Entrevistes de la Justa
Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.
Subscriu-te al podcast
Entrevista a Laia Flotats, portaveu de Partit Demòcrata Català - 28/11/2016
Repàs a l'actualitat política local i general i valoració del ple de novembre
I aquesta ara parlem d'actualitat amb la portaveu del partit demòcrata Sant Just laia Flotats. Bon dia. Hola, molt bon dia. Dijous, passat i va bé, ple municipal, corresponent el mes de novembre, es van debatre diferents qüestions. Va ser més curt que els últims, no? Va ser. Sí. Amb menys punts de fet sobre la taula no hi havia cap moció finalment. Exacte, que és molt determinant. Exacte, el que creia era una mica de debat. Defini, hi ha una que es acaba retirant, no? Sí, perquè estava repetida. Exacte, aquesta que volia presentar en tot cas ciutadans. Bé, doncs es van tractar el que deia amb altres qüestions. Per exemple, els punts que van acabar sortint, doncs era el més... No em surt la paraula ara, però volia dir més... No volia dir burocràtics, però més administratius. Tècnics. Més els més tècnics administratius. Sí, exacte. Per exemple, la modificació del reglament d'ús de les sales del celler i de ponent de Can Ginestar, que en principi es van incorporar unes quantes millores. Sí. És la prova d'anonimitat, no? Bé, nosaltres vam fer abstenció, i perquè volem fer una afegitor, com es diu, una esmena, en el que... Perquè durant la comissió informativa se'ns va explicar que el jurat que decideix quines són les obres que s'exposaran i que valoren les propostes dels artistes per determinar qui... Quins posa? Quins posa, doncs aquestes persones estan escollides... Segons el criteri de l'equip de govern. I nosaltres el que volem vam dir en el ple, és que voldríem que això en tot cas hauria de ser escollides per tot el consistori, és a dir, per tots amb un consens més ampli, més enllà del que és l'equip de govern, sinó amb un consens de tots els regidors de l'Ajuntament. I això és el que vam demanar que sigui així. Ens van emplaçar a fer una esmena per escrit. Per tant, en funció de com quedi aquesta... Si suposo que en cop feu aquesta esmena, rebreu resposta, si s'accepta o no. Sí, perquè això és una aprovació inicial després de la definitiva. Entre la inicial i la definitiva, i aquest període en el qual qualsevol persona pot fer esmenes, no només els partits polítics, qualsevol veí pot fer propostes. Exacte. En principi, suposo que aquest reglament hauria d'entrar en vigor el gener d'aquest any, 2017, és a dir, que entenc que és un període bastant curt, i que hi haurà una resposta per això que la resposta d'arriba més o menys aviat. Sí, un mes. Això és un tema administratiu tècnic. Hi ha estat tot marcat. Hi ha un calendari, no? No entenc. Si no, recordo, malament, és un mes. D'exposició i per fer esmenes. Sí, d'exposició, vull dir. I després ja es resolen. Doncs veurem com es resol. El que sí que es aprovava en anonimitat era un altre punt vinculat a la caràtera real, que recordem que havia deixat de ser de titularitat municipal, i llavors aquesta zona de la rotonda, és un punt que es va explicar. Sí, concretament és el tram que va de la carretera real a l'autopista. Exacte, aquesta zona concreta, aquell tram. Exacte, en el seu dia es va demanar que el Ministeri de Foment que s'assadís a Sant Just, va haver un requisit del Ministeri de Foment que es va contestar que sí, i bueno, es veu que en aquesta petició també es demanava la rotonda, es demanava el plànul i el Ministeri de Contestat, no vull que m'ho poseu per escrit també, literalment, a la literatura de que demaneu la rotonda, s'ha fet aquesta modificació. No te se'n sembla molt bé. Exacte, que sí. Sí, perquè és un tram que realment allò Sant Just, i queda molt, és molt pobra, es veu molt deixat, no es fa manteniment, clar, que ara va a càrrec del Ministeri de Foment, evidentment no s'hi gasten un duro, i al final és una de les entrades principals del poble, i és un trastorn molt petit, que en el fons d'altra part, ja depèn. És la que es fa a Sant Just. És un llam més trànsit, i és una llàstima que l'entrada principal, o saps, estigui en aquest estat, dona una imatge de Sant Just, que per res del món, és la que nosaltres creiem que ens mereixem, els veïns i les veïnes, pensen del seu poble, vull dir, a les oraces. No te se'ns sembla bé, i ens sembla bé també que hi hagi aquesta rotonda, i esperem que allà s'hi pugui fer un bon arrenjament. Després també es va aprovar la sol·licitud de ratificació a la Unió Europea, de l'acord que han signat els municipis que participen al projecte de rota singular, se'n parla, doncs el tema, de aquest projecte com ho veieu, des del partit demòcrata. Bé, bueno, bé, és un projecte que està pensat per el que ens va explicar la carrera sumada, doncs per generar sinersies amb altres pobles, d'aquí al voltant de França, d'Andorra, a nivell cultural, si del país bastament, a nivell artístic, a nivell inclús econòmic, una mena d'intercambi turístic. Bé, això comporta unes despeses, perquè evidentment com qualsevol acció que es vol fer, té cost. En aquest cas l'avantatge és que a part del cost es financia amb fondos de la Unió Europea, en concretament els números que ens van passar, la comissió informativa és que el Feder posa un 65% que són 298.000 euros, i a l'Ajuntament, o sigui, nosaltres ens tocarà posar un 35% que són 150.000 euros, això durant 3 anys. I bé, l'objectiu pel que ens va explicar la carrera sumada és això, certs equipaments que es facin millores, sempre pensades per una difusió a nivell cultural, artístic i turístic. Bé, que tal, ja ho veurem. A més a més d'aquestes qüestions, el ple també es va fer. Perdona, és que ens va cridar l'atenció, perquè ja ho vaig preguntar, perquè ens va sorprendre, perquè hi havia tota una relació d'equipaments, i n'hi havia una que posava un laboratori, un gastro laboratori, en un equipament municipal, i això ens té molt intrigats. Com a conceptor, el dinar. Bueno, que és, jo m'ho puc imaginar, però no sabem en quin equipament cultural hi ha un gastro laboratori, però crec que no n'hi ha cap. Com a tal, exacte. Amb aquesta intenció de fer-me algun, ja ens ho explicaran. Suposem que sí, ja ho preguntarem també. D'altra banda, en aquest ple també coincidim amb el que estava el dia abans, el 25 de novembre, que d'any el novembre, es fa també la tasió, el manifest commemoratiu d'aquesta jornada reivindicativa, i a més en aquest cas, el veu llegit, tots els regidors, que són simbòlics d'alguna manera. Divendres també va fer l'acte qui són just, han anat fent coses allà de tota la setmana. Un tema en què malauradament encara hi ha molta feina per fer. Sí, sí. I és molt preocupant. Evidentment són molt preocupants els casos que actualment passen, però també és molt preocupant que la gent jove, les noies, que pugen, pugen amb aquestes algunes, pugen amb aquesta idea de la relació que hem de tenir amb un home. És greu, una relació de dependència, de submissió, i d'acceptar que la teva parella et controli. No ho sé, em sorprèn molt, em preocupa moltíssim. Perquè... perquè no sé, la gent jove... Hauria d'anar cap endavant. Certes coses que ja hem assumit, haurien d'estar assumides per tots, per les generacions que venen, encara més. I suposa que per això treballem i lluitem per construir molt millor. Perquè les generacions que pugen, ja parteixin d'una base superior. I, clar, quan t'expliquen casos que no passen així, genera molta inquietud i molta preocupació. Segurament tot plegat, per tant, es va que el lloc on cal incidi més possiblement sigui l'educació, per intentar arredicar tota aquesta xacre. Sí, és cert que hi ha tota una sèrie que estàs lluitant contra tot un món exterior, en el que, a part de l'acció que puguis fer des de l'Ajuntament, o inclús des de la teva família, o inclús des de les entitats en les que participes, o les ampes. És cert que també hi ha tota una altra part que influïix molt en la conducta de la gent jove, que són els seus referents. Perdó, eh? Els referents que tenen, tant a nivell artístic, musical, a tele... Hi ha milers de coses que nosaltres directament no podem incidir, que estan allà, que influïixen. És una feina d'anar explicant, d'anar fent pedagogia, d'anar posant molts exemples, i d'insistir, d'insistir, d'insistir. La prenentatge és així, a base de... de molts detalls, no? Exacte, de constància, segurament. Sí, correcte. De fet, en el Ples va reivindicar un altre qüestió, en un altre dia internacional, en aquest cas seria el 30 de novembre, que és aquest dimecres, es va llegir també el manifest, que destaca la voluntat de fer les ciutats educadores ciutats justes i solidàries, i que promueguin una educació inclusiva més enllà de l'etapa escolar. Sí. El concepte de ciutat educadora, eh? Vull dir que va més enllà de l'educació fora de les aules, no només en aquest període. Bueno, jo pel que entenem, perquè és una mica molt... abstracte això, una altra pel que entenem, és que es tracta de... el projecte de l'Ajuntament tingui aquest... aquest matís, aquest interès, en què la iniciativa cultural que es pugui emprendre des de l'Ajuntament tingui aquesta voluntat d'educar. No sé. No veieu clar del tot? No, la veritat és que no. No, bueno... Però per falta d'informació, com vens del tot el projecte? És que a nosaltres ens fa l'efecte, que és una cosa molt intrínseca, o molt interna de l'Ajuntament, entre ajuntaments. No veiem això, la projecció, a nivell de carrera, exactament amb què es materialitza. No acaba d'estar massa clar. Sí que és cert que el dia 30 es farà un acte. Jo estic esperant, eh? Que arribi el dia 30 avui en l'acte i a veure què més, no? Podem veure, no? I va veure un acte ara fa un any? Sí, es van fer contactes a les escoles. A les escoles, també. Recordo que jo vaig anar a una de les escoles sobre la memòria històrica. Allà va estar bé, allò. Es va veure que ja sabia fer una feina amb les entitats, sobretot amb el Centre d'Estudis en Justencs, i això està bé, és molt bé. I bé, aquest nou projecte, perquè ara és un nou projecte, abans va ser el de la memòria històrica, ara és un nou projecte, doncs a veure, i dimecres, que és el dia 30, que ens expliquen, que ens exposen. Bé, ja anirem veient. Doncs bueno, era un nou projecte. Això, el Just, fos el que tu explicarà millor, perquè és el seu projecte. Bé, però ja ve d'abans, també, no? Sí. Però ara ell és el que està de regidor d'educació, és el que continua aquest projecte. Més enllà del ple també estem pendents ara, perquè estem ja a finals de novembre, a punt per entrar al desembre, i per tant, el ple de desembre és quan s'ha demanat el pressupost. El ple de desembre és debat, però durant aquest mes entenc que també vosaltres anireu tenint, podreu estudiar-lo, des de l'oposició, com un pressupost que l'altre dia ens podria sergi seguir que estava ja en principi, crec que pràcticament ja tancat, i que en parlaríeu, crec, aquesta setmana o l'acabem. Pal, nosaltres vam... S'ha demanat a veure si es farà un ajunt de porta veus per poder parlar d'aquest tema, com sempre s'ha fet. I estem esperant. Resposta, doncs, no? Un pressupost que ens explicava aquest divendres just en l'entrevista que vam fer el primer tinent d'alcalde sergi seguir, que en principi, crec que era d'entre 23 i 24 milions d'euros, i que per aquest any se n'han destinat doncs uns 22 milions, i així, a grans trets, d'allà que la partida destinada a serveis socials havia pujat, i que també augmentava el que es farien en temes de partides d'inversions a la via pública. No sé si aquests detalls, suposo que són que és poca informació, però vull dir que... Què és el que hauria de tenir un pressupost que us convences a vosaltres? Bé, el primer és poder participar en la confacció d'aquest pressupost, cosa que ja no ha passat. I, per tant, a partir d'aquí, ja... Però és un pressupost que fa l'equip de govern? Sí, però bueno, si hi ha una voluntat que nosaltres ens manifestem i fem propostes, doncs... Sí que es va fer un procés participatiu que es podien fer propostes a través de diferents nivells generals, a nivell d'empedània, amb el PAM, exacte, d'envenençat amb el PAM. El pla d'acció municipal, que això és pel mandat, pels quatre anys de mandat, i es va fer un procés participatiu perquè els veïns decidissin quines eren les seves prioritats. I... però el que és aquest pressupost en concret, res, i sí que es va fer una jornada interna, per parlar de com ha de ser un pressupost participatiu, però d'això no en sabem res més, tampoc. Per tant. A veure què ens expliquen. Exacte, en principi, el que ens comentaria que seria que s'en volia parlar abans de la setmana del ple, per entendre'ns, abans de la setmana abans del ple, perquè hi hagués prou marge, però no teniu cita encara, eh? La setmana abans del ple hi ha les comissions informatives. Però el que ens deia el Sergi i l'altre dia era que justament no fos tan just parlar abans de l'oposició. Cada setmana, perquè la setmana que ve és la del superpond, i és combinàbil tota la setmana, és una mica raro això. Bueno, raro, no ja ho sabem. I sí, exacte, nosaltres ens van demanar de fer una reunió, però ens van fer una convocatòria una mica així estranya. Aleshores ens vam demanar... Per què? Perquè ens van enviar un correu dient-nos que qui pogués anar, que es faria això, com de deixadesa. I vam dir, escolta'm, si voleu fer una junta de portaveus i ho parlem, com cada any ja està, no passa res, normal. O sigui, lo normal, el que cada any es fa, fer una junta de portaveus, nosaltres evidentment estem oberts i parlem, i ens expliqueu en caràcter previ la comissió informativa. Suposo que també... no sé per què ho volen fer així, però bueno, sí, s'ha fet cada any. Suposo que deuen voler que ho tinguem en més temps, perquè quan arribem a la comissió informativa ja puguem fer algun debat, i no voler acabar de traslladar el debat definitiu. Bé. Si ens fan aquesta convocatòria d'una forma més sencera, doncs perfecte. Què espereu per això d'aquest pressupost? Què esperem? Home, nosaltres entenem... Ja somim que hi haurà un increment del pressupost, és evident. Nosaltres esperem que es faci més incidència en el que és tot el que té a veure amb la implicació de l'acció de govern i de l'Ajuntament amb les activitats que es fan des de les entitats amb tot allò que els veïns es comprometen de forma voluntària, que hi hagi un reforç per part de l'Ajuntament i un compromís per part de l'Ajuntament més gran per ajudar-les a tirar endavant d'una forma més fàcil i que els projectes que volen tirar endavant es puguin tirar endavant més fàcilment, no en tanta complicació. Per exemple, des d'aquí la mantem molt que una agrupació històrica com una agrupació sardanística de Sant Just no hi ha més recolzament. No vull dir que des de l'Ajuntament no se n'hagi fet prou, però potser se'n podria haver fet més. Esperem també que tot el que són els equipaments municipals millorin substancialment. Esperem que... A nivell d'activitats? A nivell de cal·licat de les instal·lacions i que hi hagi projectes més ambiciosos en quan a la part esportiva. I després, a nivell de el que és la via pública a l'arrangement, esperem una millora substancial també en què és la calitat de la neteja i els problemes que hi ha amb els excrements dels animals que és un greu problema que hi ha en aquest poble. Esperem també que es millori moltes altres apartats de la amabilitat del poble que no n'és gens. I després també hi ha altres problemes que ja veiem que tenen una projecció d'ara en el futur. No es podran solucionar en un any, però sí que es podran fer una prova ara i que esperem que se'ns parli també. O que es comentin i si no es comenten, ja els comentarem nosaltres. Quina problema, per exemple? Hi ha una sèrie de canvis que es produiran en les propers dos, tres anys i que s'han de preveure ara. Esperem que això, a més, llui aniran a viure gairebé mil famílies noves en 3 o 4 anys i allà hi hauran molts problemes d'equipaments perquè faltaran equipaments. L'altre dia en el Consell Municipal Escola va ser una línia de P3 i hi haurà un problema d'espai. Des de la Generalitat es va comentar que si posaria un mòdul hi ha una preocupació. Bé, doncs parlem de tot això, de veure com el nostre poble té una qualitat de vida des de l'Ajuntament es garanteix aquesta qualitat de vida que tots esperem que tingui i que és l'espectativa que tenim d'aquest poble. Aquí al final és el poble de tota la paix llobregat per evitar els euros. Més alt, més alt. I quan et passeges, doncs no ho sembla. I aleshores això no pot ser. Doncs no hi anirem parlant també a mesura, doncs que sabíem que anirem desrenant més atals d'aquest pressupost. Evidentment, doncs també ja sabeu que l'endemà del ple de desembre, doncs també, o l'endemà passat. Ara que acabo el diferent, el desembre que en els altres plens de novembre, octubre normalment, crec que no és en dijous. Exacte, però bé, tot cas que l'endemà, l'endemà passat, en parlarem també amb la portaveu del partit del partit de Sant Just. Per tant, no cal que desitgi ara el bon Nadal. No, exacte, perquè tindrem aquell temps. T'asitjo tots els veïns i veïnes un bon superpont de la Constitució i... i a treballar força. Gràcies, laia Fotets, portaveu del partit del partit de Sant Just, que vagi bé. ... Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? I n'hi ha uns quants milers enregistrades? Voleu conèixer quan ja on van ser estrenades o aquí van estar dedicades? Si us agrada la sardana i teniu curiositat, tot això i més ho trobareu al programa L'Audició, que se met tots els dijous de 8 a 9 del vespre o a les seves repeticions. Us hi esperem. Cada lluny uns de nou a 10 del vespre teniu una cita amb Ramon Vineu, si us plau. Una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys 20 o 50. O, si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a ràdio d'Esvern. ... L'Ontic és millor i més divertit. ... Rebovineu, si us plau. Des del cap de Sant Just posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic acosta't al nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI, i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. La informació més propera al Just a la Fusta. Passant 3 minuts de l'Esquadra 12, que està la fent d'Artúlia amb la Pamila Badell, la Carme Amadón, Josep Coderc i en Carles Vas. Bon dia. Bon dia. Bon dia. Bon dia. Bon dia. Bon dia. Bon dia. Tornem a tenir la Carme entre nosaltres, a més a més. Llegim la carta, perquè si no no hi ha temps, perquè ve moltes coses. Endavant, doncs. Que llegeixo, vergonyós. Em refereixo a procedir dels militants del Partit Popular en relació a la mort de Rita Barberà, el caldesa de la ciutat de València. Certament no es pot negar que eren molts els caixos de corrupció que em voltaven a la difunta, a les persones del seu entorn polític i al Partit Popular en el que militava, i el qual beneficiava valència del seu càrrec. Però no és menys cert que gran part dels ciutadans l'apreciaven i es estimaven, com han demostrat al llarg dels 20 anys en què faig la feina de la ciutat de València. Com han demostrat al llarg dels 20 anys en què faig la seva alcaldesa i amb les llarges cues formades per expressar el seu condol en alternatori de València. I és vergonyós que aquells que l'inmitaren abandonar el partit i en primer lloc Rajoy, president del govern espanyol i els seus ministres, no tinguin el decor de guardar-te en sol silenci i un tietós record per ella. I es parlin del molt que l'apreciaven i del dolor que la seva mort els causava, sobretot si es tenia compte que en el senat espanyol, en el que ella ingressava fent ús del seu dret, cap dels senadors pertanyents al Partit Popular la saludava i feia ostentació d'apartar-se d'ella. I encara més vergonyós que fent cas humís de la voluntat dels familiars en el sentit de gent als funerals no hi volien polítics, gairebé tot el govern en pes acudís a ells tants sols per exibir-se i manifestar un fingit dolor i estima per la difúrbata. I aquells que de tal forma han procedit, encara són capaços de criticar aquí com podemos, de conformitat amb el seu pensament, s'han negat a guardar un minut de silenci en el Parlament espanyol, que a segons ells això era un homenatge a una persona corrupta. Infants escapa'ls de casa. Són molts dels infants i consideren infants als compresos entre 15 i 18 anys que demagat abandonen la llar familiar, a voltes deixant una més o menys extensa lletra explicant els motius que té per fer-ho. Es calcula que... Catalunya són meus d'un millar, de més d'un miller, els que han marxat de casa d'aquesta manera. Alguns retornen la llar, però altres no. Un dels casos coneguts últimament ha estat el d'una noieta que transcorregut uns quants dies va ser localitzada a Sant Sebastià. A les notes escrites que molts d'aquests infants han deixat, esculpen a sí mateixos per diverses qüestions que fan que no es sentin integrats a la seva família, com en el cas que he fet referència. No tracto de culpar directament els pares per la decisió del fill o filla, però, si fer avinent, quedarà cert de ser molt curós amb ells durant la seva pubertat, sobretot per no ferir la seva sensibilitat en un moment en què, en el seu interior, es predueix la natural lluita entre infantesa i maduresa. És en aquest moment en què, majorment, el pare i mare s'han de sentir com el millor amic o la millor amiga del fill o filla, perquè aquests dels tots respectant-los els vegin com a tals. Recumpte de vots a favor d'Hilaric Clinton. Sembla probable que Hilaric Clinton a més d'un milió i mig de vots personals.