar facilitats al cotxe, com se'ls ha donat, fa que el transport públic sorti perjudicat, com hem dit, perquè tardarà tant en arribar a Barcelona, perquè tants cotxes que l'alenteixen. Llavors ara estem a un paradigma, estem a un cercle viciós de que la gent no va amb bus, perquè és lent i et va amb cotxe o amb moto, perquè és més ràpid. Però això fa que el bus encara sigui més lent. Llavors s'ha de trencar aquest cercle viciós, s'ha de fer un cercle virtuós, com ha de ser aquest cercle virtuós, fent que el transport públic sigui més ràpid i més fiable, que la gent sàpiga que potser tardarà una mica més que amb cotxe, igualment la qualitat del viatge és bona, pots anar segut, pots aprofitar el temps i no has de pensar on aparcar i com aparcar. Però per fer això cal temps i cal... Encienciar la gent i el tema de salut, que estem arribant a uns límits de contaminació que fan tremolar. Sí, això és un tema molt seriós, l'aire metropolitana, si està posant seriosament també per combatre'l. Però al final, un dels missatges que estem rebent, via televisió, via notícies, via tot, és que el cotxe elèctric solucionarà això. I això és un missatge trampa. El cotxe elèctric solucionarà la contaminació i, per tant, hi haurà un aire més net, etcètera, amb la millora que això suposarà, però no millorarà el que són els embotallaments a la ciutat, el trànsit i l'ocupació del cotxe a la via pública, que això és un dels principals problemes que tenim i els que hem de combatre. Hi ha aparcaments a Barcelona que estan buits, estan soterrats, hi ha plantes que estan buides, mentre aparquem a la superfície i donem voltes per aparcar la superfície quan hi ha aparcaments buits. Bueno, s'han d'omplir aquests aparcaments i els omplir-los de motos perquè no aparquin a les voreres. Clar, hi ha un canvi de vits que costa, però suposo que s'ha d'anar cap aquí. Amb el tema del preu era car i era barat. Per l'època ara, evidentment, ens diràs el que és i ens serà baratíssim, però no sé... No sé què representaria. Era diners. A l'època, 30 cèntims eren diners, però encara trobava gent del poble que per no pagar els 30 cèntims anaven a Barcelona a peu i estaven allò que estaven, o després trobaves també d'altres que, quan el pagament era fraccionat, si baixaves els plugges, valia 5 cèntims menys, i llavors hi havia gent que menys baixava els plugges o baixava una para d'abans per extorbir-se 5 cèntims o 10 cèntims. Com si fos una zona diferent, no? Era una despesa nova, que la gent no estava acostumada a fer-la, però que ràpidament va permetre als jardineris que les paletes de Sant Just podien trobar feines a Barcelona, i és evident que l'autobús, el transport, va provocar també una millora amb les condicions laborals i la feina dels veïns de Sant Just. Van veure el seu camp laboral obert, obert amb moltes toques de Barcelona, de la zona de Pedralbes, i molts d'ells van ser paletes que es van consolidar fent feines a la zona alta de Barcelona. A poder anar amb autobús i poder anar i venir. Ells no anaven i venien com ara, sinó que anaven el dematí i tornaven a la tarda. La freqüència, evidentment, era una altra. El primer viatge, a més, ha llegit camp. No se sap ben bé on van a parar, d'aquí Sant Just. Era una plaça que no està clar. Una plaça que hi ha en plaça de camp Lau. Només poden ser dues places, o bé la plaça de Camp Preciós o la plaça del Parador. Potser hi havia una casa que li deien amb el nom cal Lau, i el cronista de l'època, el que fa la notícia de premsa, diu que els autobusos van arribar a la plaça de Camp Lau. I la realitat és que no sabem on era la plaça de Camp Lau. Tant pot ser el Parador com pot ser la plaça de Camp Preciós. Algun dia potser trobarem un document que ens ho especificarà. I es va acabar amb convidar anar dins dels autobusos a les persones més grans del poble. Un de ells, el senyor Padrosa, Francesc Padrosa, van fer això, es van arribar amb dos autobusos, que era un autobús que de mar que era Berliet, un autobús francès que va comprar aquest senyor Manuel García Solà, es deia. Un te jordi, perdona. Els autobusos de dos pisos van arribar a Vèrie, a Sant Just. Sí, van arribar a Vèrie, quan totes aquestes companyies privades, el Manuel García Solà, el Torner, les Tals, les Anjustenca, el Walter Leo Pohl, hi ha un moment que no acaben de donar prou servei, i llavors l'Ajuntament de Barcelona crea la companyia general d'autobuses, la CGA, i a l'any 30-31 arriba el primer autobús de dos pisos, que hi ha l'autobús vermells, que depenen de l'Ajuntament de Barcelona, la CGA, que va acabar depenent de l'Ajuntament de Barcelona, i arriba cap a l'any 30-32 aquest autobús de dos pisos, i és el que fa allà la parada, el parador. Els autobusos del Manuel García Solà es guardaven, fins ara hi ha hagut el Bar de la Gaconada, el Miquel Gavarte, que feia la sala, i es diu parador per això, perquè allà hi havia la parada dels autobusos, hi havia la cotxera, i llavors els dos pisos van començar a parar on hi ha l'actual parador. Cap als anys 30, els autobusos que eren més grans, ja van parar amb l'actual parador, i van arribar autobusos a dos pisos, i llavors sí, que ja trobaves estudiants, que anaven a fer batxellera de Barcelona, i eren uns usuaris molt importants de l'autobús. Els anys 30, durant l'agap pública, ja trobaves gent des en just, que podia pagar les estudis dels seus fills, de batxellerat, que agafaven l'autobús per anar a estudiar a Barcelona, perquè aquí només podies fer l'ensenyament primari. Clar. Que bo. Doncs bé, bueno, això aquí és molt interessant, ens ha fet gràcia aquesta famèrida, ja que avui no era el primer dia, però el 31 de desembre, en serà que més no és ni... en serà que deu ser dissabte aquest any o una cosa així, potser era complicat fer l'entrevista el mateix dia en què arribava el primer autobús, i hem trobat un portú exacte, fer-ho avui que just és quan es va signar, es va constituir aquesta companyia d'automòbil de Sant Just, de Berles. Sant Just no tenia ni notaria, va haver d'anar a Notària o a Barcelona. Caminant, o ja hi havia el primer autobús. No ho sé, potser va anar amb dil·ligència. Això seria... No m'imagino el Notària anar encaminant des de Sant Just cap allà. Doncs moltes gràcies a l'Arxivé Municipal Jordi Amigo i també al Regidor Transfòger d'Iporta, que vagi molt bé i fins aviat, bon dia.