Entrevista a Lluís Casals, president Sant Just Solidari - 29/11/2016

Un minut i un quart de 12 que estarà parlant del llibre que es presenta demà, que en Ginestar és el llibre en mirades 25 anys d'amistat, una publicació que recull testimonis i projectes de la Germanament de Sant Just i la Ciutat Nicaraguenca de Camuapa, els pobles germanats des de fa 5 anys, i ara en parlem amb Lluís Casals, president de Sant Just Solidari, molt bon dia. Molt bon dia, gràcies. Un llibre que es presenta aquest dimicre de Sant Just i que forma part d'una mica d'aquesta commemoració que heu fet durant tot aquest 2016. És una mica com el punt i final, imagino. Sí, realment és el final de tota una sèrie d'actes que s'han fet per celebrar aquest quart de segle, aquests 25 anys, que hem començat aquesta aventura de la Germanament de Sant Just en Camuapa. El llibre, com dèiem, recull testimonis i alguns dels projectes, per tant, entenc que és una mica com, suposo que vol ser, és impossible de resumir, potser, 25 anys en un llibre, però que hi hagi una mica de tot el que s'ha fet en aquest temps, en aquest quart de segle comentaves ara. Sí, és així. D'alguna manera ens fa una gran il·lusió, ens fa una gran emoció la presentació d'aquest llibre, perquè d'alguna forma és presentar la nostra història, la feina que hem fet, que pot animar altres comunitats, altres pobles del nord, a emprendre aquest viatge, que és un viatge llarg, que és un viatge difícil, que és un viatge complex, que requereix molt de presentatge, i que d'alguna forma el poder plasmar amb un llibre el que ha significat tot aquest procés d'aquests 25 anys, pot ajudar que altres poblacions puguin animar-se a fer aquest llas, aquest llas d'amistat entre el nord sud, sota el sign de la solidaritat. Per tant, que pugui ser una mica d'incentiu, no només un llibre mirant-se a vosaltres mateixos, sinó també dels cap al voltant. Vol ser una mica el nostre llegat, no vol dir que estiguem acabant res, sinó que el germenament continua, el germans no són per un temps, els germans són per sempre, i el germenament continua, però d'alguna manera pensem que 25 anys és un bon tall de temps, és un recorregut, i doncs és interessant de veure'l i de plasmar-ho, i com dic també perquè d'alguna manera qui vulgui impedir camins similars al nostre, pot aprendre dels nostres encerts i evitar els nostres arrosos. Us aporta molt temps fer el llibre o com ha anat el procés de tu plegat? Sí, he aportat molt temps, el que passa és que jo penso que les persones o les entitats, d'alguna forma, al passar el temps, si resulta que el voltant teu tens molta gent que t'aprecia, que t'estima com és el cas de Sant Josuari, vol dir que les coses no les hem fet del tot malament, i d'alguna forma el llibre ha sigut possible per tot un seguit de gent voluntària, molt vàlida, molt capaç, molt preparada, que es va posar aquesta fita, i la menor resultat, des del meu punt de vista, que tot és una mica parcial, perquè està envoltat de l'emoció, penso que ha estat magnífic. Doncs des de l'Assunt Arquès, que ha coordinat el llibre, Pilar Carseñer, Orió Jiménez, Carlos Calvo, el Nacho Nanda, Romi Porredón, l'Angelina Estany, el fotàgraf Lluís Ramon i Jordi Vandrell, que té el núcle de persones, el qual penso que els hem d'agrair moltíssim la tasca que han realitzat i el resultat que s'ha obtingut. La presentació es farà demà, com deiem, a Can Ginasta, i a més també comptarem la participació d'Adriadas, que és director del programa solidaris de Catalunya Ràdio. Correcte, sí. Teniu un convietat especial, també. Sí, sí, sí. A la sala d'Isó del Consol, a Can Ginasta, sí, dos quarts d'avui. Per tant, ell també farà la presentació del llibre o farà alguna altra explicació sobre Sant Josuari, com l'any ho plantejat? No, perquè d'alguna forma no ens coneix a Sant Josuari, ell farà un apunt del que és el periodisme i la solidaritat i el que ha significat el seu programa que ha sigut premiat i que és un referent de Catalunya sobre la divulgació del món de la solidaritat. Un llibre, com deiem, que, d'alguna manera, posa el punt i final, perquè em sembla que sí que serà l'últim acte de 25 anys, de com a versió de aquests 25 anys que... i dels que n'hem fet durant tot el 2016, no? Sí, des del magnífic sopar que va ser impressionant, no? Perquè, a vegades, la tasca de l'entitat, doncs va caminant amb un grup de gent que anem tirant endavant la feina i a vegades saps que hi ha recolzaments en Josuari, que la germanàmena es coneix i que la germanàmena se l'estima, però d'alguna forma aquell sopar va ser una injecció de moral de ser quasi 150 persones i gent que venia de fora convidats nostres del món dels germanaments i del món de la solidaritat els va impressionar i deien que alguns d'ells que havien estat amb altres actes similars, que mai havien vist un germanament acollís amb un acte així i tanta gent i, sobretot, tan transversal, no? És a dir, se'n sembla que s'ha aconseguit que la germanàmena sigui una taca d'oli, que s'escampa pel poble i des del sopar hi havia entitats, partits polítics, asociacions, etc. Doncs una gran transversalitat, és un gotge. Està contents, per tant, de com ha anat la celebració, no? Molt, molt, molt. Després de l'exposició magnífica que hi ha hagut aquí el senyor Can Ginestar, que a càrrec amb fotografies fonamentalment de Jordi Mandrell, que ha sigut magnífica, etc. I altres coses que s'han fet. Per tant, ara estem a punt d'entrar de desembre, per tant, al final d'aquest 2017 i d'aquest any de celebració, i per tant, doncs, any que ve, ja amb la normalitat, no?, en recometes, el senyor Solidari. Quins reptes teniu així més immediats, Lluís? Bé, nosaltres continuem amb la nostra línia que vam decidir fa no massa temps, de continuar donant suport a les qüestions bàsiques que sempre hem treballat, de salut, d'educació, de dones, de xarxes socials, però posant molt l'emfasi, posant la màxima energia en el que és desenvolupament socioeconòmic. Llavors, continuem avançant amb el nostre gran projecte de desenvolupament socioeconòmic, que és d'hivaliances per al desenvolupament econòmic, i jo amb la nostra contraparta d'allà, que és la solució per al desenvolupament municipal, i, a nivell estructural, buscant sinèrgies, que és la manera de créixer exponencialment i de fer més efectius els dos recursos. Una última, que hi ha hagut molt interessants, és amb la Fundació catalana, la... En nom de renaul nom, la... Diàona... Institut català de retina, m'ha sortit. D'acord? D'acord. D'acord. D'acord. D'acord. D'acord. D'acord. D'acord. D'acord. D'acord. D'acord. D'acord. D'acord. translate. D'acord. D'acord. És Yayo. Que no millor omdat el material és més de 150.000 euros, estamos慢os. Charlàx od, que només és el material més de 150.000 euros. Avui el dia habuia l'agendaбоapa té hombre des de Barcelona, que els recolzen la seva diagnògics. Bé, doncs, aquest és una mostra del que significa el poder-nos ajuntar amb altres i d'aquesta forma creixent la nostra efectivitat. Estem ara en recte final, ens hem presentat conjuntament amb la Fundació Empresi Clima a la Diputació de Barcelona, que sortirà dintre d'una setmana o dues, a veure si aconseguim finançament, i hem creat un nou grup de treball sobre finançament en la recerca de recursos externs, però no que abans només amb el finançament que tenim des d'aquí Sant Just. Per tant, doncs, en marxa, que tot continua cap endavant. Totalment, sí, sí. Amb nous projectes. No sé si a nivell de socis us falta també créixer més, si estem contents dels que sou ara, com està la situació? Bé, la nostra entitat està en els 200... No t'ho dic ara, segur, en el voltant dels 240, els 200 tipus socis, que per ser una entitat com la nostra, hi ha entitats molt més importants i molt més subvencionades de Catalunya, que no tenen tant socis. Per tant, estem molt contents i orgullosos del suport que anem revent dels nostres socis. Però mai són prou, no? És a dir, que la porta està oberta per totes aquelles persones que vulguin acompanyats. És Sant Just solidari, és un camí de... és un camí de rebaldia davant de la situació d'un món... d'un món absolutament injust, que el 25% de la població mundial té el 75% de la riquesa, i en el qual moniran millons de persones de fam cada any, i seguirem morint cada any, mentre es fabriquen, es produeixen, elements que cobririen les necessitats del món, i encara ens s'ho van dir molt més que podíem posar tota una sèrie d'exemples de garrifosos i les fronteres d'Europa, per exemple, en aquest moment, són un exemple clavíssim de la ignomínia de guerres provocades pel nord, i que en les conseqüències es paten els sumes. Bé, Sant Just solidari és un camí, és un camí de rebaldia davant d'això, de saber... de fer un crid i dir que, doncs, que en el món no hi ha dos mons, sinó que hi ha un sol món, i el nostre enllà, amb Camuapa, ve a denunciar aquesta situació, no? I n'hi han d'altres de camins, aquest és el nostre, tots són... la majoria són respectables i serveixen, i nosaltres sofrim aquest. A més a més, també, ara he fet bastant el tema d'un grup de joves, en vam parlar també abans de l'estiu, que és com han fet aquesta sortida, després també hi ha hagut aquesta presentació que es va fer el setembre o l'octubre, que també és un altre de les franges de dalt importants, que va a èpoques, però que ara sembla que també el Sant Just solidari torna a créixer, no? Sí, és un creixement més que quantitatiu, perquè és molt qualitatiu, no? Perquè d'una forma, les joves, les noies, que han vingut a formar-les dones, les noies que han vingut a formar el grup de joves, ja es deien, venim a jovenitzar Sant Just solidari, i en el qual estem encantats i tenen les portes obertes, hem fet una enllaça amb joves de Camuapa, i són noies que proveren fundamentalment l'escoltisme, i estan molt animades i encarxament, i se'ls estan ajuntant a altres joves per formar el seu grup de treball, de treball en la solidaritat, i en el qual estem supercontents de que sigui així, les portes estan obertes. Exacte, si algú us vol trobar, us pot trobar les escoles, en aquest lloc espai, i en tot cas, també teniu la vostra pagina web, és a dir, que teniu... esteu en on s'ha de ser, no?, que es diu, a més a més, el que deien. Els que vulgueu conèixer una mica més a fons, i descobrir que va de celebrar aquest 25 aniversari, recordeu que demà, a partir de dos quarts d'avui del vespre, la sala és del consult de Can Genestàs, farà la presentació del llibre mirades 25 anys d'amistat. Avui n'hem volgut parlar amb el president de Sant Just solidari, Lluís Casals, moltes gràcies. Gràcies a vosaltres, un plaer venir aquí, com sempre. Fas-li molt bé, fins aviat, bon dia. Adéu. Qualitat amb 7 anys de garantia. Avui hem fet el programa amb 1.700 de la penya del morro a ràdio d'Esvern, i després de nou temporades. No sé si podré continuar fent el programa. És un pes molt feixuc que ja no puc suportar més. Sempre penso, va, Jordi, va, ves l'últim i deixa-ho, però és que no puc, no puc, el senyor. No puc, no puc, no puc, no puc, no puc, no puc, no puc, no puc, no puc, no puc, no puc, no puc, no puc, no puc, no puc, no puc, no puc, no puc, no puc, no puc, no puc, no puc, no puc, no puc, no puc, no puc, no puc, no puc, no puc, no puc, el senyor. Ets de ser fort, ets de ser fort, fort, com aquesta màquina d'escriure olivètic que m'està teledrant al cervell, joder, un meu. La penya del morró, cada tarda de 5 a 7, tot és un drama a ràdio d'Esvern. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Vols alluded a mi? Com Shall I Hi I I? Ho horas légereix, l'agrafari马cter fa cher. wanting a sustainia existent abençut el arma al camcor La música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. Primer van ser les zones. 98.1 FM. Després, internet, radiodesvern.com. Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram. I ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610-777-015. Ràdio Desvern. Cada dia, més a prop teu. Té ordinador o dispositiu. Informatiucomarcal.com Just a la fusta. Gràcies. Gràcies. Passen dos minuts de dos quarts de 12. Gràcies. En Jordi Ferras, bon dia. Per parlar de coses. De coses. Sempre feu un poti poti. Teniu algun tema sobre la taula? Estàvem parlant del Castro. És veritat que com ho heu vist? Sí. Ha anat la mort del Castro. Van donar reflexió sobre el segle XX i XIII. Són diferents reaccions. Veig que el Jaume et passa una nota. Sí, però... Sí, és el rei de paper. Sóc bastant alfabetet de meves tecnologies. No volig. Sempre demano un voli per aquí. El que passa és que a mi em sorpèn una mica. No sé per què m'ha de sorprendre. Vull dir que els cues d'aquestes imbences que hi ha actualment, per anar per davant de les endres del Castro. Ell sentia una notícia curiosa que se les havien quedat a la família. I que no estaven allà en el monument de Martí. Però avui deien que sí, que el urne era allà. Sí, hi havia moltes flors i moltes... També, sense saber si hi havia o no les endres reals allà. Jo crec que hi hagi o qui hi hagi. És un manatge de poble. És clar que sí, per això deia que no hi eren les endres.