Entrevista a Gina Pol, regidora de Polítiques de Gènere - 23/11/2016

3 minuts i un quart de 12, aquesta hora el que fem és parlar de les diferents accions que es fan a Sant Just pel dia internacional contra la violència de gènere, que es commemorarà el divendres 25, tot i que es fan també diferents actes durant aquests dies amb diferents propòsits reivindicatius. Per això avui en volem parlar amb la regidora de polítiques de gènere, Gina Pol, molt bon dia. Per parlar d'una banda de les accions reivindicatives i després d'altres accions que es fan durant la resta de l'any des de l'Ajuntament, és el 27 de novembre de fet a qui Sant Just és un dels municipis que sempre es fan actes amb la voluntat d'anar-se a reinventar i que aquesta reivindicació sigui cada cop més visible. Sí, hem de promoure alguns canvis perquè la gent tingui l'insertiu de cada any anar a l'acte institucional que es fa del 25 de novembre i sempre hi ha la col·laboració de l'Ajuntament, que és el de joves sempre portat també la seva aportació amb visió més juvenil i jo crec que és una commemoració que està bastant consolidada en el municipi. I aquest any fem alguns canvis a veure si aconseguim que tingui un relleu diferent. Hi ha un canvi d'ubicació, per exemple? Sí, com que aquest any una de les novetats era crear com un mur de denúncia, vam pensar que una de les parts més visibles del municipi, però em passa més gent, és la part del parador, que a nivell de trànsit tens molta mobilitat i la gent, inclús pel tema de l'autobús, és una de les parades centrals de poble, i que allà un mur de denúncia es veuria més que no pas potser a l'entrada de l'Ajuntament, hi ha un espai més cívic. I la idea és aquesta, hem estat recollint sabates i moltes entitats han col·laborat pintant sabates o tacant sabates de vermell com a títol de denúncia. I el casal de joves, que ha fet una aportació molt bonica, també, han treballat llaunes que pintades amb missatges, volen traslladar missatges de denúncia, de pensar-hi, de reflexionar, i jo crec que són dues maneres de visualitzar, a través de l'art, que la situació que s'està vivint, que no acaba d'aminorar, sinó que incrementa, s'ha de poder abordar d'alguna manera, no?, perquè si hi ha hagut quatre morts a Catalunya per violència, tu has n'estat aquí al costat, una són feliures i altres plugues. Sorprèn que és justament els municipis col·lindants amb nosaltres. Quatre dones que mor i que són dades que, si mires l'històric de tots els anys, dius, però si això fos a nivell d'accions a trànsit, ja s'haurien pres moltes mesures dràstiques per acabar amb aquesta situació. En canvi, és com una realitat, com molt interior de les cases, que falta que hi hagi una reacció més dura, no?, sorprèn que no aconseguim ni reduir ni aminorar, sinó que continua estant molt molt ficat dins d'un entorn familiar, que no hi ha manera de trencar de penquins vicis, malaltissos, que acaben a l'amor, no?, sorprèn. Segurament perquè la manera... Perquè passa que és una cosa que està molt dins de casa, o es podrien fer més coses, creus? I des de... no només des d'un ajuntament, sinó a nivell d'una societat, ja. S'han de poder fer més coses, i la bàsica és la para educativa, és a dir, ha de haver com uns roles que no haurien d'estar per mesos amb cap realitat, no?, és veure que peguen una dona, surt a qualsevol sèrie de televisió, és a dir, hi ha una realitat amb el tracte cap a la dona, amb visibilitat, que la veus en models de televisió, en models de sèries americanes o espanyoles, en aquella ideària, allò es pot considerar com normal, i dius, no, de començar a educar des de ben petits, que aquelles situacions són intolerables, que són insostenibles, que no s'han de permetre, però ni així de petit, no?, el mínim indici és de poder trencar amb aquella persona, però, clar, quan parlem de vincles familiars, que pots ser el teu pare, la teva parella, el teu qui sigui, el vincle familiar ho fa tot molt més complicat, és molt més difícil allunyar-te, i és una de les dificultats de les dones que se separen, que continuïment té un vincle amb els fills, que el poder judicial no ajuda, perquè ara estan donant les tuteles compartides, inclús quan hi ha casos de violència pel mig, vull dir que no et pots allunyar d'aquella persona, sempre que et don vincle, i el sentiment, a vegades, és molt difícil de frontar, i trencar-ho dràsticament, no? Per tant, doncs és una suma de coses, i de recursos. És una veritat complicada, complexa, i que tothom s'ha de poder implicar d'alguna manera o d'una altra. Sí, perquè els teus veïns els ascents i allò denuncies, perquè tu a l'escola veus que no és teus estranya, que aquell pare aborda d'una manera molt, molt estranya a la filla, és a dir, hi ha gent que et diu, és que, a vegades, com que ho he viscut, detecto quina persona no té... no sap com afrontar aquella situació, i l'afronta amb violència, no? Rebaixant la confiança d'aquella altra persona, i això és el que hem de treballar, a nivell d'hàbits, de roles, de manera, no sé, en un roleplay que tu vegis allò des de fora, i diguis, jo em comporto així, mare meva, com m'atreveixo a intentar sobreposar-me damunt d'aquella persona d'aquesta manera. Per tant, segurament, la base de tot és l'educació, i començar des de ben petits, perquè aquests roles, doncs, s'han d'aconseguir que hi participin, des de la sensibilitat de mestres, la sensibilitat de policia, sensibilitat judicial, hi ha tanta feina que es pot fer, i és tan difícil, clar, i en temes que no s'aborden, quan tu et formes com a mestre o et formes com a policia, hauria d'haver mòduls o maneres específics de tu saber intuir, de quins comportaments, quines actuacions s'han d'abordar. No està ben treballat, jo crec. El més difícil és fer el primer pas, després. Pel que et comenten algunes dones que estan al circuit, el més difícil primer és ser conscient que t'està passant a tu. Que a vegades, fins que no t'ho diu un familiar, o algun dels teus fills o filles, tu aquella situació l'has acabat normalitzant, fins que no és molt bèstia, i diuen, és que ara ho he vist, ara he vist que no el puc canviar en aquella parella, que no puc, que no, que he de deixar-ho, que he de trencar, i aleshores diuen que fer la detacció és molt complicada, el vincle és molt fort, i després és veritat que, com a institucions, falten suports. És molt difícil si no tens recursos marxar de casa, és molt difícil que el teu judici sigui, el teu procés judicial de separació sigui àgil, no hi ha prou acompanyament ni econòmic ni de recursos per poder desmarcar-te d'aquella realitat. Per tant, és iniciar un periple complicat, i hem de decidir tothom que cal donar més acompanyament en totes les fases, i no es poden allargar de penquins processos. El tema judicial aquí justament no ajuda gens, no? No, es fa molt llarg, i a vegades quan arriben el punt i final diuen és que ara pel que sigui, no m'atreveixo en aquell moment per tenir una altra figura que li dius, no, no, tira endavant, estàs a punt d'acabar. El que puguin desistir d'aquesta lluita a vegades és un risc, perquè es cansen, és molt dolorós, i la situació és molt complicada, i aleshores s'ha d'evitar que s'allunyi una altra vegada d'aquell pas que van fer. I aleshores és no tenir por a cada pas petit que has de fer, que cada pas l'has de poder fer acompanyada de qui sigui, sigui inicialment de la policia o de la teva amiga que li has dit, o del teu familiar que ho ha vist, que cada vegada que fas un pas, sàpigues que comptes amb el que et digui. Tira, tira, continua, segueix, no passa res. Serà llarg, però estarem allà. Jo crec que és el que, com a societat, podem intentar acompanyar-les al màxim i que tinguin el màxim de recursos possibles, que aquests pactes d'estat que fan, que tenen tantes eines com facin possible per sortir d'allà. Perquè és molt complicat, en sentiments i en vincles i la situació si no s'entoma, s'arriba a casos d'extrem. Es fan justa la mateixa i 30 dones, al circuit de tensió a les víctimes. 30 dones dins del circuit hi ha incorporacions noves, vol dir que tens moltes dones que estan en el circuit durant molt de temps i aquest acompanyament es fa des de serveis socials i intenta oferir el màxim nombre de recursos, quan opten pel servei més de suport psicològic o al jurídic, o quan directament van derivades al centre especialitzat, que és el que hi ha a Sanfaliu, que és el centre referència a la comarca, on s'aborda integrament les doció amb elles, amb les criatures que puguin tenir, i s'intenta donar el màxim de cobertura possible, en tot i que elles mateixos comenten que falten coses, que s'obri de bé més suport. Les sensacions que es millora o que s'empitjora, doncs... A nivell de percepció i de dada sembla que s'empitjori, perquè dades que t'arriben de l'àmbit juvenil et fan veure que situacions que, generacions com la meva o la teva, ja estarien superades i que tu no permetries que et diguessin de penquer, doncs a nivell de tapes d'institut, es torna a un control amorós, a una gelògia malentesa, no vull fer enfadar i accepto de penquins plantejaments que m'està fent arribar, i això s'està veient, per tant, fa por que hi hagi un retrocés. Tenim més informació, però la gestionem malament. Acceptem controls que no calen, que tu m'estimes però m'has donat la llibertat perquè jo faci el que vulgui, com vagi vestida és igual, que amb qui quedi és igual, tu m'estimes, tu em valores, tu tens confiança a mi, doncs donant la llibertat que necessiti. I en aquell moment és quan elles haurien de dir no, no em convents, ho sento, no tens l'actitud que hauries de tenir, abans que el vincle sigui més fort o que veis el cap del temps, quan ja tens criatures i tot sigui molt més complicat de frontar. Per tant, si jo veus l'etapa d'institut, ho sento o canvies, que a vegades és molt difícil que depèn d'enquins plantejaments canvi, o no m'interesses. Exacte, i aquests roles sembla que s'havien entès que les esposes s'ho relleuen molt que passaran a l'institut perquè sí que s'havien d'anar un temps, s'havien anat superant d'alguna manera, i que quan et fan un vídeo de l'institut ho tenen claríssim, vull dir que el missatge interoritzat està superclà, vull dir, no he de tolerar la violència, no he de tolerar el control amorós. I aleshores, en el teu dia a dia, no, però això és una altra cosa. No, és que no, ho fa perquè m'estima. No, si en el fons... jo també li dic, dius, no, no... Saps, és molt complicat amb la informació sexual, eh, allò. Tenen tota la informació, ja s'aborda des de molt joves, saben quantes eines hi ha, i tot i així... No, no, que no es posi un preservatiu perquè, home, pobre, és que dius, home, no, si tu saps, és allò, t'has après la lliçó, l'has d'interioritzar, l'has de fer tiva. Portar-lo a la pràctica, tota aquesta teoria. Si li dic ja la para i dius... Però és que és obligació, tip, a preservar de penquer. Per tant, per això costa, perquè a nivell educatiu s'ha fet, però de penquent no s'ha ficat a dins del teu comportament. No està integrat, no? Sí, és com que m'he amoritzat la lliçó, però no la tinc ben aprèsa. És com haver afrontat malament l'estudi, no? Però, clar, t'afecta la teva vida diària. I la teva relació futura. Hi ha, per tant, molt camí per fer, no? Molt camí per córrer, moltes coses a corregir... Molt, però hi ha molta gent implicada, per tant, és allò de dir... Doncs mira, com una rollana de sardanes, no? Ens acabem, tota la gent que estiguem allà, i endavant, i màxima protecció de la figura que està al mig, que és la dona, que ha estat víctima, i que aleshores, a partir d'una xarxa al voltant que està afectada, de dir que hi ha familiars menors, familiars pares i mares, que també per ells les docions estranyes no saben com afrontar-la, hi ha molta feina a desplegar el voltant d'un únic cas. Per tot això, per consciències, fan aquestes diferents activitats aquesta setmana. El més destacat és el que es farà aquest divendres, en el que estàvem comentant al principi de l'entrevista, justament el parador amb aquesta performance, una mica, amb la lectura de textos de l'institut. I després, també, en aquestes setmanes, fan altres activitats. Per exemple, avui dimecres, ja hi ha una conferència, també, per exemple, enfocada o marcada en tot plegat sobre les dones silenciades, amb Isabel Gascon. Exacte. Hem d'agrair que tota la rejutria de cultura, i en aquest cas, el que et demana amb el Sergi Seguí, és que el novembre literari s'ha implicat en la perspectiva de gènere, que ha introduït diferents actes que treballen tota la sensibilització i la visualització de la dona. Per tant, la xarrada d'avui està molt bé, perquè durant molts anys la dona que es dedicava al món de la literatura quedava amagada o utilitzava un pseudònim, o quan es feia la relació d'autors d'aquella època, no se sap per què desapareixia de la relació d'autors. I després, amb una de les figures concretes que li passava això, que era la Katarina Albert, s'ha agafat una obra que parla fa gent de Sant Just, i que treballa la seva figura, i com es va haver d'amagada la seva realitat quan escrivia perquè era una dona, i en aquella època no es considerava que estigués ben vist. Per tant, les dues propostes, tant la conferència com l'oferta teatral, treballen aquesta visualització que durant anys no es feia, que quedaven allà invisibles, i és una llàstima, perquè hi ha èpoques que veus que hi havia dones que estaven totalment integrades en grups de literats i tal, però després, quan es feia el recull històric del moment, elles eren com de segona, no? No tenien el mateix nivell, ni eren la tres grau de prestigi social que tenien companys de la seva època. Per tant, doncs és una manera de reivindicar-les en mi que sigui a posteriori, en aquell moment. I per tant, exacte, dissabte amb aquesta obra de teatra també de Víctor Català, en aquesta línia, i després encara diu Menja, una última activitat, que és aquesta marxa contra la violència masclista, a nivell comarcal. Si fa quatre anys que es fa la marxa, a més ajuntaments pioners que va demanar que es fes una acció d'aquest tipus, s'ha aconseguit aquest any que a més ajuntaments s'inpliquin, alguns ho fan venint des de la seva població motocari, altres ho fan caminant, que a vegades hi ha algun municipi, que camina més d'una hora per arribar a la marxa. Sí que és veritat que Sant Just no acaba de funcionar, hi ha poca dona i homes de Sant Just que participen a la marxa, però un cop allà és un moment reivindicatiu, que es llegiran els noms de les víctimes, es farà l'elector del manifest perquè la comarca té unes dades molt elevades, en comparació amb la resta de poblacions d'altres zones. Per exemple, de les quatre víctimes, dues són del vas llobregat. I a què s'atribueix? Tenim més densitat de població, si és veritat, i potser la nostra realitat pel que sigui, fa que això surti més a la llum. Però, per exemple, en dades que ens donaven, de les trucades que rep al 016, unes 800 trucades són només del vas llobregat. Quan parlem de joves implicats en processos, on hi ha hagut situacions de violència, són 4.500 persones joves, que en algun moment s'han trobat amb situacions anòmales, en les quals han hagut d'afrutar una situació dura de violència o de discriminació per raó de sexe. Per tant, és una comarca que ha de treballar per resoldre aquestes situacions des d'un sigui, des de l'àmbit judicial, on es donen poques hores de protecció, des de l'àmbit social, perquè hi hagi més denúncia que continuï el procés d'una manera més àgil, i reforçar els jutjats de violència, perquè fa poc que ha sortit un comunicat de les dones juristes, que deia que el ministeri potser es plantejava suprimir aquests jutjats de violència. Per tant, tot allò que es vegi que és una manassa, per un circuit que ja és feble, s'ha de poder dir, escolta, no, hem d'anar a reforçar. No m'has de... ni treure recursos, ni limitar serveis, ni analitzar que a nivell de costos cal... No, no, tot ha d'anar a més. Perquè les dades demostren que si no ha de haver ni una víctima més, no ha de haver ni un servei menys. Per tant, s'ha d'anar a potencial màxim, el que sigui la part educativa, la part judicial, la policial, la que considerin que ha de ser, però cap d'elles, cap enrere. La situació és semblant a Europa, a nivell de... o a altres països europeus. O sigui, les compartives, doncs, de... de casos que arriben a l'assassinat, però fins i tot també de denúncies i... i casos de violència de la masclista, o és... no sé si sou conscients. Amb les dades europeies que van sortir, aquí hi ha força situacions de... de violència i de denúncia, i potser el que contrasta amb altres poblacions és que allà, molt abans, es fa la denúncia. És a dir, aquí hi ha una major tolerància a la situació, que trigues més temps a fer la denúncia. Quan ja és més greu, quan la situació ja està més enconada, és quan ja la denúncia. Allà, per no res, directament ja van a fer... ja van a fer el pas. Per tant, hem de aconseguir que el que deia, a nivell d'educació, tu puguis dir-ho no. Et dic que no. I trenc un to. I això encara no passa. Tenim una cultura que, en aquest sentit, hi ha una tolerància que ja l'hauríem d'anar perdent. Ni la broma, ni el comentari sexista, ni de prendre quins controls, que ja no estan fora d'allò. Doncs per consciència de tu plegat, recordeu que aquestes setmanes fan diferents activitats, i la més destacada, doncs, la que concentra... el que hem anat comentant és justament que coincidim a mateix 25 de novembre, que és divendres, i a partir de la set de la tarda, el part del parador, hi haurà aquest almor del respecte contra la violència masclista, és així com s'ha titulat, no? Correcte. I després, doncs, també hi haurà això. La instal·lació col·lectiva, l'exposició, la lectura música de textos, i, finalment, la lectura de manifest. Patim per si plou, perquè és una setmana estranya, i, aleshores, si hi hagués un dia de pluja, o veiéssim que és impossible mantenir el parador, demanaríem a la gent que el casal de jove seria l'alternativa. Per tant, intentarem segons diumenge del temps de la ràdio. Aquell dia no hauria de ploure, però, com que el temps a vegades canvia, i els plans ens obliga a fer... dràsticament un canvi, intentaríem mantenir-ho al màxim, però, si no es pot, el casal de jove és el lloc que s'ha pensat per com alternativa. Molt bé. Doncs n'estarem pendents, també, de com queda tu plegat. Avui hem volgut parlar amb la regidora de polítiques de gènere, Ginnapol, moltes gràcies. Gràcies, Carme. Bon dia. Justa la fusta. S'eniusen directe. Bob, premis i mostra del visual en català. Del 17 al 27 de novembre, arreu de Catalunya. Bob, puncar. Smooth. Yes. Bon dia. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Bon dia. Smooth jazz club. I esperem. Estimat diari. Avui hem fet el programa amb 1.700 de la penya del morro a ràdio d'Esvern. Després de 9 temporades, no sé si podré continuar fent el programa. És un pes molt feixuc que ja no puc suportar més. Sempre penso, va, Jordi, va, ves l'últim i deixa-ho, però és que no puc. No puc, el senyor. Ets de ser fort. Ets de ser fort. Fort, com aquesta màquina d'escriure olivètic que m'està teledrant el cervell. Oh, Déu meu! La penya del morro. Cada tarda, de 5 a 7, tot és un drama, a ràdio d'Esvern. Beus de la parròquia. Compartirem experiències, espiritualitat, notícies d'actuantat... I parlarem sobre la visió ecològica del visbe de Roma francès. Els dimecres a dos quarts d'avui del vespre i en diferit els dissabtes a dos quarts d'ondes del matí. Beus de la parròquia. 60 i més. El Magasin fet per gent gran, per a tothom, que ens voleu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. YouTube, Instagram i ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610-777-015. La ràdio d'Esvern cada dia més a prop teu. Ostres! 花 24 minuts de desqualdedotze. És moment de fer tardolíAA. Sí, fem prèvia, a partir d'aquest vespre. Ara que fa molt fred també, si és bé o no.