Entrevista a Pau Minguet, historiador de l’art - 24/11/2016

Passen 12 minuts de les 12 del migdia, que estarà parlant d'un acte que es fa a 8 dijous a l'espai de lliure creació Carme Malaret, el local del carrer Bonavista serà dos quarts d'avui del vespre, en què l'historiador de l'art Pau Minguet reflexionarà sobre la tercera edició del projecte custòdia, en un acte que porta partit el recórrer al passat per crear present. El tenim avui aquí a la ràdio, molt bon dia Pau, què tal? Hola, bon dia, molt bé. Per parlar una mica del que explicaràs més ampliament en aquest vespre, han dit que una mica es prepara del projecte custòdia, que arriba aquest any a la tercera edició, aquest projecte que s'impulsa des de l'espai de lliure creació Carme Malaret i que cada any funciona força bé. Sí, sí, vull dir, estem molt contents que sigui la tercera edició ja, i a una mica l'encarre que em van fer era allunyar-me una mica d'aquesta cosa més anecdòtica i vivencial de dir, ostres, com ha anat la primera, com ha anat la segona, i ara com es presenta la tercera, sinó una mica intentar, des d'un punt més allunyat, valorar el projecte i intentar extreure'n pensaments i reflexions al voltant d'aquest projecte, però des d'un punt això una mica t'ha separat, no tan vivencial. Llavors ja ho deixo clar una mica, el títol, segurament, perquè aquest recorre el passat per crear presents, suposo que no parles només de les edicions en sí, sinó que parla una mica més per la part de l'art, no? Sí, exacte, una miqueta, per aquesta cosa, d'agafar el projecte custòdia es basa en la capelleta que anava i tinaran per les cases d'aquí s'enjust, i llavors una mica és això, no, com agafar un objecte del passat i que ens permeti, canviant-lo de context, que ens permeti parlar de la nostra contemporaneitat. Clar, perquè de fet, aquest projecte funciona així, hi ha unes obres que van passant de casa en casa, hi ha diferents persones que deixen formar part d'aquest projecte, i són les que arriben aquesta obra que tinaran, una mica. Exacte, si ens vaséssim amb la capelleta original, era una que anava a diferents famílies, en aquest cas, perquè sigui com un cicle més tancat, són 11 capelletes, per dir-ho d'alguna manera, i 11 persones que l'arreben, de tal manera que durant un any, tu, com a persona que reps, tindràs a casa teva les 11 peces, cada mes canviant-ne una. Per tant, ha lligat una mica amb aquesta reflexió que deies, aquest procés, aquest fet que algú tingui aquestes 11 obres a casa, li dona també un valor concret a aquesta obra, l'artista pot, o sigui, l'obra aquesta concreta per l'artista adoptar un altre significat, el fet que l'hagi vist 11 entre cometes famílies diferents? Sí, però més que l'artista, jo em posaria en la reivindicació de la persona que rep, o sigui, del públic per dir-ho d'alguna manera. Sí, o sigui que així, més brucràticament, a un museu seria el públic, en aquest cas, és en un espai privat, però no deixem de ser públic. Llavors, és una mica aquesta militància i aquesta creença cegues, que tu t'arribarà una cosa durant un mes a casa teva, que no saps què és, i una mica és això, ni Marta llançar-te el 8 a saber que potser saps que t'arribarà alguna cosa, però no saps en absolut quina cosa serà. Llavors, això està bé, perquè clar, jo crec que al final del procés, del projecte, estaria bé que ens trobessin tots, que es fa, que ens trobessin tots així, i sobretot que les persones que ho han rebut veurà tot el ventall diferents d'interpretacions que han tingut les 11 persones sobre una mateixa peça. Exacte, que només potser el fet de situar-la a un lloc a un altre ja diu coses, també. Sí, evidentment, avui, un dels temes centrals del que intentaré explicar aquesta de tarda és com l'espai condiciona substancialment la interpretació o la visió que podem tenir sobre un objecte. Per tant, el moment en què la persona rep aquesta capalleta, entre comentes, i la hi tria, situar-la a un lloc, aquesta decisió ja és important, segurament. Aquesta decisió és la clau. Sí, sí, condicionant totalment la percepció que tenim sobre l'objecte. Deies que en les anteriors edicions heu fet una mica aquesta de posar en comú, després, i surten coses curioses alhora de pensar en com s'ha rebut una obra en un lloc o altre? Sí, això segur, història sempre n'hi ha moltes. L'únic que també per no fer una cosa que s'hagi desperat tant de temps, des de l'espai de lliure Crisso Carme Malaret, amb tot el projecte custòbia, s'ha fet una web, hi ha un blog, en el qual es demana a les persones que hi participen que vagin fent com entrades, una miqueta sense desbalar ni penjar fotos de la cosa que han rebut, però sí una miqueta, doncs, ostres, no la primera impressió. Ara, justament, pensem que avui i demà i demà passat són els tres dies que coincideixen amb el primer canvi d'obra, i ja fa un mes que va començar, i ara animar una mica la gent que participa, que el rebre, la nova peça i el despedir, la que han tingut tot aquest mes, fessin com una petita entradeta, perquè ja agafen una miqueta de ganes de saber aquestes reaccions per part de la gent. Perquè a més l'està gent no només de Sant Just, no? Sí, bé, clar, a Sant Just, l'embrió és aquí Sant Just, i és una mica com més fàcil sociabilitzar-ho, però sí, sí, en altres edicions també, però en aquestes s'intenta exportar una mica a diferents llocs. Perquè són obres intincts de diferents tamanys, també, suposo que... Sí, a veure, el tamany no pot ser molt gran, perquè es demana que... Que pugui arribar tot arreu, no? Sí, que pugui arribar, i que sigui fàcil de transportar quan es fan els canvis i així, però sí, en general no són peces molt grans, però... Clar, per tant, és durant tot un any, perquè si són 11 o gairebé un any... Són 11 mesos, l'agost es fa festa, i llavors, bueno, hi ha una persona que... La peça que tens, el Juliol, la tens tot l'agost, també. Els mesos d'estiu. Doncs, i a l'acte d'avui, entenc que també vindran, possiblement, els que custodien aquestes obres? Sí, vull dir, està adreçat una miqueta a tothom. També la gent que no coneix el projecte per donar-lo conèixer, però, evidentment, les persones que han participat en les dues altres edicions, o que estan ara mateix participant, tant els que les custodien com els que les han fet, estan un convidadíssims a venir, perquè la gràcia d'avui és que jo primer intentaré fer, això dels meus arguments, una petita explicació, del que jo crec que és important dir sobre el projecte, però després convidem que ens seguim parlant i que... Una mica de debat obert, no? Sí, debat, que puguem discutir-ne, i que totes les interpretacions i aportacions que faci la gent són igual de bàlides que les que pugui fer jo. Clar, d'alguna manera, aquest projecte et dona molt la veu al públic, que deies abans, és a dir, en qualsevol procés artístic existeix el concepte del públic, però en aquest cas és més evident que en altres, potser? Sí, potser sí, perquè clar, el fet de... jo crec que és el fet aquest de no anar a consumir art fora, sinó que el portes a casa teva, però el fet que és una cosa fímera, transitoria, també fa que, ostres, que aquest mes, jo crec que l'aprofitis més, que no pas que apenges un quadro a l'habitació i passa a ser de curació, i després acaba desapareixent, de fet. Llavors, concentrar-ho amb aquest mes, amb l'incentiu aquest, de que t'arribarà una peça nova, deixes aquesta, m'agradarà més, m'agradarà menys, jo crec que això et manté alerta i fa que, que durant tot el procés, la gent estigui com molt animada. Clar, és una mica també la idea en què es fan les mostres express, o les mostres que es fan a l'espai, que durant tres o quatre dies, en realment, amb aquesta idea de dir, no, és que és igual, no que estiguin més, per total, moltes vegades, amb l'últim dia que s'acaba una exposició. Sí, o només d'una vegada, o... Clar, les exposicions durem molt, però perquè, en principi, perquè hi puguin a més gent, però quan l'anem a veure, jo crec que ja posem el tic a la llibreta i costa repetir. I, abans, sí, una miqueta amb això de les mostres express també, jo crec que està bé concentrar-ho. En el fons, hi ha el que hi ha, veus el que veus, i amb una estona que t'hi estiguis, jo crec que ja són prou potents, com perquè puguis enriquir-te en moltes coses. Doncs el projecte costa bé que arribi a aquesta tercera edició, i avui es fa aquest acte, amb aquest títol, recórrer el passat per crear el present, una reflexió una mica sobretot plegat. N'hem volgut parlar avui amb l'història de l'art Pau Minguet, qui s'encarregarà d'obrir aquest debat, si més no. Pau, moltes gràcies. A vosaltres. Molt bé, bon dia.