Entrevista a Ot Burgaya, de Paral·lel 40 - 22/11/2016

Ara sí que podem saludar l'Otburgaia. Bon dia, Oot, què tal? Hola, bon dia, què tal? Per parlar d'aquest documental que es titula la teoria Sueca de l'Amor i que, bé, em dic, a més a més, que està gravat a Suecia, Noruega i Dinamarca i que, bé, un títol, doncs hi ha d'aquests que crida l'atenció, d'alguna manera. Què ens explica aquesta pel·lícula? Bé, aquest és un documental que, bueno, perdona, et faig una petita correcció, només de Sueca, la producció d'Anesa i Noruega. Perfecte, d'acord, només passa a Suecia. No passa a Suecia i també en un país africà, que no diré, que ho sabrà la gent que vagi a veure la pel·lícula. Parlo una mica sobre cap on va la societat. Suecia és un referent per tots els països del món, de social democràcia, d'estat del benestar, però a Gandini, que és un director de Suec i tal, troba alguna escletxa en aquesta perfecció social, diu, bé, tot sembla perfecte, però realment la població sueca és feliç. A més, ha sortit d'una estadística que és devastadora, que és que la meitat de la població sueca viu sola, i el 25% de la població mor sola sense que ningú ho reclami el seu cos. És a dir, s'han... critica una mica aquesta desvinculació social entre les persones, s'han trencat alguns lligams. És un lloc on tot era perfecte què ha passat, perquè passés una cosa d'aquestes. Per tant, un documental que parla de la felicitat i que trenca alguns mites, perquè tots tenim força idealitzat segurament Suecia i els països del nord? Sí, exacte. Els països del sud sempre, com itàlia, Espanya, Grècia, sempre ens hem mirat això de Suecia, com el paradigma o com el futur que volem assolir. Però és a dir, clar, quan la meitat de la població Suecia viu sola, és a dir, tenen tot... és a dir, l'estat els proveix de tot el que un ciutadà pot necessitar, però és a dir, la relació entre les persones s'ha perdut i ell planteja i si ens hem equivocat de valors, a l'hora de plantejar cap aquí, és a dir, això és una societat que volem, és a dir, ho tenim tot, però ens falta alguna cosa, és una cosa tan important com la felicitat, no? A més a més, parlar de felicitat és difícil en general, i en unes imatges, imagino que tampoc deu ser fàcil, com es resol en aquesta història. Sí, exacte. I el que et diré és dintre el món documental, és un documentalista molt valorat, perquè fa una cosa molt complicada, que és parlar de conceptes, tractar idees abstractes com la felicitat, l'individualitat amb la comunitat, és a dir, això, si no vas a parlar amb algú concret, com ho expliques? I el tractament de les imatges o el fil narratiu d'aquest documental t'impregne, té una atmosfera, una aure, que entres al documental i respires aquesta cosa que, comparant-ho fins i tot ell, acceptava la comparació, és una mica com les pel·lícules d'això de Truman. Això és un lloc tot perfecte, que tot és fantàstic. Parement no hi ha cap problema, però la gent no relaciona entre els uns i els altres. D'una idea. A mi també és un model que pot ser que acabi arribant aquí d'alguna manera o altra. Clar, si molts països que anem en aquesta direcció, busquem una cosa com aquesta. Ell simplement posa sobre la taula dient que hi ha alguns valors humans que el progrés fa que perdem, i això estaria bé no perdre-ho. En cap moment ell cau entesis en contra de l'estat del benestar, ni és una comodilla del neoliberalisme. Simplement posa sobre la taula que això de Suecia està molt bé, i en molts sentits és un dels països més justos del món, on la renda està més ben distribuïda, i la pobresa és un percentatge ínfim, i tot i així s'intenta solucionar. Encara que entrin partits més liberals o més detretes, és una cosa que l'estat del benestar és sagrat allà. No es tocarà de cap manera. Però sí que et diu la gent... És a dir, el fet que s'hagi fet des de les polítiques que els fills no hagin de dependre econòmicament dels pares, que les dones no hagin de dependre econòmicament dels seus marits, fins i tot la gent gran s'hagi... no hagi hagut de dependre econòmicament dels seus fills a l'hora d'anar a una residència, això. És a dir, ha fet que les relacions socials i familiars s'hagin, en molts casos, s'hagin trencat, i llavors la gent ha decidit, com que ho tenien tot, viure sola i fer la seva vida al marge de qualsevol. Si ho diuen molt bé en una frase, és a dir, Suecia és una societat d'individus. Molta gent, però cadascú, està a la seva hòrpita. Que curiós, sí, sí. Home, doncs és interessant, segurament, veureu, doncs, a través d'aquest documental, aquest punt de vista que segurament no ens l'esperem, d'alguna manera, quan pensem en Suecia. Sí, quan pensem en Suecia, normalment estem acostumats a que es tracti com un país millor que el nostre. I aquí, simplement, fa una mirada... És una mirada cínica, és una mirada en molt de sentit de l'humor, és una crítica constructiva que fa a la societat sueca. És a dir, encara que algunes persones no se l'hagin pres bé, al contrari, vull dir, és a dir, les envajades sueques i els consolats i el mateix govern suec ha fet promoció de la pel·lícula. Vull dir que accepten la crítica i l'humor, no? I, a vegades, la distorsió una mica de la realitat, portar-ho a l'extrem, convertir-ho en una cosa una mica sinistra. Jo crec que tot el documental és un documental rodó que t'explica una història que pots o no creure-te-la, i, almenys, et fa plantejar-te algunes coses i cap on els països occidentals estem anant. Clar. A més, a més, el director sigui italià, suposo que també marca una mica aquest punt de vista, no? No és algú que està allà vivint ni que ho explica, o algú que ho ha viscut des de sempre, no? Exacte, ell, de fet, és mig italià, mig suec, és de mare sueca. Perdona, la reala aquesta suposo que l'ajuda. Sí, conservar el taranà una mica del sud d'Europa, una mica italià, que això descoloca una mica aquesta fredor, aquesta... disculpeu, el tòpic, aquesta fredor, aquesta distància que marquen els suecs. I per això és un punt de vista completament diferent. És a dir, tots sabem que el cinema, suec, els documentals sempre mantenen... són d'aquesta fredor, amb aquesta distància, que guarden distància entre les coses, aquesta introspectivitat, i ell li dona una altra volta a tot aquest bow-crown de l'audiovisual suec, i es mira des d'una forma bastant sentit de l'humor. Ha passat pel Tocs Barcelona i ha passat per altres festivals, aquest documental, també, Ot? Sí, el Tocs Barcelona del mes de maig passat, de fet, es van fer dues projeccions, es van exaurir les entrades a les dues projeccions, es va quedar gent fora, i ara durant tot aquest mes s'han reventat sales, literalment. Sí, que està funcionant molt bé. En el sentit que, en molts casos, ha sigut de cada gent fora, en altres llocs s'ha decidit fer una segona projecció, perquè molta gent s'ha interessat per aquesta pel·lícula, està tenint molt bona rebuda, molt bones crítiques, i tothom coincideix en que és una gran obra d'art, diguéssim, en aquest sentit. Molt bé. Doncs no haurem d'aprofitar aquest divendres, per anar-lo a veure aquí a la Taneu, és el documental del mes, es podrà veure a partir de les 8 del vespre, a la Sara 50, en Ari, de la Taneu. Aquest documental, la teoria sueca de l'amor, que posa, doncs, aquest tema del mitjà de Suecia, la felicitat, i altres qüestions del món d'avui, sobre la taula. Avui n'hem pogut parlar amb l'Otbur Gaia, de la productora Paral·lel 40. Moltes gràcies, Ot. Moltes gràcies a vosaltres. Que vagi molt bé i fins aviat. Bon dia. Moltes gràcies.