Entrevista a Sergi Seguí, 1r tinent d'Alcaldia - 25/11/2016

Passem dos minuts d'un quart de 12 a aquesta hora. Parlem d'actualitat s'enjustenca amb el primer tenent d'alcalde s'enjust, Sergi Seguí, bon dia. Bon dia. Hi va haver ple municipal, correspondent al mes de novembre. Un ple... Un sentider, aquest soroll de... Tens fred, no? Una mica. Tens aquí, si vols, els comandaments per posar-te l'aire calent. El despatx del grup d'Esquerra també fa fred. Vull dir que vaig de mal en pitjó. Veig que portes a fer un xersei bastant abrigat, també, no? Vull dir que, en principis, t'has desportegit. Aquests dies no sé què passa, però han marxat els nous perquè ha vingut el fred, estic... Justament que hem de fer el temps, ens queda tot lligat, el Carles, i t'he dit que el cap de setmana s'estarà millor, eh? Fantàstic. Pujaran una mica les mínimes, en fi. Parlem de Sant Jord més enllà del temps, perquè, com deia, mai ve ple municipal, ple més tranquil, que segons cal que el de desembre, segurament, no? Un ple... ahir va ser un ple curti i de tràmit, diguem-ne. Exacte. Es van aprovar algunes qüestions, per exemple, la modificació del reglament d'ús de les sales del Saller Iponent, de Can Ginestar, no? Que, amb algunes millores vinculades amb el tema de termini de presentació de les solicituds, no? Sí, més coses, no? A banda de... La secunció. Sí, retocònomi, que també la sintàxia i el llenguatge, que s'entengués un pèl millor. En aquests anys, en què aquest reglament ha estat amb vigència, el que hem fet amb les persones que formen part de la comissió ha estat revisar-lo, no?, veure com havíem funcionat aquests dos anys i intentar revisar aquells aspectes que fessin, amb dos objectius, diguem-ne, un, que fessin més fàcil la feina de la comissió de devaluació, i l'altra, que facilitessin les persones interessades en exposar la presentació de tota la documentació que se'l requereix. I les modificacions anaven en aquest sentit. S'ha creat una plantilla a l'hora de presentar tota la documentació administrativa, per exemple, es demanava un currículum, un llistat d'exposicions que ha realitzat la persona interessada, i, a més, és clar, que cadascú presentava a la seva manera, no? I el que hem intentat amb aquest document és estandaritzar-ho una mica, i, per tant, que ningú es deixi d'umplir aquells apartats que s'han d'umplir i que el mateix temps la comissió pugui anar veient tota la documentació presentada de la mateixa manera, i així és bastant més fàcil de poder seguir. I després, també, una qüestió de puntuacions, no? Que fins ara s'avaluaven les propostes amb base a 70 punts, 15 eren amb base a documentació administrativa, i 55 amb base a proposta artística, i el que hem fet ha estat de rodonir-ho a 100 i augmentar fins als 80 punts la base artística, diguem-ne, i, per tant, el 80% del que s'avalua és la proposta artística. Jo crec que amb això ho guanyem bastant. I s'arribarà a partir del 2017 o...? A partir de gener del 2017, si tota la remitació funcionava bé i de més, i sí, sí, serà a partir del 2017. Per tant, totes les que hem rebut aquest 2016 encara regeixen pel reglament antic. També el ple de guis ha parlat del projecte Ruta Singulars. Aquí n'hem parlat durant aquests últims mesos. El que es va aprovar, en concret, va ser la sol·licitud de ratificació a la Unió Europea de l'acord que s'han signat els municipis que participen en aquest projecte. Sí, el municipi líder de Tornefella ens amenava que el ple fes aquest gest per acabar de completar la remitació, i això és el que vam fer ahir. Però, a baix, és un projecte bastant explicat. I després, també, una qüestió vinculada amb un tema... No, funcionen. Avui tenim problemes tècnics, amb aquest estudi. Doncs deia que també ahir es va fer un altre dels punts que es va tractar de fer referència a l'aclariment d'una petició d'un document per l'entrega d'un tram de la vinguda a l'Ajuntament de Sant Just. En principi, el que es va explicar ahir era que després de la transformació de la caràtera reial, que passaria de la caràtera nacional a la vinguda intraurobana, l'intència és que aquesta vinguda a l'Ajuntament passi si reconeguida com a vinguda. Ho estic llegint perquè, si no, no ho entenc. Llavors, a veure si seria això. Una mica la idea és que es reconeix com a vinguda. Estic ara i era vinguda. Sí, el que fa és que és complicat perquè és una qüestió de titularitat, i que ve de lluny, però és molt més senzill. És el que tu has llegit, però és senzill, perquè la caràtera reial va deixar de ser titularitat estatal i va passar a ser titularitat municipal, per entendre'ns. Llavors, aquest tram que va des de la caràtera reial fins al pont de l'autopista era també titularitat estatal, i el que hem fet ha estat demanar-ne la titularitat. Quan l'entenc, quan hi ha un problema, gestionar-ho. Sí, i perquè, a més, és lògic. Sí, té coherència. Llavors, el que es fa és fer tot un seguit de documentació i, a més, on justifica molt bé el parquet. I vam fer tota aquesta documentació i, en els planos, sí que es parlava no només d'aquest tram, sinó de la primera rotonda, la que hi ha just abans d'arribar al pont de l'autopista, com a aquell que diu que també la volíem. Però resulta que en tota la literatura que vam escriure no es parlava de la rotonda. Llavors, el ministeri ens deia, escolti'm, a Clarins, si vol o no vol la rotonda. I el que vam fer va ser dir que sí, volem la rotonda. Ja està, és això que és llegir tu, però... Simplificat? No, està bé. S'entén, s'entén. Doncs això es va tractar també en aquest ple. I d'altra banda, no hi va haver emocions, no hi va haver una que va retirar. Sí, si tu ens presentàveu una emoció sobre el finançament de l'escola Bressol, però revisant, precisament, un document que ens obliga a fer una emoció presentada per Ciutadans i aprovada pel ple, que és un document de seguiment d'emocions del mandat, doncs quan vam rebre aquesta emoció, vam dir, ostres, això ens assona molt, ens assona molt, ens assona molt. Mirem-ho. I vam estar mirant i vam veure que el mes d'abril ja l'havia presentat una emoció en el mateix sentit, que a més a més es va aprovar. I, per tant, li vam comunicar en el portaveu de Ciutadans i li vam dir, escolta, l'Abrilla va presentar una emoció similar, que a més a més es va aprovar, que ho pots comprovar en el document, que la vostra emoció de seguiment d'emocions ens va demanar fer, per tant, el tens a l'abast, tu mateix. I dius, clar, aquí hi ha la opció de cada partit o de cada grup, de mantenir o retirar les emocions, i ell va entendre que sí, que sí, a l'abril ja l'havia aprovat, no tenia sentit i, per tant, la va retirar. I el que sí que es va tractar va ser... es va donar suport directament al 25 de novembre, avui és a l'Internació de la Contraverència de Gènere, meu llegir el manifest commemoratiu d'aquesta jornada, i, de fet, el Dímicres també hem parlat amb ell, ampliament amb la Regió de Polítiques de Gènere, a Gina Paul, dels actes que es fan... Són justos durant aquests dies i avui, especialment, també. Sí, que et ve, però, de fet, va ser idea de la regidora, que tots els regidors llegíssim una part del manifest, que, al final, l'última frase la va llegint, precisament, la tècnica de polítiques de Gènere, en la Nalópez, que, a més a més, coincidia que aquest mes de novembre, a Júbila, i, per tant, com aquell que diu aquest, sí, exacte, aquest és l'últim acte organit, i ja li vam fer el comiat, per tant, va quedar tot molt rodó, la veritat. Va quedar rodó per la baixa del regidor del partit demòcrata Joan Esmeratz, perquè, si no, haguéssim acabat llegint els 17 regidors. Però, mira, al final, va quedar bé. No vam aprofitar la benentesa, va quedar bé. I, sí, aquest vespre és l'acte central, diguem-ne, amb l'acte que farem el paradó a partir de les 7 de la tarda. Però això no treu que no s'hagin fet coses ja durant tota la setmana, que, a més a més, el camp de setmana hi hagi un parell d'activitats més, com la representació de teatre a la Teneu, Víctor Català, la senyoreta de l'escala, i el diumenge hi hagi la marxa, la quarta marxa contra la violència general, l'ho vaig llobregat. Que recordo que, en guany, no sortim de davant del Walden, sinó que sortim de més amunt de... No, sortim de carretera reial, cantonada de carrera hort, allò a fronteres amb esplugues, per entendre'ns, allà on hi ha les aigües. Per fer una caminada més intensa, no? Per fer una caminada més intensa, i ara, com que el Carles i que no plourà, doncs perfecte, millor que millor. I no farà fred, o no farà tant fred com avui. Doncs, també, que t'han dit, aquestes activitats. També el ple vinculat amb dies que es commemoren, aquestes dates ja bastants. I el 30 de novembre, que és Dimecres K.B., es va la indicar com a dia internacional de les edocadores, es va llegir el manifest, no? I es fa un acte, també. Sí, es fa un acte el dia pròpiament dit, que és el 30 de novembre, que és Dimecres, Dimecres a les 6 de la tarda a la Plaça Antoni Malaret. Hi haurà un petit acte, es tornarà a llegir el manifest que es va llegir en el ple, però, a més a més, el que volem és compartir, aquest dia, no només en la comunitat educativa, sinó amb tothom, que cregui que l'educació és un dels pilars bàsics i fonamentals de la nostra societat, i que no només s'educa dins dels centres educatius, dins de les escoles, dels instituts, sinó que qualsevol aspecte del municipi pot ser susceptible d'educar en valors, no? I, per tant, això és el que volem fer Dimecres. I aquesta és l'ascència de les ciutats educadores, de la carta de ciutats educadores que es va aprovar a Barcelona fa uns anys, del manifest que es va llegir i que es tornarà a llegir Dimecres. Jo recomanaria a tothom que estigui preocupat per l'educació dels seus nanos que no hi faltin. Doncs serà Dimecres de la setmana que ve. I, d'altra banda, més qüestions més enllà del ple, com que va ser un ple entre cometes més tranquil o més curt que d'altres... Vam tenir més qüestions al despreig d'ofici. I el preig jo preguntes que els tres punts que ha quedat allà. El desembre segurament serà una mica més de debat, perquè s'haurà de provar el pressupost. Un pressupost que, en principi, aquesta setmana, dilluns en parlàvem al porteu del PSC John Bassaganyes, que deia que s'estaven encara acabant de tancar algunes coses, no sé si avui divendres aquests quatre dies ja s'ha tancat tot, o encara queda algun cerret. Sempre hi ha coses a repassar, li fas l'últim puntejat, li fas l'última repassada i sempre trobes alguna coseta, però coses de magnitud, diguem-ne, ja estarien sobre la taula. De fet, s'ha proposat de fer una trobada de tots els grups municipals a primers de desembre, diria que el dia 1 de desembre... Se me n'acaba, amb l'oposició, vols dir. Sí, sí, sí, per explicar-los el pressupost. Bàsicament perquè el ple serà el dia 21, el dimecres 21, les informatives, per tant, serien la setmana anterior, la del 12, serien segurament el 14, el dimecres 14, és clar, és que l'anterior és aquella setmana tonta, per dir-ho així, i estranya de... Sí, millor estranya, sí, ho has dit bastant millor que jo. Estranya, amb aquells dies de festa, i és clar, si a l'oposició li expliquem a pressupost, a l'informativa, el dia 14 i el ple és el 21, només tindran una setmana per mirar-se'n. Llavors el que els hem proposat és de veure'ns el dia 1 i fer-los una explicació de com a pressupost. Esclar que ens hauríem agradat fer-ho el 30 de setembre o el 15 de setembre, però és que, si tot just ara, encara estem acabant de puntejar coses, que no podem fer-los un pressupost, i al cap de 10 dies, i ho heu explicat, ho hem canviat de de la baix i ho hem fet al revés. Tampoc és això. Quina serà finalment la quantitat final, les pressupostes? Estem sobre els 23 milions, més o menys, igual en balla de mig milió, però va per aquí. 23, 24. Hi ha hagut incloure tot el que, en principi, volia o ha hagut de renunciar? No tot. Hi ha hagut coses que les hem hagut de deixar per l'invinent. Com ara? O per mitjany, també. Ara estava pensant que hi ha coses que les començarem a mitjany. Com ara què? Doncs un projecte de pati oberta a l'Escola Marrèx, alguna inversió en via pública, segurament la remodelació o l'apuntalament del refugi intiari haurem de mirar si el podem fer amb els romanins de l'any 2016, cosetes que vas veient com les pots gestionar i com les pots acabar fent. El pes principal tornarà a ser en serveis socials? Sempre. Creix la partida per això? Sí, perquè ho necessitem. És veritat que s'activen diferents coses i serveis socials, una de les coses que no es posa mai en dubte. I sí que és veritat que, per exemple, activem una mica les inversions en via pública. Ja ho hem pogut anar fent amb els romanins dels anys anteriors, i aquest any el que fem és intentar incorporar algunes en el pressupost. Per no haver-nos d'esperar sempre el romanin, que sigui un tipus d'inversió sostenible, etcètera. Si no, que el que intentem fer és tenir la gent en pressupost i poder-nos començar abans. I veurem alguna destacada d'aquestes que faci molt de temps que estàs esperant el 2017? Podria ser algun carrer d'aquests que tenim pendent. També és veritat que n'hi ha algunes que tu les has de tenir en pressupost, però que després algun que ve amb ajut, que et demana que la tinguis en pressupost, si no la tens en pressupost no t'arriba l'ajut, i ho han d'acabar de llegar tot plegat. I veure alguna cosa d'aquestes que tenim pendents de fa anys. Les que sí que han començat són el carrer Font, Carre Valmes i Plaça Sanpastó, no? Sí, sí. De fet, diria que el Font és més evident, perquè tota la gentada que passa pel pèrdu ja ho deu haver vist, que estem fent les obres, són obres que es financien amb superàvit de liquidació del pressupost del 2015. De fet, la idea és que acabin abans de finals del mes de desembre. Per tant, en 20 dies haurien d'estar... 25 dies haurien d'estar acabades. Per Nadal, eh? Sí, entre Nadal i Cap d'Ans, com aquell que diu. Sí, sí, haurien d'estar els dos carrers fets. Aquests són uns de la llista que portem... Sí, d'aquests pendents. I que la idea és agafar aquesta llista i anar fent, anant executant. Aquests dos estaven al cap del carrer, com aquell que diu. Mai millor dit. I acabem parlant, no ens faig de connectar de seguida amb l'Institut de Sant Just, que el posem, li veu, com cada divendres, però volem acabar parlant del nou imbreliterari. Encara no ha acabat, de fet. Però Déu n'hi do, l'acte es creu aquest any. No hi ha un realitari que cada cop es fa més gran. Sí, haurem de començar a pensar... en si li diem festival, per què la veritat és que... Déu n'hi do, les activitats que hi ha hagut. I, a més a més, en Ganya ens hem coordinat bé amb altres regidories de l'Ajuntament. Per exemple, aquesta setmana, dilluns... crec que era dilluns, a la conferència sobre dones silenciades, i lligat amb aquesta setmana d'activitats contra la violència de gènere... Dimecres. Dimecres va ser. Ah, no, dilluns hi va haver la conferència de Laura Borràs, és veritat. Ja sabia que dilluns havíem tingut un altre cas. Cada dia hi ha coses, no? El nou imbreliterari era molt bé, la veritat. Jo crec que veurem els números, els números a xifres de persones assistents, però jo crec que ha funcionat prou bé, i que, a més a més, l'oferta ha estat prou atractiva en Ganya. A més, hem tingut activitats de tot tipus, que aquesta era també una mica la idea, que heu anat repetint cada vegada que he pogut, que és que la literatura no només s'expressa amb la paraula escrita i empresa, amb els llibres, sinó que té moltíssimes més maneres d'expressar-se. El dissabte amb teatre, el dissabte passat amb teatre, aquest dissabte evident també amb un espectacle de teatre, dança, música, etcètera, etcètera. En Puig i Edita, en conferències... És una manera de que veiem que la literatura és a tot arreu, i no només en els llibres que podem tocar i llegir. Doncs encara queden aquests últims actes, és el que diem, però volíem parlar, com a regidor de cultura d'aquest novembre literari. Hem parlat d'aquestes qüestions i d'altres vinculades amb el Play, l'actualitat s'enjustenca, amb el també primer metri i en d'alcalde. Sergi, seguim. Moltes gràcies. Fins aviat, bon dia. I ara sí, connectem amb l'Institut de Sant Just, tot seguit, quan passen 3 minuts de 2.15 per sentir el posemribeu. ... Bon dia, Sant Just, i benvingut al nostre programa. Avui tenim amb nosaltres un programa molt interessant. El 25 de novembre és el dia internacional per a l'eliminació de les violències contra les dones. Per això, us llegirem uns fragments del manifest oficial. I també us anunciarem els actes oficials que es fan a Sant Just en motiu d'aquest dia. A continuació, avui farem una entrevista a la Marguerita de Refesos. Pésicup Pedagoga, orientadora de l'Institut i coordinadora del projecte. Tutori entre iguals. A la secció de música ens parlarà sobre el cantant Bruno Mars i els explosius concerts a Madrid i a Barcelona. Comencem a escalfar motors, amb el Nadal i amb el Nadal. I el Brussel·la Barra ens parlarà sobre els 3 miliós llocs del món per passar el cap d'any. Us animem aquest que es cadeu a escoltar-nos, ja que us parlarem de moltes coses interessants. Moltes gràcies i esperem que ens aneu escoltant durant tot aquest bus. Comencem a posar-nos en llibertat. Bon dia. Avui l'explicaré els actes de Sant Just d'Esber en torno al dia interaccional per a l'alimentació de la vivència de gent. A l'intent de novembre, a les 7 de la tarda, el parc del paradó, el mur de respecte contra l'avolència masclista. Explosició. No en donis la jauna. Mosta l'art urbana creat a partir de material reciclat i que anuncia l'avolència masclista. A l'instal·lació col·lectiva Sabates Vermelles, símbol de la sang de les dones assassinades a causa de l'avolència masclista. L'actura música de textos amb l'alumnat de l'Institut de Sant Just. L'actura del manifest. A les 8 de la tarda, al cas del de joves, la projecció de la pel·lícula Musta. El 26 de novembre, a les 7 de la tarda, a la sala Ampa. A Taneu, teatre. Al Victor Català, la senyoreta de l'escala. Amb la CIA, terratrèmol, produccions. Un espectacle de música en directe. Videodança i narració. 27 de novembre, a les 11 i mitja del matí. El nord de Garatera Reial, a les 4 marxa contra la violència masclista. El final, el part de la terra blanca, a les 12 del matí. Manifècis institucional. Dia internacional per a l'alumnat de la violència envers les dones. Avui, 25 de novembre, les administracions i la societat civil tornem a plegar-nos per manifestar una vegada més el nostre rebutge de la violència masclista. I per fer pública la nostra ferma de voluntat de treballar fins a radicar-la. Un any més, som aquí per fer pales que els drets de les dones són drets humans. I que el fet de vulnerar-los més enllà de la declaracionalitat, d'enjustícia i de la crueltat, significa una manca de reconeixement de l'autoritat i de la llibertat de les dones. És imprescindible, per tant, posar en valor el paper històric i pioner dels moviments feministes i dels grups de les dones que es van denunciar públicament la violència masclista. I van crear grups de suport i d'assassorament a les dones que la patien. De la sort a agançar, el rebut social no ha parat de creixer, i les mesures impulsades de les administracions públiques per donar-li resposta en augmentar. I avui, 25 de novembre, em sembla la nostra frase reconeguda vocalista Nina Simone, que afirmava que la llibertat, per a mi, no és tan impuls. I can take so much till I've had enough. Bon dia a tothom. Seguim amb la secció d'alumnar al centre, que participa a la ràdio, al llarg d'aquestes emissions, i continuant parlant del projecte de tutorial, entre i d'oals conegut així, col·lupialment com a té, tenim avui Margarida Refegas, que és l'orientadora de l'Institut de Sant Josep, el cico pedagoga orientadora i coordinadora del projecte tutorial entre i d'oals. A ella, un grup de alumnes de terceraödessodè, Pablo García, Jorge Calvo, Gina Picard i Lucía Fernández li faran una setmana de preguntes que ens il·lustren, encara més, sobre aquest projecte. En avance. És el teu projecte per a lluitar contra el bullying? L'objectiu és prevenir-lo. L'objectiu és crear i favorir un bon clima efectiu entre l'alumnat, específicament els de primer i els de tercer. Com definiries el bullying? Bé, el bullying és el maltractament intencional i continuat d'un alumne o alumnes a un altre, des d'una relació desigual. L'alumna que és assajat es troba en una situació d'indefensió. Hi ha un abús de poder que pot ser tan físic, emocional o social. Molt bé. I quina diferència hi ha entre fer bromes als altres i fer-los bullying? Doncs hem de pensar que fer una broma no té mala intenció. La broma, doncs unes bromes es fan per fer riure, per fer passar una bona estona, i això mai pot ser a costa de provocar malestar a una altra persona. Quins són els marcadors del bullying? És a dir, quan creus que comença, realment? El bullying comença quan una persona es posa en un altre amb l'ànim d'ofendre, de sotmetre, de fer mal, seguides en això a nivell físic o emocional o social. Els indicadors, si voleu dir això amb marcadors, ens fan adonar que quan una persona té un aïllament excessiu, o quan juga sol al pati, o quan té pocs amics, o quan es posen amb ell o amb ella, o quan falta classe, o quan està trist, quan està deprimit, quan està nerviós, o quan entra el primer o l'últim de la classe intentant evitar alguna cosa. Són indicadors que ens poden fer pensar que hi pot haver...